Lucas 18

Ndamu Ɣɛtɛ Siwu (AKP) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Yesu ɔpɛ ɔ̃ marasuãdze igbã si ɔte ma sɔ inya sɔ maakparama kayi ɔwi biara fiɛ nrɔɔ̃ iibafɛ̃ ma.
1 Jesus contou a seguinte parábola , mostrando aos discípulos que deviam orar sempre e nunca desanimar:
2 Ɔɣere ma sɔ, “Atɔ̃meɣɛdze ɔwɛ̃ ɔwe i ɔmagɛ̃ ɔwɛ̃ ame gɔ loisɛ ɔnigã Ɣaa fiɛ ɔ̃isɛ ɔwarɛ ɔturi ana.
2 — Em certa cidade havia um juiz que não
3 Ɔmagɛ̃ gɔmɔ ame ame ne, kuɛdze ɔwɛ̃ pia gɔ ɔsɛ ɔba atɔ̃meɣɛdze kɔrɛ ɔba ɔ̃atã wũ iti sɔ, ‘Buai me ala wũ matsirise ɔso.’
3 Nessa cidade morava uma viúva que sempre o procurava para pedir justiça, dizendo: “Ajude-me e julgue o meu caso contra o meu adversário!”
4 “Ifɔ ɔwi gbodzoo gɔ atɔ̃meɣɛdze gɔgbe ɔsɛ̃ sɔ ɔ̃ito ɔbara kuira i itɔ̃me nɛmɔ iso. Ɣɛɛ kawirikɔ̃ ne, ɔɣere so sɔ, ‘Atoa sɔ loito lonigã Ɣaa fiɛ loisɛ lowarɛ ɔturi ne,
4 — Durante muito tempo o juiz não quis julgar o caso da viúva, mas afinal pensou assim: “É verdade que eu não temo a Deus e também não respeito ninguém.
5 Kumɛgɔ i kuɛdze gɔgbe to ɔɖaa me ɔso ne, loanyɔ sɔ lokpɛ̃ lofɔ wũ i ɔ̃ tsirise nrɔɔ̃ ame. Si iiɖe ngbɔ ne, ɔto ɔ̃amararã me ɔɖoe.’ ”
5 Porém, como esta viúva continua me aborrecendo, vou dar a sentença a favor dela. Se eu não fizer isso, ela não vai parar de vir me amolar até acabar comigo.”
6 Ne Bosate ɔkɛlɛ i katɔ̃ ɔɣere ma sɔ, “Minɔ nnɛ i atɔ̃meɣɛdze lalaa gɔgbe to ɔɣɛ.
6 E o Senhor continuou:
7 Kiniɔ ne, Ɣaa gɔ nɖe atɔ̃meɣɛdze i ɔri bɔlɔlɔa iso ne, ɔ̃ibaɖi ɔ̃ maturi ma nsɛ mabiɛ makpere wũ kasɛ̃ i kakɔme? Ɣaa iibaɣɛ itɔ̃me ɔtã ɔ̃ maturi ma nto mabiɛ makpere wũ kasɛ̃ i kakɔme?
7 Será, então, que Deus não vai fazer justiça a favor do seu próprio povo, que grita por socorro dia e noite? Será que ele vai demorar para ajudá-lo?
8 Nto loɣere mi gbaã sɔ Ɣaa to ɔ̃aɣɛ ma itɔ̃me ɔtã ma ibɛ i ɔwi iso. Ɣɛɛ ne, si Ɔturi Awune Ɔbi ɔba ne, ɔ̃anya maturi ma mba kafɔkaɖe?”
8 Eu afirmo a vocês que ele julgará a favor do seu povo e fará isso bem depressa. Mas, quando o
9 Yesu ɔpɛ igbã nɛgbe i maturi ma nsɛ mabu so sɔ ma ɔnɔwɛ̃ nlɛ fiɛ masɛ manyɔ maturi tsɔra pupurii iso.
9 Jesus também contou esta parábola para os que achavam que eram muito bons e desprezavam os outros:
10 Ne ɔɣere ma sɔ, “Ɔwi ɔwɛ̃ ame ne, maturi inyɔ mawɛ̃ ɔsɛ Ɣaa isɔrɛyo sɔ maakparama kayi. Ɔwɛ̃ ɖe ɔ Farisise fiɛ ɔwɛ̃ ana ɖe lampofɔdze.
