Lucas 22
Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NTLH
1 Yaráfaali fédu le lidáani teigíniwa fein to magánatu ísi, fédu le jarítaguagüle juríu luágu meja dan le lásügürünbei láni Búngiu ánjeli áfaraguaña jígirama Ejíptona, máfaragun lumútiña jígirama Israélitagu.
1 Faltava pouco tempo para a Festa dos Pães sem Fermento , chamada Páscoa .
2 Ábati jáluajan jafádirigun juríu jáma arúfudajatiña lilúrudun Moisés ída lúba lan jáfaruni Jesúsu jilágubei, ibídiñounga joun gürígia, ladǘga janúfude jaweí.
2 Os chefes dos sacerdotes e os mestres da Lei procuravam um jeito para matar Jesus em segredo porque tinham medo do povo.
3 Ábati lagáñeiruni Máfia larítagun Júdas Iscarióte, le ában jádaangiñe láni Jesúsu dúusu apóstolugu,
3 Então Satanás entrou em Judas, chamado Iscariotes, que era um dos doze discípulos.
4 ába lídin adǘga darádu jáma jábutigu jafádiriñegu juríu jáma jábutigu tisúdaarana témpulu lun ledéregeruni Jesúsu joun.
4 Judas foi falar com os chefes dos sacerdotes e com os oficiais da guarda do Templo para combinar a maneira como ele ia lhes entregar Jesus.
5 Ába jagúndaaragun, ába jaríñagun lun Júdas luágu jíchuguba lan seínsu lun,
5 Eles ficaram muito contentes e prometeram dar dinheiro a ele.
6 ába lañúurun darádu, ába lagúmeserun áluaja ída lúba lan gayára lan ledéregeruni joun dánme le úa jamá gürígia.
6 Judas aceitou e começou a procurar uma oportunidade para entregar Jesus a eles, sem que o povo ficasse sabendo.
7 Ába lachǘlürün fédu le ídaanbei teigúa fein magánatu ísi, ñí lubei gíñe ladágarawagüdǘwa mudún le lánina fédu.
7 Chegou o dia da Festa dos Pães sem Fermento , dia em que os judeus matavam carneirinhos para comemorar a Páscoa .
8 Ába laríñagun Jesúsu lun Pédro lúma Juan.
8 Então Jesus deu a Pedro e a João a seguinte ordem:
9 Ába jálügüdüni.
9 Eles perguntaram: — Onde o senhor quer que a gente prepare o jantar?
10 Laríñaga joun.
10 Jesus respondeu:
11 Jaríñagame lun tabúreme múna. “Laríñajare Maésturu. ¿Jigóun rúmu to ñí lubei gayára lan neígini eígini le lánina fédu jáu náni disípulugu?”
11 e digam ao dono dela: “O Mestre mandou perguntar a você onde fica a sala em que ele e os seus discípulos vão comer o jantar da Páscoa.”
12 Ábame larúfudun ában rúmu weíritu jun toúgiñegua múna, aráanseñu tíña, jaráansereime eígini ñi.
12 Então ele mostrará a vocês uma grande sala mobiliada, no andar de cima. Preparem ali o jantar.
13 Ába joúdin, ába jadáriruni sun cátei quei laríñaguni Jesúsu joun, ába jaráanseruni eígini lánina fédu ñi.
13 Os dois discípulos foram até a cidade e encontraram tudo como Jesus tinha dito. Então prepararam o jantar da Páscoa.
14 Dan le lachǘlürünbei óra, ába lañúurun Jesúsu jáu láni disípulugu luágu dábula,
14 Quando chegou a hora, Jesus sentou-se à mesa com os apóstolos
15 ábati laríñagun joun.
15 e lhes disse:
16 Ladǘga naríñajare jun luágu meígindügüya náali lan eígini lánina fédu le daríme lagúnfulirún laníchigu lídan larúeijan Búngiu.
16 Pois eu digo a vocês que nunca comerei este jantar até que eu coma o verdadeiro jantar que haverá no
17 Ábati lanǘgün ában wéru táu diweín lújaburugu, ába leteíngiruni Búngiu, laríñaga.
