Lucas 22

Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Yaráfaali fédu le lidáani teigíniwa fein to magánatu ísi, fédu le jarítaguagüle juríu luágu meja dan le lásügürünbei láni Búngiu ánjeli áfaraguaña jígirama Ejíptona, máfaragun lumútiña jígirama Israélitagu.
1 Estava se aproximando a festa dos pães sem fermento, chamada Páscoa,
2 Ábati jáluajan jafádirigun juríu jáma arúfudajatiña lilúrudun Moisés ída lúba lan jáfaruni Jesúsu jilágubei, ibídiñounga joun gürígia, ladǘga janúfude jaweí.
2 e os chefes dos sacerdotes e os mestres da lei estavam procurando um meio de matar Jesus, mas tinham medo do povo.
3 Ábati lagáñeiruni Máfia larítagun Júdas Iscarióte, le ában jádaangiñe láni Jesúsu dúusu apóstolugu,
3 Então Satanás entrou em Judas, chamado Iscariotes, um dos Doze.
4 ába lídin adǘga darádu jáma jábutigu jafádiriñegu juríu jáma jábutigu tisúdaarana témpulu lun ledéregeruni Jesúsu joun.
4 Judas dirigiu-se aos chefes dos sacerdotes e aos oficiais da guarda do templo e tratou com eles como lhes poderia entregar Jesus.
5 Ába jagúndaaragun, ába jaríñagun lun Júdas luágu jíchuguba lan seínsu lun,
5 A proposta muito os alegrou, e lhe prometeram dinheiro.
6 ába lañúurun darádu, ába lagúmeserun áluaja ída lúba lan gayára lan ledéregeruni joun dánme le úa jamá gürígia.
6 Ele consentiu e ficou esperando uma oportunidade para lhes entregar Jesus quando a multidão não estivesse presente.
7 Ába lachǘlürün fédu le ídaanbei teigúa fein magánatu ísi, ñí lubei gíñe ladágarawagüdǘwa mudún le lánina fédu.
7 Finalmente, chegou o dia dos pães sem fermento, no qual devia ser sacrificado o cordeiro pascal.
8 Ába laríñagun Jesúsu lun Pédro lúma Juan.
8 Jesus enviou Pedro e João, dizendo: "Vão preparar a refeição da Páscoa".
9 Ába jálügüdüni.
9 "Onde queres que a preparemos? ", perguntaram eles.
10 Laríñaga joun.
10 Ele respondeu: "Ao entrarem na cidade, vocês encontrarão um homem carregando um pote de água. Sigam-no até a casa em que ele entrar
11 Jaríñagame lun tabúreme múna. “Laríñajare Maésturu. ¿Jigóun rúmu to ñí lubei gayára lan neígini eígini le lánina fédu jáu náni disípulugu?”
11 e digam ao dono da casa: ‘O Mestre pergunta: Onde é o salão de hóspedes no qual poderei comer a Páscoa com os meus discípulos? ’
12 Ábame larúfudun ában rúmu weíritu jun toúgiñegua múna, aráanseñu tíña, jaráansereime eígini ñi.
12 Ele lhes mostrará uma ampla sala no andar superior, toda mobiliada. Façam ali os preparativos".
13 Ába joúdin, ába jadáriruni sun cátei quei laríñaguni Jesúsu joun, ába jaráanseruni eígini lánina fédu ñi.
13 Eles saíram e encontraram tudo como Jesus lhes tinha dito. Então, prepararam a Páscoa.
14 Dan le lachǘlürünbei óra, ába lañúurun Jesúsu jáu láni disípulugu luágu dábula,
14 Quando chegou a hora, Jesus e os seus apóstolos reclinaram-se à mesa.
15 ábati laríñagun joun.
15 E disse-lhes: "Desejei ansiosamente comer esta Páscoa com vocês antes de sofrer.
16 Ladǘga naríñajare jun luágu meígindügüya náali lan eígini lánina fédu le daríme lagúnfulirún laníchigu lídan larúeijan Búngiu.
16 Pois eu lhes digo: Não comerei dela novamente até que se cumpra no Reino de Deus".
17 Ábati lanǘgün ában wéru táu diweín lújaburugu, ába leteíngiruni Búngiu, laríñaga.
17 Recebendo um cálice, ele deu graças e disse: "Tomem isto e partilhem uns com os outros.
18 naríñajare jun luágu mátundügüyaadina lan diweín daríme liábin larúeijan Búngiu.
