João 4

Ndamu Ɣɛtɛ Siwu (AKP) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Ma Farisise ɔnɔ sɔ Yesu to ɔpie maturi Ɣaa ndu, fiɛ ɔto ɔna marasuãdze ɔɖo Yohanes.
1 Os fariseus ouviram dizer que Jesus estava ganhando mais discípulos e batizava mais pessoas do que João.
2 Atoa sɔ Yesu mɔmɔ iipie kuwɛ̃ Ɣaa ndu, ɣɛɛ ɔ̃ marasuãdze nto mabara.
2 (De fato, não era Jesus quem batizava, e sim os seus discípulos.)
3 Ne ɔso Yesu ɔrui i Yudea ɔkpese ɔkɛlɛ Galilea.
3 Quando Jesus ficou sabendo disso, saiu da Judeia e voltou para a Galileia.
4 Ɣɛɛ ne, ipia sɔ ɔ̃aki i Samaria karɔ̃ iso fiɛ ɔ̃akɛlɛ.
4 No caminho, ele tinha de passar pela região da Samaria.
5 Yesu ɔba ɔ̃abo Samaria ɔmagɛ̃ gɔ marɔ sɔ Sikar kabenya. Ɔmagɛ̃ gɔgbe ɔbore ɔbo iputu nɛ i ma ɔwa Yakob ɔtã ɔ̃ ɔbi Yosef.
5 Ele chegou a uma cidade da Samaria, chamada Sicar, que ficava perto das terras que Jacó tinha dado ao seu filho José.
6 Yakob itubiɔ nɛ ɔɖi pia i mmɔ. Gɔ Yesu ɔba ɔ̃abo mmɔ lɛ kakɔme iɖɔwũ iweo-inyɔ ame ne, iɖa wũ ala ɔsɛ ɔso, ne ɔso ɔkpase ɔsɛ i itubiɔ nɛgbe kɔrɛ.
6 Ali ficava o poço de Jacó. Era mais ou menos meio-dia quando Jesus, cansado da viagem, sentou-se perto do poço.
7 Samaria ɔrɔ̃go ɔwɛ̃ ɔba sɔ ɔba ɔ̃aɖu ndu, ne ɔso Yesu ɔɣere wũ sɔ, “Tã me ndu lonɛ.”
7 Uma mulher samaritana veio tirar água, e Jesus lhe disse:
8 Ɔwi gɔmɔ ame ne, Yesu marasuãdze ɔrui makpa ɔmagɛ̃ ame maaɣa araɖea.
8 (Os discípulos de Jesus tinham ido até a cidade comprar comida.)
9 Ɔrɔ̃go gɔgbe ɔkarɛ Yesu sɔ, “Nda ibara fiɛ fɔ ɔ Yudase to akarɛ me Samaria ɔrɔ̃go ndu nɛa?” Ɔkarɛ wũ ngbɔ alasɔ ma Yudase gu ma Samariase iisɛ mafe.
9 A mulher respondeu: — O senhor é judeu, e eu sou samaritana. Então como é que o senhor me pede água? (Ela disse isso porque os judeus não se dão com os samaritanos.)
10 Yesu ɔtã wũ mmuai sɔ, “Si ɔɣe aɣe Ɣaa karatã gu ngɔ nto ɔkarɛ-ɔ ndu ne, tee fɔ bowũ fɔ loakarɛ wũ sɔ ɔtã-ɔ ndu mɛ nsɛ mitã ngbã.”
10 Então Jesus disse:
11 Ɔrɔ̃go ɔkarɛ wũ sɔ, “Tete, gɔ ana nnɛ aaɖu ala ndu, fiɛ itubiɔ ana ɔwodoro ne, lɛ aaka ndu mɛ nsɛ mitã ngbã ngbe abɔrɛgu?
11 Ela respondeu: — O senhor não tem balde para tirar água, e o poço é fundo. Como é que vai conseguir essa água da vida?
