Lucas 18

Ndamu Ɣɛtɛ Siwu (AKP) vs ARC

Sair da comparação
ARC Almeida Revista e Corrigida 2009
1 Yesu ɔpɛ ɔ̃ marasuãdze igbã si ɔte ma sɔ inya sɔ maakparama kayi ɔwi biara fiɛ nrɔɔ̃ iibafɛ̃ ma.
1 E contou-lhes também uma parábola sobre o dever de orar sempre e nunca desfalecer,
2 Ɔɣere ma sɔ, “Atɔ̃meɣɛdze ɔwɛ̃ ɔwe i ɔmagɛ̃ ɔwɛ̃ ame gɔ loisɛ ɔnigã Ɣaa fiɛ ɔ̃isɛ ɔwarɛ ɔturi ana.
2 dizendo: Havia numa cidade
3 Ɔmagɛ̃ gɔmɔ ame ame ne, kuɛdze ɔwɛ̃ pia gɔ ɔsɛ ɔba atɔ̃meɣɛdze kɔrɛ ɔba ɔ̃atã wũ iti sɔ, ‘Buai me ala wũ matsirise ɔso.’
3 Havia também naquela mesma cidade
4 “Ifɔ ɔwi gbodzoo gɔ atɔ̃meɣɛdze gɔgbe ɔsɛ̃ sɔ ɔ̃ito ɔbara kuira i itɔ̃me nɛmɔ iso. Ɣɛɛ kawirikɔ̃ ne, ɔɣere so sɔ, ‘Atoa sɔ loito lonigã Ɣaa fiɛ loisɛ lowarɛ ɔturi ne,
4 E, por algum tempo, não quis; mas, depois, disse consigo: Ainda que não temo a Deus, nem respeito os homens,
5 Kumɛgɔ i kuɛdze gɔgbe to ɔɖaa me ɔso ne, loanyɔ sɔ lokpɛ̃ lofɔ wũ i ɔ̃ tsirise nrɔɔ̃ ame. Si iiɖe ngbɔ ne, ɔto ɔ̃amararã me ɔɖoe.’ ”
5 todavia, como esta viúva me molesta, hei de fazer-lhe justiça, para que enfim não volte e me importune muito.
6 Ne Bosate ɔkɛlɛ i katɔ̃ ɔɣere ma sɔ, “Minɔ nnɛ i atɔ̃meɣɛdze lalaa gɔgbe to ɔɣɛ.
6 E disse o Senhor: Ouvi o que diz o injusto juiz.
7 Kiniɔ ne, Ɣaa gɔ nɖe atɔ̃meɣɛdze i ɔri bɔlɔlɔa iso ne, ɔ̃ibaɖi ɔ̃ maturi ma nsɛ mabiɛ makpere wũ kasɛ̃ i kakɔme? Ɣaa iibaɣɛ itɔ̃me ɔtã ɔ̃ maturi ma nto mabiɛ makpere wũ kasɛ̃ i kakɔme?
7 E Deus não fará justiça aos seus escolhidos, que clamam a ele de dia e de noite, ainda que tardio para com eles?
8 Nto loɣere mi gbaã sɔ Ɣaa to ɔ̃aɣɛ ma itɔ̃me ɔtã ma ibɛ i ɔwi iso. Ɣɛɛ ne, si Ɔturi Awune Ɔbi ɔba ne, ɔ̃anya maturi ma mba kafɔkaɖe?”
8 Digo-vos que, depressa, lhes fará justiça. Quando, porém, vier o Filho do Homem, porventura, achará fé na terra?
9 Yesu ɔpɛ igbã nɛgbe i maturi ma nsɛ mabu so sɔ ma ɔnɔwɛ̃ nlɛ fiɛ masɛ manyɔ maturi tsɔra pupurii iso.
9 E disse também esta parábola a uns que confiavam em si mesmos, crendo que eram justos, e desprezavam os outros:
10 Ne ɔɣere ma sɔ, “Ɔwi ɔwɛ̃ ame ne, maturi inyɔ mawɛ̃ ɔsɛ Ɣaa isɔrɛyo sɔ maakparama kayi. Ɔwɛ̃ ɖe ɔ Farisise fiɛ ɔwɛ̃ ana ɖe lampofɔdze.