17 Então Jesus pegou o cálice de vinho, deu graças a Deus e disse:
18 naríñajare jun luágu mátundügüyaadina lan diweín daríme liábin larúeijan Búngiu.
18 Pois eu afirmo a vocês que nunca mais beberei deste vinho até que chegue o Reino de Deus.
19 Lárigiñe, ába lanǘgünun fein lújaburugu, ába leteíngiruni Búngiu tuágu, ába lagúbachagunun, ába líchugunun joun, aríñageina.
19 Depois pegou o pão e deu graças a Deus. Em seguida partiu o pão e o deu aos apóstolos, dizendo:
20 Ítara meme gíñe, lárigiñe jeígin, ába lanǘgüni wéru táu diweín, ába laríñagun.
20 Depois do jantar, do mesmo modo deu a eles o cálice de vinho, dizendo:
21 ‘Niján wügǘri le lúnbei ledéregerunina wáma ya luágu dábula,
21 Mas vejam: o traidor está aqui sentado comigo à mesa!
22 luáguñadina ǘma le lúnbei nanǘgüni, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, áni ¡fugiábutia wügǘri le lúnbei lalúgurunina!
22 Pois o
23 Ábati jagúmeserun álügüdagua jádaangua cába lánfuna alúgurei.
23 Então os apóstolos começaram a perguntar uns aos outros quem seria o traidor.
24 Ába jasígenejan lánigu luágu cába lan jádaangiñe weírigutimá.
24 Os apóstolos tiveram uma forte discussão sobre qual deles deveria ser considerado o mais importante.
25 Ába laríñagun Jesúsu joun.
25 Então Jesus disse:
26 Ánjein lídan narúeijan, mítaraanti, lubáragiñe líra, le weírigutimaabei le tímatimaati jídan lúnti lanáangun lúngua quei le ǘnabutimaabei, le agúmadijabei, lúnti ítara lan quei le esériwijabei.
26 Mas entre vocês não pode ser assim. Pelo contrário, o mais importante deve ser como o menos importante; e o que manda deve ser como o que é mandado.
27 ¿Cági weírigutimaabei, le añúurubei eíga luágu dábula, ódi le esériwijabei? ¿Ma le añúurubei luágu dábula? Áni áu, ítara níña jídan quei le esériwijabei.
27 Quem é o mais importante? É o que está sentado à mesa para comer ou é o que está servindo? Claro que é o que está sentado à mesa. Mas entre vocês eu sou como aquele que serve.
28 ‘Jugúya úarabañája núma lídan noúchawagun,
28 — Vocês têm estado sempre comigo nos meus sofrimentos.
29 ligía níchugunbadün lun jarúeijan quei líchugunina Núguchi lun narúeijan.
29 Por isso, assim como o meu Pai me deu o direito de governar, eu também dou o mesmo direito a vocês.
30 Jeígiba, gurá jugúyame luágu nidábulan yágüta siélu lídan narúeijan, ñurú jugúyame luágu buri lála urúei lun jagúseragüdüniña jadǘgawagun dúusu lirájüñü Israél.
30 Vocês vão comer e beber à minha mesa no meu
31 Aríñagati gíñe Wabúreme Jesúsu.
31 Jesus continuou:
32 ibíja lumúti, áni ayúmuraguaadina buágu lun Búngiu lun meféridirun báani bafíñen nuágu lídaanme óra ligía. Áni dánme le bagíribudun nun, rúba dǘgüdaguaü joun bíbirigu.
32 Mas eu tenho orado por você, Simão, para que não lhe falte fé. E, quando você voltar para mim, anime os seus irmãos.
33 Laríñaga Simón lun.
33 Então Pedro disse a Jesus: — Estou pronto para ser preso e morrer com o senhor!
34 Laríñaga Jesúsu lun.
34 Então Jesus afirmou:
35 Ábati laríñagun Jesúsu joun.
35 Depois Jesus perguntou aos discípulos: — Não faltou nada! — responderam eles.
36 Ábati laríñagun joun.
