Lucas 9

Wosoci Gʊaasɩbabaa Daa (BIB) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Yeezuu bueerehɩɩyɔɔ wɔɔ so kʊ ma, a paŋŋa kan lɛ kɩ ka ŋ ʊ, kʊ ŋ nɩ la zinəro ra, kʊ ŋ nɩ yaabazannɔ waa.
1 Tendo Jesus convocado os doze, deu-lhes poder e autoridade sobre todos os demônios e para curar doenças.
2 A n ŋ nyɔɔ, kʊ ŋ n'aa Woso cirbəə bɩ pa da, kʊ ŋ nɩ yaabazannɔ waa.
2 Também os enviou a pregar o Reino de Deus e a curar os enfermos.
3 A n a hɩ ŋ nɩ, a ʊ: «A bɩ hɔsɩ sa a wɔ ʊ k'a zaa bɩ sa nɩ y. A bɩ bara sa, gɛɛ hɛra, gɛɛ bur, gɛɛ busoo y. A b'a ka gʊaa deem m huuro gʊr hɩɩya y.
3 E disse-lhes:
4 Har niŋŋə kʊ ŋ n'awɔɔ siŋ ʊ bɩ, k'a gɔɔta b'ʊ, an ta, an awɔɔ hʊrlɛ dɔmɩm ku.
4 Na casa em que vocês entrarem, fiquem ali até saírem daquele lugar.
5 Kʊ ŋ n awɔɔ si kʊ bɩ do nɔ ʊ y, k'a bʊr an n'a hʊrm, k'a kʊ bɩ taanyisi bɩ gʊngʊm a gannɔ ma, kʊ ŋ n'a dɔ, ŋ ʊ, a kʊrɔ ma.»
5 E onde quer que não receberem vocês, ao saírem daquela cidade sacudam o pó dos pés em testemunho contra eles.
6 Ŋ n'a hʊr ŋnɩ ta kʊrɔ haay ʊ, ŋn'ɩ lemim nyɩnta bɩ pa dam, ŋn'ɩ yaabazannɔ waam bɩncɛ haay ʊ.
6 Então, saindo, percorriam todas as aldeias, anunciando o evangelho e fazendo curas por toda parte.
7 Cir Hɩrɔɔdɩ hɔ haay kʊ Yeezuu a ba naa ma. A n a dɔ k'a hɔɔn an n'a dam lɔ y. Bala, nawɔnnɔ ʊ Zaan y'a mɩm bɔ ʊ gəəno bire ʊ.
7 Ora, o tetrarca Herodes soube de tudo o que se passava e ficou perplexo, porque alguns diziam: “João ressuscitou dentre os mortos.”
8 Gɔsɩnnɔ ʊ *Elii y'a hɩnka. Gɔsɩnnɔ ʊ wosolɛsinnɩsorazannɔ kʊ ŋ nyɩnta ʊ biisi rɔ wɔɔ deem y'a mɩm bɔ ʊ.
8 Outros diziam: “Elias apareceu.” E ainda outros diziam: “Um dos antigos profetas ressuscitou.”
9 Hɩrɔɔdɩ ʊ: «Mɔɔ ka ŋnɩ Zaan mim gʊ ma. Bɩ, nka ŋn'a mim dɩndam mɔɔ n'a mam naa?» A n n'a kam ma k'a yɩ.
9 Herodes, porém, disse: — Eu mandei decapitar João. Quem, então, é este a respeito do qual tenho ouvido tais coisas? E se esforçava para vê-lo.
10 Zibəəzannɔ wɔɔ kʊ ŋ y'a wusigə bɩ, ŋ yaa hɔ haay kʊ ŋ yaa ba bɩ hɩ Yeezuu m. A n ŋ gaa, an bɔ ŋ nɩ toore ma, tara kʊ n n'a birm Bɛtsayɩdaa bɩ zeezi.
10 Ao regressarem, os apóstolos relataram a Jesus tudo o que tinham feito. Ele, levando-os consigo, retirou-se à parte para uma cidade chamada Betsaida.
11 Gʊɔɔ wɔɔ kʊ ŋ y'a dɔ bɩ, ŋ zu ŋ jɛ ʊ. Yeezuu nɩ ŋ si, an nɩ Woso cirbəə bɩ mim dɩndarɛ ŋ nɩ, an nɩ gʊɔɔ kʊ ŋ lɛ n taa laafɩɩ ma rɔ wɔɔ waarɛ.