12 Ɛɛbɛrɛ fɔ loɖo bo Ɔwa Yakob gɔ loɖi itubiɔ nɛgbe ɔtã bo fiɛ ɔ̃ gu ɔ̃ mabi gu ma mabɔi ɔnɛ ndu mɛgbe?”
12 Nosso antepassado Jacó nos deu este poço. Ele, os seus filhos e os seus animais beberam água daqui. Será que o senhor é mais importante do que Jacó?
13 Ne Yesu ɔɣere wũ sɔ, “Ɔbiara gɔ nsɛ ɔnɛ ndu mɛgbe ne, ɔme to ɔ̃aledza wũ ikore.
13 Então Jesus disse:
14 Ɣɛɛ ngɔ loanɛ ndu mɛ loatã wũ ne, ɔme iisibakore wũ ɔnya. Alasɔ ndu mɛ loatã wũ ɔnɛ to miakpese ndu gɔdɛ̃a mɛ nto mibore mife ɔwi biara i ɔ̃ ame mitã wũ ngbã mɛ loisɛ miro.”
14 mas a pessoa que beber da água que eu lhe der nunca mais terá sede. Porque a água que eu lhe der se tornará nela uma fonte de água que dará vida eterna.
15 Ɔrɔ̃go ɔɣere wũ sɔ, “Bosate, tã me ndu mɛgbe lonɛ si ɔme iisibakore me ɔnya sɔ loibakpese loba ngbe sɔ loba loaɖu ndu.”
15 Então a mulher pediu: — Por favor, me dê dessa água! Assim eu nunca mais terei sede e não precisarei mais vir aqui buscar água.
16 Ne Yesu ɔɣere wũ sɔ, “Kɛlɛ aakpere fɔ ɔrã si miba.”
16 — Vá chamar o seu marido e volte aqui! — ordenou Jesus.
17 Ɔrɔ̃go ɔɣere Yesu sɔ, “Lona kurã.”
17 — Eu não tenho marido! — respondeu a mulher. Então Jesus disse:
18 Gbaã iɖe aɣɛ. Alasɔ ɔɔyiri marɛrɛ̃ iru anya, fiɛ ngɔ iyo asi kiniɔ ana ne, iiɖe fɔ ɔrã ɔɖe.”
18 pois já teve cinco, e este que você tem agora não é, de fato, seu marido. Sim, você falou a verdade.
19 Ɔrɔ̃go ɔɣere Yesu sɔ, “Tete, lonya sɔ Ɣaa kanyaɖidze aɖe!
19 A mulher respondeu: — Agora eu sei que o senhor é um
20 Bo ma Samariase mawa ɔsɔrɛ Ɣaa i kube gɔgbe iso, ɣɛɛ mi ma Yudase sɔ Yerusalem nɖe ngbegɔ boasɔrɛ Ɣaa.”
20 Os nossos antepassados adoravam a Deus neste monte , mas vocês, judeus, dizem que Jerusalém é o lugar onde devemos adorá-lo.
21 Ne Yesu ɔɖi kanya sɔ, “Ɔrɔ̃go, fɔ me ɖe sɔ ɔwi to ɔba gɔ maturi iisibasɔrɛ bo Ɔse Ɣaa i kube gɔgbe iso, ɣee Yerusalem.
21 Jesus disse:
22 Mi ma Samariase ne, miiɣe ngɔ mito misɔrɛ. Ɣɛɛ bo ma Yudase ne, boɣe ngɔ boto bosɔrɛ, alasɔ bo kɔrɛ i Ɣaa iɖi ɔbɔrɛ.
22 Vocês, samaritanos, não sabem o que adoram, mas nós sabemos o que adoramos porque a salvação vem dos judeus.
23 Ɣɛɛ ɔwi to ɔba fiɛ ɔwi gɔmɔ ɔɔɣo sɔ Ɣaa masɔrɛdze gbaã aasɔrɛ wũ i Ɔ̃ Siwarã gu ɔnukuare ame, alasɔ masɔrɛdze magbe igbã i Ɣaa to ɔbie ne.