10 — Dois homens foram ao Templo para orar. Um era
11 Farisise ɔkpɛ so ɔɣedza i kuruɛ ne ɔkparama kayi ɔɣɛ sɔ, ‘Ɣaa nto lopɛ-ɔ siba sɔ lona kanɔbɛbɛ, loisɛ lobara maturi akpi fiɛ loisɛ losiai maturire lɛ maturi mama awe. Nto lopɛ-ɔ siba ana alasɔ loise lɛ lampofɔdze gɔgbe awe.
11 O fariseu ficou de pé e orou sozinho, assim: “Ó Deus, eu te agradeço porque não sou avarento, nem desonesto, nem imoral como as outras pessoas. Agradeço-te também porque não sou como este cobrador de impostos.
12 Nsɛ lonyi kanya akpɛnɛ anyɔ i ɖapɛ ame fiɛ nsɛ lotã-ɔ wũ ira ɔɖuɖu ika weova.’
12 Jejuo duas vezes por semana e te dou a décima parte de tudo o que ganho.”
13 “Ɣɛɛ lampofɔdze ɔ̃ wũ ɔya dzoroo gɔ ɔ̃ibie sɔ ɔ̃akɔlɛ ɔ̃ iti kato kɔra. Ɣɛɛ ɔsu nrɔɔ̃ ɔfu so igbegbe, ɔɣɛ sɔ, ‘Ɣaa nyɔ me gɔ nɖe kpibaradze nnya!’ ”
13 — Mas o cobrador de impostos ficou de longe e nem levantava o rosto para o céu. Batia no peito e dizia: “Ó Deus, tem pena de mim, pois sou pecador!”
14 Ne Yesu ɔɣere ma sɔ, “Nto loɣere mi sɔ gɔ ma inyɔɔ ɔkpese makɛlɛ ma ayo ne, lampofɔdze ɔbo Ɣaa anɔ ɔɖo ɔ Farisise. Alasɔ ɔturi biara gɔ nsɛ ɔkɔlɛ so kato ne, Ɣaa to ɔ̃abɔ wũ karɔ̃. Fiɛ ɔturi biara gɔ nsɛ ɔbɔ so karɔ̃ ne, Ɣaa to ɔ̃akɔlɛ wũ kato.”
14 E Jesus terminou, dizendo:
15 Mawɛ̃ ɔkɔ ma mabi mabɔ Yesu sɔ ɔsia ma kɔrɔ̃ iso. Gɔ Yesu katɔ̃memasɛdze ɔnya nnɛgbe ne, manyagalagu maturi mamɔ.
15 Depois disso, algumas pessoas levaram as suas crianças a Jesus para que ele as abençoasse, mas os discípulos viram isso e repreenderam aquelas pessoas.
16 Ɣɛɛ Yesu ɔkpere mabiɛtɛ ɔbɔ so i kɔrɛ ɔɣere ma sɔ, “Mitã mabiɛtɛ si maba wũ kɔrɛ ne midaatɛ̃ ma ɔri, alasɔ Ɣaa sigarakaɖekɔ̃ se sitã ma igbã.
16 Então Jesus chamou as crianças para perto de si e disse:
17 Gbagbaã nto loɣere mi sɔ, ɔbiara gɔ loifɔ Ɣaa sigara iɖe lɛ ɔbiɛtɛ awe ne, ɔ̃ibawo sɛ̃ ame ɔkɛlɛ ɖa.”
17 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem não receber o Reino de Deus como uma criança nunca entrará nele.
