Êxodo 23
Asɨ dɨ manasɨŋ (ENA) vs NAA
1 Lavɨla Asɨ cɨhu Mosesɨ dɨ abami. Isɨlaelɨ hɨdɨlɨ agɨladɨ abɨha uami. Hulaŋ mu analɨ ciaŋ abɨci namɨlaŋ igahɨlavɨla ciaŋ agadɨ hulaŋ limu hɨhɨle agɨladɨ aba aba hɨdɨmɨlaŋ aba abɨha uami. Hulaŋ mu hugɨ daŋ agaŋ ciaŋ hɨvɨ hɨnidaci namɨlaŋ nudɨ ahɨliahubavɨla analɨ abavɨla amɨŋ ala aba abɨmɨlaŋ aba abɨha uami.
1 — Não espalhe notícias falsas e não entre em acordo com o ímpio, para ser testemunha maldosa.
2 Hulaŋ akape agɨlaŋ lusɨŋ sɨbɨlɨ vihavɨdaci namɨlaŋ nulɨdɨ lusɨŋ sɨbɨlɨ sɨbɨlɨ agɨladɨ iga iga mɨŋasɨvɨlɨmɨlaŋ aba abɨha uami. Hulaŋ akape analɨ ciaŋ ciaŋ abavɨla hulaŋ mu dɨ ciaŋ hɨvɨ lamavɨci nulɨdɨ ahɨliahumɨlaŋ aba abɨha uami. Ahɨliahuavɨla nudɨ ciaŋ mɨŋaihuihu lɨlabɨla ciaŋ hihɨla hihɨla hɨsɨŋ hulaŋ agaŋ ciaŋ agadɨ sɨhɨvia ma hihɨlɨbali aba abɨha uami.
2 Não siga a multidão para fazer o mal e, num processo, não deponha com a maioria, para torcer a justiça.
3 Hulaŋ limu hɨhɨle agɨlaŋ hulaŋ akuaba akuaba saŋ tɨbɨ mɨgavɨlalɨ agɨladɨ ciaŋ hɨvɨ lamavɨci namɨlaŋ nulɨsaŋ mavɨn hɨniavɨla nulɨdɨ ahɨliahuben aba analɨ ciaŋ ciaŋ abɨmɨlaŋ aba abɨha uami.
3 Não seja parcial nem mesmo com o pobre nas suas demandas.
4 Hulaŋ naludɨ nagɨli lamavɨlalɨ agɨladɨ sabaŋ donɨki ua sabaŋ bulɨmakau ua agaŋ lua lɨbɨpilavɨla haŋɨlɨci ha nudɨ iaganu saŋ via ua iguhalaŋ aba abɨha uami.
4 — Se você encontrar desgarrado o boi ou o jumento do seu inimigo, leve-o sem falta de volta para ele.
5 Hulaŋ nalusaŋ igɨvɨ hɨniavɨlalɨ agɨladɨ sabaŋ donɨki ua sabaŋ bulɨmakau ua vaŋ maku akuaba akuaba agɨladɨ nudɨ sabɨ hɨvɨ lamɨci hava via ua lalɨfavɨla fɨli mɨgaifa hɨnidaci aba abɨha uami. Nalusaŋ igɨvɨ hɨniavɨlalɨ agɨladɨ ahɨliahuavɨla nudɨ sabaŋ donɨki ua sabaŋ bulɨmakau agadɨ mɨŋaiahɨhalaŋ aba abɨha uami. Nudɨ valɨlaŋ fɨli hɨvɨ hameŋ hɨnimɨdɨ aba abɨha uami.
5 Se você vir prostrado debaixo da sua carga o jumento daquele que odeia você, não o abandone, mas ajude o dono a erguer o animal.
6 Hulaŋ mu akuaba akuaba apalɨ agadɨ ciaŋ hɨvɨ lamavɨci ciaŋ hihɨla hihɨla hɨsɨŋ hulaŋ agaŋ ciaŋ agadɨ sɨhɨvia sɨbaŋ hihɨlam aba abɨha uami.