11 Mas as multidões souberam disso e o seguiram. Acolhendo-as, Jesus lhes falava a respeito do Reino de Deus e socorria os que tinham necessidade de cura.
12 Gum k'a bʊr an nɩ dam bɩ, bueerehɩɩyɔɔ wɔɔ a zɔ ma, ŋn'a hɩ m, ŋ ʊ: «Gʊɔɔ wɔɔ da zaa ra, kʊ ŋ nɩ ta kʊrɔ wɔɔ ʊ kan bɔlɛɛmarɔ kʊ ŋ nɩ jɩnjɛɛm nɔ wɔɔ kɩ nɔ ʊ, kʊ ŋ n'aa a ka wʊtajɩrɔ ma kan hɔbɩrɛ kɩ ma ŋn'a bɩ. Bala, bɩncɛ kʊ wɔɔ n ta ʊ naa, laatʊ hadrɔ ma.»
12 Mas o dia estava chegando ao fim. Então os doze se aproximaram de Jesus e disseram: — Despeça a multidão, para que, indo às aldeias e campos ao redor, se hospedem e encontrem alimento; pois estamos aqui em lugar deserto.
13 Bɩ, Yeezuu a hɩ ŋ nɩ, a ʊ: «K'a hɔbɩrɛ ka ŋ ʊ ŋn'a bɩ a zim.» Ŋ n'a nyɩ bɔ ʊ, ŋ ʊ: «Bur soor taan… ɩ gɔɔta wɔɔ ʊ kan zɔnɔ kɩ hɩɩya, kʊ bɩ bɛɛ y, k'ʊ ta ʊ aa hɔbɩrɛ si, ʊ b'a ka zamaa b'ʊ.»
13 Jesus, porém, lhes disse: Os discípulos responderam: — Não temos mais que cinco pães e dois peixes, a não ser que nós mesmos vamos e compremos comida para todo este povo.
14 Gʊɔɔ yaarɔ kʊ ŋ nyɩnta b'ʊ rɔ wɔɔ tisi soor ku. Yeezuu n a hɩ a karɩndanyɩnɔ wɔɔ m, a ʊ: «K'a ka kʊ gʊɔɔ wɔɔ n nyɩnta busoor-busoor.»
14 Porque estavam ali cerca de cinco mil homens. Então Jesus disse aos seus discípulos:
15 Ŋ n'a ba maam, ŋnɩ ŋ nyɩnta haay.
15 Eles atenderam, fazendo com que todos se assentassem.
16 Yeezuu n bur soor bɩ sa kan zɔ hɩɩya bɩ kɩ, an a mɩm busu brama, an ŋ barka da ʊ, an a zɩnzɛ ra, an a ka a karɩndanyɩnɔ wɔɔ ʊ kʊ ŋ n'a ka zamaa b'ʊ.
16 E Jesus, pegando os cinco pães e os dois peixes, erguendo os olhos para o céu, os abençoou, partiu e deu aos discípulos para que os distribuíssem entre o povo.
17 Ŋ n'a bɩ, an ŋ ka haay. A kuurero kʊ ŋ gɔɔta bɩ, ŋn'a gʊr kasɩ lɛ ma bueerehɩɩya.
17 Todos comeram e se fartaram; e dos pedaços que sobraram foram recolhidos doze cestos.
18 Hindeem ʊ, Yeezuu bɔ toore ma, an nɩ yaa dam, a karɩndanyɩnɔ wɔɔ nɩ kan kɩ. A n ŋ lar, a ʊ: «Zamaa bɩ y'a hɩrɛ a ʊ, nka m mɔɔ nɩ?»
18 E aconteceu que, enquanto Jesus estava orando em particular, achavam-se presentes os discípulos, a quem perguntou:
19 Ŋ n a nyɩ bɔ ʊ, ŋ ʊ: «Gɔsɩnnɔ ʊ, Zaan-Batiisi m. Nawɔnnɔ ʊ, Elii m. Gɔsɩnnɔ ʊ, biisizannɔ wosolɛsinnɩsorazaa deem y'a mɩm bɔ ʊ.»