18 Pois eu lhes digo que não beberei outra vez do fruto da videira até que venha o Reino de Deus".
19 Lárigiñe, ába lanǘgünun fein lújaburugu, ába leteíngiruni Búngiu tuágu, ába lagúbachagunun, ába líchugunun joun, aríñageina.
19 Tomando o pão, deu graças, partiu-o e o deu aos discípulos, dizendo: "Isto é o meu corpo dado em favor de vocês; façam isto em memória de mim".
20 Ítara meme gíñe, lárigiñe jeígin, ába lanǘgüni wéru táu diweín, ába laríñagun.
20 Da mesma forma, depois da ceia, tomou o cálice, dizendo: "Este cálice é a nova aliança no meu sangue, derramado em favor de vocês.
21 ‘Niján wügǘri le lúnbei ledéregerunina wáma ya luágu dábula,
21 "Mas eis que a mão daquele que vai me trair está com a minha sobre a mesa.
22 luáguñadina ǘma le lúnbei nanǘgüni, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, áni ¡fugiábutia wügǘri le lúnbei lalúgurunina!
22 O Filho do homem vai, como foi determinado; mas ai daquele que o trai! "
23 Ábati jagúmeserun álügüdagua jádaangua cába lánfuna alúgurei.
23 Eles começaram a perguntar entre si qual deles iria fazer aquilo.
24 Ába jasígenejan lánigu luágu cába lan jádaangiñe weírigutimá.
24 Surgiu também uma discussão entre eles, acerca de qual deles era considerado o maior.
25 Ába laríñagun Jesúsu joun.
25 Jesus lhes disse: "Os reis das nações dominam sobre elas; e os que exercem autoridade sobre elas são chamados benfeitores.
26 Ánjein lídan narúeijan, mítaraanti, lubáragiñe líra, le weírigutimaabei le tímatimaati jídan lúnti lanáangun lúngua quei le ǘnabutimaabei, le agúmadijabei, lúnti ítara lan quei le esériwijabei.
26 Mas, vocês não serão assim. Pelo contrário, o maior entre vocês deverá ser como o mais jovem, e aquele que governa como o que serve.
27 ¿Cági weírigutimaabei, le añúurubei eíga luágu dábula, ódi le esériwijabei? ¿Ma le añúurubei luágu dábula? Áni áu, ítara níña jídan quei le esériwijabei.
27 Pois quem é maior: o que está à mesa, ou o que serve? Não é o que está à mesa? Mas eu estou entre vocês como quem serve.
28 ‘Jugúya úarabañája núma lídan noúchawagun,
28 Vocês são os que têm permanecido ao meu lado durante as minhas provações.
29 ligía níchugunbadün lun jarúeijan quei líchugunina Núguchi lun narúeijan.
29 E eu lhes designo um Reino, assim como meu Pai o designou a mim,
30 Jeígiba, gurá jugúyame luágu nidábulan yágüta siélu lídan narúeijan, ñurú jugúyame luágu buri lála urúei lun jagúseragüdüniña jadǘgawagun dúusu lirájüñü Israél.
30 para que vocês possam comer e beber à minha mesa no meu Reino e sentar-se em tronos, julgando as doze tribos de Israel.
31 Aríñagati gíñe Wabúreme Jesúsu.
31 "Simão, Simão, Satanás pediu vocês para peneirá-los como trigo.
32 ibíja lumúti, áni ayúmuraguaadina buágu lun Búngiu lun meféridirun báani bafíñen nuágu lídaanme óra ligía. Áni dánme le bagíribudun nun, rúba dǘgüdaguaü joun bíbirigu.
32 Mas eu orei por você, para que a sua fé não desfaleça. E quando você se converter, fortaleça os seus irmãos".
33 Laríñaga Simón lun.
33 Mas ele respondeu: "Estou pronto para ir contigo para a prisão e para a morte".
34 Laríñaga Jesúsu lun.
34 Respondeu Jesus: "Eu lhe digo, Pedro, que antes que o galo cante hoje, três vezes você negará que me conhece".
35 Ábati laríñagun Jesúsu joun.
35 Então Jesus lhes perguntou: "Quando eu os enviei sem bolsa, saco de viagem ou sandálias, faltou-lhes alguma coisa? " "Nada", responderam eles.
