Atos 10
El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI
1 Alla na Cesarea tiene un oficial Romano, su nombre si Cornelio, uno del maga capitan del batalion Italiano.
1 Caesarea imaim orot wabin Cornelius Rome baiyowayah hai orot ukwarin baiyow ana kou’ay wabin Italian Regiment.
2 Ele pati su familia bien fiel gayot con Dios, y ta dale gayot limosna con el maga Judio pobre, y ta reza con Dios todo′l dia.
2 Cornelius i God ana orot ta, i ana nibur tutufin etei God hikwakwafir, baibais gagamin maiyow yababan wairafih bitih, naatu mar etei God isan yoyoyoban. Cornelius eyoyoyoban|alt="Cornelius praying" src="cn01943B.tif" size="col" loc="Act 10.2" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="10.2"
3 Un tarde como maga alas tres, ya mira gayot ele un aparacion de un angel de Dios que ya entra na su casa, y ya habla ese con ele, “Cornelio!”
3 Veya ta rabirab three korok na’atube matan hibora’ah God ana tounamatar na run wabin su’ub eo, “Cornelius!”
4 Despues si Cornelio ya tene gayot miedo, y ya pija gayot ele con el angel y ya habla, “Cosa man uste quiere, Ñor?”
4 Cornelius matan takiyat itinkikin erebirubir auman eo, “Regah abisa kukokok?”
5 Ahora, manda tu cuanto bilug gente para na Jope, y llama con aquel si Simon, con quien ta llama tamen sila Pedro, y lleva con ele aqui.
5 Imih boun orot afa iniyafarih hinan Joppa orot Simon, wabin ta Peter, i hinanawiy bairi hinan.
6 Ese hombre si Simon Pedro ta esta junto con aquel otro Simon quien ta limpia cuero del maga animal. El di suyo casa alla cerca na aplaya.”
6 Simon bobaituw kanabihimaim sawar yumatah ta ta sakirayan i ana baremaim bairi tema’am, ana bar tor rewan ebatabat.”
7 Despues aquel angel ya sale ya, y si Cornelio ya llama dos ayudante di suyo pati uno del di suyo maga guardia personal quien gayot fiel con Dios.
7 Basit tounamatar hairi hio inan ufut, Cornelius ana bowayah orot rou’ab naatu baiyowayah orot ta’imon e’af ayuwih. Iti baiyowayan orot auman i God ana orot, Cornelius biyan ana tafafarayan orot.
8 Y despues de hablar ele canila el cosa ya sucede, ya manda le canila na Jope.
8 Sawar etei himamatar na’atube hai tur eowen, basit iyafarih hin Joppa hitit.
9 Ala mañana como maga medio dia ya, mientras el maga mensajero ta acerca ya na ciudad, talla si Pedro na casa di Simon, y ya subi na asotea para reza.
9 Mar to orot efamaim hina Joppa hibiyubin auman, Peter auyit yen in bar tafan yoyoban isan.
10 Ya queda ya le con hambre y quiere gayot le come, pero mientras el maga otro ta prepara el comida, ya queda le como medio durmido.
10 Basit bayumih morob ana kok i bay taa, bay hibogaigiwas bifotamih i matan taratan.
11 Despues ya mira le un aparicion del cielo abierto ya, y tiene como un manta grande ta hace abaja na tierra por medio del cuatro punta ajuntao,
11 Mar botawiy naatu sawar ta rar gagamin na’atube umasusun kwafe’en hikuhamihamiy re me yan titit itin.
12 y alla adentro de ese manta tiene todo clase de animal de tierra pati de agua y todo clase de pajaro.
12 Nati wanawanan for yumatah ta ta, kok uma’ar, gabunam, naatu kutor mamu. Peter matan hibora’ah masanuw kakafih biyah gubagug auman itah|alt="Peter’s vision" src="cn01945B.tif" size="col" loc="Act 10.12" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="10.12"
13 Despues si Pedro ya oi un voz ta habla con ele, “Pedro, levanta, mata, y coci para come.”
13 Orot fanan nowar eo, “Peter kumisir iti sawar kurouw ku’aa.”
14 Pero si Pedro ya habla, “Señor, hende gayot yo puede, cay hasta ahora nuay pa gayot yo come el cosa prohibido na ley di Moises.”
