Atos 2

Asɨ dɨ manasɨŋ (ENA) vs ARC

Sair da comparação
ARC Almeida Revista e Corrigida 2009
1 — ausente —
1 Cumprindo-se o dia de Pentecostes, estavam todos reunidos no mesmo lugar;
2 — ausente —
2 e, de repente, veio do céu um som, como de um vento veemente e impetuoso, e encheu toda a casa em que estavam assentados.
3 La avɨŋ mila hekɨlɨ me agaŋ latɨhavɨla ua avɨŋ mila cɨki cɨki me agɨlaŋ hulaŋ hɨtɨŋ hɨtɨŋ agɨladɨ hɨvɨ hɨniavɨdaci igavɨmi.
3 E foram vistas por eles línguas repartidas, como que de fogo, as quais pousaram sobre cada um deles.
4 Igavɨdaci Asɨ dɨ Amɨŋ agaŋ hulaŋ agɨlaŋ hula hɨnidaci hɨdɨlɨ maha ciaŋ sɨbaŋ mu hɨvɨ mu hɨvɨ abavɨmi. Asɨ dɨ Amɨŋ agaŋ lɨdaci nɨbɨlaŋ hɨtɨŋ hɨtɨŋ iahaiaha ciaŋ sɨbaŋ mu hɨvɨ mu hɨvɨ abavɨmi.
4 E todos foram cheios do Espírito Santo e começaram a falar em outras línguas, conforme o Espírito Santo lhes concedia que falassem.
5 Isɨlaelɨ hɨdɨlɨ limu hɨhɨle Asɨ dɨ lɨhu hɨvɨ hɨniavɨhadami agɨlaŋ nulɨdɨ fɨli tɨbɨ mu mu agɨladɨ hɨtɨŋ hɨtɨŋ valavala veve Jelusalem haiabɨla hɨniavɨhadami.
5 E em Jerusalém estavam habitando judeus, varões religiosos, de todas as nações que estão debaixo do céu.
6 Hɨniavɨdaci hulaŋ Jisasɨ lɨbɨmɨŋami agɨlaŋ ciaŋ sɨbaŋ mu hɨvɨ mu hɨvɨ abavɨdaci hulaŋ iamɨgali agɨlaŋ ve mɨgudɨbavɨla igahɨlavɨmi. Hulaŋ iamɨgali mɨgudɨbavɨmi agɨladɨ nukeŋ ciaŋ sɨbaŋ hɨvɨ abavɨdaci igahɨlahɨla hɨji cuvɨlɨŋ cuvɨlɨŋ lamavɨmi.
6 E, correndo aquela voz, ajuntou-se uma multidão e estava confusa, porque cada um os ouvia falar na sua própria língua.
7 Hɨji cuvɨlɨŋ cuvɨlɨŋ lamalama i uavɨla nameŋ abavɨmi. Hulaŋ nagɨlaŋ Galili fɨli tɨbɨ hɨsɨŋ uavɨmi.
7 E todos pasmavam e se maravilhavam, dizendo uns aos outros: Pois quê! Não são galileus todos esses homens que estão falando?
8 Akɨ me lavɨla nɨbɨlaŋ aludɨ ciaŋ sɨbaŋ hɨtɨŋ hɨtɨŋ hɨvɨ abavɨdaci igahɨladalu uavɨmi.
8 Como pois os ouvimos, cada um, na nossa própria língua em que somos nascidos?
9 Limu hɨhɨle alaŋ Palɨtia fɨli tɨbɨ hɨsɨŋ uavɨmi. Limu hɨhɨle alaŋ Midia fɨli tɨbɨ hɨsɨŋ uavɨmi. Limu hɨhɨle alaŋ Elam fɨli tɨbɨ hɨsɨŋ uavɨmi. Limu hɨhɨle alaŋ Mesopotemia fɨli tɨbɨ hɨsɨŋ uavɨmi. Limu hɨhɨle alaŋ Judia fɨli tɨbɨ hɨsɨŋ uavɨmi. Limu hɨhɨle alaŋ Kapadosia fɨli tɨbɨ hɨsɨŋ uavɨmi. Limu hɨhɨle alaŋ Ponɨtusɨ fɨli tɨbɨ hɨsɨŋ uavɨmi. Limu hɨhɨle alaŋ Esia fɨli tɨbɨ hɨsɨŋ uavɨmi.