19 Eles responderam: — Uns dizem que é João Batista; outros dizem que é Elias; e ainda outros dizem que um dos antigos profetas ressuscitou.
20 Yeezuu n a hɩ ŋ nɩ, a ʊ: «Bɩ k'awɔɔ nɩ, awɔɔ y'a hɩrɛ a ʊ, nka m mɔɔ nɩ?» Pɩyɛɛr n a nyɩ bɔ ʊ, a ʊ: «Krista kʊ Woso a nyɔɔ bɩ n'ɩbɩɩ m.»
20 Então Jesus perguntou: Respondendo, Pedro disse: — O Cristo de Deus.
21 Yeezuu ŋ lɛ ka ŋ ʊ, a ʊ: «Ŋ b'a hɩ gɔsɩ nɩ y.»
21 Jesus, porém, advertindo-os, mandou que a ninguém declarassem tal coisa,
22 A n a ya, an n'a hɩrɛ, a ʊ: «Pakra m kʊ Gʊaanyɩ bɩ n fɩr yɩ gʊta, kʊ gʊɔɔgusinno n kaanm m kan wosocɛmannɩbənno jɩtannɔ kɩ, wosocikarɩnsaambɔɔ kɩ, kʊ ŋ n'a zɛ an ga, k'an a mɩm bɔ ʊ dɔmɩm kaakʊ hinni ʊ.»
22 dizendo:
23 Yeezuu n bɔkarɛ an a hɩ ŋ nɩ haay, a ʊ: «Kʊ gʊaa lɛ taa k'a zu mɔɔ ʊ, k'an a mɩŋŋa lɛtaamarɔ to haay, dɔmɩm haay, k'an a gɔdarkʊra busu, an zu mɔɔ ʊ.
23 Jesus dizia a todos:
24 Kʊ sɩra nɩ, gʊaa k'a lɛ n taa k'a a meeyaa bʊmbɔ, bɩ zaa n nɩ kʊrɔm ma. Bɩ, gʊaa k'a yɛ zɛ ma mɔɔ minto bɩ, bɩ zaa ɩ bɩ kʊrɔm a meeyaa bʊmbɔrɛ ma y.
24 Pois quem quiser salvar a sua vida a perderá; e quem perder a vida por minha causa, esse a salvará.
25 Bɩ kʊ gʊaa durnya naa arzaka yɩ haay, a zaa n bɔkarɛ an a mɩŋŋa nyaam, gɛɛ, an a mɩŋŋa zar, a nyɔɔdʊ ɩ ka?
25 De que adianta uma pessoa ganhar o mundo inteiro, se vier a perder-se ou causar dano a si mesma?
26 Bala, kʊ gʊaa ɩ nyannɩ zɛm mɔɔ tɔ ma, an nɩ nyannɩ zɛm mɔɔ meerbaa tɔ ma, kʊ Gʊaanyɩ bɩ bʊr a lɛbɔʊrɛ nɔ ʊ kan a Zɩ hɔ kɩ malɛɛkarɔ mɩŋŋɔɔ hɔ kɩ, a b'a zaa nyannɩ zɛrɛ y.
26 Pois quem se envergonhar de mim e das minhas palavras, dele se envergonhará o Filho do Homem, quando vier na sua glória e na glória do Pai e dos santos anjos.
27 Sɩra mɔɔ n'a hɩrɛ awɔɔ m: gʊɔɔ kʊ ŋ nɩ naa ʊ rɔ wɔɔ barla, gɔsɩnnɔ Woso cirbəə bɩ yɩm, a mɩsɩrbaa dɔmɩm ʊ.»
27 Em verdade lhes digo que alguns dos que aqui se encontram não passarão pela morte até que vejam o Reino de Deus.
28 Yeezuu k'a meer bɩ ba bɩ, a dɔmɩm a zɔ sinnyə ma. A Pɩyɛɛr gaa kan Zaan kɩ, Zakkɩ kɩ, an der ci ra k'a yaa da.
28 Cerca de oito dias depois de proferidas estas palavras, Jesus levou consigo Pedro, João e Tiago e subiu ao monte com o propósito de orar.
29 K'a nɩ yaa bɩ dam bɩ, a meer a lʊr, a huu n a ba fu fɩtɩtɩ, an nɩ nyakɩ bɔm.
29 E aconteceu que, enquanto ele orava, a aparência do seu rosto se transfigurou e a roupa dele ficou de um branco brilhante.