14 Baise Peter iya’afut eo, “Men karam Regah, ayu men kafai sawar iti na’atube karitanih eregubagub auman aa’umih.”
15 Por el segundo vez, el voz ya habla con ele, “No habla que prohibido come el cosa que Dios ya habla puede come.”
15 Orot fanan iban bairou’abin e’af maiye, “Sawar abisa God eorereb gewasin rarouw men o a notamaim kakafin inarouw inao.”
16 Ansina gane ya sucede ese tres veces, despues ya lleva dayun ole aquel manta para na cielo.
16 Sawar iti na’atube mar tounu matar, imaibo naniyan meyemeye sawar matabir maiye yen mar run.
17 Mientras si Pedro ta pensa gayot acerca del cosa ya mira le, aquel tres mensajero di Cornelio ya llega na puerta y ya pregunta si donde ta queda si Simon, el cortidor de cuero.
17 Peter matan hibora’ah sawar iti i’itin anayabin so’ob isan kasiy ma binotanot, orot Cornelius iyafarih hinan bar hitita’ur hina fur awan hibat.
18 Ta saluda sila na puerta, y ta pregunta si tiene gane alli un visita el nombre si Simon, con quien ta llama tamen Pedro.
18 Hi’afariy hibatiyih hio, “Orot wabin Simon Peter iti a baremaim ema’am?”
19 Mientras si Pedro ta pensa pa acerca del aparicion, el Espiritu Santo ya habla con ele, “Simon, tiene tres gente ta busca contigo.
19 Peter matan hibobora’ah isan boro’ika ma binotanot, Anun Kakafiyin iu eo, “Simon, orot nah tounu o tenunuwihi.
20 Entonces levanta y abaja ya, y no tene duda canila, cay ya manda yo canila anda contigo.”
20 Imih kumisir kura’iy bar baban, men a inakutan baise bairi kwanan, anayabin ayu aiyafarih hina.”
21 Entonces ya abaja si Pedro, y ya habla le con el maga gente, “Yo ya el quien ta busca ustedes. Cosa man el rason si porque ustedes ya vene aqui?”
21 Peter misir ra’iy naatu iuwih eo, “Ayu orotoban iti kwa ayu kwanunuwuhu, kwa a’an aisim kwana?”
22 Ya contesta sila, “Ya vene came aqui cay si Cornelio ya manda canamon. Ele un capitan bien respetao del maga Judio, y ele bien obediente gayot con Dios, y bien bueno tamen na di suyo vista. Un angel de Dios ya habla con ele para manda lleva con uste na su casa, para puede le oi si cosa uste ay habla con ele.”
22 Hiya’afut hio, “Aki i baiyowayan orot ukwarin wabin Cornelius iyafari ana. Iti orot ana yawas i gewasin, naatu God ebibiruw, Jew sabuw etei iti orot i tekakakafiy. Tounamatar kakafiyin iu, o tifefeyani itan ana bar, saise o abisa itao’o i tanowar isan.”
23 Despues si Pedro ya invita canila esta anay na casa.
23 Basit Peter nah tounu buwih bar hirun bairi fai ta’imon hi’in.
24 Despues el siguiente dia ya llega ya canda Pedro na Cesarea. Ta espera ya canila si Cornelio, y ya invita ya le con el di suyo maga pariente pati aquel maga amigo gayot di suyo.
24 Veya baitonin hina Caesarea hitit. Cornelius i ma matan ef i’itin, taintuwan afa e’af ayuwih hina ana baremaim bairi hima Peter hikakaif.
25 Cuando si Pedro ta entra ya era na casa, si Cornelio ya hace encuentro con ele, y ya hinca enfrente di suyo para dale respeto con ele.
25 Peter na bar rur ana maramaim, Cornelius nanamaim sun yowen kwafir re.
26 Pero si Pedro ya manda con ele levanta, y ya habla, “Levanta uste, cay gente lang yo igual con uste.”
26 Baise Peter imisiruw eo, “Kumisir ayu i orot o na’atube.”
27 Mientras ta entra sila na casa ta man cuento sila dos, y ya mira si Pedro bien mucho ya gale gente alla,
27 Peter tur busuruf auman Cornelius hairi hirun hin bar wanawanan hitit naatu sabuw kou’ay gagamin na’in hima’am kouh yen.