9 Partos e medos, elamitas e os que habitam na Mesopotâmia, e Judeia, e Capadócia, e Ponto, e Ásia,
10 — ausente —
10 e Frígia, e Panfília, Egito e partes da Líbia, junto a Cirene, e forasteiros romanos (tanto judeus como prosélitos),
11 — ausente —
11 e cretenses, e árabes, todos os temos ouvido em nossas próprias línguas falar das grandezas de Deus.
12 La i uavɨla hɨji cuvɨlɨŋ cuvɨlɨŋ igahɨlahɨla nɨbɨlaŋ nukeŋ nukeŋ nameŋ abavɨmi. Akɨ me lavɨla ciaŋ sɨbaŋ hɨtɨŋ hɨtɨŋ hɨvɨ abavadi uavɨmi.
12 E todos se maravilhavam e estavam suspensos, dizendo uns para os outros: Que quer isto dizer?
13 Agadɨ ala limu hɨhɨle agɨlaŋ nulɨdɨ abacuvavɨmi. Ha lɨmɨn uain agɨladɨ amɨŋ agɨladɨ mɨtɨ agadɨ navɨla uavauava iahuavadi uavɨmi.
13 E outros, zombando, diziam: Estão cheios de mosto.
14 Lɨhavɨci Pita agaŋ hulaŋ limu hɨhɨle Jisasɨ lɨbɨmɨŋami agɨlaŋ hula hɨniavɨla iaha lagulamavɨla vɨdɨvɨdɨŋ ula ula abami. Judia fɨli tɨbɨ hɨsɨŋ namɨlaŋ uami. Abeba abeba hɨsɨŋ veve Jelusalem haiabɨla hɨnilalaŋ namɨlaŋ uami. Iadɨ ciaŋ igahɨlɨhalaŋ uami. Akuaba akuaba igɨlaŋ agasaŋ sɨhɨvia sɨbaŋ sulɨlɨŋ igahɨlɨbalaŋ uami.
14 Pedro, porém, pondo-se em pé com os onze, levantou a voz e disse-lhes: Varões judeus e todos os que habitais em Jerusalém, seja-vos isto notório, e escutai as minhas palavras.
15 Namɨlaŋ hɨji nameŋ lamadalaŋ uami. Nɨbɨlaŋ lɨmɨn uain agɨladɨ amɨŋ agɨladɨ mɨtɨ agadɨ navɨla uavauava iahuavadi aba abadalaŋ uami. Ha hɨma sɨbaŋ uami. Alaŋ lɨmɨn uain agɨladɨ amɨŋ agɨladɨ mɨtɨ agadɨ cimɨdaŋ hɨvɨ ma nɨlalu uami.