30 Lɛɛm bɩ, gʊɔɔ hɩɩyɔɔ bʊr, ŋn'ɩ meer bam kan kɩ; Moyiisi kan Elii kɩ y'a hɩnka Woso lɛbɔʊrɛ nɔ ʊ,
30 E eis que dois homens falavam com ele: eram Moisés e Elias,
31 ŋn'ɩ zibəə kʊ Yeezuu n n'a nyambʊrlɛ a zɛ m, Zerizalɛm ʊ bɩ mim dɩndam kan kɩ.
31 que apareceram em glória e falavam da morte de Jesus, que ele estava para cumprir em Jerusalém.
32 Bɩ ma bɩ, Pɩyɛɛr ɩ hinceem barɛ a ra kan a muno wɔɔ kɩ. Hinceem bɩ n bɩ ku ŋ la. Kʊ ŋ gu bɩ, ŋ Yeezuu lɛbɔʊrɛ bɩ yɩ kan gʊɔɔ hɩɩyɔɔ kʊ ŋ nɩ kan kɩ rɔ wɔɔ kɩ.
32 Pedro e seus companheiros estavam caindo de sono; mas, conservando-se acordados, viram a glória de Jesus e os dois homens que estavam com ele.
33 Gʊɔɔ hɩɩyɔɔ wɔɔ kʊ ŋ n'a gʊm Yeezuu ma bɩ, Pɩyɛɛr a hɩ m, a ʊ: «Karɩnsaamba, kʊ wɔɔ ɩ naa ʊ a mɩŋŋa. Ʊ bur ba kaakʊ: Ɩbɩɩ hɔ deem, Moyiisi hɔ deem, Elii hɔ deem.» A n hɔ k'an a hɩm bɩ dɔ y.
33 Quando estes começaram a se afastar de Jesus, Pedro lhe disse: — Mestre, bom é estarmos aqui. Façamos três tendas: uma para o senhor, outra para Moisés e outra para Elias. Porém, Pedro não sabia o que estava dizendo.
34 K'a nɩ meer bɩ barɛ ncɩnaaʊ bɩ, warkʊ bʊr an b'a ku ŋ la. Karɩndanyɩnɔ wɔɔ kʊ ŋ warkʊ bɩ yɩ an n'a kure a ra bɩ, ŋ da bɔ ʊ gʊta.
34 Enquanto assim falava, veio uma nuvem e os envolveu. E ficaram com medo ao entrar na nuvem.
35 Meerbaa n a to warkʊ bɩ nɔ ʊ an n'a hɩrɛ, a ʊ: «Mɔɔ Nyɩ m naa, mɔɔ n'a bɔ ʊ. K'a a tʊr ka ma.»
35 E dela veio uma voz que dizia: — Este é o meu Filho, o meu eleito; escutem o que ele diz!
36 Meerbaa bɩ jɛ ʊ bɩ, karɩndanyɩnɔ wɔɔ n gɔsɩ yɩ, kʊ Yeezuu deem bɛɛ y. Ŋ n hɔ kʊ ŋ y'a yɩ bɩ hɩ gɔsɩ m dɔmɩnnɔ wɔɔ duro ʊ y, ŋ zɛ pi.
36 Depois daquela voz, perceberam que Jesus estava sozinho. Eles ficaram calados e, naqueles dias, não contaram nada a ninguém a respeito do que tinham visto.
37 Bɩ dɔ k'a mɩ bɩ, ŋ zer ci bɩ ra, zamaa n bʊr, an bɩ Yeezuu zɛ ʊ.
37 No dia seguinte, quando eles desceram do monte, uma grande multidão veio ao encontro de Jesus.
38 Gʊaa deem nɩ zamaa bɩ bire ʊ, an zee da, a ʊ: «Karɩnsaamba, mɔɔ y'a yɛrɛ ɩbɩɩ han, dɩga mɔɔ nyɩyar bɩ mim ma, an mɔɔ nyɩ a deem bala.
38 E eis que, do meio da multidão, surgiu um homem, dizendo em alta voz: — Mestre, peço que o senhor olhe o meu filho, porque é o único que tenho.