36 Ábati laríñagun joun.
36 Ele lhes disse: "Mas agora, se vocês têm bolsa, levem-na, e também o saco de viagem; e se não têm espada, vendam a sua capa e comprem uma.
37 Naríñajare jun luágu lagúnfuliruba lan le taríñagubei Lerérun Búngiu nuágu. “Ába jabájüdüni jádan wuríbatiña.” Sun le bürǘwañubei nuágu lagúnfuliruña guetó.
37 Está escrito: ‘E ele foi contado com os transgressores’; e eu lhes digo que isto precisa cumprir-se em mim. Sim, o que está escrito a meu respeito está para se cumprir".
38 Ábati jaríñagun.
38 Os discípulos disseram: "Vê, Senhor, aqui estão duas espadas". "É o suficiente! ", respondeu ele.
39 Ábati láfuridun Jesúsu, ába lídin luágun wǘbü le Olívos quei ligáburiñaja, ába joúdin láni disípulugu lúma.
39 Como de costume, Jesus foii para o monte das Oliveiras, e os seus discípulos o seguiram.
40 Dan le jachǘlürün lídan fulásu ligía, ába laríñagun joun.
40 Chegando ao lugar, ele lhes disse: "Orem para que vocês não caiam em tentação".
41 Ába ladísedun Jesúsu jaweí murúsunraü, ába lájuduragun ayúmuragua lun Búngiu,
41 Ele se afastou deles a uma pequena distância, ajoelhou-se e começou a orar:
42 laríñaga.
42 "Pai, se queres, afasta de mim este cálice; contudo, não seja feita a minha vontade, mas a tua".
43 Ábati liábin ában ánjeli siélugiñe lun líchugun érei lun.
43 Apareceu-lhe então um anjo do céu que o fortalecia.
44 Dan létima laweíridun ligárigu, ligíatima layúmuragun láu érei, lédedejati lísüga lueí camá jamuga oúnwenbun lédedejan jítaü, múarugun.
44 Estando angustiado, ele orou ainda mais intensamente; e o seu suor era como gotas de sangue que caíam no chão.
45 Dan le lásaarun lídaangiñe layúmuragun, ába ladáriruniña disípulugu arúmuga, larúmagüdün íruni.
45 Quando se levantou da oração e voltou aos discípulos, encontrou-os dormindo, dominados pela tristeza.
46 Ábati laríñagun joun.
46 "Por que estão dormindo? ", perguntou-lhes. "Levantem-se e orem para que vocês não caiam em tentação! "
47 Ñígili Jesúsu adímureja, ligía jayábin sarágu gürígia, Júdas, le ában jádaangiñe dúusu disípulugu, jabá jabá. Aba layárafadun lun Jesúsu lun lachúuruni.
47 Enquanto ele ainda falava, apareceu uma multidão conduzida por Judas, um dos Doze. Este se aproximou de Jesus para saudá-lo com um beijo.
48 Ábati laríñagun Jesúsu lun.
48 Mas Jesus lhe perguntou: "Judas, com um beijo você está traindo o Filho do homem? "
49 Játi lúmabaña Jesúsu, dan le jaríjinbalin cába lan asúsereda, ába jaríñagun lun.
49 Ao verem o que ia acontecer, os que estavam com Jesus lhe disseram: "Senhor, atacaremos com espadas? "
50 Ába lánchuguni ában jádaangiñe lánigu Jesúsu larígei lumúsun fádiri íñutimaati, le loúnwenren.
50 E um deles feriu o servo do sumo sacerdote, decepando-lhe a orelha direita.
51 Ába laríñagun Jesúsu.
51 Jesus, porém, respondeu: "Basta! " E tocando na orelha do homem, ele o curou.
52 Ába laríñagun joun jábutigu fádirigu, joun wügǘriña weírigutiña lídan jafíñen juríu, lúma joun jábutigu tisúdaarana témpulu, ja ñǘbinbaña anǘgei.
52 Então Jesus disse aos chefes dos sacerdotes, aos oficiais da guarda do templo e aos líderes religiosos que tinham vindo procurá-lo: "Estou eu chefiando alguma rebelião, para que vocês tenham vindo com espadas e varas?
53 Dan lé meja júma nan témpulurugu ságü wéyu, magúrugubeitün nuágu, wel, niján jidáani lun jadǘgüni jugúndan náu, óraali lun lagúmadijan le labúremebei lubúriga.