23 Mas virá o tempo, e, de fato, já chegou, em que os verdadeiros adoradores vão adorar o Pai em espírito e em verdade. Pois são esses que o Pai quer que o adorem.
24 Gɔ Ɣaa ne Siwarã ɔɖe ɔso ne, ɔ̃ Siwarã ɔle gu ɔnukuare ame pɛ i maturi aawo ɔki fiɛ maasɔrɛ wũ lɛ kumɛgɔ ikote.”
24 Deus é Espírito, e por isso os que o adoram devem adorá-lo em espírito e em verdade.
25 Ne ɔrɔ̃go ɔɣere Yesu sɔ, “Loɣe sɔ Mesia gɔ marɔ sɔ Kristo to ɔ̃aba, fiɛ si ɔba ne, ɔto ɔ̃aɖi ira biara ɔɣere bo.”
25 A mulher respondeu: — Eu sei que o
26 Ne Yesu ɔɣere wũ sɔ, “Mme gɔ mme nto loɖegu-ɔ ika ne, mme nɖe wũ ne.”
26 Então Jesus afirmou:
27 Ɔwi gɔmɔ ame ne, Yesu marasuãdze ɔba maabo fiɛ ibara ma ɣaa sɔ ɔto ɔɖegu ɔrɔ̃go ika, ɣɛɛ ma kuwɛ̃ iiwo ɔrɔ̃go ɔkarɛ sɔ, “Be ato abie?” ɣee makarɛ Bosate sɔ, “Be ɔso ato aɖegu wũ ika?”
27 Naquele momento chegaram os seus discípulos e ficaram admirados, pois ele estava conversando com uma mulher. Mas nenhum deles perguntou à mulher o que ela queria. E também não perguntaram a Jesus por que motivo ele estava falando com ela.
28 Ɔrɔ̃go ɔnyua ɔ̃ ituɖura ɔsɛ ɔrui ɔkɛlɛ ɔmagɛ̃ ame ɔsɛ ɔ̃aɣere maturi sɔ,
28 Em seguida, a mulher deixou ali o seu pote, voltou até a cidade e disse a todas as pessoas:
29 “Miba mianyɔ ɔrɛrɛ̃ gɔ loɣere me ira biara nɛ loɔbara lonya i wũ ngbã ame! Bɛrɛ ɔ̃ nɖe Kristo gɔmɔ?”
29 — Venham ver o homem que disse tudo o que eu tenho feito. Será que ele é o Messias?
30 Ne ɔso maturi ɔbɔrɛ i ɔmagɛ̃ ame makɛlɛ sɔ maanyɔ Yesu.
30 Muitas pessoas saíram da cidade e foram para o lugar onde Jesus estava.
31 Ɔwi gɔmɔ ame ne, marasuãdze to mapɛ Yesu nrɔɔ̃ sɔ, “Ratedze, boto-ɔ i kukpa sɔ ba ɖe ara!”
31 Enquanto isso, os discípulos pediam a Jesus: — Mestre, coma alguma coisa!
32 Ɣɛɛ Yesu ɔɣere ma sɔ, “Loba aɖera wa loaɖe ɣɛɛ miiɣe wã.”
32 Jesus respondeu:
33 Ne ɔso marasuãdze ɔtsɛ so ikarɛ sɔ, “Bɛrɛ ɔwɛ̃ ɔbɔ wũ aɖera fiɛ boiɣe?”
33 Então os discípulos começaram a perguntar uns aos outros: — Será que alguém já trouxe comida para ele?
34 Yesu ɔɣere ma sɔ, “Wũ aɖera nɖe sɔ loabara ngɔ lopia me katɔ̃me kuɖɔɛ, lobara karabara ga ɔpia me lowiri.
34 — A minha comida — disse Jesus — é fazer a vontade daquele que me enviou e terminar o trabalho que ele me deu para fazer.