18 Ma Yudase tɔ̃ɖedze ɔwɛ̃ ɔkarɛ Yesu sɔ, “Ratedze bielea, be loabara fiɛ loana ngbã mɛ loisɛ miro minya?”
18 Certo líder judeu perguntou a Jesus: — Bom Mestre, o que devo fazer para conseguir a vida eterna?
19 Ne Yesu ɔkarɛ wũ sɔ, “Be ɔso fiɛ ato akpere me Ɔbielea? Ɔturi kuwɛ̃ iiɖe ɔbielea iɖo Ɣaa ɔnɔwɛ̃.
19 Jesus respondeu:
20 Aɣe Ɣaa mmara mɛ loɣɛ sɔ, ‘Daaɖoe ɔturi, daaɖe asɔrɔ̃, daayu kayu daaɖaɛ fɔ ɔlaa kanya, warɛ fɔ ɔse gu fɔ ɔnyi.’ ”
20 Você conhece os mandamentos: “Não cometa adultério, não mate, não roube, não dê falso testemunho contra ninguém, respeite o seu pai e a sua mãe.”
21 Mmɔ i ɔrɛrɛ̃ gɔmɔ to ɔɣɛ sɔ, “Ita i wũ sibiɛtɛ ame ne, loɔbara i mmara mɛgbe ɔɖuɖu iso.”
21 O homem respondeu: — Desde criança eu tenho obedecido a todos esses mandamentos.
22 Gɔ Yesu ɔnɔ nnɛ ɔɣɛ ne, ɔɣere wũ sɔ, “Ikuti-ɔ ira ka iwɛ̃ aabara. Kɛlɛ aasu fɔ ira biara rɔdɛ̃ si asu sikã atsɛ mawɛrɛba, si aana kusia siare i kato. Si ɔɔro ne, kpese ba siai me.”
22 Quando Jesus ouviu isso, disse:
23 Ɣɛɛ gɔ ɔrɛrɛ̃ gɔgbe ɔnɔ nnɛgbe ne, ɔruigu isoma alasɔ ɔba karana gbaã.
23 Quando o homem ouviu isso, ficou muito triste, pois era riquíssimo.
24 Gɔ Yesu ɔnya kumɛgɔ i so ɔma wũ ne, ɔɣɛ sɔ, “Ito iabua iɖa fiɛ ranase aabo i Ɣaa sigarakaɖekɔ̃!
24 Vendo a tristeza dele, Jesus disse:
25 Gbaã ne, ma mmɔ ibo ba ɔle iɖo kumɛgɔ i kapuipɔngɔ aaki kafe i ɔdzirikaãra iyoi ame.”
25 É mais difícil um rico entrar no Reino de Deus do que um camelo passar pelo fundo de uma agulha.
26 Mma lonɔ itɔ̃me nɛgbe ɔkarɛ Yesu sɔ, “Iyɔ nna loabua ɔna iɖi?”
26 Os que ouviram isso perguntaram: — Então, quem é que pode se salvar?
27 Ne ɔtã ma mmuai sɔ, “Ira nɛ i ɔturi iibawo ɔbara ne, Ɣaa aawo ɔbara.”
27 Jesus respondeu:
28 Ne Petro ɔɣere wũ sɔ, “Nyɔ, iyɔ bo ma lonyua bo ara ɔɖuɖu bosɛ bosiai-ɔ ɣɛɛ?”
28 Aí Pedro disse: — Veja! Nós deixamos a nossa família e seguimos o senhor.
29 Ne Yesu to ɔɣere ma sɔ, “Gbagbaã iɖe. Fiɛ lobie sɔ mitsue sɔ ɔturi biara gɔ lonyua ɔ̃ iyo gu ɔ̃ ɔre, ɔ̃ ɔnyiibi rɛrɛ̃ gu ɔ̃ ɔnyiibi rɔ̃go gu ɔ̃ maɣese, ɣee mabi ɔsɛ ala Ɣaa sigarakaɖekɔ̃ ɔso ne,
29 Jesus respondeu:
30 ɔto ɔ̃ana ara wagbe gbodzoo i ngbã mɛgbe ame gu ngbã mɛ loisɛ miro minya i ɔwi gɔ nto ɔba i katɔ̃ ame ana.”
30 receberá ainda nesta vida muito mais e, no futuro, receberá a vida eterna.