53 Todos os dias eu estava com vocês no templo e vocês não levantaram a mão contra mim. Mas esta é a hora de vocês — quando as trevas reinam".
54 Ábati járügüdüni Jesúsu, ába janǘgüni lúbiñoun fádiri le íñutimaabei, ábati lafálaruni Pédro dísegiñe.
54 Então, prendendo-o, levaram-no para a casa do sumo sacerdote. Pedro os seguia à distância.
55 Ába jáfuragun wátu ñi lamídaangua baríeru, ába jañúurun geyégu láu, ába gíñe lañúurun Pédro jádan.
55 Mas, quando acenderam um fogo no meio do pátio e se sentaram ao redor dele, Pedro sentou-se com eles.
56 Queíti taríjini ában músu ñun larǘgürügü wátu, ába teréderun aríaguei, ába taríñagun.
56 Uma criada o viu sentado ali à luz do fogo. Olhou fixamente para ele e disse: "Este homem estava com ele".
57 Ába leyéedagun Pédro, laríñaga.
57 Mas ele negou: "Mulher, não o conheço".
58 Murúsun lueígiñe, ábaya laríjini ában, ába laríñagun.
58 Pouco depois, um homem o viu e disse: "Você também é um deles". "Homem, não sou! ", respondeu Pedro.
59 Queí buri ában óra lárigiñe, ábaya laríñagun ában.
59 Cerca de uma hora mais tarde, outro afirmou: "Certamente este homem estava com ele, pois é galileu".
60 Ábati laríñagun Pédro.
60 Pedro respondeu: "Homem, não sei do que você está falando! " Falava ele ainda, quando o galo cantou.
61 Ába ladígiragun Wabúreme Jesúsu aríja luágun Pédro, ába larítagun Pédro luágu lé buga laríñagubei Jesúsu lun. “Lubáragiñe layúgurujan gáyu ugúñe, beyéedaguba náu ǘrüwa weíyaasu.”
61 O Senhor voltou-se e olhou diretamente para Pedro. Então Pedro se lembrou da palavra que o Senhor lhe tinha dito: "Antes que o galo cante hoje, você me negará três vezes".
62 Ábati láfuridun Pédro, ába layájun láu igárigu.
62 Saindo dali, chorou amargamente.
63 Ja wügǘriña ja oúnigirubalin Jesúsu, ába jéjerajan láu, bei jameí.
63 Os homens que estavam detendo Jesus começaram a zombar dele e a bater nele.
64 Ába jagǘraguni lágu, ába jagáyuajan ligíbuagun, aríñageina jagía.
64 Cobriam seus olhos e perguntavam: "Profetize! Quem foi que lhe bateu? "
65 Ába buri jaríñagun sarágu ámu cátei anábei.
65 E lhe dirigiam muitas outras palavras de insulto.
66 Dan le larúgadunbei, ába joúndaragun wügǘriña weírigutiña lídan jafíñen juríu, jábutigu jafádirigun juríu, jáma arúfudajatiña lilúrudun Moisés, ába janǘgüni Jesúsu ligíbugiñoún jadámurin le líñun-ágei lúrudu. Ába jaríñagun lun ñi.
66 Ao romper do dia, reuniu-se o Sinédrio, tanto os chefes dos sacerdotes quanto os mestres da lei, e Jesus foi levado perante eles.
67 —Aríñagabeí woun, ¿amǘrüsan Crístubei le lúnbei lasálbaruniña gürígia?
67 "Se você é o Cristo, diga-nos", disseram eles. Jesus respondeu: "Se eu vos disser, não crereis em mim
68 ánjaün nálügüdagua, moúnabun jubádina, mígiragüdün jumáname.
68 e, se eu vos perguntar, não me respondereis.
69 Naríñaga ában cátei jun. lúmagiñe guetó, nañúuruba, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, lueígiñe loúnwenren Búngiu le Súnti Gabáfuti.
69 Mas de agora em diante o Filho do homem estará assentado à direita do Deus Todo-poderoso".
70 Ábati jálügüdüni súngubei.
70 Perguntaram-lhe todos: "Então, você é o Filho de Deus? " "Vós estais dizendo que eu sou", respondeu ele.
71 Ábati jaríñagun.
71 Eles disseram: "Por que precisamos de mais testemunhas? Acabamos de ouvir dos próprios lábios dele".

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.