35 Mi nsɛ miɣɛ sɔ, ‘Awa ana loɔkuti fiɛ ɔraɖui aabo kaa,’ ɣɛɛ mme nto loɣere mi sɔ, si minyɔ nkpɛkɔ̃ iso kukaakɔ ne, mianya sɔ kamɔ ɔɔbe kanya irui!
35 Vocês costumam dizer: “Daqui a quatro meses teremos a colheita.” Mas olhem e vejam bem os campos: o que foi plantado já está maduro e pronto para a colheita.
36 Ngɔ nto ɔsɔrɛ̃ ɔraɖui fiɛ ɔto ɔsa ɔraɖui kanya ɔtã ngbã mɛ loisɛ miro i Ɣaa sɛ ɔtã kuso. Ne ɔso ngɔ losa ɔraɖui gu ngɔ losɔrɛ̃ ɔraɖui isoɣɔ aaɖe iwɛ̃.
36 Quem colhe recebe o seu salário, e o resultado do seu trabalho é a vida eterna para as pessoas. E assim tanto o que semeia como o que colhe se alegrarão juntos.
37 Ne ɔso itɔ̃me nɛgbe pia i ne ame sɔ, ‘Ɔturi ɔwɛ̃ sɛ ɔsa ɔraɖui fiɛ ɔmama ana sɛ ɔsɔrɛ̃ ɔraɖui.’
37 Porque é verdade o que dizem: “Um semeia, e outro colhe.”
38 Lopia mi sɔ misɛ miasɔrɛ̃ ɔraɖui i kakpɛkɔ̃ ga iiɖe mi lokpɛ̃ ame, maturi mama lobara karabara i mmɔ, ɣɛɛ mi loana kã kusia.”
38 Eu mandei vocês colherem onde não trabalharam; outros trabalharam ali, e vocês aproveitaram o trabalho deles.
39 Ma Samariase gbodzoo i ɔmagɛ̃ gɔmɔ ame ɔfɔ Yesu maɖe, alasɔ ɔrɔ̃go gɔmɔ ɔɣere ma sɔ, “Ɔɣere me ira biara nɛ loɔbara lonya i wũ ngbã ame.”
39 Muitos samaritanos daquela cidade creram em Jesus porque a mulher tinha dito: “Ele me disse tudo o que eu tenho feito.”
40 Gɔ mabɔrɛ maba ɔ̃ kɔrɛ ne, mapɛ wũ nrɔɔ̃ sɔ ɔwe i ma kɔrɛ kɛkɛĩ, ne ɔso Yesu ɔwe i ma kɔrɛ ayi anyɔ.
40 Quando os samaritanos chegaram ao lugar onde Jesus estava, pediram a ele que ficasse com eles, e Jesus ficou ali dois dias.
41 Maturi gbodzoo mama ana ɔfɔ wũ maɖe gɔ manɔ ɔ̃ itɔ̃me.
41 E muitos outros creram por causa da mensagem dele.
42 Ne maɣere ɔrɔ̃go sɔ, “Kiniɔ ne, bofɔ wũ boɖe, iiɖe nnɛ aɣere bo ɔso, ɣɛɛ bo mɔmɔ ɔɔnɔ ɔ̃ itɔ̃me fiɛ boɣe sɔ ɔ̃ nɖe kayiiso Ɖidze gbaã.”
42 Eles diziam à mulher: — Agora não é mais por causa do que você disse que nós cremos, mas porque nós mesmos o ouvimos falar. E sabemos que ele é, de fato, o Salvador do mundo.
43 Ayi anyɔ kama ne, Yesu ɔbɔrɛ i mmɔ ɔkɛlɛ Galilea karɔ̃ iso.
43 Depois de ficar dois dias ali, Jesus foi para a região da Galileia.
44 Atoa sɔ Yesu mɔmɔ ɔɣɛ ku ɔwi gɔ lofe ame sɔ, “Ɣaa kanyaɖidze na kuwarɛ i ɔ̃ mɔmɔ aɖe ne,”
44 Pois, como ele mesmo disse: “Um profeta não é respeitado na sua própria terra.”
45 gɔ ɔba ɔ̃abo Galilea ne, mafɔ wũ kukaakɔ, alasɔ gɔ masɛ Kukpi Ɔtakuwara Bo Iyi iɖe i Yerusalem ne, manya ira biara nɛ ɔbara i iyi kaɖekɔ̃.