28 y ya habla le con el maga gente, “Ustedes mismo sabe gayot que un Judio prohibido man junto y visita con el hende-Judio. Pero Dios ya manda sabe conmigo que no conviene yo desprecia ni con ningun gente, masquin hende igual ta sigui el religion Judaismo.
28 Iuwih eo, “Kwa etei kwaso’ob Jew hai ofafar men ebibasit boro Ufun Sabuw atinanawani bairi tatitayo’ay. Baise God i’obaiyu aitin ayu men orot ta biyan karitanin o gubagub anarouw anao.
29 Poreso cuando ya llama ustedes conmigo, ya anda gayot yo sin duda. Ahora, puede ba yo sabe si porque ustedes ya llama conmigo aqui?”
29 Imih ayu isou tur kwabiyafar, ayu men erekwahir auman anamih. Ayu kwa abibatiy, aisim ayu isou tur kwaiyafar ana?”
30 Despues ya habla si Cornelio, “Como cuatro dias pasao, maga alas tres del tarde mientras ta reza yo na mi casa, derrepente ya abuya un gente con vestido bien brillante, y ya para le enfrente di mio,
30 Cornelius iya’afut eo, “Veya kwafe’en na’atube sawaraka, veya three korok na’atube rabirab au baremaim ayoyoyoban, naniyan meyemeye orot ana faifuw kwes nau’umaim bat eo,
31 y ya habla, ‘Cornelio, Dios ta oi el di tuyo maga rezo, pati ta acorda le todo el di tuyo trabajo de ayudar con el maga pobre.
31 ‘Cornelius, ayoyoban God nowar naatu a siwar sabuw yababan wairafih ibitih imaim ana not kusib.
32 Entonces, manda gente na Jope para invita con Simon, aquel con quien ta llama sila Pedro, Ta visita le con aquel si Simon, el ta limpia cuero, y su casa cerca lang na aplaya.’
32 ‘Orot ta kwiyafar en Joppa imaim orot wabin Simon wabin ta Peter i Simon bobaituw kanabihimaim sawar ta ta sakirayan ana bar tor rewanamaim ema’am biyan etit.’
33 Poreso enseguidas ya manda yo anda llama contigo, y bueno cay ya vene gayot tu. Ahora taqui ya kita todo para oi todo el maga cosas que Dios ya ordena contigo para habla canamon.”
33 Imih o isa tur saisewat aiyafar, naatu gewasin maiyow o ina itit, naatu aki etei God nanamaim Regah sawar etei eo biyuni nowaramih ama akakaif.”
34 Despues ya principia si Pedro habla canila, “Ahora gale sabe ya yo que deverasan gayot Dios igual lang ta trata con todo el maga gente.
34 Imaibo Peter busuruf binan eo, “Ayu bounabo aso’ob, God men orot babin ta’imon itin yan ebaibimih.
35 Dios ya recibi con todo el maga gente masquin de cosa nacion, basta si ta obedece con ele y ta sigui el di suyo maga mandamiento.
35 Baise orot menan ta ta iyab i tibibiruw naatu abisa gewasin tisisinaf.
36 Sabe ustedes el mensaje que Dios ya dale con el maga gente de Israel. Y ta habla le el Buen Noticia acerca del paz que puede kita tene por medio di Jesucristo quien tiene poder para controla todo el maga nacion.
36 Tur God iyafar na Israel biyah titit i etei kwaso’ob, iti tur gewasin i tufuw Jesu Keriso wanawanamaim ema’am. It etei ata Regah.
37 Ya sabe man ustedes si cosa ya pasa na entero lugar de Judea, principiando na Galilea, cuando ya acaba si Juan predica que necesita arripinti y queda bautisao.
37 Naatu kwaso’ob sawar abisa Judea wanawanan mamatar, John bapataito isan bibinan ufunamaim iti sawar i Galilee imaim busuruf.