36 Então Jesus disse:
37 Naríñajare jun luágu lagúnfuliruba lan le taríñagubei Lerérun Búngiu nuágu. “Ába jabájüdüni jádan wuríbatiña.” Sun le bürǘwañubei nuágu lagúnfuliruña guetó.
37 Pois as
38 Ábati jaríñagun.
38 Aí os seus discípulos disseram: — Senhor, aqui estão duas espadas.
39 Ábati láfuridun Jesúsu, ába lídin luágun wǘbü le Olívos quei ligáburiñaja, ába joúdin láni disípulugu lúma.
39 Jesus saiu e foi, como de costume, ao monte das Oliveiras; e os seus discípulos foram com ele.
40 Dan le jachǘlürün lídan fulásu ligía, ába laríñagun joun.
40 Quando chegou ao lugar escolhido, Jesus disse:
41 Ába ladísedun Jesúsu jaweí murúsunraü, ába lájuduragun ayúmuragua lun Búngiu,
41 Então se afastou a uma distância de mais ou menos trinta metros. Ajoelhou-se e começou a orar,
42 laríñaga.
42 dizendo:
43 Ábati liábin ában ánjeli siélugiñe lun líchugun érei lun.
43 [Então um anjo do céu apareceu e o animava.
44 Dan létima laweíridun ligárigu, ligíatima layúmuragun láu érei, lédedejati lísüga lueí camá jamuga oúnwenbun lédedejan jítaü, múarugun.
44 Cheio de uma grande aflição, Jesus orava com mais força ainda. O seu suor era como gotas de sangue caindo no chão.]
45 Dan le lásaarun lídaangiñe layúmuragun, ába ladáriruniña disípulugu arúmuga, larúmagüdün íruni.
45 Depois de orar, ele se levantou, voltou para o lugar onde os discípulos estavam e os encontrou dormindo, pois a tristeza deles era muito grande.
46 Ábati laríñagun joun.
46 E disse:
47 Ñígili Jesúsu adímureja, ligía jayábin sarágu gürígia, Júdas, le ában jádaangiñe dúusu disípulugu, jabá jabá. Aba layárafadun lun Jesúsu lun lachúuruni.
47 Jesus ainda estava falando, quando chegou uma multidão. Judas, um dos doze discípulos, que era quem guiava aquela gente, chegou perto de Jesus para beijá-lo.
48 Ábati laríñagun Jesúsu lun.
48 Mas Jesus disse:
49 Játi lúmabaña Jesúsu, dan le jaríjinbalin cába lan asúsereda, ába jaríñagun lun.
49 Quando os discípulos que estavam com Jesus viram o que ia acontecer, disseram: — Senhor, devemos atacar essa gente com as nossas espadas?
50 Ába lánchuguni ában jádaangiñe lánigu Jesúsu larígei lumúsun fádiri íñutimaati, le loúnwenren.
50 Um deles feriu com a espada o empregado do Grande Sacerdote , cortando a sua orelha direita.
51 Ába laríñagun Jesúsu.
51 Mas Jesus ordenou: Aí tocou na orelha do homem e o curou.
52 Ába laríñagun joun jábutigu fádirigu, joun wügǘriña weírigutiña lídan jafíñen juríu, lúma joun jábutigu tisúdaarana témpulu, ja ñǘbinbaña anǘgei.
52 Em seguida disse aos chefes dos sacerdotes, aos oficiais da guarda do Templo e aos líderes judeus que tinham vindo para prendê-lo:
53 Dan lé meja júma nan témpulurugu ságü wéyu, magúrugubeitün nuágu, wel, niján jidáani lun jadǘgüni jugúndan náu, óraali lun lagúmadijan le labúremebei lubúriga.
53 Eu estava com vocês todos os dias no pátio do Templo, e vocês não tentaram me prender. Mas esta é a hora de vocês e também a hora do poder da escuridão.
54 Ábati járügüdüni Jesúsu, ába janǘgüni lúbiñoun fádiri le íñutimaabei, ábati lafálaruni Pédro dísegiñe.