45 Quando chegou à Galileia, os moradores dali o receberam bem. É que eles tinham ido à Festa da Páscoa , em Jerusalém, e tinham visto tudo o que Jesus havia feito lá.
46 Yesu ɔkpese ɔkɛlɛ Kana i Galilea ngbegɔ ɔfinikira ndu ɔbara ndã ɔnya. Abã ɔkpakpa ɔwɛ̃ pia i mmɔ gɔ ɔbi birɛrɛĩ nto ɔnyɛ i Kapernaum.
46 Jesus voltou a Caná da Galileia, onde havia transformado água em vinho. Estava ali um alto funcionário público que morava em Cafarnaum. Ele tinha em casa um filho doente.
47 Gɔ ɔnɔ sɔ Yesu ɔbɔrɛ i Yudea ɔba Galilea ne, ɔba ɔ̃apɛ wũ nrɔɔ̃ ɔɣere wũ sɔ ɔba makɛlɛ Kapernaum si ɔba ɔ̃asa ɔ̃ ɔbi gɔ nto ɔnyɛ fiɛ ɔ̃ɔro ɔkpi.
47 Quando ouviu dizer que Jesus tinha vindo da Judeia para a Galileia, foi pedir a ele que fosse a Cafarnaum e curasse o seu filho, que estava morrendo.
48 Yesu ɔɣere wũ sɔ, “Si miinya awawãra gu akparĩ ne, miisɛ mifɔ miɖe.”
48 Jesus disse ao funcionário:
49 Ɣɛɛ ɔkpakpa gɔmɔ ɔtã Yesu iti sɔ, “Bosate, loto-ɔ i kukpa sɔ ba bokɛlɛ si wũ ɔbi iibakpi.”
49 Ele respondeu: — Senhor, venha depressa, antes que o meu filho morra!
50 Ne Yesu ɔɣere wũ sɔ, “Kɛlɛ ne fɔ ɔbi to ɔ̃awe ngbã.”
50 — Volte para casa! O seu filho vai viver! — disse Jesus. Ele creu nas palavras de Jesus e foi embora.
51 Ɔwi gɔ ɔsɛ ɔto ɔkɛlɛ ne, ɔ̃ maɖabo ɔba maaɣere wũ sɔ, “Fɔ ɔbi ɔɔsarɛ!”
51 No caminho encontrou-se com os seus empregados, que disseram: — O seu filho está vivo!
52 Ɔkarɛ ma sɔ mme ɔwi ame iɖe ɔsarɛ. Ne matã wũ mmuai sɔ, “Lɛ kakɔme ɔɖɔwũ ɔwɛ̃ ame ku kɔmakaɖe i kubetɔ ɔta wũ iso.”
52 Então ele perguntou a que horas o filho havia começado a melhorar. Os empregados responderam: — Ontem, à uma da tarde, a febre passou.
53 Ne ɔ̃ ɔse ɔnyigi sɔ ɔwi gɔmɔ ame tutuutu iɖe i Yesu ɔɣere wũ sɔ, “Fɔ ɔbi to ɔ̃awe ngbã,” ne. Ne ɔso ɔ̃ gu ɔ̃ iyo maturi ɔɖuɖu ɔfɔ Yesu maɖe.
53 Aí o pai lembrou que havia sido naquela mesma hora que Jesus tinha dito: “O seu filho vai viver.” Então ele e toda a família creram em Jesus.
54 Nnɛgbe nɖe iwawãra nyɔare nɛ i Yesu ɔbara i Galilea karɔ̃ iso gɔ ɔse i Yudea ɔba.
54 Esse foi o segundo milagre que Jesus fez depois de ter ido da Judeia para a Galileia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.