João 11

A Nãaŋmɩn Nɛtɩr Oaalaa Gãn, Bɩrfʊɔr (BIV) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Daba ban bʊɔlɔ Lajarusɩ dɔ̃ɔ bɩɛrɛ, wʊ ɩn Mɛɛr nɩ Mata yɛdaba na ba kpɩɛrɛ a Betanɩ tẽe pɔ.
1 Lázaro caiu doente em Betânia, onde estavam Maria e sua irmã Marta.
2 A Mɛɛr nyã na dɔ̃ɔ kpaar a kãnyũu 'yɔ̃ɔ a Yesu tɩ de a wʊ jukɔɔl fɩɛl, a wʊ yɛdaba Lajarusɩ lɛ a nyã na bɩɛrɛ.
2 Maria era quem ungira o Senhor com o óleo perfumado e lhe enxugara os pés com os seus cabelos. E Lázaro, que estava enfermo, era seu irmão.
3 Ka a yɛpɔbɔ tʊ̃ 'yɛr a Yesu, “Sɩ Soro, a fʊ baraa bɩɛrɛ naa.”
3 Suas irmãs mandaram, pois, dizer a Jesus: Senhor, aquele que tu amas está enfermo.
4 Yesu na wõ a lɛ, a wʊ 'yɛr, “A baal nyã ba ɩ kũu baal ɛ, tɩ an wiil Nãaŋmɩn tɩɩr tɩ mɩ vɛ̃ ka Nãaŋmɩn Bie yuor yi.”
4 A estas palavras, disse-lhes Jesus: Esta enfermidade não causará a morte, mas tem por finalidade a glória de Deus. Por ela será glorificado o Filho de Deus.
5 Yesu nʊ̃n Mata nɩ a wʊ yɛbɛ nɩ a ba yɛdaba Lajarusɩ.
5 Ora, Jesus amava Marta, Maria, sua irmã, e Lázaro.
6 Tɩchɛ wʊn wõ a Lajarusɩ baal tɩ na wʊ chɛnɛ jãnɛ a be wʊn be ber ayi.
6 Mas, embora tivesse ouvido que ele estava enfermo, demorou-se ainda dois dias no mesmo lugar.
7 Tɩ pãa 'yɛr kʊ a wʊ poturbo, “Yɩ ɩ a sɩ lɩɛb chen a Judiya.”
7 Depois, disse a seus discípulos: Voltemos para a Judéia.
8 Tɩchɛ ka a poturbo 'yɛr, “Wiwile, daar yɛ̃ yɛ̃ nyãna ba lɛ a Juu nɩbɛrɛ ta bʊɔrɔ ɩka ba lɔb fʊ ɛ, tɩchɛ a fʊ lɛ chiine a be go?”
8 Mestre, responderam eles, há pouco os judeus te queriam apedrejar, e voltas para lá?
9 Ka a Yesu 'yɛr kʊ ba, “A ba ɩ a bɩbir tara na a wʊ mɔ̃tɔ̃ɔ chaarfʊ sɔ̃ɔ ɛ? Nɩrɛ wa chiine a mɔ̃tɔ̃ɔ wʊ maa ŋme gbɛr ɛ, wʊ nyɛ naa a mɔ̃tɔ̃ɔ chãa.
