João 1
Ndamu Ɣɛtɛ Siwu (AKP) vs NTLH
1 Ta kayi karɔ̃kasɛkɔ̃ ne,
1 No começo aquele que é a Palavra já existia. Ele estava com Deus e era Deus.
2 Itɔ̃me gu Ɣaa pia fiɛ ira biara ɔsɛ karɔ̃.
2 Desde o princípio, a Palavra estava com Deus.
3 Ɔ̃ iso i Ɣaa ɔki ɔbara ira biara,
3 Por meio da Palavra, Deus fez todas as coisas, e nada do que existe foi feito sem ela.
4 Itɔ̃me nɛgbe ame i ngbã mɔmɔ pia ne.
4 A Palavra era a fonte da vida, e essa vida trouxe a luz para todas as pessoas.
5 Ikpawaĩ nɛgbe sɛ ifiɛ ibo i idududu ame,
5 A luz brilha na escuridão, e a escuridão não conseguiu apagá-la.
6 Ɣaa ɔpia ɔ̃ ɔɖabo ɔwɛ̃ gɔ marɔ Yohanes.
6 Houve um homem chamado João, que foi enviado por Deus
7 Ɔba ɔ̃aɖe maturi ika i ikpawaĩ iso, sɔ ma ɔɖuɖu aaki i ɔ̃ iso mafɔ maɖe.
7 para falar a respeito da luz. Ele veio para que por meio dele todos pudessem ouvir a mensagem e crer nela.
8 Iiɖe Yohanes nɖe ikpawaĩ, ɣɛɛ ne, aɖansiɛ kere ɔba ɔ̃aɖe i ikpawaĩ iso.
8 João não era a luz, mas veio para falar a respeito da luz,
9 Ikpawaĩ mɔmɔ nɛ nsɛ ifiɛ itã ɔbiara to iba kayiiso.
9 a luz verdadeira que veio ao mundo e ilumina todas as pessoas.
10 Itɔ̃me nɛgbe ka ipia i kayi ame, fiɛ ɔ̃ iso maki fiɛ mabara kayi, ɣɛɛ kayiiso iiɣe wũ.
10 A Palavra estava no mundo, e por meio dela Deus fez o mundo, mas o mundo não a conheceu.
11 Ɔba ɔ̃ mɔmɔ aɖe maturi kɔrɛ, ɣɛɛ ɔ̃ aɖe maturi iifɔ wũ.
11 Aquele que é a Palavra veio para o seu próprio país, mas o seu povo não o recebeu.
12 Ɣɛɛ mma ɔɖuɖu lofɔ wũ fiɛ mafɔ wũ maɖe ne, ɔtã ma ɔle sɔ maakpese Ɣaa mabi.
12 Porém alguns creram nele e o receberam, e a estes ele deu o direito de se tornarem filhos de Deus.
13 Maikpese Ɣaa mabi iki i iɣe ame, ana ne iiɖe ɔrã gu ɔre kere ikpɛ̃ ɔkã fiɛ maɣe ma, ɣɛɛ Ɣaa mɔmɔ lobara ma ɔ̃ mabi.
13 Eles não se tornaram filhos de Deus pelos meios naturais, isto é, não nasceram como nascem os filhos de um pai humano; o próprio Deus é quem foi o Pai deles.
14 Itɔ̃me nɛgbe ɔkpese ɔturi awune gɔ loyi ku abualɛra gu ɔnukuare, ɔba ɔ̃awe i bo ndɛ̃. Bonya ɔ̃ ikpawaĩ nɛ ɔfɔ i Ɣaa kɔrɛ lɛ ɔ̃ Ɔbi ɔwɛ̃ saã.
14 A Palavra se tornou um ser humano e morou entre nós, cheia de amor e de verdade. E nós vimos a revelação da sua natureza divina, natureza que ele recebeu como Filho único do Pai.
15 Yohanes ɔɖe ika i ɔ̃ iso. Ɔla kulu ɔɣɛ sɔ, “Ngɔgbe nɖe ɔturi gɔ itɔ̃me lola loɔɣere mi sɔ ɔto ɔ̃aba i wũ kama ne ɔɖo me fafaafã ne. Ka ɔpia kokooko fiɛ maɣe me.”