31 Yesu ɔkɔ ɔ̃ marasuãdze iweo-inyɔ ɔkɛlɛgu kuruɛ ɔɣere ma sɔ, “Mikã atsue. Boto bokɛlɛ Yerusalem ngbegɔ i ara wa i Ɣaa kanyamaɖidze ɔtsɛrɛ masɛ i mme, Ɔturi Awune Ɔbi, iso ɔɖuɖu aaba i ne ame.
31 Jesus levou os doze discípulos para um lado e disse:
32 Mato maaɖi me matã mma loiɖe ma Yudase sɔ mabara me aɣiãra. Mato maatia me, matua minyatu mafere me iso.
32 Ele será entregue aos não judeus, e estes vão zombar dele, insultá-lo, cuspir nele
33 Mato maapɛ me fiɛ maaɖoe me. Ɣɛɛ akpɛnɛ atɛ kama ne, loata lobɔrɛ i makpise ame.”
33 e bater nele; e depois o matarão. Mas no terceiro dia ele ressuscitará.
34 Ɣɛɛ ara wagbe ɔɖuɖu ne, marasuãdze iinɔ wã karɔ̃. Atɔ̃me wagbe karɔ̃ inɔ ana ɔwɛrɛ ma. Maiɣe nnɛ i Yesu ɔɣere ma ngbe karɔ̃.
34 Os discípulos não entenderam nada do que Jesus disse. O que essas palavras queriam dizer estava escondido deles, e eles não sabiam do que Jesus estava falando.
35 Ɔwi gɔ i Yesu ka ɔto ɔbore ɔbo Yeriko ne, nɔbiɛdze ɔwɛ̃ si i ɔri kuruɛ ɔto ɔwanyi ara.
35 Jesus já estava chegando perto da cidade de Jericó. Acontece que um cego estava sentado na beira do caminho, pedindo esmola.
36 Gɔ ɔnɔ maturi gbodzoo to mafe ne, ɔkarɛ sɔ, “Be nto iba?”
36 Quando ouviu a multidão passando, ele perguntou o que era aquilo.
37 Ne mato maɣere wũ sɔ, “Yesu Nasaretse nto ɔfe.”
37 — É Jesus de Nazaré que está passando! — responderam.
38 Mmɔ ɔsia kulu teteree sɔ, “Yesu! Igara David Ɔbi! Nyɔ me nnya!”
38 Aí o cego começou a gritar: — Jesus,
39 Maturi ma nɖe katɔ̃ ɔnyagalagu wũ sɔ ɔlo kulu. Ɣɛɛ ɔkɔlɛ ɔ̃ silɔ ɔbua ɔɣɛ sɔ, “Igara David Ɔbi! Nyɔ me nnya soo!”
39 As pessoas que iam na frente o repreenderam e mandaram que ele calasse a boca. Mas ele gritava ainda mais: — Filho de Davi, tenha pena de mim!
40 Ne ɔso Yesu ɔtui ɔya ne ɔɣɛ sɔ makɔ nɔbiɛdze mabɔ ɔ̃ kɔrɛ. Gɔ ɔba ɔ̃abo ɔ̃ kɔrɛ ne, Bosate ɔkarɛ wũ sɔ,
40 Jesus parou e mandou que trouxessem o cego. Quando ele chegou perto, Jesus perguntou:
41 “Be ato abiɛ sɔ lobara lotã-ɔ.”
41 — O que é que você quer que eu faça? — Senhor, eu quero ver de novo! — respondeu ele.
42 Ne Yesu ɔɣere wũ sɔ, “Nya ara! Fɔ kafɔkaɖe losa-ɔ.”
42 Então Jesus disse:
43 Ɔluwɛ̃ ne, ɔtsɛ ara inya, ɔsiai Yesu ɔto ɔle Ɣaa. Maturi gbodzoo ma lonya nnɛgbe ne, ma ɔɖuɖu ɔle Ɣaa.
43 No mesmo instante o homem começou a ver e, dando glória a Deus, foi seguindo Jesus. E todos os que viram isso começaram a louvar a Deus.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.