9 Jesus respondeu: Não são doze as horas do dia? Quem caminha de dia não tropeça, porque vê a luz deste mundo.
10 Bojũu ala ɩ tãsɔɔ lɛ wʊ chiine, wʊn ŋmen gbɛr, bojũu waa tara chãa ɛ.”
10 Mas quem anda de noite tropeça, porque lhe falta a luz.
11 Wʊn wa 'yɛr a lɛ baar, wʊ 'yɛr kʊ ba, “A sɩ baraa Lajarusɩ gur naa, tɩchɛ ɩn chen tɩ sãɩ wʊ.”
11 Depois destas palavras, ele acrescentou: Lázaro, nosso amigo, dorme, mas vou despertá-lo.
12 Ka a wʊ poturbo 'yɛr, “Sɩ Soro, ala ɩ wʊ gur naa, wʊn ir naa.”
12 Disseram-lhe os seus discípulos: Senhor, se ele dorme, há de sarar.
13 Yesu 'lɔ 'yɛr naa ɩka wʊ kpi naa, tɩchɛ ka a poturbo 'lɔ tɩɛr ɩka a gʊ̃ɔ sʊ̃ɔ lɛ wʊ 'yɛrɛ.
13 Jesus, entretanto, falara da sua morte, mas eles pensavam que falasse do sono como tal.
14 Ala lɛ so a Yesu pãa 'yɛr ka a chaar ɩka, “Lajarusɩ kpi naa.
14 Então Jesus lhes declarou abertamente: Lázaro morreu.
15 A yɩ jũu, a nʊ̃mɔ̃ ma naa ɩn ba be be ɛ, ka yɩ na sɔɔ de ma. Tɩchɛ, yɩ ɩ a sɩ chen a wʊ sɛ̃.”
15 Alegro-me por vossa causa, por não ter estado lá, para que creiais. Mas vamos a ele.
16 A wʊ poturo ãsʊɔ ban bʊɔlɔ Tomasɩ na ba lɛ bʊɔlɔ wʊ Naa 'yɛr kʊ a bala na chɛ, “Yɩ ɩ a sɩ 'mataa chiin wʊ mɩ tɩ kpi.”
16 A isso Tomé, chamado Dídimo, disse aos seus condiscípulos: Vamos também nós, para morrermos com ele.
17 Yesu na wa ta a be, wʊ nyɛn ka a ɩ ba ũu naa Lajarusɩ maal ber anaar.
17 À chegada de Jesus, já havia quatro dias que Lázaro estava no sepulcro.
18 Betanɩ nɩ a Jerusalɛm mɩ ba jãa ɛ.
18 Ora, Betânia distava de Jerusalém cerca de quinze estádios.
19 Ka a Juu nɩbɛ yɔɔ chen ɩka ba tɩ puor a Mata nɩ a Mɛɛr a ba yɛdaba kuor.
19 Muitos judeus tinham vindo a Marta e a Maria, para lhes apresentar condolências pela morte de seu irmão.
20 Mata na wa wõ ɩka Yesu waara naa, wʊ yin tɩ tuor wʊ, tɩchɛ kaa Mɛɛr 'lɔ jãnɛ a yir.
20 Mal soube Marta da vinda de Jesus, saiu-lhe ao encontro. Maria, porém, estava sentada em casa.
21 Be lɛ a Mata 'yɛr kʊ a Yesu, “N Soro, fʊ̃ʊ ta dɔ̃ɔ be ka, a n yɛdaba kʊ̃ naa kpi ɛ.
21 Marta disse a Jesus: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
22 Tɩchɛ n bɔ̃ɔ naa pʊ̃pãanyã gba ɩka, bon jaa fʊn sʊɔr a Nãaŋmɩn sɛ̃, wʊn kʊ fʊ naa.”
22 Mas sei também, agora, que tudo o que pedires a Deus, Deus to concederá.
23 A Yesu 'yɛr kʊ wʊ, “A fʊ yɛdaba na ir naa a kũu pɔ ɩ vʊr.”
23 Disse-lhe Jesus: Teu irmão ressurgirá.
24 Be lɛ a Mata 'yɛr kʊ a Yesu, “N bɔ̃ɔn na wʊn na ir a kũn irfʊ daar, a ber baaraa sɔ̃ɔ.”
24 Respondeu-lhe Marta: Sei que há de ressurgir na ressurreição no último dia.
25 A Yesu 'yɛr kʊ wʊ, “Maa lɛ ɩ a kũu pɔ irfʊ, nɩ nyɛvʊr, nɩrɛ 'lɔ na sɔɔ de ma, 'lɔ kpi gba, tɩ wʊn tara na nyɛvʊr.
25 Disse-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição e a vida. Aquele que crê em mim, ainda que esteja morto, viverá.