15 Estes homens não estão embriagados, como vós pensais, sendo esta a terceira hora do dia.
16 Akuaba akuaba iabi neŋ iahavi agɨlasaŋ ala vaka Asɨ dɨ ciaŋ igalahalaha hɨsɨŋ hulaŋ Joelɨ agaŋ nameŋ abami uami.
16 Mas isto é o que foi dito pelo profeta Joel:
17 Asɨ agaŋ abi aba abami uami. Akuaba akuaba fɨli hɨsɨŋ hɨvɨ hɨsɨŋ sɨvɨla sɨvɨla mɨhiŋ agaŋ mikɨ mikɨ lɨdaci viaŋ abɨlɨŋ iadɨ Amɨŋ agaŋ uavɨla hulaŋ iamɨgali sɨkasɨkan agɨlaŋ hula hɨnibali aba abi aba abami uami. Hɨnidaci naludɨ ninanadi agɨlaŋ Asɨ dɨ ciaŋ igalahalaha hɨsɨŋ hulaŋ iamɨgali me hɨnihɨni ciaŋ abavɨbali aba abi aba abami uami. Hulaŋ mɨnibɨlɨ agɨlaŋ anisɨhu me igavɨbali aba abi aba abami uami. Hulaŋ hadi hadi agɨlaŋ anisɨhu hɨvɨ igavɨbali aba abi aba abami uami.
17 E nos últimos dias acontecerá, diz Deus, que do meu Espírito derramarei sobre toda a carne; e os vossos filhos e as vossas filhas profetizarão, os vossos jovens terão visões, e os vossos velhos sonharão sonhos;
18 Mɨhiŋ heŋ laci ala viaŋ abɨlɨŋ iadɨ Amɨŋ agaŋ uavɨla iadɨ sibɨla hɨsɨŋ hulaŋ iamɨgali agɨlaŋ hula hɨnibali aba abi aba abami uami. Hɨnidaci Asɨ dɨ ciaŋ igalahalaha hɨsɨŋ hulaŋ iamɨgali me hɨnihɨni ciaŋ abavɨbali aba abi aba abami uami.
18 e também do meu Espírito derramarei sobre os meus servos e minhas servas, naqueles dias, e profetizarão;
19 — ausente —
19 e farei aparecer prodígios em cima no céu e sinais em baixo na terra: sangue, fogo e vapor de fumaça.
20 — ausente —
20 O sol se converterá em trevas, e a lua, em sangue, antes de chegar o grande e glorioso Dia do Senhor;
21 Lɨci hulaŋ iamɨgali limu hɨhɨle agɨlaŋ iasaŋ igahɨlahɨla abavɨbali aba abi aba abami uami. Aludɨ Hekɨlɨ aba abavɨbali aba abi aba abami uami. Aludɨ ahɨliahuha aba abavɨbali aba abi aba abami uami. Hameŋ abavɨdaci viaŋ nulɨdɨ ahɨliahudalɨŋ huaci hameŋ laci hameŋ laci hɨniavɨbali aba abi aba abami uami.Pita iaha lagulamavɨla ciaŋ sulami.|src="gw140.jpg" size="col" ref="2.14"
21 e acontecerá que todo aquele que invocar o nome do Senhor será salvo.
22 Lavɨla Pita cɨhu abami. Isɨlaelɨ hɨdɨlɨ namɨlaŋ uami. Ciaŋ nagadɨ igahɨlɨhalaŋ uami. Viaŋ Jisasɨ Nasaletɨ haiabɨla hɨsɨŋ agasaŋ naludɨ abɨben uami. Asɨ nukeŋ nudɨ lɨbɨmɨŋami uami. Lɨbɨmɨŋɨci nɨbu namɨlaŋ hula hɨnidaci Asɨ nusaŋ vɨdɨvɨdɨŋ igudaci vɨdɨvɨdɨŋ mu hɨdɨlɨ mu hɨdɨlɨ agɨladɨ abalamalɨ uami. Abalamalama akuaba akuaba mu sihɨ mu sihɨ vilɨ agɨladɨ iga iga abahalaŋ uami. Amɨŋ ala aba abahalaŋ uami.
22 Varões israelitas, escutai estas palavras: A Jesus Nazareno, varão aprovado por Deus entre vós com maravilhas, prodígios e sinais, que Deus por ele fez no meio de vós, como vós mesmos bem sabeis;
23 — ausente —
23 a este que vos foi entregue pelo determinado conselho e presciência de Deus, tomando-o vós, o crucificastes e matastes pelas mãos de injustos;
24 — ausente —
24 ao qual Deus ressuscitou, soltas as ânsias da morte, pois não era possível que fosse retido por ela.