6 — Não perverta o direito do pobre que vem até você com a sua causa.
7 Asɨ Iaue agaŋ hulaŋ sɨbɨlɨ agɨladɨ ma valɨci huaci hɨniavɨbali aba abɨha uami. Namɨlaŋ analɨ ciaŋ ciaŋ abavɨla hulaŋ mu dɨ ciaŋ hɨvɨ lamɨmɨlaŋ aba abɨha uami. Hulaŋ huaci hugɨ apalɨ agasaŋ analɨ ciaŋ ciaŋ abavɨla nudɨ ciaŋ hɨvɨ lamavɨla ifɨhɨmɨmɨlaŋ aba abɨha uami.
7 Fique longe da falsa acusação. Não mate o inocente e o justo, porque não justificarei o ímpio.
8 Hulaŋ mu anɨm hɨlɨcɨ nalusaŋ iguavɨla hulaŋ mu agasaŋ analɨ abavɨla ciaŋ hɨvɨ lamalama saŋ abɨci aba abɨha uami. Namɨlaŋ anɨm hɨlɨcɨ agadɨ vimɨlaŋ aba abɨha uami. Lusɨŋ sɨbɨlɨ hameŋ agaŋ ciaŋ hihɨla hihɨla hɨsɨŋ hulaŋ agadɨ hɨji huaci agadɨ mɨŋaihuihu lɨbali aba abɨha uami. Lɨci hulaŋ huaci agadɨ ciaŋ sɨhɨvia ma hihɨlɨbali aba abɨha uami.
8 Não aceite suborno, porque o suborno cega até o perspicaz e perverte as palavras dos justos.
9 Namɨlaŋ nukeŋ Isipɨ fɨli tɨbɨ uavɨla ihɨlɨŋ hɨnihɨni agadɨ ci igahalaŋ aba abɨha uami. Hameŋ sadaŋ hulaŋ ihɨlɨŋ vevɨla namɨlaŋ hula hɨniavɨdaci nulɨsaŋ vɨhɨlɨ igumɨlaŋ aba abɨha uami.
9 — Não oprima o estrangeiro; vocês sabem o que é ser estrangeiro, pois foram estrangeiros na terra do Egito.
10 Lavɨla Asɨ cɨhu Mosesɨ dɨ abami. Isɨlaelɨ hɨdɨlɨ agɨladɨ abɨha uami. Namɨlaŋ hualɨ sibɨla vivi sɨmɨŋ hulihuli vivi mɨgudɨbalɨba hɨnidalaŋ hualɨ human limu fɨhala human limu pabiŋ cɨjɨŋ ubali aba abɨha uami.
10 — Durante seis anos você semeará a sua terra e recolherá os seus frutos.
11 Agadɨ ala hualɨ mu iahɨci fɨli agadɨ valɨlaŋ havɨ hɨnim aba abɨha uami. Havɨ hɨnidaci sɨmɨŋ akuaba akuaba naludɨ isɨlɨbɨ hɨvɨ hɨniavɨbali agɨladɨ vimɨlaŋ aba abɨha uami. Naludɨ lɨmɨn uain hualabɨla kɨlɨ olivɨ hualabɨla agɨladɨ avi hameŋ laci ala valɨlaŋ hɨniavɨm aba abɨha uami. Hulaŋ iamɨgali akuaba akuaba apalɨ agɨlaŋ laci sɨmɨŋ akuaba akuaba isɨlɨbɨ hɨvɨ hɨniavɨbali agɨladɨ huaci vihavɨbali aba abɨha uami. Viavɨla valavɨci sɨhɨm sabaŋ saua hɨsɨŋ agɨlaŋ vevɨla na fɨhalavɨbali aba abɨha uami.
11 Porém, no sétimo ano, deixe a terra descansar e não a cultive, para que os pobres do seu povo achem o que comer e os animais do campo comam do que sobrar. Faça o mesmo com a sua vinha e com o seu olival.