26 Nɩrɛ 'lɔ na ba kpi ɛ, tɩ na wʊ sɔɔ de ma, kʊ̃ lɛ kpi ɛ, fʊ sɔɔ naa a lɛ ɔ?”
26 E todo aquele que vive e crê em mim, jamais morrerá. Crês nisto?
27 Ka a Mata 'yɛr, “Ɔ̃ɔ, n Soro, n sɔɔn de ɩka fʊ̃ʊ lɛ ɩ a Nɩ-iraa na ɩ Nãaŋmɩn Bie, 'lɔn na wa ka a wɛr pɔ.”
27 Respondeu ela: Sim, Senhor. Eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, aquele que devia vir ao mundo.
28 Wʊn wa 'yɛr a lɛ baar wʊ lɩɛb kul tɩ bʊl 'yɛr kʊ a yɛbile Mɛɛr, “A wiwile ben ka tɩ sʊrɔ fʊ.”
28 A essas palavras, ela foi chamar sua irmã Maria, dizendo-lhe baixinho: O Mestre está aí e te chama.
29 A Mɛɛr na wa wõ a lɛ, ka wʊ vaa ir chen a Yesu sɛ̃.
29 Apenas ela o ouviu, levantou-se imediatamente e foi ao encontro dele.
30 Yesu ba kpɛ a tẽe pɔ sɛrɛ ɛ, tɩ chɛnɛ ara a be a Mata na tuor wʊ.
30 {Pois Jesus não tinha chegado à aldeia, mas estava ainda naquele lugar onde Marta o tinha encontrado.}
31 A Juu nɩbɛ bala na wa a kuor puorfʊ jie be a Mɛɛr sɛ̃ a yir, na nyɛ a lɛ wʊn vaa ir yire, ka ba turo wʊ tɩɛr ɩka a yaa par lɛ wʊ chiine a kõn jie.
31 Os judeus que estavam com ela em casa, em visita de pêsames, ao verem Maria levantar-se depressa e sair, seguiram-na, crendo que ela ia ao sepulcro para ali chorar.
32 Mɛɛr na tɩ ta a jie nyɛ a Yesu a be, wʊ gbur dumo a Yesu niem tɩ 'yɛr, “N Soro, fʊ̃ʊ ta dɔ̃ɔ be ka, a n yɛdaba kʊ̃ naa kpi ɛ.”
32 Quando, porém, Maria chegou onde Jesus estava e o viu, lançou-se aos seus pés e disse-lhe: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
33 Yesu na nyɛ a lɛ wʊn kõnõ ka a Juu nɩbɛ bala na bɩɛl wʊ mɩ kõnõ, nɩbaal kpɛ wʊ naa ka a suur nyɔɔ wʊ.
33 Ao vê-la chorar assim, como também todos os judeus que a acompanhavam, Jesus ficou intensamente comovido em espírito. E, sob o impulso de profunda emoção,
34 A wʊ sʊʊr ba, “Nyɩnɛ yɩ ũu wʊ?” Ka ba 'yɛr, “N Soro, wa nyɛ a jie.”
34 perguntou: Onde o pusestes? Responderam-lhe: Senhor, vinde ver.