25 Vaka Devitɨ agaŋ Jisasɨ saŋ nameŋ abami uami. Viaŋ igɨlɨŋ iadɨ Hekɨlɨ Asɨ agaŋ iadɨ mikɨ pɨŋ hɨnilalɨ aba abami uami. Nɨbu iadɨ human sɨmi kɨlikɨli hɨvɨ hɨnihɨni iasaŋ vɨdɨvɨdɨŋ igulalɨ aba abami uami. Hameŋ sadaŋ viaŋ akuaba akuaba agɨlasaŋ ma lɨdɨben aba abami uami.
25 Porque dele disse Davi: Sempre via diante de mim o Senhor, porque está à minha direita, para que eu não seja comovido;
26 Iadɨ hɨji humɨgaŋ agaŋ huaci laci hɨnidaci hɨjɨŋalaŋala abɨlan aba abami uami. Mufɨli viaŋ hɨmɨlɨŋ Asɨ agaŋ iasaŋ akuaba akuaba huaci huaci agɨladɨ igubali agasaŋ migɨladin aba abɨlan aba abami uami.
26 por isso, se alegrou o meu coração, e a minha língua exultou; e ainda a minha carne há de repousar em esperança.
27 Nama iadɨ amɨŋ agadɨ valɨnaŋ sudɨ fɨli haiabɨla hɨvɨ ma hɨnibali aba abami uami. Nadɨ hulaŋ huaci sɨlɨvɨ sɨbaŋ agadɨ valɨnaŋ ma hulɨvavɨla savɨhalɨbali aba abami uami.
27 Pois não deixarás a minha alma no Hades, nem permitirás que o teu Santo veja a corrupção.
28 Nama huaci hameŋ laci hameŋ laci hɨnihɨni hɨsɨŋ hɨbɨ agadɨ iasaŋ ci abalamahanaŋ aba abami uami. Nama viaŋ hula hɨnidanaŋ viaŋ hɨjɨŋalaŋala hɨnilan aba abami uami.
28 Fizeste-me conhecidos os caminhos da vida; com a tua face me encherás de júbilo.
29 Lavɨla Pita cɨhu ala abami. Iadɨ isagali imahali me namɨlaŋ uami. Viaŋ haiabɨla iaha ciaŋ cɨki naludɨ abɨben agadɨ igahɨlɨhalaŋ uami. Aludɨ iamɨlɨ Devitɨ hɨmɨci haca hɨvɨ mava hudavɨmi uami. Nudɨ sudɨ haca agaŋ aludɨ haiabɨla neŋ hɨnilalɨ uami.
29 Varões irmãos, seja-me lícito dizer-vos livremente acerca do patriarca Davi que ele morreu e foi sepultado, e entre nós está até hoje a sua sepultura.
30 Asɨ agaŋ Devitɨ dɨ abami uami. Hɨvɨ hekɨlɨ aba abami uami. Mufɨli iamɨlɨna agaŋ iahavɨla manɨgali nama me hɨnibali aba abami uami. Devitɨ nɨbu Asɨ dɨ ciaŋ igalahalaha hɨsɨŋ hulaŋ sadaŋ Asɨ abami agadɨ ci igami uami.
30 Sendo, pois, ele profeta e sabendo que Deus lhe havia prometido com juramento que do fruto de seus lombos, segundo a carne, levantaria o Cristo, para o assentar sobre o seu trono,
31 Asɨ akuaba akuaba ma lɨmaŋ lɨdaci Devitɨ nɨbu igavɨla abami uami. Hulaŋ Asɨ lɨbɨmɨŋavɨla hulaŋ iamɨgali ahɨliahuiahu saŋ abɨci vebali agaŋ aba abami uami. Nɨbu hɨmɨci nudɨ amɨŋ agadɨ valɨci sudɨ fɨli haiabɨla hɨvɨ ma hɨnibali aba abami uami. Nudɨ hadipɨlɨ agadɨ valɨci ma hulɨvavɨla savɨhalɨbali aba abami uami. Nɨbu hɨmavɨla cɨhu hɨhi iahɨbali aba abami uami.