54 Eles prenderam Jesus e o levaram até a casa do Grande Sacerdote . E Pedro os seguia de longe.
55 Ába jáfuragun wátu ñi lamídaangua baríeru, ába jañúurun geyégu láu, ába gíñe lañúurun Pédro jádan.
55 Quando acenderam uma fogueira no meio do pátio, Pedro foi e sentou-se com os que estavam em volta do fogo.
56 Queíti taríjini ában músu ñun larǘgürügü wátu, ába teréderun aríaguei, ába taríñagun.
56 Uma das empregadas o viu sentado ali perto da fogueira, olhou bem para ele e disse: — Este homem também estava com Jesus!
57 Ába leyéedagun Pédro, laríñaga.
57 Mas Pedro negou, dizendo: — Mulher, eu nem conheço esse homem!
58 Murúsun lueígiñe, ábaya laríjini ában, ába laríñagun.
58 Pouco tempo depois, um homem o viu ali e disse: — Você também é um deles! Mas Pedro respondeu: — Homem, eu não sou um deles.
59 Queí buri ában óra lárigiñe, ábaya laríñagun ában.
59 Mais ou menos uma hora depois, outro insistiu: — Você estava mesmo com ele porque também é galileu.
60 Ábati laríñagun Pédro.
60 Mas Pedro respondeu: — Homem, eu não sei do que é que você está falando! Naquele instante, enquanto ele falava, o galo cantou.
61 Ába ladígiragun Wabúreme Jesúsu aríja luágun Pédro, ába larítagun Pédro luágu lé buga laríñagubei Jesúsu lun. “Lubáragiñe layúgurujan gáyu ugúñe, beyéedaguba náu ǘrüwa weíyaasu.”
61 Então o Senhor virou-se e olhou firme para Pedro, e ele lembrou das palavras que o Senhor lhe tinha dito: “Hoje, antes que o galo cante, você dirá três vezes que não me conhece.”
62 Ábati láfuridun Pédro, ába layájun láu igárigu.
62 Então Pedro saiu dali e chorou amargamente.
63 Ja wügǘriña ja oúnigirubalin Jesúsu, ába jéjerajan láu, bei jameí.
63 Os homens que estavam guardando Jesus zombavam dele e batiam nele.
64 Ába jagǘraguni lágu, ába jagáyuajan ligíbuagun, aríñageina jagía.
64 Taparam os olhos dele e perguntavam: — Quem foi que bateu em você? Adivinhe!
65 Ába buri jaríñagun sarágu ámu cátei anábei.
65 E diziam muitas outras coisas para insultá-lo.
66 Dan le larúgadunbei, ába joúndaragun wügǘriña weírigutiña lídan jafíñen juríu, jábutigu jafádirigun juríu, jáma arúfudajatiña lilúrudun Moisés, ába janǘgüni Jesúsu ligíbugiñoún jadámurin le líñun-ágei lúrudu. Ába jaríñagun lun ñi.
66 Quando amanheceu, alguns líderes dos judeus, alguns chefes dos sacerdotes e alguns mestres da Lei se reuniram. Depois mandaram levar Jesus diante do Conselho Superior .
67 —Aríñagabeí woun, ¿amǘrüsan Crístubei le lúnbei lasálbaruniña gürígia?
67 Então lhe disseram: — Diga para nós se você é o Ele respondeu:
68 ánjaün nálügüdagua, moúnabun jubádina, mígiragüdün jumáname.
68 E, se eu fizer uma pergunta, vocês não vão responder.
69 Naríñaga ában cátei jun. lúmagiñe guetó, nañúuruba, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, lueígiñe loúnwenren Búngiu le Súnti Gabáfuti.
69 Mas de agora em diante o
70 Ábati jálügüdüni súngubei.
70 Aí todos perguntaram: — Então você é o Filho de Deus? Jesus respondeu:
71 Ábati jaríñagun.
71 E eles disseram: — Não precisamos mais de testemunhas. Nós mesmos ouvimos o que ele disse.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.