39 Zinə deem ɩ gasʊ ʊ, an tɩr a da zeedarɛ ma, an a hinkə. A n bɩr lihihur tarɛ a lɛ rɛ, an bɩr a dam kɔrɛ ma, a bɩr bɔrɛ a mɛ ʊ naanaa y.
39 Um espírito se apodera dele, e, de repente, o menino grita, e o espírito o convulsiona até espumar; e dificilmente o deixa, depois de o ter maltratado.
40 Mɔɔ yɛ ɩbɩɩ karɩndanyɩnɔ wɔɔ han kʊ ŋ nɩ la ra, bɩ ŋ n a da ma y.»
40 Pedi aos seus discípulos que o expulsassem, mas eles não puderam.
41 Yeezuu n a hɩ, a ʊ: «Sɩrakarɛ warzannɔ kan gʊɔɔ bʊnyaarɔ kɩ do n'awɔɔ m. Mɔɔ yɩ m yarɛ m dɔmɩm karɔ ba, kʊ m bʊraama zi ba kan awɔɔ kɩ? Bʊr ɩ nyɩ bɩ m naa ʊ.»
41 Jesus exclamou:
42 Nyɩ bɩ k'a bʊr an n'a zɔm bɩ, zinə b'a zɛ an a zo tara ʊ, an a hinkə. Yeezuu n həən si zinə bɩ ma, an nyɩ bɩ waa, an a ka a zɩ ʊ.
42 Quando o menino estava se aproximando, o demônio o atirou no chão e o convulsionou; mas Jesus repreendeu o espírito imundo, curou o menino e o entregou ao pai.
43 Ŋ haay n zɛ kədə Woso gʊtabaa bɩ minto.
43 E todos ficaram maravilhados com a majestade de Deus. Como todos estavam admirados com tudo o que Jesus fazia, ele disse aos seus discípulos:
44 «K'a tʊr ka hɔ kʊ mɔɔ n'a hɩm bɩ ma mɩŋŋa: N Gʊaanyɩ bɩ nyasʊm, n n'a da gʊɔɔ wɔ ʊ.»
44 — Prestem bem atenção nas seguintes palavras: o Filho do Homem está para ser entregue nas mãos dos homens.
45 Bɩ, karɩndanyɩnɔ wɔɔ bɩr a meerbaa bɩ jɩ marɛ y. A jɩ b'a nyaakʊm da ŋ nɩ, kʊ ŋ b'a da ma, ŋn'a dɔ y, ŋn'ɩ nyi bam Yeezuu larlɛ m mim naa do minto.
45 Eles, porém, não entendiam isso, e lhes foi encoberto para que não o compreendessem. E temiam fazer perguntas a Jesus a respeito deste assunto.
46 Laakadarɛ deem bʊr ŋ hɔɔn ʊ, ŋnɩ bɩsɩ kam kʊ ma, ŋ ʊ: nka y'a da ma an yɩ jɩtaarɛ a bire ʊ.
46 Surgiu entre os discípulos uma discussão sobre qual deles seria o maior.
47 Yeezuu k'a ŋ laaka bɩ darɛ jɩ dɔ bɩ, a nyɩ gaa, an a jɩm a jɩr ʊ,
47 Mas Jesus, sabendo o que se passava no coração deles, pegou uma criança, colocou-a junto de si
48 an n'a hɩrɛ ŋ nɩ, a ʊ: «Gʊaa k'a nyɩ naa do si mɔɔ tɔ ma, mɔɔ a yɩ m si. Gʊaa k'a mɔɔ si bɩ, gʊaa k'a mɔɔ nyɔɔ b'a a si. Bala, gʊaa k'an poore awɔɔ haay barla bɩ, bɩ n'awɔɔ jɩtaarɛ.»
48 e lhes disse:
49 Zaan meerbaa bɩ sa, a ʊ: «Karɩnsaamba, wɔɔ gʊaa yɩ an nɩ lam zinəro ra ɩbɩɩ tɔ m, wɔɔ n a gʊ ma, k'a ba kan wɔɔ kɩ bɩ tɔ ma.»
49 João tomou a palavra e disse: — Mestre, vimos certo homem que expulsava demônios em seu nome, mas nós o proibimos de fazer isso, porque não segue conosco.