31 nesta previsão, disse da ressurreição de Cristo, que a sua alma não foi deixada no Hades, nem a sua carne viu a corrupção.
32 Lavɨla Pita cɨhu ala abami. Asɨ agaŋ Jisasɨ dɨ abɨci cɨhu hɨhi iahalɨ uami. Nɨbu hɨhi iahɨci alaŋ igavɨla nudɨ ciaŋ agadɨ sulasula hɨdɨlalu uami.
32 Deus ressuscitou a este Jesus, do que todos nós somos testemunhas.
33 Lɨci Asɨ nudɨ via uci nudɨ human sɨmi kɨlikɨli hɨvɨ hɨnidi uami. Hɨnidaci Asɨ nudɨ Amɨŋ agadɨ abɨci nɨbu hula hɨnilalɨ uami. Vaka Iaganu Asɨ agaŋ nudɨ Amɨŋ agaŋ Jisasɨ hula hɨnihɨni saŋ abami hameŋ laci ala lalɨ uami. Lɨci cɨhu Jisasɨ abɨci Asɨ dɨ Amɨŋ agaŋ vevɨla alaŋ hula hɨnihɨni sibɨla vidaci iga iga igahɨladalaŋ uami.
33 De sorte que, exaltado pela destra de Deus e tendo recebido do Pai a promessa do Espírito Santo, derramou isto que vós agora vedes e ouvis.
34 Asɨ agaŋ Jisasɨ dɨ viavɨla nudɨ haiabɨla iahualɨ uami. Devitɨ dɨ hameŋ ma viavɨla iahumi uami. Agadɨ ala Devitɨ nameŋ abami uami. Aludɨ Hekɨlɨ Asɨ agaŋ iadɨ Hekɨlɨ agadɨ nameŋ abi aba abami uami. Nama iadɨ human sɨmi kɨlikɨli hɨvɨ mɨgahɨniha aba abi aba abami uami.
34 Porque Davi não subiu aos céus, mas ele próprio diz: Disse o Senhor ao meu Senhor: Assenta-te à minha direita,
35 Mɨgahɨnihɨni makamɨŋa hɨnidanaŋ hulaŋ nadɨ nagɨli lamavɨlalɨ agɨladɨ viavɨla nadɨ lɨhu hɨvɨ lamɨlɨŋ hɨniavɨbali aba abi aba abami uami.
35 até que ponha os teus inimigos por escabelo de teus pés.
36 Lavɨla Pita cɨhu ala abami. Isɨlaelɨ hɨdɨlɨ sɨkasɨkan namɨlaŋ sɨhɨvia sɨbaŋ igahɨlɨhalaŋ uami. Asɨ agaŋ hulaŋ iamɨgali agɨladɨ ahɨliahuiahu saŋ Jisasɨ dɨ lɨbɨmɨŋavɨla abɨci vemi uami. Veci namɨlaŋ abɨlaŋ kɨlɨ cɨkaŋ hɨlihua lamalama agadɨ hɨvɨ nudɨ lama henaŋ hɨvɨ ifavɨci uci hɨmalɨ uami. Agadɨ ala iabi nɨbu aludɨ Hekɨlɨ hɨnidi uami.
36 Saiba, pois, com certeza, toda a casa de Israel que a esse Jesus, a quem vós crucificastes, Deus o fez Senhor e Cristo.