12 Uaiaŋ human limu fɨhala human limu pabiŋ cɨjɨŋ hɨvɨ laci sibɨla vihalaŋ aba abɨha uami. La hɨnilaŋ mɨŋalahɨci sibɨla vimɨlaŋ aba abɨha uami. Naludɨ sibɨla hɨsɨŋ hulaŋ iamɨgali sabaŋ donɨki sabaŋ bulɨmakau hulaŋ fɨli tɨbɨ mu hɨsɨŋ ve namɨlaŋ hula ihɨlɨŋ hɨniavɨlalɨ agɨladɨ valɨlaŋ havɨ hɨniavɨla cɨhu vɨdɨvɨdɨŋ vihavɨm aba abɨha uami.
12 — Seis dias você fará o seu trabalho, mas, no sétimo dia, descanse, para que descanse também o seu boi e o seu jumento, e para que o filho da sua escrava e o estrangeiro se revigorem.
13 Ciaŋ vɨdɨvɨdɨŋ Asɨ abi agadɨ igahɨlavɨla namɨlaŋ sɨhɨvia sɨbaŋ lubiahɨlɨhalaŋ aba abɨha uami. Namɨlaŋ kɨlɨ akuaba akuaba lɨhulɨhu lamalama aludɨ asɨ aba abavɨlalɨ agɨladɨ ibi mɨŋaiahɨmɨlaŋ aba abɨha uami. La nulɨdɨ ibi agɨladɨ avi luvɨlɨmɨlaŋ aba abɨha uami.
13 — Deem atenção a tudo o que eu tenho dito a vocês. O nome de outros deuses não deve ser lembrado nem pronunciado por vocês.
14 Lavɨla Asɨ cɨhu Mosesɨ dɨ abami. Isɨlaelɨ hɨdɨlɨ agɨladɨ abɨha uami. Hualɨ pabiŋ pabiŋ hɨvɨ Asɨ dɨ ibi mɨŋaiahaiaha saŋ ahica pam tɨbɨ fipɨ Asɨ hɨnibali heŋ uu sɨmɨŋ hekɨlɨ hɨlanɨhalaŋ aba abɨha uami.
14 — Três vezes no ano celebrem uma festa para mim.
15 Avaŋ Abipɨ hɨvɨ namɨlaŋ Isipɨ fɨli tɨbɨ vala vehalaŋ aba abɨha uami. Hameŋ sadaŋ Asɨ agaŋ avaŋ Abipɨ agadɨ lɨbɨmɨŋavɨla nudɨ ibi mɨŋaiahaiaha sɨmɨŋ hekɨlɨ hɨlanana saŋ abi aba abɨha uami. Lɨci nudɨ ciaŋ vɨdɨvɨdɨŋ agadɨ lubiahɨlavɨla uaiaŋ human limu fɨhala human limu ahica cɨjɨŋ hɨvɨ maci sakɨvakɨva agɨladɨ nɨhalaŋ aba abɨha uami. Agadɨ ala nudɨ ibi mɨŋaiahɨben aba akuaba akuaba agɨladɨ avi sagalɨ igu igu saŋ vavehalaŋ aba abɨha uami. Havɨ vemɨlaŋ aba abɨha uami.
15 Celebrem a Festa dos Pães sem Fermento; durante sete dias vocês comerão pães sem fermento, como ordenei a vocês. Façam isso no tempo indicado no mês de abibe, porque nesse mês vocês saíram do Egito. Ninguém apareça diante de mim de mãos vazias.
16 Naludɨ halɨha cahu uitɨ hulilalaŋ agɨlaŋ mɨdɨ lɨhuavɨci Asɨ dɨ ibi mɨŋaiahaiaha saŋ hafalavɨla sɨmɨŋ hekɨlɨ hɨlanɨhalaŋ aba abɨha uami. La halɨha cahu uitɨ hali hɨsɨŋ agɨladɨ Asɨ saŋ mɨse vave sagalɨ iguhalaŋ aba abɨha uami. Avaŋ naludɨ sɨmɨŋ akuaba akuaba mɨdɨ lɨhuavɨci mɨgudɨba fɨhalɨlalaŋ agadɨ hɨvɨ avi Asɨ dɨ ibi mɨŋaiahaiaha saŋ hafalavɨla sɨmɨŋ hekɨlɨ hɨlanɨhalaŋ aba abɨha uami. La nusaŋ sagalɨ iguhalaŋ aba abɨha uami.
