1 Tessalonicenses 2
Asɨ dɨ manasɨŋ (ENA) vs VC
1 Iadɨ isagali imahali me namɨlaŋ uami. Namɨlaŋ nukeŋ ci igahalaŋ uami. Alaŋ namɨlaŋ hula hɨnihɨni sibɨla vihɨlu agɨlaŋ havɨ ma sɨvɨlavalɨ uami.
1 Bem sabeis, irmãos, que a nossa ida a vós não foi em vão.
2 Namɨlaŋ igahɨlahalaŋ uami. Alaŋ naludɨ hɨvɨ ma vemaŋ lɨdɨŋ alaŋ Filipai haiabɨla hɨnihɨlu uami. Hɨnidamɨli aludɨ sɨbɨlɨ iga iga aludɨ hadipɨlɨ sɨbɨlɨ lamavɨdaci avɨha avɨha igahɨlu uami. Agadɨ ala alaŋ naludɨ hɨvɨ umɨli aludɨ Asɨ agaŋ aludɨ iagaŋ lagualɨ uami. Iagaŋ lagudaci alaŋ vɨhɨlɨ akape agɨlasaŋ lɨdalɨda ma vala haŋɨlahɨlu uami. Alaŋ vɨdɨvɨdɨŋ lagulamalama Asɨ dɨ ciaŋ nalusaŋ sulahɨlu uami.
2 Apesar de maltratados e ultrajados em Filipos, como sabeis, ousamos, confiados em nosso Deus, pregar-vos o Evangelho de Deus em meio de muitas lutas.
3 Namɨlaŋ Jisasɨ saŋ hɨji vɨdɨvɨdɨŋ lamɨbalaŋ aba alaŋ naludɨ hɨji mɨŋaihuihu lɨlɨ hɨsɨŋ ciaŋ mu mu agɨladɨ ma sulahɨlu uami. Lɨdɨŋ sɨdaŋ ciaŋ igu igu naludɨ analɨ ciaŋ ma abahɨlu uami.
3 A nossa pregação não provém de erro, nem de intenções fraudulentas, nem de engano.
4 Asɨ agaŋ aludɨ igɨdaci aludɨ hɨji humɨgaŋ agɨlaŋ huaci sɨbaŋ hɨniavɨlalɨ uami. Hɨniavɨdaci nudɨ nukeŋ hɨji lubiahɨlavɨla Jisasɨ dɨ ciaŋ sulasula sibɨla agadɨ alusaŋ igumi uami. Hameŋ sadaŋ hulaŋ iamɨgali agɨlaŋ aludɨ sibɨla agadɨ iga iga hɨjɨŋalavɨbali aba ciaŋ ma sulɨlalu uami. Asɨ nukeŋ aludɨ hɨji humɨgaŋ sibɨla akuaba akuaba agɨladɨ lamalɨhɨlɨlalɨ uami. Hameŋ sadaŋ nɨbu nukeŋ aludɨ sibɨla agadɨ iga iga hɨjɨŋalɨbali aba vilalu uami.
4 Mas, como Deus nos julgou dignos de nos confiar o Evangelho, falamos, não para agradar aos homens, e sim a Deus, que sonda os nossos corações.
5 Namɨlaŋ igɨlalaŋ uami. Asɨ avi aludɨ igɨlalɨ uami. Alaŋ naludɨ mɨŋafifi lɨlɨ saŋ analɨ analɨ ciaŋ agɨladɨ nalusaŋ ma sulahɨlu uami. Naludɨ akuaba akuaba agɨlasaŋ mavɨn iga iga ciaŋ huaci huaci agɨladɨ ma sulahɨlu uami.
5 Com efeito, nunca usamos de adulação, como sabeis, nem fomos levados por fins interesseiros. Deus é testemunha.
6 Hameŋ lɨdamɨli namɨlaŋ aludɨ igɨdalaŋ ibi hekɨlɨ daŋ hɨnihɨni saŋ sibɨla agadɨ ma vihɨlu uami. Hulaŋ iamɨgali limu hɨhɨle agɨlaŋ avi aludɨ igavɨdaci ibi hekɨlɨ daŋ hɨnihɨni saŋ ma vihɨlu uami.
6 Não buscamos glórias humanas, nem de vós nem de outros.
7 Jisasɨ Kɨlaisɨ agaŋ nudɨ sibɨla vivi saŋ aludɨ lɨbɨmɨŋalɨ uami. Hameŋ sadaŋ alaŋ akuaba akuaba saŋ mavɨn hɨniavɨla uami. Ha namɨlaŋ aludɨ ahɨliahuiahu saŋ naludɨ huaci abavɨlu uami. Agadɨ ala alaŋ namɨlaŋ hula hɨnihɨni simɨ sɨbaŋ hɨnihɨlu uami. Hɨnidamɨli namɨlaŋ ninanadi mumɨŋ cɨki me hɨnidalaŋ alaŋ naludɨ iamɨgagalinalu me nalusaŋ amaŋ igu igu me hɨnihɨlu uami.