35 Ka Yesu kõ.
35 Jesus pôs-se a chorar.
36 Ka a Juu nɩbɛ pãa 'yɛrɛ kʊrɔ taa, “Nyɛ lɛ wʊn nʊ̃ a Lajarusɩ.”
36 Observaram por isso os judeus: Vede como ele o amava!
37 Tɩchɛ ka bamɩne pãa 'yɛr, “Wʊn dɔ̃ɔ yuo a jɔ̃ɔ nɩbie, kaa ɩ wʊ kʊ̃ naa tʊ̃ɔ vɛ̃ ka a Lajarusɩ ta kpi bɩɩ?”
37 Mas alguns deles disseram: Não podia ele, que abriu os olhos do cego de nascença, fazer com que este não morresse?
38 Ka nɩbaal kpɛ a Yesu, ka wʊ tɔɔ ta a yaa par. Kʊsɩr bɔɔ lɛ, ka ba 'mɔɔ a kʊsɩr ãsʊɔ pɔɔ a nɛɛ.
38 Tomado, novamente, de profunda emoção, Jesus foi ao sepulcro. Era uma gruta, coberta por uma pedra.
39 A Yesu 'yɛr, “Yɩ bil a kʊsɩr bar.” Tɩchɛ a Mata an ɩ a wʊ yɛdaba lɛ kpi, ka wʊ 'yɛr, “N Soro, wʊn nyuro naa, ber anaar nɩ dɩna ban ũu wʊ.”
39 Jesus ordenou: Tirai a pedra. Disse-lhe Marta, irmã do morto: Senhor, já cheira mal, pois há quatro dias que ele está aí...
40 Ka Yesu 'yɛr, “N ba 'yɛr fʊ ɩka fʊ̃ʊ sɔɔ de, fʊn nyɛn Nãaŋmɩn tɩɩr ɛ?”
40 Respondeu-lhe Jesus: Não te disse eu: Se creres, verás a glória de Deus? Tiraram, pois, a pedra.
41 Be lɛ ba bil a kʊsɩr bar, a Yesu kaa saaju tɩ 'yɛr, “N Sãa, fʊ son puorfʊ, fʊn wõ a n sʊɔrfʊ.
41 Levantando Jesus os olhos ao alto, disse: Pai, rendo-te graças, porque me ouviste.
42 N bɔ̃ɔn naa fʊn wõnõ a n sʊɔrfʊ, tɩchɛ n 'yɛr naa ka a na sʊ̃ʊ a nɩbɛ banyãna na ara a ka, a ba sɔɔ de ɩka, fʊ̃ʊ lɛ tʊ̃ ma.”
42 Eu bem sei que sempre me ouves, mas falo assim por causa do povo que está em roda, para que creiam que tu me enviaste.
43 Yesu na 'yɛr a nɩtɔ̃ wʊ bʊɔl kpɛ̃ɔ jaa, “Lajarusɩ, wa yi.”
43 Depois destas palavras, exclamou em alta voz: Lázaro, vem para fora!
44 Ka a kũu yi, ka a gbɛɛ naa nuur ban vil a fɔpɩɛl pɔɔ ka a fɔbaa mɩ pɔɔ a ju. A Yesu 'yɛr kʊ ba, “Yɩ yaar a kũu fɔɔr bar wʊ ka wʊ chen.”
44 E o morto saiu, tendo os pés e as mãos ligados com faixas, e o rosto coberto por um sudário. Ordenou então Jesus: Desligai-o e deixai-o ir.
45 Ala lɛ so ka a Juu nɩbɛ bala na wa ɩka ba wa puor a Mɛɛr, nyɛn a lɛ a Yesu na ɩ, a ba sɔɔ wʊ.
45 Muitos dos judeus, que tinham vindo a Marta e Maria e viram o que Jesus fizera, creram nele.
46 Tɩchɛ ka a bamɩne chen a Faraseemɩne sɛ̃ tɩ man a lɛ a Yesu na maal.
46 Alguns deles, porém, foram aos fariseus e lhes contaram o que Jesus realizara.
47 Be lɛ a Faraseemɩne nɩ a bɔɔrlo nɩbɛrɛ bʊɔl taa lɔ̃ɔfʊ na ba 'yɛr, “Ŋmɩnɛ sɩn ɩ, a daba nyã na ben tʊ̃nɔ̃ a nɛ'maa tʊ̃mɔ̃ a nɩtɔ̃?