50 Yeezuu n a hɩ, a ʊ: «A b'a gʊ ma y, bala, gʊaa k'a bɩ bʊnyaa kan awɔɔ kɩ bɩ, awɔɔ gʊaa m.»
50 Mas Jesus lhe disse:
51 Dɔmɩm k'a a ga m kʊ Woso n Yeezuu bɔ durnya ʊ bɩ k'a n'a zɔm bɩ, a a cɩnta k'a ta Zerizalɛm ʊ.
51 E aconteceu que, ao se completarem os dias em que seria elevado ao céu, Jesus manifestou, no semblante, a firme resolução de ir para Jerusalém.
52 A gʊɔɔ nyɔɔ kʊ ŋ nɩ lɛɛ ka a m. Brɔɔ n zaa sa, ŋn'aa gasʊ Samarii kʊ deem ʊ, k'a leekure bɩ banka.
52 E enviou mensageiros que fossem na frente. Indo eles, entraram numa aldeia de samaritanos para lhe preparar pousada.
53 Bɩ, ŋ n a si y, k'a zaa sa an nɩ tam Zerizalɛm ʊ bɩ tɔ ma.
53 Mas não o receberam, porque o aspecto dele era de quem, decisivamente, ia para Jerusalém.
54 Karɩndanyɩnɔ Zaan kan Zakkɩ kɩ kʊ ŋ naa yɩ bɩ, ŋ y'a hɩ, ŋ ʊ: «Zuuba, ɩbɩɩ lɛ taa k'ʊ lɛ ka, kʊ sɛ n a to brama an zer, an nawɔnnɔ bɩ gɛ?»
54 Vendo isto, os discípulos Tiago e João perguntaram: — Senhor, quer que mandemos descer fogo do céu para os consumir?
55 Yeezuu n a bɔ an dɩga ŋ ma, an nyaa ba kan ŋ kɩ, [a ʊ: «Nyi k'an ta awɔɔ m bɩ, awɔɔ n a dɔ y. Gʊaanyɩ bɩ n bʊr k'a bɩ gʊɔɔ zɩnzɛ y, bʊr a ʊ k'a bɩ ŋ bʊmbɔ.»]
55 Mas Jesus, voltando-se, os repreendeu.
56 Ŋ n'a hʊr, ŋnɩ ta tara vanta ra.
56 E seguiram para outra aldeia.
57 Kʊ ŋ zaa sa ŋn'ɩ tam bɩ, gʊaa deem a hɩ Yeezuu m, a ʊ: «Mɔɔ zum kʊ ʊ kan ɩbɩɩ kɩ, m ta bɩncɛ haay k'ɩbɩɩ n nɩ taŋ ʊ.»
57 Enquanto seguiam pelo caminho, alguém disse a Jesus: — Vou segui-lo para onde quer que o senhor for.
58 Yeezuu n a hɩ m, a ʊ: «Sɛɛʊnrɔ yaarɔ ta ʊ, bɩ bɛnnɔ y'a cɛrɔ m. Bɩ, Gʊaanyɩ bɩ ba bɩncɛ m k'a mim cɩnta ʊ y.»
58 Mas Jesus lhe respondeu:
59 A n a hɩ gʊaa vanta m, a ʊ: «Zu mɔɔ ʊ.» Bɩ n a nyɩ bɔ ʊ, a ʊ: «Zuuba, zaa ka m ʊ, kʊ m dɔ m zɩ birle ma.»
59 A outro Jesus disse: Mas ele respondeu: — Senhor, deixe-me ir primeiro sepultar o meu pai.
60 Yeezuu n a hɩ m, a ʊ: «Gəəno wɔɔ to kʊ ŋ n a gəəno bir. B'ɩbɩɩ, ta ɩ yaa Woso cirbəə pa da.»
60 Mas Jesus insistiu:
61 Gʊaa vanta n a hɩ, a ʊ: «Mɔɔ zure ɩbɩɩ ʊ karɩnsaamba, bɩ zaa ka m ʊ, kʊ m m leer so m harzannɔ m.»
61 Outro lhe disse: — Senhor, quero segui-lo, mas permita que antes disso eu me despeça das pessoas da minha casa.
62 Yeezuu n a hɩ m, a ʊ: «Kʊ gʊaa donokaan sa k'a dam wʊ, an a bɔ an nɩ dɩgarɛ a kur, a zaa b'a dam ma an Woso cirbəə zi ba y.»
62 Mas Jesus lhe respondeu:

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.