15 João disse o seguinte a respeito de Jesus: — Este é aquele de quem eu disse: “Ele vem depois de mim, mas é mais importante do que eu, pois antes de eu nascer ele já existia.”
16 Kumɛgɔ ɔyi ku abualɛra i ɔ̃ ame ɔso ne, ɔ̃ɔfedza kusɛkusɛ ɔfere i bo ɔbiara iso gɔ kufere bo iso ɔwi biara.
16 Porque todos nós temos sido abençoados com as riquezas do seu amor, com bênçãos e mais bênçãos.
17 Ɣaa ɔtã bo mmara ɔkigu i Mose iso, ɣɛɛ ɔtã bo abualɛra gu ɔnukuare iki i Yesu Kristo iso.
17 A lei foi dada por meio de Moisés, mas o amor e a verdade vieram por meio de Jesus Cristo.
18 Kuwɛ̃ iinya Ɣaa ɔnya. Ɣaa Ɔbi ɔwɛ̃ saã gɔ lokategu Ɣaa fiɛ ɔpia i ɔ̃ Ɔse kɔrɛ ne, ɔ̃ loɖi wũ ɔte maturi ne.
18 Ninguém nunca viu Deus. Somente o Filho único, que é Deus e está ao lado do Pai, foi quem nos mostrou quem é Deus.
19 Ma Yudase makpakpa ma i Yerusalem ɔpia masɔrɛdze gu ma Levise sɔ masɛ maakarɛ Yohanes sɔ, “Nna kowũ abua aɖe?”
19 Os líderes judeus enviaram de Jerusalém alguns sacerdotes e levitas para perguntarem a João quem ele era.
20 Yohanes iikɔla ma kuira, ɣɛɛ ɔɣere ma ɔɖi sekelee sɔ, “Iiɖe mme nɖe Kristo gɔmɔ.”
20 João afirmou claramente: — Eu não sou o
21 Ne makarɛ wũ sɔ, “Iyɔ fɔ nɖe nna? Fɔ nɖe Kanyaɖidze Eliya?”
21 Eles tornaram a perguntar: — Então, quem é você? Você é Elias? — Não, eu não sou! — respondeu João. — Você é o — Não! — respondeu ele.
22 Ne maɣere wũ sɔ, “Ɣere bo ngɔ kowũ abua aɖe alasɔ ikote sɔ boasɛ boatã mma lopia bo katɔ̃me mmuai. Fɔ nɖe nna?”
22 Aí eles disseram a João: — Diga quem é você para podermos levar uma resposta aos que nos enviaram. O que é que você diz a respeito de você mesmo?
23 Yohanes ɔtã ma mmuai lɛ kumɛgɔ i Kanyaɖidze Yesaya ɔɣɛ sɔ, “Mme nɖe ngɔ nto ɔla kulu i fafuĩ ame ɔɣɛ sɔ, miledza Bosate ɔri misɛ itã ɔ̃ iba.”
23 João respondeu, citando o profeta Isaías: — “Eu sou aquele que grita assim no deserto: preparem o caminho para o Senhor passar.”
24 Ne mma i ma Farisise ɔpia katɔ̃me,
24 Os que foram enviados eram do grupo dos fariseus ;
25 makarɛ Yohanes sɔ, “Si iiɖe fɔ nɖe Kristo, ɣee Eliya, ɣee Ɣaa Kanyaɖidze gɔ boto bonyɔ ɔri ne, be ɔso fiɛ ato apie maturi Ɣaa ndu?”
25 eles perguntaram a João: — Se você não é o Messias, nem Elias, nem o Profeta que estamos esperando, por que é que você batiza?
26 Yohanes ɔɣere ma sɔ, “Mme ne, losu ndu nto lobara mi ala kubarara gɔgbe, ɣɛɛ ɔwɛ̃ ɣɛ i mi ndɛ̃ gɔ miiɣe.
26 João respondeu: — Eu batizo com água, mas no meio de vocês está alguém que vocês não conhecem.
27 Ɔ̃ nɖe ngɔ loaba i wũ kama ne, ɣɛɛ mme ne, loikote sɔ loabɔdzo loɖi ɔ̃ ndokota.”