7 Na qualidade de apóstolos de Cristo, poderíamos apresentar-nos como pessoas de autoridade. Todavia, nos fizemos discretos no meio de vós. Como a mãe a acariciar os seus filhinhos,
8 Alaŋ nalusaŋ mavɨn hekɨlɨ hɨnihɨlu uami. Hɨnihɨni Asɨ dɨ ciaŋ agadɨ naludɨ aba aba saŋ hɨjɨŋalahɨlu uami. Alaŋ nalusaŋ mavɨn hekɨlɨ hɨnihɨni naludɨ ahɨliahuiahu saŋ lɨlalu uami. Vɨhɨlɨ akuaba akuaba aludɨ hɨvɨ iahavɨlalɨ agɨlasaŋ hɨji ma lamɨlalu uami.
8 assim, em nossa ternura por vós, desejávamos não só comunicar-vos o Evangelho de Deus, mas até a nossa própria vida, porquanto nos sois muito queridos.
9 Iadɨ isagali imahali me namɨlaŋ uami. Namɨlaŋ igɨlalaŋ uami. Alaŋ namɨlaŋ hula hɨnihɨni Asɨ dɨ ciaŋ agadɨ sulahɨlu uami. Agadɨ ala namɨlaŋ aludɨ ahɨliahuiahu saŋ naludɨ ma abahɨlu uami. Alaŋ hɨfɨlɨ hɨfɨlɨ uaiadi uaiadi anɨm hɨlɨcɨ sibɨla vivi vɨhɨlɨfɨlɨfɨ aludɨ nukeŋ akuaba akuaba agɨladɨ lavahɨlu uami. Hameŋ lɨdɨŋ hɨnihɨni nalusaŋ Asɨ dɨ ciaŋ agadɨ sulahɨlu uami.
9 Vós vos lembrais, irmãos, dos nossos trabalhos e de nossa fadiga. Trabalhando noite e dia, para não sermos pesados a nenhum de vós, pregamo-vos o Evangelho de Deus.
10 Hulaŋ iamɨgali Jisasɨ Kɨlaisɨ saŋ hɨji vɨdɨvɨdɨŋ lamɨlalaŋ namɨlaŋ igɨlalaŋ uami. Asɨ avi igɨlalɨ uami. Alaŋ namɨlaŋ hula hɨnihɨni akuaba akuaba lɨlɨ hɨnihɨlu uami. Alaŋ Asɨ dɨ ciaŋ sɨhɨvia lubiahɨlahɨla akuaba akuaba huaci huaci Asɨ igɨdaci huaci sɨlɨvɨ laci hɨniavɨlalɨ agɨladɨ pam lahɨlu uami. La alaŋ akuaba hugɨ ma lamahɨlu uami.
10 Vós sois testemunhas, e também Deus, de quão santa, justa e irrepreensivelmente nos portamos convosco que crestes.
11 Namɨlaŋ igɨlalaŋ uami. Iagagali agɨlaŋ ninanadi agɨlasaŋ akuaba akuaba lɨhavɨlalɨ hameŋ me lahɨlu uami.
11 E sabeis que procedemos com cada um de vós como um pai com seus filhos:
12 Alaŋ naludɨ hɨji humɨgaŋ agɨladɨ iagaŋ lagulagu saŋ ciaŋ nagɨladɨ nalusaŋ sulahɨlu uami. Akuaba akuaba huaci huaci Asɨ nukeŋ igɨdaci huaci hɨniavɨlalɨ agɨladɨ namɨlaŋ lɨlɨ saŋ haiabɨla lamalama naludɨ abahɨlu uami. Nusaŋ ala Asɨ naludɨ likɨlɨci nudɨ lɨhu hɨvɨ hɨnihɨni saŋ nɨbu nukeŋ naludɨ abalɨ uami. Lɨci nudɨ abɨlu hekɨlɨ vɨdɨvɨdɨŋ daŋ heŋ hɨnihɨni nudɨ lɨhu hɨvɨ hɨnibalaŋ uami.
12 nós vos temos exortado, estimulado, conjurado a vos comportardes de maneira digna de Deus, que vos chama ao seu Reino e à sua glória.