10 Dois homens subiram ao templo, a orar; um, fariseu, e o outro, publicano.
11 Farisise ɔkpɛ so ɔɣedza i kuruɛ ne ɔkparama kayi ɔɣɛ sɔ, ‘Ɣaa nto lopɛ-ɔ siba sɔ lona kanɔbɛbɛ, loisɛ lobara maturi akpi fiɛ loisɛ losiai maturire lɛ maturi mama awe. Nto lopɛ-ɔ siba ana alasɔ loise lɛ lampofɔdze gɔgbe awe.
11 O fariseu, estando em pé, orava consigo desta maneira: Ó Deus, graças te dou, porque não sou como os demais homens, roubadores, injustos e adúlteros; nem ainda como este publicano.
12 Nsɛ lonyi kanya akpɛnɛ anyɔ i ɖapɛ ame fiɛ nsɛ lotã-ɔ wũ ira ɔɖuɖu ika weova.’
12 Jejuo duas vezes na semana
13 “Ɣɛɛ lampofɔdze ɔ̃ wũ ɔya dzoroo gɔ ɔ̃ibie sɔ ɔ̃akɔlɛ ɔ̃ iti kato kɔra. Ɣɛɛ ɔsu nrɔɔ̃ ɔfu so igbegbe, ɔɣɛ sɔ, ‘Ɣaa nyɔ me gɔ nɖe kpibaradze nnya!’ ”
13 O publicano, porém, estando em pé, de longe, nem ainda queria levantar os olhos ao céu, mas batia no peito, dizendo: Ó Deus, tem misericórdia de mim, pecador!
14 Ne Yesu ɔɣere ma sɔ, “Nto loɣere mi sɔ gɔ ma inyɔɔ ɔkpese makɛlɛ ma ayo ne, lampofɔdze ɔbo Ɣaa anɔ ɔɖo ɔ Farisise. Alasɔ ɔturi biara gɔ nsɛ ɔkɔlɛ so kato ne, Ɣaa to ɔ̃abɔ wũ karɔ̃. Fiɛ ɔturi biara gɔ nsɛ ɔbɔ so karɔ̃ ne, Ɣaa to ɔ̃akɔlɛ wũ kato.”
14 Digo-vos que este desceu justificado para sua casa, e não aquele; porque qualquer que a si mesmo se exalta será humilhado, e qualquer que a si mesmo se humilha será exaltado.
15 Mawɛ̃ ɔkɔ ma mabi mabɔ Yesu sɔ ɔsia ma kɔrɔ̃ iso. Gɔ Yesu katɔ̃memasɛdze ɔnya nnɛgbe ne, manyagalagu maturi mamɔ.
15 E traziam-lhe também crianças, para que ele as tocasse; e os discípulos, vendo isso, repreendiam-nos.
16 Ɣɛɛ Yesu ɔkpere mabiɛtɛ ɔbɔ so i kɔrɛ ɔɣere ma sɔ, “Mitã mabiɛtɛ si maba wũ kɔrɛ ne midaatɛ̃ ma ɔri, alasɔ Ɣaa sigarakaɖekɔ̃ se sitã ma igbã.
16 Mas Jesus, chamando-as para si, disse: Deixai vir a mim os pequeninos e não os impeçais, porque dos tais é o Reino de Deus.