38 Ustedes ya sabe acerca di Jesucristo de Nazaret, con quien Dios ya dale el poder del Espiritu Santo. Y sabe tamen ustedes que si Jesus ya anda donde donde lugar para hace cosas bueno, pati ya cura tamen ele con aquellos controlao del maga demonio, cay Dios ta esta junto con ele.
38 Mi’itube Anun Kakafiyinamaim God Jesu Nazareth matuwan tafan eof nowah naatu fair tafan bisuwai i kwaso’ob. Naatu ana bowabow mi’itube run tit bow yawas gewasin sinaf, sabuw iyab afiy hai fairamaim hima’am etei biyawasih auman i kwaso’ob, anayabin God i hairi hima’am.
39 Came maga apostoles ya puede mira el maga cosas que ya hace le na lugar del maga Judio y na ciudad de Jerusalem. Ya mata con ele cuando ya clava con ele na cruz,
39 Sawar abisa Jew hai me yan naatu Jerusalemamaim sisinaf etei i aki a’itah sif arurubon. Naatu onaf afe’enamaim hikubar momorob auman i aki aso’ob.
40 pero cuando tres dias ya le de muerto, Dios ya hace con ele resucita, y ya manda con ele aparece con el maga gente.
40 Baise veya tounu ufunamaim God morobone bora’ah maiye naatu iwa’an tit irerereb sabuw hi’itin.
41 Hende todo el maga gente ya puede mira con ele, sino came lang con quien Dios antes pa ya escoje ya para puede mira con ele. Y despues de resucitar ele, ya come y ya toma came junto con ele.
41 Men sabuw etei hi’itin, baise sabuw iyab God rurubinihiwat, nati i aki iyab morobone mimisir maiye ufunamaim bairi a’aa atomatomawat.
42 Despues ya manda le canamon predica el Buen Noticia con el maga gente, y ya manda le canamon habla que Dios ya escoje ya gayot con Jesus para queda un juez del maga vivo y del maga muerto.
42 Naatu eobaiyuni tur gewasin sabuw etei isah ana binan hai tur ana’owen Jesu i God Rubin sabuw yawayawasih naatu murumurubih baibabatiyih isan.
43 Todo el maga profeta ya habla acerca di suyo, y ta habla gane que todo el quien ta tene fe con ele, Dios ay perdona el di ila maga pecado por medio del nombre di Jesucristo.”
43 Dinab orot etei isan hibinan hio sabuw iyab i wabinamaim hinabitumatum boro hai bowabow kakafih nanotawiyen.”
44 Mientras ta habla pa si Pedro este maga palabra, todo el maga gente quien ta oi el di suyo mensaje ya queda controlao del Espiritu Santo.
44 Peter iti na’atube bat eo inan wanawanan Anun Kakafiyin ra’iy sabuw iyab hima tur hinonowar tar gabuwih.
45 El maga creyente Judio quien ta man uban con Pedro ya estraña que Dios ya dale tamen el Espiritu Santo con el maga hende-Judio,
45 Jew baitumatumayah afa Peter bairi Joppa’ane hinan hifofofor men kafaita. God ana usar Anun Kakafiyin Ufun Sabuw auman tafahimaim isuwai re’ere isan.
46 cay ya oi sila con esos ta conversa de maga lenguaje desconocido, y ta alaba tamen con Dios.
46 Naatu sabuw menah botabir tur ta ta hio God hibora’ara’ah.
47 Despues ya habla si Pedro, “Nuay quien puede sangga con esos maga gente para queda tamen sila bautisao con agua, siendo ya recibi gayot sila el poder del Espiritu Santo igual canaton.”
47 “Iti sabuw boro yait harewamaim bapataito bain isan na’otanih? Anayabin Anun Kakafiyin it tabaib na’atube i auman hibaika.
48 Entonces ya manda le bautisa con esos na nombre di Jesucristo. Despues ya invita sila con Pedro esta anay junto canila cuanto dias.
48 Basit iuwih Jesu Keriso wabinamaim bapataito hibai, naatu Peter veya bai’ab na’atube bairi ma isan hifefeyan nati’imaim bairi hima.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.