27 Ele vem depois de mim, mas eu não mereço a honra de desamarrar as correias das sandálias dele.
28 Nwagbe ɔɖuɖu ɔkɛlɛ i katɔ̃ i Betania ɔmagɛ̃ i Yordan ɔwore ɔkpokpo gɔmɔ ngbegɔ i Yohanes to ɔpie maturi Ɣaa ndu.
28 Isso aconteceu no povoado de Betânia, no lado leste do rio Jordão, onde João estava batizando.
29 Gɔ kaɖe ɔsɛ̃ fiɛ Yohanes ɔnya Yesu sɛ ɔto ɔba ɔ̃ kɔrɛ ne, ɔɣɛ sɔ, “Minyɔ, Ɣaa Sɛrɛrerɔ̃ Ibi nɛ loafore kayiiso maturi akpi ɔɖi ma iso ne!
29 No dia seguinte, João viu Jesus vindo na direção dele e disse: — Aí está o Cordeiro de Deus, que tira o pecado do mundo!
30 Ɔ̃ nɖe ngɔ iso loɣere mi sɔ, ‘Ɔwɛ̃ to ɔba i wũ kama gɔ loɖo me, alasɔ ka ɔpia kokooko fiɛ maɣe me.’
30 Eu estava falando a respeito dele quando disse: “Depois de mim vem um homem que é mais importante do que eu, pois antes de eu nascer ele já existia.”
31 Mme wũ loiɣe wũ loɖegu katɔ̃, ɣɛɛ loba nto lopie maturi Ɣaa ndu si Ɣaa aaɖi wũ ɔte Israel kaɖe.”
31 Eu mesmo não sabia quem ele era, mas vim, batizando com água para que o povo de Israel saiba quem ele é.
32 Yohanes ɔɣɛ i ɔ̃ iso ana sɔ, “Lonya Ɣaa Siwarã ɔso lɛ ilɔpɔ sibɔrɛ i Kato siba siasɛ wũ iso.
32 João continuou: — Eu vi o Espírito descer do céu como uma pomba e parar sobre ele.
33 Loiɣe wũ loɖegu katɔ̃, ɣɛɛ Ɣaa gɔ lopia me sɔ lopie maturi ndu ɔɣere me sɔ, ‘Ngɔ iso aanya wũ Siwarã ɔso siba siasia ne, ɔ̃ nɖe ngɔ loapie maturi Siwarã Bielea ne.’
33 Eu não sabia quem ele era, mas Deus, que me mandou batizar com água, me disse: “Você vai ver o Espírito descer e parar sobre um homem. Esse é quem batiza com o Espírito Santo.”
34 Lonya iba ngbɔ, ne ɔso loto loɣere mi sɔ ɔ̃ nɖe Ɣaa Ɔbi ne.”
34 E eu vi isso e por esse motivo tenho declarado que ele é o Filho de Deus.
35 Kaɖesɛ̃a gɔ Yohanes gu ɔ̃ marasuãdze inyɔ ɣɛ
35 No dia seguinte, João estava outra vez ali com dois dos seus discípulos.
36 fiɛ ɔnya Yesu to ɔfe ne, ɔɣɛ sɔ, “Minyɔ, Ɣaa Sɛrɛrerɔ̃ Ibi mmɔ!”
36 Quando viu Jesus passar, disse: — Aí está o Cordeiro de Deus!
37 Marasuãdze inyɔ magbe ɔnɔ nnɛ i Yohanes ɔɣɛ, ne ɔso marui masiai Yesu.
37 Quando os dois discípulos de João ouviram isso, saíram seguindo Jesus.
38 Gɔ Yesu ɔpɛ ɔfiniki fiɛ ɔnya sɔ masiai wũ ne, ɔkarɛ ma sɔ, “Be mito mibie?”
38 Então Jesus olhou para trás, viu que eles o seguiam e perguntou: Eles perguntaram: — Rabi, onde é que o senhor mora? (“Rabi” quer dizer “mestre”.)
39 Ɔɣere ma sɔ, “Miba mianyɔ.”
