João 11
Amanab NT (AMN_ANA) vs NAA
1 Afa Betani nai el gihena heafna unehlagba Lasarus. Afa heafna muwalningi Maria i afa Marta i gafa gwenaig kembig la nai.
1 Um homem chamado Lázaro estava doente. Ele era de Betânia, da aldeia de Maria e de sua irmã Marta.
2 (Afa Maria eba enag angwafig Sisasim sanda bug sufuna afa heafna lapo ni ehena mongim titenagena. Heafna nisag Lasarus gihena.)
2 Esta Maria, cujo irmão Lázaro estava doente, era a mesma que ungiu o Senhor com perfume e lhe enxugou os pés com os seus cabelos.
3 Afa muwalningi Sisas nangum mo ahningihiana og, “Ainiyag neana hihe gihnagi.”
3 Por isso, as irmãs de Lázaro mandaram dizer a Jesus: — Aquele que o Senhor ama está doente.
4 Afa maia Sisas enag mo higinam afa ehe enaig sihifeni og, “Hwa gih asa ehem flag eba mas lahai. Enaig pugugba sama el Godna unehlagim fingifini afa Godna legim gwenaig esinifi.”
4 Ao receber a notícia, Jesus disse:
5 Afa Sisas Martam, Mariam, afa Lasarusim asa ehengelim membeni.
5 Ora, Jesus amava Marta e a irmã dela, e também Lázaro.
6 Afa maia Sisas ehenigina mom higinam afa ehe mas ikagna ikana mo. Ehe gwenanai yi gafena sambaga osuna.
6 Quando soube que Lázaro estava doente, ainda se demorou dois dias no lugar onde estava.
7 Afa maia sambaga osuna fenaba ehe patalfuiag elim enaig esoni og, “Ause big Judia gam pese afuiagim.”
7 Depois, disse aos seus discípulos:
8 Afa patalfuiag el esogona og, “Tisa, mas manigeg mo enanai yi Ju el ogna nem funna tigi. Haisegba ne og ka pese susum ika?”
8 Os discípulos disseram: — Mestre, ainda há pouco os judeus queriam apedrejá-lo! E o senhor quer voltar para lá?
9 Afa Sisas sihina og, “Ombusug eba osuna feg. Afa el osuna ikagba ehe mas mong kiakipe asa osu bitem ombusug faig.
9 Jesus respondeu:
10 Afa el sinaini ikagba eba ombusug awai asa ehem mwelkiakipefe.”
10 Mas, se andar de noite, tropeça, porque nele não há luz.
11 Afa Sisas enaig sihifenam afa ming mo sihina og, “Lasarus bigelni hihe eba ehe nongi afa ka ehem ilafofe.”
11 Tendo dito isso, acrescentou:
12 Afa patalfuiag el esogona og, “Ainiyag, afa ehem gih behig fenam asa gifife eba suialafefe.”
12 Então os discípulos disseram: — Senhor, se dorme, estará salvo.
13 Afa Sisas Lasarusna lahagna mo sihinaba afa patalfuiag el enaig onigifini ehe esug nongi.
13 Jesus falava da morte de Lázaro, mas eles pensavam que tivesse falado do repouso do sono.
14 Asa Sisas ehengelim ambala sihini og, “Lasarusba ati lahag.
14 Então Jesus lhes disse claramente:
15 Afa maia lahagba ka mas enanai yi gafena mo afa ka nengelim sifakalinig asa ne kam olug onigini. Ause, nawo afu ehem nangu.”
15 Por causa de vocês me alegro de que não estivesse lá, para que vocês possam crer. Mas vamos até ele.
16 Afa Tomas (heafna ming unehlag eba Didimus) mingnag patalfuiag elim sihini og, “Bigel ehem mungwal patalfunam afa ehe alahafife eba bigel gafa pigiahiafe.”
16 Então Tomé, chamado Dídimo, disse aos outros discípulos: — Vamos também nós para morrer com o Mestre!
17 Afunam Lasarusna kembig la apukenam. Afa kembig la nai el ati Lasarusim fun megam afu fakini afa sambaga sambaga osuna enaig ati fena.