16 Celebrem a Festa da Ceifa, dos primeiros frutos do seu trabalho, do que vocês semeiam no campo, e a Festa da Colheita, ao final do ano, quando vocês recolhem do campo o fruto do seu trabalho.
17 Hualɨ pabiŋ pabiŋ hɨvɨ ahica pam tɨbɨ fipɨ aludɨ Hekɨlɨ Asɨ Iaue hɨnibali heŋ hulaŋ sɨkasɨkan namɨlaŋ uhalaŋ aba abɨha uami. Uu nudɨ ibi mɨŋaiahaiaha saŋ sɨmɨŋ hekɨlɨ hɨlanɨhalaŋ aba abɨha uami.
17 Três vezes por ano, todo homem deve comparecer diante do Senhor Deus.
18 Asɨ saŋ sagalɨ iguben aba sɨhɨm ifɨhɨmɨlaŋ mɨdɨ mɨgɨci mɨdɨ agadɨ viavɨla maci daŋ Asɨ saŋ sagalɨ iguhalaŋ aba abɨha uami. Agadɨ ala maci huhɨla huhɨla hɨsɨŋ isɨ aba abavɨlalɨ agadɨdaŋ eŋalavɨla hɨlavɨlalɨ agɨladɨ via mɨdɨ agadɨdaŋ Asɨ saŋ sagalɨ igumɨlaŋ aba abɨha uami. Sɨhɨm sɨdaŋ agɨladɨ limu cɨkaŋ cɨki avi cimɨdaŋ nana saŋ valɨlaŋ hɨnimɨdɨ aba abɨha uami.
18 — Não ofereçam o sangue do meu sacrifício com pão fermentado, nem deixem que a gordura da minha festa fique durante a noite até a manhã seguinte.
19 Naludɨ hualabɨla hɨhi hɨsɨŋ sɨmɨŋ huaci huaci nɨbɨlaŋ mɨse mɨdɨ lɨhuavɨlalɨ agɨladɨ naludɨ Asɨ Iaue dɨ ulaŋ hɨvɨ vavehalaŋ aba abɨha uami.
19 Tragam as primícias dos frutos de sua terra à casa do Senhor , seu Deus. Não cozinhem o cabrito no leite da sua própria mãe.
20 La Asɨ Iaue agaŋ cɨhu ala abami. Ci igɨnaŋ uami. Viaŋ iadɨ ciaŋ hali hɨsɨŋ agadɨ abɨlɨŋ namɨlaŋ hula uu nalusaŋ hɨbɨ abalamalama hali ubali uami. Abalamalama via uavɨla fɨli tɨbɨ nalusaŋ mɨŋahihɨlɨlɨŋ huaci lalɨ heŋ iahubali uami.
20 — Eis que eu envio um Anjo adiante de vocês, para que os guarde pelo caminho e os leve ao lugar que tenho preparado.
21 Viaŋ nukeŋ nɨbu hula hɨniben uami. Hameŋ sadaŋ namɨlaŋ nudɨ lɨhu hɨvɨ hɨnihɨni nudɨ ciaŋ agadɨ pam lubiahɨlɨhalaŋ uami. Nudɨ ciaŋ lulɨmɨlaŋ uami. Nudɨ ciaŋ lulɨlaŋ naludɨ hugɨ agɨladɨ ma hivɨbali uami.
21 Deem atenção a ele e ouçam o que ele diz. Não se rebelem contra ele, porque não perdoará a transgressão de vocês; pois nele está o meu nome.