39 — Venham ver! — disse Jesus. Então eles foram, viram onde Jesus estava morando e ficaram com ele o resto daquele dia. Isso aconteceu mais ou menos às quatro horas da tarde.
40 Marasuãdze inyɔ ma lonɔ nnɛ i Yohanes ɔɣɛ fiɛ masiai Yesu mmɔ ɔwɛ̃ nɖe Andrea, Simon Petro ɔnyiibi.
40 André, irmão de Simão Pedro, era um dos dois homens que tinham ouvido João falar a respeito de Jesus e por isso o haviam seguido.
41 Ira ɖeakatɔ̃ nɛ ɔbara nɖe sɔ ɔnyɔnyɔ ɔ̃ ɔnyiibi Simon. Gɔ ɔnya wũ ne, ɔɣere wũ sɔ, “Boɔnya Mesia,” gɔ karɔ̃ nɖe Kristo ngɔ masɔla nnɔĩ.
41 A primeira coisa que André fez foi procurar o seu irmão Simão e dizer a ele: — Achamos o
42 Andrea ɔkɔ Simon ɔkɛlɛgu Yesu kɔrɛ.
42 Então André levou o seu irmão a Jesus. Jesus olhou para Simão e disse:
43 Kaɖesɛ̃a ne, Yesu ɔbara adzuni sɔ ɔ̃akɛlɛ Galilea karɔ̃ iso. Gɔ ɔsɛ i ɔri ne, ɔnya ɔwɛ̃ gɔ marɔ Filipo, ne ɔɣere wũ sɔ, “Siai me.”
43 No dia seguinte, Jesus resolveu ir para a região da Galileia. Antes de ir, foi procurar Filipe e disse:
44 Filipo ana ne, Betsaida gɔ nɖe Andrea gu Petro mɛrɛ̃ ɔmagɛ̃ ame iɖe ɔbɔrɛ.
44 Filipe era de Betsaida, de onde eram também André e Pedro.
45 Ne kama ne, Filipo ɔsɛ ɔ̃ɔnya Nataniel, ɔɣere wũ sɔ, “Boɔnya ngɔ iso i Mose gu Ɣaa kanyamaɖidze ɔtsɛrɛ ara masegu i Ɔko Sekelea ame. Ɔ̃ nɖe Yosef ɔbi Yesu gɔ lobɔrɛ i Nasaret ne.”
45 Filipe foi procurar Natanael e disse: — Achamos aquele a respeito de quem Moisés escreveu no
46 Nataniel ɔkarɛ wũ sɔ, “Akuã! Ira sɛɛ iwɛ̃ aawo ɔbɔrɛ i Nasaret?”
46 Natanael perguntou: — E será que pode sair alguma coisa boa de Nazaré? — Venha ver! — respondeu Filipe.
47 Gɔ Yesu ɔnya Nataniel sɛ ɔto ɔba ɔ̃ kɔrɛ ne, ɔɣɛ sɔ, “Israelse mɔmɔ gɔ iso i sila kusiwɛ̃ na i ngbe ne!”
47 Quando Jesus viu Natanael chegando, disse a respeito dele:
48 Nataniel ɔkarɛ wũ sɔ, “Nda abara fiɛ atsue ɔturi gɔ igbã loɖe?”
48 Então Natanael perguntou a Jesus: — De onde o senhor me conhece? Jesus respondeu:
49 Nataniel ɔɣere wũ sɔ, “Rabi, Ɣaa Ɔbi aɖe. Fɔ nɖe Israel Igara ne.”
49 Então Natanael exclamou: — Mestre, o senhor é o Filho de Deus! O senhor é o Rei de Israel!
50 Yesu ɔɣere wũ sɔ, “Be! Ɔɔfɔ aɖe alasɔ loɣere-ɔ sɔ lonya-ɔ i kubo kayirinɔ? Ato aanya ara wa lomɔ aɖo nwagbe!”
50 Jesus respondeu:
51 Ne ɔɣere ma sɔ, “Gbagbaã ne, mito mianya kato ɔbusi minya Ɣaa makpabo to maya maso i mme, Ɔturi Awune Ɔbi, iso.”
51 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: vocês verão o céu aberto e os anjos de Deus subindo e descendo sobre o
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.