37 Pita ciaŋ aba aba hɨnidaci hulaŋ iamɨgali agɨlaŋ igahɨlavɨmi. Igahɨlavɨci nulɨdɨ hɨji agɨlaŋ hugɨ hugɨ lɨhavɨmi. Lɨhavɨci hulaŋ Jisasɨ lɨbɨmɨŋami agɨladɨ abitɨhavɨmi. Aludɨ isagali imahali me namɨlaŋ uavɨmi. Alaŋ akɨ lɨbalu uavɨmi.
37 Ouvindo eles isto, compungiram-se em seu coração e perguntaram a Pedro e aos demais apóstolos: Que faremos, varões irmãos?
38 Lɨhavɨci Pita hulaŋ iamɨgali agɨladɨ abami. Namɨlaŋ hɨtɨŋ hɨtɨŋ lusɨŋ sɨbɨlɨ sɨbɨlɨ agɨladɨ valavala Jisasɨ Kɨlaisɨ saŋ hɨji vɨdɨvɨdɨŋ lamɨdalaŋ avɨli hɨvɨ naludɨ mɨŋamɨgu mɨŋaiahɨbalu uami. Hameŋ lɨlaŋ Asɨ naludɨ hugɨ agɨladɨ hivavɨla nudɨ Amɨŋ agadɨ abɨci vevɨla namɨlaŋ hula hɨnibali uami.
38 E disse-lhes Pedro: Arrependei-vos, e cada um de vós seja batizado em nome de Jesus Cristo para perdão dos pecados, e recebereis o dom do Espírito Santo.
39 Aludɨ Hekɨlɨ Asɨ agaŋ hulaŋ iamɨgali nudɨ pɨŋ veve saŋ abami uami. La ciaŋ mɨguavɨla nudɨ Amɨŋ agadɨ abɨci ve nɨbɨlaŋ hula hɨnihɨni saŋ abami uami. Namɨlaŋ hula hɨnihɨni saŋ abami uami. Naludɨ ninanadinalu agɨlaŋ hula hɨnihɨni saŋ abami uami. Hulaŋ iamɨgali ataŋ hɨniavɨlalɨ agɨlaŋ hula avi hɨnihɨni saŋ abami uami.
39 Porque a promessa vos diz respeito a vós, a vossos filhos e a todos os que estão longe: a tantos quantos Deus, nosso Senhor, chamar.
40 Lavɨla Pita agaŋ nulɨdɨ iagaŋ lagulagu saŋ ciaŋ mu mu abami. Ci igɨlaŋ uami. Namɨlaŋ ciaŋ nagadɨ sɨhɨvia sɨbaŋ igahɨlɨhalaŋ uami. Hameŋ lavɨla namɨlaŋ hulaŋ lusɨŋ sɨbɨlɨ sɨbɨlɨ hɨsɨŋ agɨlaŋ hula ma sɨbɨlɨ lɨbalaŋ uami.
40 E com muitas outras palavras isto testificava e os exortava, dizendo: Salvai-vos desta geração perversa.
41 Lɨci Pita dɨ ciaŋ agadɨ igahɨlavɨla abavɨmi. Amɨŋ ala uavɨmi. Ciaŋ nɨbu abi agaŋ huaci sɨbaŋ uavɨmi. Lɨhavɨci avɨli hɨvɨ hulaŋ iamɨgali limu hɨhɨle agɨladɨ mɨŋamɨgu mɨŋaiahavɨmi. Uaiaŋ pabiŋ heŋ laci hulaŋ iamɨgali akape 3,000 agɨlaŋ Jisasɨ saŋ hɨji vɨdɨvɨdɨŋ lamavɨmi.
41 De sorte que foram batizados os que de bom grado receberam a sua palavra; e, naquele dia, agregaram-se quase três mil almas.