47 Os pontífices e os fariseus convocaram o conselho e disseram: Que faremos? Esse homem multiplica os milagres.
48 Ala ɩ sɩn be bar wʊ ka wʊ maala lɛ, nɩrɛ jaa na sɔɔn a wʊ yele, a Worom nɩbɛ wa wõ a yele ban wa wɛl sɩ naa a jisʊ̃ nɩ a tẽe bar.”
48 Se o deixarmos proceder assim, todos crerão nele, e os romanos virão e arruinarão a nossa cidade e toda a nação.
49 Ka a ba ãsʊɔ ban bʊɔlɔ Kayafasɩ na ɩ a bɔɔrlo nɩkpɛ̃ɛ a yuon 'lɔ̃nɔ̃ 'yɛr, “Yaa tara tɩɛr jaa ɛ.
49 Um deles, chamado Caifás, que era o sumo sacerdote daquele ano, disse-lhes: Vós não entendeis nada!
50 Yaa bɔ̃ɔ ɩka a sɛɛ naa ka nɩbʊ̃'yen na kpi kʊ a nɩyɔɔ gar a nɩyɔɔ ba jaa na wɛ ɛ.”
50 Nem considerais que vos convém que morra um só homem pelo povo, e que não pereça toda a nação.
51 A nyã ba yi a wʊ mãɛ sɛ̃ ka wʊ 'yɛr ɛ, tɩchɛ wʊn ɩ a bɔɔrlo nɩkpɛ̃ɛ a yuon 'lɔ, ala lɛ wʊ de nie dɔ̃ɔ 'yɛr ɩka a Yesu na kpin kʊ a Juu nɩbʊrɔ ba jaa.
51 E ele não disse isso por si mesmo, mas, como era o sumo sacerdote daquele ano, profetizava que Jesus havia de morrer pela nação,
52 A ba ɩ bala tɛɛ ɛ, tɩchɛ ka wʊ lɔ̃ɔ taa a Nãaŋmɩn bibiir bala na yɛ̃yɛl na wʊ maal ba a ba ɩ bʊ̃'yen.
52 e não somente pela nação, mas também para que fossem reconduzidos à unidade os filhos de Deus dispersos.
53 An yi a daar 'lɔ̃nɔ̃ ba bʊɔrɔ na sɔr na kʊ a Yesu.
53 E desde aquele momento resolveram tirar-lhe a vida.
54 A lɛ juu Yesu ba lɛ yʊɔrɔ chãa pɔ a Juu nɩbɛ jie ɛ, tɩ chen jiyuo na gbʊr a mɔgɔ̃ɔ na wʊ tɩ kpɩɛrɛ a tẽbile ban bʊɔlɔ Eferɛm, be lɛ wʊ tɩ 'mataa jɛ̃n a wʊ poturbo.
54 Em conseqüência disso, Jesus já não andava em público entre os judeus. Retirou-se para uma região vizinha do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ali se detinha com seus discípulos.
55 A Juu nɩbɛ Gõl Bar Difʊ gbʊr naa, ka ba yɔɔ yi a tẽbil do a Jerusalɛm tɩ pɔlɔ a ba mãɛ chɛlɛ nɩ a bɩbir.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muita gente de todo o país subia a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Ba kaara na bʊɔrɔ a Yesu a be a Nãaŋmɩn puorfʊ yir, sʊrɔ taa, “Ŋmɩnɛ yɩ tɩɛr, wʊn wa naa a lɔ̃ɔfʊ jie bɩɩ?”
56 Procuravam Jesus e falavam uns com os outros no templo: Que vos parece? Achais que ele não virá à festa?
57 Tɩchɛ ka a bɔɔrlo nɩbɛrɛ nɩ a Faraseemɩne 'yɛr, “Nɩrɛ jaa wa bɔ̃ɔ a jie a Yesu na be, wʊ 'yɛr ka ba tɩ nyɔɔ wʊ.”
57 Mas os sumos sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem para que todo aquele que soubesse onde ele estava o denunciasse, para o prenderem.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.