22 Nudɨ ciaŋ lubiahɨlavɨla akuaba akuaba saŋ abin agɨladɨ lɨlaŋ viaŋ hulaŋ naludɨ nagɨli lamavɨlalɨ agɨladɨ nagɨli lamɨben uami. Hulaŋ naludɨ sɨbɨlɨ lamavɨlalɨ agɨladɨ nulɨdɨ avi sɨbɨlɨ lamɨben uami.
22 Mas, se vocês ouvirem atentamente o que ele disser e fizerem tudo o que eu ordeno, então serei inimigo dos que são inimigos de vocês e adversário dos que são adversários de vocês.
23 Iadɨ ciaŋ hali hɨsɨŋ agaŋ hali udaci nɨbu hula uavɨla Amolɨ hɨdɨlɨ Hitɨ hɨdɨlɨ Pelesɨ hɨdɨlɨ Kenan hɨdɨlɨ Hivɨ hɨdɨlɨ Jebusɨ hɨdɨlɨ agɨlaŋ fɨli tɨbɨ hɨniavɨlalɨ heŋ udalaŋ viaŋ nulɨdɨ sɨkasɨkan ifɨhɨma fɨhalɨben uami.
23 Porque o meu Anjo irá adiante de vocês e os levará aos amorreus, aos heteus, aos ferezeus, aos cananeus, aos heveus e aos jebuseus; e eu os destruirei.
24 Nɨbɨlaŋ kɨlɨ akuaba akuaba lɨhulɨhu lamalama aludɨ asɨ aba abavɨlalɨ agɨlasaŋ mɨgalɨfɨlɨbavɨla nulɨdɨ ibi mɨŋaiahɨmɨlaŋ uami. Nɨbɨlaŋ lusɨŋ sɨbɨlɨ sɨbɨlɨ vihavɨlalɨ agɨladɨ lubiahɨlɨmɨlaŋ uami. Nɨbɨlaŋ kɨlɨ akuaba akuaba lɨhulɨhu lamalama aludɨ asɨ aba abavɨlalɨ agɨladɨ ifɨcɨkɨlɨdalaŋ uavɨm uami. Lɨba hutesɨ hutesɨ agɨladɨ lamalama aludɨ asɨ aba abavɨlalɨ agɨladɨ avi sɨkan ifɨcɨkɨlɨdalaŋ uavɨm uami.
24 Não se curvem diante dos deuses deles, nem os adorem, nem sigam os costumes deles; pelo contrário, destruam totalmente esses ídolos e despedacem as suas colunas.
25 Viaŋ naludɨ Asɨ Iaue uami. Namɨlaŋ iadɨ ibi pam mɨŋaiahɨhalaŋ uami. Namɨlaŋ hameŋ lɨlaŋ viaŋ naludɨ sɨmɨŋ avɨli akuaba akuaba agɨladɨ huaci lamavɨla naludɨ hɨmuhɨmu agɨladɨ avi mɨŋahihɨlɨdalɨŋ huaci hɨnibalaŋ uami.
25 Adorem o Senhor , o Deus de vocês, e ele abençoará o pão e a água de vocês. Tirarei as enfermidades do meio de vocês.
26 Lɨdalɨŋ iamɨgali sɨkasɨkan agɨlaŋ ninanadi huaci laci huhɨlavɨbali uami. Iamɨgali hulaŋ daŋ agɨlaŋ uajɨ ma hɨniavɨbali uami. Viaŋ lɨlɨŋ namɨlaŋ fɨli neŋ hutesɨ hɨnibalaŋ uami. Ma hɨmavɨhebalaŋ uami.
26 Na sua terra não haverá mulher que aborte, nem estéril. Darei a vocês uma vida longa.
27 Viaŋ hali uavɨla hulaŋ naludɨ nagɨli lamavɨlalɨ agɨladɨ lɨdalɨŋ naludɨ iga iga hekɨlɨ lɨdalɨda uavauava iahuavɨbali uami. Lavɨla naludɨ vala haŋɨla uavɨbali uami.
27 — Enviarei o meu terror diante de vocês, confundindo todos os povos que vocês encontrarem. Farei com que todos os seus inimigos virem as costas e fujam de vocês.