17 Gbagbaã nto loɣere mi sɔ, ɔbiara gɔ loifɔ Ɣaa sigara iɖe lɛ ɔbiɛtɛ awe ne, ɔ̃ibawo sɛ̃ ame ɔkɛlɛ ɖa.”
17 Em verdade vos digo que qualquer que não receber o Reino de Deus como uma criança não entrará nele.
18 Ma Yudase tɔ̃ɖedze ɔwɛ̃ ɔkarɛ Yesu sɔ, “Ratedze bielea, be loabara fiɛ loana ngbã mɛ loisɛ miro minya?”
18 E perguntou-lhe um certo príncipe, dizendo: Bom Mestre, que hei de fazer para herdar a vida eterna?
19 Ne Yesu ɔkarɛ wũ sɔ, “Be ɔso fiɛ ato akpere me Ɔbielea? Ɔturi kuwɛ̃ iiɖe ɔbielea iɖo Ɣaa ɔnɔwɛ̃.
19 Jesus lhe disse: Por que me chamas bom? Ninguém há bom, senão um,
20 Aɣe Ɣaa mmara mɛ loɣɛ sɔ, ‘Daaɖoe ɔturi, daaɖe asɔrɔ̃, daayu kayu daaɖaɛ fɔ ɔlaa kanya, warɛ fɔ ɔse gu fɔ ɔnyi.’ ”
20 Sabes os mandamentos: Não adulterarás, não matarás, não furtarás, não dirás falso testemunho, honra a teu pai e a tua mãe.
21 Mmɔ i ɔrɛrɛ̃ gɔmɔ to ɔɣɛ sɔ, “Ita i wũ sibiɛtɛ ame ne, loɔbara i mmara mɛgbe ɔɖuɖu iso.”
21 E disse ele: Todas essas coisas tenho observado desde a minha mocidade.
22 Gɔ Yesu ɔnɔ nnɛ ɔɣɛ ne, ɔɣere wũ sɔ, “Ikuti-ɔ ira ka iwɛ̃ aabara. Kɛlɛ aasu fɔ ira biara rɔdɛ̃ si asu sikã atsɛ mawɛrɛba, si aana kusia siare i kato. Si ɔɔro ne, kpese ba siai me.”
22 E, quando Jesus ouviu isso, disse-lhe: Ainda te falta uma coisa: vende tudo quanto tens, reparte-
23 Ɣɛɛ gɔ ɔrɛrɛ̃ gɔgbe ɔnɔ nnɛgbe ne, ɔruigu isoma alasɔ ɔba karana gbaã.
23 Mas, ouvindo ele isso, ficou muito triste, porque era muito rico.
24 Gɔ Yesu ɔnya kumɛgɔ i so ɔma wũ ne, ɔɣɛ sɔ, “Ito iabua iɖa fiɛ ranase aabo i Ɣaa sigarakaɖekɔ̃!
24 E, vendo Jesus que ele ficara muito triste, disse: Quão dificilmente entrarão no Reino de Deus os que têm riquezas!
25 Gbaã ne, ma mmɔ ibo ba ɔle iɖo kumɛgɔ i kapuipɔngɔ aaki kafe i ɔdzirikaãra iyoi ame.”
25 Porque é mais fácil entrar um camelo pelo fundo de uma agulha do que entrar um rico no Reino de Deus.
26 Mma lonɔ itɔ̃me nɛgbe ɔkarɛ Yesu sɔ, “Iyɔ nna loabua ɔna iɖi?”
26 E os que ouviram isso disseram: Logo, quem pode salvar-se?
27 Ne ɔtã ma mmuai sɔ, “Ira nɛ i ɔturi iibawo ɔbara ne, Ɣaa aawo ɔbara.”
27 Mas ele respondeu: As
28 Ne Petro ɔɣere wũ sɔ, “Nyɔ, iyɔ bo ma lonyua bo ara ɔɖuɖu bosɛ bosiai-ɔ ɣɛɛ?”
28 E disse Pedro: Eis que nós deixamos tudo e te seguimos.
29 Ne Yesu to ɔɣere ma sɔ, “Gbagbaã iɖe. Fiɛ lobie sɔ mitsue sɔ ɔturi biara gɔ lonyua ɔ̃ iyo gu ɔ̃ ɔre, ɔ̃ ɔnyiibi rɛrɛ̃ gu ɔ̃ ɔnyiibi rɔ̃go gu ɔ̃ maɣese, ɣee mabi ɔsɛ ala Ɣaa sigarakaɖekɔ̃ ɔso ne,
29 E ele lhes disse: Na verdade vos digo que ninguém há, que tenha deixado casa, ou pais, ou irmãos, ou mulher, ou filhos pelo Reino de Deus
30 ɔto ɔ̃ana ara wagbe gbodzoo i ngbã mɛgbe ame gu ngbã mɛ loisɛ miro minya i ɔwi gɔ nto ɔba i katɔ̃ ame ana.”