17 Quando Jesus chegou, encontrou Lázaro já sepultado havia quatro dias.
18 Afa Betani eba muhla Jerusalem la go.
18 Ora, Betânia ficava a mais ou menos três quilômetros de Jerusalém.
19 Asa kaksag Ju el ambenam Marta mi Maria mi kusugugonim maia eheningina nisagim lahanibi.
19 Muitos dos judeus vieram visitar Marta e Maria, a fim de consolá-las por causa do irmão.
20 Afa maia Marta anwenafenaba Sisas muhla blofena asa ikanam Sisasim uflana. Afa Mariaba lala gafena.
20 Marta, quando soube que Jesus estava chegando, foi encontrar-se com ele; Maria, porém, ficou sentada em casa.
21 Afa Marta Sisasim sihina og, “Ainiyag, ne wanai yi gafiteba kana nisag mas lahaite.
21 Então Marta disse a Jesus: — Se o Senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido.
22 Afa ka ati anwenafeg glauwa gaba ne mangwalim sahnaiba Godim eba nem faife.”
22 Mas também sei que, mesmo agora, tudo o que o senhor pedir a Deus, ele concederá.
23 Afa Sisas ehem sihina og, “Neana nisag eba nofkenagag pese flagim.”
23 Jesus disse a ela:
24 Afa Marta esona og, “Ka anwenafeg maia God elim kwefihiagofefiba enanam asa ehe pese buihiafe.”
24 Ao que Marta respondeu: — Eu sei que ele há de ressurgir na ressurreição, no último dia.
25 Afa Sisas ehem esona og, “Kike enaig esefe, lahag elim ilafotiginam afa wahkig nofkenagag faife. Afa amban el kam olug oniginag asa lahag eba nofkenagag flafe.
25 Então Jesus declarou:
26 Afa amban el nofkena afohie asa kam olug oniginag eba mas lahai. Atiaho ne enag mo olug oniginag?”
26 E todo o que vive e crê em mim não morrerá eternamente. Você crê nisto?
27 Afa ehe wahigi sihina og, “Ei Ainiyag, ka enag olug oniginag neba Godna leg afa Godna Gisfu Fwahag el asa God autunam ati sihi fwahana og ka nem bite gam ningihiafe.”
27 Marta respondeu: — Sim, Senhor! Eu creio que o senhor é o Cristo, o Filho de Deus que devia vir ao mundo.
28 Afa ehe enaig sihifenam lala gam pese ikanam afa Mariam sagmonam sihina og, “Tisa ati blog afa ehe nem awamona.”
28 Depois de dizer isto, Marta foi chamar Maria, a sua irmã, e lhe disse em particular: — O Mestre chegou e está chamando você.
29 Afa maia Maria ena mo higinam asa buihianam ehe nangum ikagna ikana.
29 Quando Maria ouviu isso, levantou-se depressa e foi até ele,
30 (Sisas mas kembig la puguna mo ehe gwenanai yi gofena asa Marta uflaguna.)
30 pois Jesus ainda não tinha entrado na aldeia, mas permanecia onde Marta o havia encontrado.
31 Afa Ju el Mariam kusugunim afa lala auguiafena. Afa maia Maria buihianam kikini akofenaba asa ehengel ehem nangunim patalfuna. Afa ehengel onigini og ehe bite kife la ufwegim ako.
31 Os judeus que estavam com Maria em casa e a consolavam, vendo-a levantar-se depressa e sair, seguiram-na, pensando que ela ia ao túmulo para chorar.
32 Afa Maria Sisasim pugunam afa ehena mong yi kwakwage peganam afa enaig esona og, “Ainiyag, ne wanai yi gafiteba kana nisag mas lahaite.”
32 Quando Maria chegou ao lugar onde Jesus estava, ao vê-lo, lançou-se aos seus pés, dizendo: — Se o Senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido.
33 Afa maia Sisas nangwagenaba Maria afa Ju el wewat fwahafenaba asa ehe kusugufenim afa ehena olug mas fwina suialafena mo.
33 Quando Jesus viu que ela chorava, e que os judeus que a acompanhavam também choravam, agitou-se no espírito e se comoveu.
34 Afa ehe ehengelim sahni og, “Hanai yi ne fakig?” Afa ehengel wahigi sihini og, “Ainiyag sa blo nangu.”
34 E perguntou: Eles responderam: — Senhor, venha ver!
35 Afa Sisas nob pe afenaba.
35 Jesus chorou.
36 Afa Ju el enam nangunim esogona og, “Niasabam, enag el heafna nihem fwina membenag.”
36 Então os judeus disseram: — Vejam o quanto ele o amava.
37 Afa mingnag ehengelnai enaig esogona og, “Ehe enag el nof etetni elim nofug ati ugwe fatina afa ehe hwam gafa enaig esete Lasarus mas lahaite.”
37 Mas alguns disseram: — Será que ele, que abriu os olhos ao cego, não podia fazer com que Lázaro não morresse?
38 Afa Sisasna olug pese buihianam afa biteg kife gam ikana. Eba fun meg afa fun lolugni mengigim kagfuni.
38 Jesus, agitando-se novamente em si mesmo, foi até o túmulo, que era uma gruta em cuja entrada tinham colocado uma pedra.
39 Afa Sisas esoni og, “Funim sa bigifla fati.” Afa lahag elni muwalig, Marta esona og, “Hei Ainiyag, eba amtakwalig nufug puguiagim ehe ati biteg kife la sambaga sambaga osuna feg.”
39 Então Jesus ordenou: Marta, irmã do falecido, disse a Jesus: — Senhor, já cheira mal, porque está morto há quatro dias.
40 Afa Sisas sihina og, “Ka nem ati sihinag afa ne kam olug oniginaiba eba ne Godna wasneig nangufe.”
40 Jesus respondeu:
41 Afa ehengel funim bigifli fatini. Afa Sisas ofim sisi nofenam esona og, “Api ka nem suialag onag asa ne kana mo fahiginafe.