28 Viaŋ iagui habɨn agɨladɨ abɨlɨŋ hali uavɨla Hivɨ hɨdɨlɨ Kenan hɨdɨlɨ Hitɨ hɨdɨlɨ agɨladɨ lahuavɨbali uami.
28 Também enviarei vespas diante de vocês, que expulsem os heveus, os cananeus e os heteus de diante de vocês.
29 Agadɨ ala hɨdɨlɨ hɨtɨŋ hɨtɨŋ agɨladɨ hualɨ pabiŋ hɨvɨ laci ma lahu fɨhalɨben uami. Viaŋ hameŋ lɨlɨŋ fɨli tɨbɨ agaŋ havɨ hɨnici sudɨ iŋam agɨlaŋ iaha habɨlavɨla naludɨ sɨbɨlɨ lamavɨmɨdɨ uami.
29 Não os expulsarei de diante de vocês num só ano, para que a terra não se torne em desolação, e as feras do campo não se multipliquem contra vocês.
30 Hameŋ sadaŋ viaŋ nulɨdɨ simɨsimɨ lɨdɨŋ lahudalɨŋ namɨlaŋ iaha habɨla fɨli tɨbɨ agadɨ sɨkasɨkan fɨhalɨbalaŋ uami.
30 Pouco a pouco os expulsarei de diante de vocês, até que vocês se multipliquem e tomem posse da terra.
31 Viaŋ naludɨ fɨli tɨbɨ agadɨ valɨ lamɨben uami. Letɨsi avɨli hekɨlɨ caba heŋ hɨdɨlɨ maha lama via uavɨla Meditelenian avɨli hekɨlɨ heŋ valɨben uami. La cɨhu Iufɨletisɨ avɨli heŋ hɨdɨlɨ maha lama vave fɨli tɨbɨ kɨlɨ humɨsɨ akuaba akuaba apalɨ heŋ valɨben uami. La nalusaŋ vɨdɨvɨdɨŋ igulɨŋ hulaŋ iamɨgali heŋ hɨniavɨlalɨ agɨladɨ fɨli tɨbɨ ivouavɨla nulɨdɨ lɨvalavɨla lahulaŋ vala uavɨbali uami.
31 Porei as suas fronteiras desde o mar Vermelho até o mar dos filisteus e desde o deserto até o Eufrates; porque entregarei nas suas mãos os moradores da terra, para que vocês os expulsem de diante de vocês.
32 Namɨlaŋ nɨbɨlaŋ hula ciaŋ mɨgumɨlaŋ uami. Nulɨdɨ kɨlɨ akuaba akuaba lɨhulɨhu lamalama aludɨ asɨ aba abavɨlalɨ agɨlaŋ hula avi ciaŋ mɨgumɨlaŋ uami.
32 Não façam nenhuma aliança com eles, nem com os deuses deles.
33 Namɨlaŋ nulɨdɨ valɨlaŋ fɨli tɨbɨ naludɨ heŋ hɨniavɨmɨdɨ uami. Valɨlaŋ hɨniavɨla kɨlɨ akuaba akuaba lɨhulɨhu lamalama aludɨ asɨ aba abavɨlalɨ agɨladɨ ibi mɨŋaiahɨben aba naludɨ avi abavɨbali uami. Lɨhavɨci namɨlaŋ nɨbɨlaŋ hula kɨlɨ akuaba akuaba lɨhulɨhu lamalama aludɨ asɨ aba abavɨlalɨ agɨladɨ ibi mɨŋaiahɨbalaŋ uami. Lusɨŋ sɨbɨlɨ hameŋ agadɨ vilaŋ Asɨ Iaue agaŋ naludɨ igɨci sɨbɨlɨ sɨbaŋ hɨnibalaŋ uami.
33 Eles não habitarão na sua terra, para que não façam com que vocês pequem contra mim; se adorarem os deuses deles, isso será uma cilada para vocês.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Êxodo 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.