30 e não haja de receber muito mais neste mundo e, na idade vindoura, a vida eterna.
31 Yesu ɔkɔ ɔ̃ marasuãdze iweo-inyɔ ɔkɛlɛgu kuruɛ ɔɣere ma sɔ, “Mikã atsue. Boto bokɛlɛ Yerusalem ngbegɔ i ara wa i Ɣaa kanyamaɖidze ɔtsɛrɛ masɛ i mme, Ɔturi Awune Ɔbi, iso ɔɖuɖu aaba i ne ame.
31 E, tomando consigo os doze, disse-lhes: Eis que subimos a Jerusalém, e se cumprirá no Filho do Homem tudo o que pelos profetas foi escrito.
32 Mato maaɖi me matã mma loiɖe ma Yudase sɔ mabara me aɣiãra. Mato maatia me, matua minyatu mafere me iso.
32 Pois há de ser entregue aos gentios e escarnecido, injuriado e cuspido;
33 Mato maapɛ me fiɛ maaɖoe me. Ɣɛɛ akpɛnɛ atɛ kama ne, loata lobɔrɛ i makpise ame.”
33 e, havendo-
34 Ɣɛɛ ara wagbe ɔɖuɖu ne, marasuãdze iinɔ wã karɔ̃. Atɔ̃me wagbe karɔ̃ inɔ ana ɔwɛrɛ ma. Maiɣe nnɛ i Yesu ɔɣere ma ngbe karɔ̃.
34 E eles nada disso entendiam, e esta palavra lhes era encoberta, não percebendo o que se lhes dizia.
35 Ɔwi gɔ i Yesu ka ɔto ɔbore ɔbo Yeriko ne, nɔbiɛdze ɔwɛ̃ si i ɔri kuruɛ ɔto ɔwanyi ara.
35 E aconteceu que, chegando ele perto de Jericó, estava um cego assentado junto do caminho, mendigando.
36 Gɔ ɔnɔ maturi gbodzoo to mafe ne, ɔkarɛ sɔ, “Be nto iba?”
36 E, ouvindo passar a multidão, perguntou que era aquilo.
37 Ne mato maɣere wũ sɔ, “Yesu Nasaretse nto ɔfe.”
37 E disseram-lhe que Jesus, o Nazareno, passava.
38 Mmɔ ɔsia kulu teteree sɔ, “Yesu! Igara David Ɔbi! Nyɔ me nnya!”
38 Então, clamou, dizendo: Jesus, Filho de Davi, tem misericórdia de mim!
39 Maturi ma nɖe katɔ̃ ɔnyagalagu wũ sɔ ɔlo kulu. Ɣɛɛ ɔkɔlɛ ɔ̃ silɔ ɔbua ɔɣɛ sɔ, “Igara David Ɔbi! Nyɔ me nnya soo!”
39 E os que iam passando repreendiam-no para que se calasse; mas ele clamava ainda mais: Filho de Davi, tem misericórdia de mim!
40 Ne ɔso Yesu ɔtui ɔya ne ɔɣɛ sɔ makɔ nɔbiɛdze mabɔ ɔ̃ kɔrɛ. Gɔ ɔba ɔ̃abo ɔ̃ kɔrɛ ne, Bosate ɔkarɛ wũ sɔ,
40 Então, Jesus, parando, mandou que lho trouxessem; e, chegando ele, perguntou-lhe,
41 “Be ato abiɛ sɔ lobara lotã-ɔ.”
41 dizendo: Que queres que te faça? E ele disse: Senhor, que eu veja.
42 Ne Yesu ɔɣere wũ sɔ, “Nya ara! Fɔ kafɔkaɖe losa-ɔ.”
42 E Jesus lhe disse: Vê; a tua fé te salvou.
43 Ɔluwɛ̃ ne, ɔtsɛ ara inya, ɔsiai Yesu ɔto ɔle Ɣaa. Maturi gbodzoo ma lonya nnɛgbe ne, ma ɔɖuɖu ɔle Ɣaa.
43 E logo viu e seguia-o, glorificando a Deus. E todo o povo, vendo isso, dava louvores a Deus.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.