42 Lavɨla hulaŋ iamɨgali agɨlaŋ hulaŋ Jisasɨ lɨbɨmɨŋami agɨladɨ ciaŋ cɨhu cɨhu igahɨlahɨla saŋ lɨhavɨhadami. Hulaŋ iamɨgali Jisasɨ saŋ hɨji vɨdɨvɨdɨŋ lamavɨhadami agɨlaŋ hɨbɨŋ hɨbɨŋ ahɨliahuiahu saŋ mavɨn hɨniavɨhadami. Sɨmɨŋ hudɨmɨda nana saŋ mavɨn hɨniavɨhadami. Asɨ dɨ aba aba saŋ mavɨn hɨniavɨhadami.
42 E perseveravam na doutrina dos apóstolos, e na comunhão, e no partir do pão, e nas orações.
43 Asɨ abɨdaci hulaŋ Jisasɨ lɨbɨmɨŋami agɨlaŋ mu sihɨ mu sihɨ agɨladɨ abalamavɨhadami. Lɨhavɨdaci hulaŋ iamɨgali sɨkasɨkan agɨlaŋ iga iga lɨdalɨda abavɨhadami. Amɨŋ ala uavɨhadami.
43 Em cada alma havia temor, e muitas maravilhas e sinais se faziam pelos apóstolos.
44 Lɨdɨŋ hulaŋ iamɨgali akape Jisasɨ saŋ hɨji vɨdɨvɨdɨŋ lamalama hɨji humɨgaŋ pam laci hɨniavɨhadami. Hɨnihɨni nulɨdɨ akuaba akuaba agɨlasaŋ abavɨhadami. Hana hulaŋ iamɨgali sɨkasɨkan aludɨ akuaba akuaba uavɨhadami.
44 Todos os que criam estavam juntos e tinham tudo em comum.
45 Hulaŋ iamɨgali limu hɨhɨle agɨlaŋ nulɨdɨ fɨli tɨbɨ akuaba akuaba agɨladɨ mutɨŋ hɨvɨ lamavɨhadami. Lamavɨdaci hulaŋ limu hɨhɨle agɨlaŋ lavavɨhadami. Lavavɨdaci anɨm hɨlɨcɨ agɨladɨ vivi hulaŋ iamɨgali limu hɨhɨle sɨmɨŋ akuaba akuaba apalɨ agɨlasaŋ labɨla labɨla iguavɨhadami.
45 Vendiam suas propriedades e fazendas e repartiam com todos, segundo cada um tinha necessidade.
46 Uaiaŋ pabiŋ pabiŋ nɨbɨlaŋ Asɨ dɨ aŋam ulaŋ hekɨlɨ caba heŋ uu mɨgudɨbavɨhadami. Lɨdɨŋ ulaŋ mu hɨvɨ mu hɨvɨ avi hɨdahɨda sɨmɨŋ navɨhadami. Nɨbɨlaŋ hɨji humɨgaŋ pam hɨnihɨni hɨjɨŋalaŋala sɨmɨŋ hudɨmɨda navɨhadami.
46 E, perseverando unânimes todos os dias no templo e partindo o pão em casa, comiam juntos com alegria e singeleza de coração,
47 Asɨ dɨ ibi mɨŋaiahaiaha hɨniavɨhadami. Hameŋ lɨhavɨdaci hulaŋ iamɨgali limu hɨhɨle agɨlaŋ nulɨsaŋ hɨjɨŋalavɨhadami. Hɨjɨŋalavɨdaci nulɨdɨ Hekɨlɨ agaŋ uaiaŋ pabiŋ pabiŋ hɨvɨ hulaŋ iamɨgali limu hɨhɨle agɨladɨ ahɨliahudaci huaci hameŋ laci hameŋ laci hɨniavɨhadami. Hɨnihɨni hulaŋ iamɨgali Jisasɨ saŋ hɨji vɨdɨvɨdɨŋ lamavɨhadami agɨlaŋ hula mɨgudɨbavɨhadami. Mɨgudɨba hulaŋ iamɨgali akape hɨniavɨhadami.
47 louvando a Deus e caindo na graça de todo o povo. E todos os dias acrescentava o Senhor à igreja aqueles que se haviam de salvar.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.