13 Alaŋ Asɨ dɨ ciaŋ agadɨ hulaŋ iamɨgali Jisasɨ Kɨlaisɨ saŋ hɨji vɨdɨvɨdɨŋ lamɨlalaŋ nalusaŋ sulahɨlu uami. Sulɨdamɨli igahɨlahɨla nameŋ ma abahalaŋ uami. Ha hulaŋ dɨ ciaŋ aba ma abahalaŋ uami. Namɨlaŋ igahɨlahɨla nameŋ abahalaŋ uami. Amɨŋ sɨbaŋ aba abahalaŋ uami. Ha Asɨ dɨ ciaŋ aba abahalaŋ uami. Lɨdalaŋ ciaŋ agaŋ naludɨ hɨji humɨgaŋ hɨvɨ sibɨla vɨdɨvɨdɨŋ vilɨ uami. Vivi hɨnidaci alaŋ nusaŋ ala hameŋ laci hameŋ laci Asɨ dɨ huaci aba abɨlalu uami.
13 Por isso é que também nós não cessamos de dar graças a Deus, porque recebestes a palavra de Deus, que de nós ouvistes, e a acolhestes, não como palavra de homens, mas como aquilo que realmente é, como palavra de Deus, que age eficazmente em vós, os fiéis.
14 Iadɨ isagali imahali me namɨlaŋ uami. Avɨli hɨvɨ Isɨlaelɨ hɨdɨlɨ limu hɨhɨle agɨladɨ mɨŋamɨgu mɨŋaiahavɨci Judia fɨli tɨbɨ hɨniavɨlalɨ uami. Nɨbɨlaŋ ala Asɨ dɨ hulaŋ iamɨgali hɨnihɨni Jisasɨ Kɨlaisɨ hula hɨji humɨgaŋ pam hɨniavɨlalɨ uami. Hɨniavɨdaci nulɨdɨ hɨdɨlɨ pam agɨlaŋ nulɨsaŋ vɨhɨlɨ hekɨlɨ hekɨlɨ iguavɨlalɨ uami. Namɨlaŋ avi nɨbɨlaŋ me hɨnilalaŋ uami. Hɨnidalaŋ naludɨ haiabɨla pam hɨsɨŋ agɨlaŋ avi vɨhɨlɨ hekɨlɨ hekɨlɨ agɨladɨ nalusaŋ iguavɨlalɨ uami.
14 Com efeito, irmãos, vós vos tornastes imitadores das igrejas de Deus que estão na Judéia, das igrejas de Jesus Cristo. Tivestes que sofrer da parte dos vossos compatriotas o mesmo que eles sofreram dos judeus,
15 — ausente —
15 aqueles judeus que mataram o Senhor Jesus, que nos perseguiram, que não são do agrado de Deus, que são inimigos de todos os homens,
16 — ausente —
16 visto que nos proíbem pregar aos gentios para que se salvem. E com isto vão enchendo sempre mais a medida dos seus pecados. Mas a ira de Deus acabou por atingi-los.
17 Iadɨ isagali imahali me namɨlaŋ uami. Isɨlaelɨ hɨdɨlɨ agɨlaŋ lɨhavɨci alaŋ lɨhalɨha naludɨ vala vehɨlu uami. Vevɨla hɨji nameŋ lamahɨlu uami. Hulaŋ mu agaŋ nudɨ ninanadi agɨladɨ valavɨla ataŋ hɨnilalɨ hameŋ hɨnilalu aba abahɨlu uami. Alaŋ naludɨ mugaŋ lamɨgaŋ ma igɨlalu uami. Agadɨ ala aludɨ hɨji humɨgaŋ agɨlaŋ namɨlaŋ hula hanɨbuŋ hɨniavadi uami. Hameŋ sadaŋ alaŋ cɨhu uavɨla naludɨ iga iga saŋ hɨbɨ suhɨladalu uami. Alaŋ naludɨ iga iga saŋ hɨji hekɨlɨ sɨbaŋ daŋ hɨnidalu uami.
17 Nós, irmãos, separados de vós por algum tempo - de vista, não de coração -, temos o mais vivo e ardente desejo de vos rever.
18 Akape tɨbɨ alaŋ naludɨ ua iga iga saŋ hɨbɨ suhɨla suhɨla vɨsɨvasi igu igu hɨnilalu uami. Agadɨ ala Satan agaŋ aludɨ hɨbɨ hɨnilahɨlalɨ uami.
18 Pelo que fizemos o possível por ir visitar-vos, ao menos eu, Paulo, em diversas ocasiões. Mas Satanás nos impediu.
19 — ausente —
19 Pois quem, senão vós, será a nossa esperança, a nossa alegria e a nossa coroa de glória ante nosso Senhor Jesus, no dia de sua vinda?
20 — ausente —
20 Sim, sois vós a nossa glória e a nossa alegria!
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 1 Tessalonicenses 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.