41 Então tiraram a pedra. E Jesus, levantando os olhos para o céu, disse:
42 Ka ati anwenafeg ne kana mo fahiginafe afa ka hwa mo enaig sihifenife asa el hosa muhla afohie sama higinim afa anwenafi ne kam ningihiag.”
42 Eu sei que sempre me ouves, mas falei isso por causa da multidão presente, para que creiam que tu me enviaste.
43 Enaig sihi fwahanam afa ehe fwina unena, “Lasarus pugu blo.”
43 E, depois de dizer isso, clamou em alta voz:
44 Afa enag lahag el pugu blona afa heafna mongningam lofugna kikenagini afa mingnag lofug ehena nofbosugim kagfuni. Afa Sisas esona og, “Lofug piginagibi sama ikai.”
44 Aquele que tinha morrido saiu, tendo os pés e as mãos amarrados com ataduras e o rosto envolto num lenço. Então Jesus lhes ordenou:
45 Afa kaksag Ju el Maria nangum ambenam afa enag kigmog nanguni asa Sisasim olug onigini.
45 Muitos dos judeus que tinham vindo visitar Maria, vendo o que Jesus havia feito, creram nele.
46 Afa mingnag el farisi elim nangugim afunam afa enag mo sihigonugini asa Sisas esena.
46 Outros, porém, foram até os fariseus e lhes contaram o que Jesus havia feito.
47 Farisi el i afa saglag pris i misog elni nof la laskuhlanam enaig esogona og, “Haig sa big esifi? Enag el kaksag haig haig kigmog ogfuiageg.
47 Então os principais sacerdotes e os fariseus convocaram o Sinédrio e disseram: — O que estamos fazendo, uma vez que este homem opera muitos sinais?
48 Afa big ehem esug nangu fwaihibi afa ehe mingnag kigmog enaig eseiba asa mungwali el ehem olug oniginife. Afa mungwali el ehem enaig esinibi asa Romna misog el ambe nangunim asa Godna kwania lalam afa bigelni elim gafa amtakwalig klaitifi.”
48 Se o deixarmos assim, todos crerão nele; depois, virão os romanos e tomarão não só o nosso lugar, mas a própria nação.
49 Afa mungu el ehengelnai heafna unehlag Kaiafas enanam prisni misog el enaig esona og, “Nengelni onigig weti feg.
49 Mas um deles, Caifás, que era sumo sacerdote naquele ano, advertiu-os, dizendo: — Vocês não sabem nada,
50 Sa hig, afa enag mungu el lahaiba eba suialafeg asa mungwali el mas awaiye.”
50 nem entendem que é melhor para vocês que morra um só homem pelo povo e que não venha a perecer toda a nação.
51 Afa Kaiafas hwa mo enaig sihifena afa enag mo eba mango heafna onigig la enaig sihifiah mo. Enanam ehe prisni misog el fena asa enag mo sihina enaig Godna mo fli sihiaule el lofug fena. Hwa mo enaig sihifeg Sisasna lahag Ju elim kwaganigim.
51 Ora, Caifás não disse isto por conta própria, mas, sendo sumo sacerdote naquele ano, profetizou que Jesus estava para morrer pela nação.
52 Eba mango Ju elim mungu kwagani mo afa Godna el asa mungwali goka afa ehena lahag ehengelim ulambinim asa Godna mungu el fifi.
52 E não somente pela nação, mas também para reunir em um só corpo os filhos de Deus, que andam dispersos.
53 Afa gwenanam enag mo higinim afa mina yisgiagini Sisasim tigigim.
53 Desde aquele dia, resolveram matar Jesus.
54 Asa Sisas mas Ju elni nofla ambala ikana mo. Sisas afa heafna patalfuiag el bite behig gam muhla afuna. Ehengel Efraim kembig auguiafena.
54 Assim sendo, Jesus já não andava publicamente entre os judeus, mas retirou-se para uma região vizinha ao deserto, para uma cidade chamada Efraim, onde permaneceu com os discípulos.
55 Afa Pasova buyis meyini ofefenaba asa kaksag el kembig fwahinim Jerusalem gam afunam afa Mosesna nihem esinim asa buyisim numwehiagini.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muitos daquela região foram a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Afa el Sisasim yisginim maia awaiyenaba asa Godna kwania lala laskuhlanam hefum sahwagini og, “Ne haig onigig fig ehe buyis la bloi me?”
56 Lá, procuravam Jesus e, estando eles no templo, diziam uns aos outros: — O que vocês acham? Ele não virá à festa?
57 Afa saglag pris i afa farisi el i wasneig mo faig gona og, afa ne amban Sisasim nangwagba sa kagelim sihigonibi asa kagel afu ehem kehli.
57 Ora, os principais sacerdotes e os fariseus haviam ordenado que, se alguém soubesse onde ele estava, o denunciasse, para que pudessem prendê-lo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.