Mateus 9
Amani Owr (ADJ) vs NTLH
1 Jesu ɛy mijɛtŋ nyam ɛm, ɛtŋ ɛwl ubr mij lekpl a im baŋn.
1 Jesus entrou num barco, voltou para o lado oeste do lago e chegou à sua cidade .
2 Agŋ oc sos es wɛw ɛs nyam ekʼanŋ faja ɛm isʼr. Eke Jesu bʼɛkn agŋ a ecʼↄmn a, li dad sos es wɛw ɛs a ninɛ: «Ɛm jim, ɛrmij kʼókʼŋ! Mʼoc ŋ e sikpl a mʼapʼŋ!»
2 Então algumas pessoas trouxeram um paralítico deitado numa cama. Jesus viu que eles tinham fé e disse ao paralítico:
3 Ow sosiɛm, ol e low yɛgm ɛsɛl bɛb am dad ɛl obi ɛm ɛsɛ: «Ɛgŋ na am ocr in sosi Nyam! Nʼam ↄbr Nyam any!»
3 Aí alguns mestres da Lei começaram a pensar: — Este homem está
4 Eke Jesu uw ɛl e tutr ab any a, li dad ninɛ: «Kↄ bla ɛtŋ am ↄnyn sow tutr eŋuŋ amua ee?
4 Porém Jesus sabia o que eles estavam pensando e disse:
5 Kↄ bogŋ ecʼanake ɛw fuɛfuɛ eke wɛl ki dad sos es wɛw ɛs ab ee? “Mʼoc ŋ e sikpl a mʼapʼŋ,” oglog wɛl dádʼr ɛsɛ: “Ìgb ke án es ee”?
5 O que é mais fácil dizer ao paralítico: “Os seus pecados estão perdoados” ou “Levante-se e ande”?
6 Gbɛkↄ mʼerur eke kʼuwr low na any: wus af aŋa, ɛgŋ ecʼIy ↄny abusu eke kʼoc sikpl ap.» Ɛtŋ sica li dad sos es wɛw ɛs a ninɛ: «Ìgb, òc ŋ e eci faja a eb ejagb im gbugŋ!»
6 Pois vou mostrar a vocês que eu, o Então disse ao paralítico:
7 Ɛtŋ sos es wɛw ɛs a igb aam gbugŋ.
7 O homem se levantou e foi para casa.
8 Eke bieku a bʼɛkn low na a, ow am ↄny ɛl erŋn ɛtŋ -nʼam kↄklm Nyam, abusu ikŋ na eke nʼↄŋ agŋ a sosiɛm.
8 Quando o povo viu isso, ficou com medo e louvou a Deus por dar esse poder a seres humanos.
9 Eke Jesu igb yogŋ aam a, in ecʼɛc ɛm a, lʼɛkn ɛgŋ nyam eke wɛl bʼɛsŋ Matie eke sig es wus labm eb usu. Li dad ow ninɛ: «Ùsʼm jam.» Ɛtŋ lʼigb lʼus ow jam.
9 Jesus saiu dali e, no caminho, viu um cobrador de impostos, chamado Mateus, sentado no lugar onde os impostos eram pagos. Jesus lhe disse: Mateus se levantou e foi com ele.
10 Sica eke Jesu am ij ob Matie ecʼakŋ a, wus labm eb ɛsɛl nↄnↄ lele sikpl ɛsɛl ɛjecʼab ow ɛŋn Jesu lele in e jam ɛsɛl ab ab ɛtŋ -lʼokr af -nʼam ij ob.
10 Mais tarde, enquanto Jesus estava jantando na casa de Mateus, muitos cobradores de impostos e outras pessoas de má fama chegaram e sentaram-se à mesa com Jesus e os seus discípulos.
11 Farisiɛl ɛkn low na ɛtŋ am dad in e jam ɛsɛl a ɛsɛ: «Kↄ bla ɛtŋ ↄny eci low yɛgm ɛs a am ij ob agŋ amua ab ee?»
11 Alguns fariseus viram isso e perguntaram aos discípulos: — Por que é que o mestre de vocês come com os cobradores de impostos e com outras pessoas de má fama?
12 Jesu iri ɛl lebl ɛtŋ dad ninɛ: «Agŋ a eke anŋ sos tuↄtuↄ ɛm a, ibram sos kok ɛs, kↄ ↄ́lu a anake ibrm sos kok ɛs a.
12 Jesus ouviu a pergunta e respondeu:
13 Ìmn ke wéwar Nyam e sodad amua eke dad a: Mi bʼerur ɛrm mamn owi mʼakm ndey ɛm e segb waw. Tasi ɛm a, mʼowm eke mi kʼɛsŋ agŋ eke bʼubr ɛl sosi nɛnyɛmbri nyam ɛsɛl a, kↄ mʼow eke mi kʼɛsŋ sikpl ɛsɛl.»
13 Vão e procurem entender o que quer dizer este trecho das
14 Ow e jam a, Jan mij ok nuŋ ɛs eci jam ɛsɛl a ow ɛŋn Jesu ɛtŋ am ibrmʼn ɛsɛ: «Kↄ bla ɛtŋ sakp nↄnↄ ɛy lele Farisiɛl ab si bʼɛnŋ nɛny ɛtŋ ŋ e jam ɛsɛl a ɛ́nŋm ee?»
14 Então os discípulos de João Batista chegaram perto de Jesus e perguntaram: — Por que é que nós e os
15 Ɛtŋ Jesu dad ɛl ninɛ: «Am tutar ekʼagŋ lawlɛl eke wɛl ɛsŋ mɛbi ecʼes gbɛgbl ɛm a ↄtu eke kʼanŋ sos es ↄw ɛm eke yↄw ɛ́c a anŋ ɛl ab ee? Njaŋ! Gbɛkↄ lɛgŋ am ow eke wɛl bʼow ↄny yↄw ɛ́c a oc es ɛl ecʼaraŋn, ke sica -nʼɛnŋ nɛny gↄŋ.
15 Jesus respondeu:
16 Ɛgŋ ócm gbad owr lele gbad sig ab ↄbarm gigŋm; aŋke gbad owr a bʼↄny gbad sig a agbr ɛm, ɛtŋ gbad a ecʼɛm agbr a bʼow agb nↄnↄ.
16 — Ninguém usa um retalho de pano novo para remendar uma roupa velha; pois o remendo novo encolhe e rasga a roupa velha, aumentando o buraco.
17 Ɛtŋ ɛmɛny ɛgŋ ócm mar owr okm marel sig ɛm; eke kok ɛbɛn a, mar owr a bʼow ↄny marel sig a ↄb es; mar a bʼow ok es ɛtŋ marel a bʼow uŋ. Tasi ɛm a, mar owr, marel owr ɛm wɛl bʼokʼr ɛtŋ mar a lele marel ab ab bʼanŋ.»
17 Ninguém põe vinho novo em
18 Eke Jesu am dad ɛl sodad amua a, Jwifɛl ecʼes ɛw ɛs nyam ow. Lʼok ↄwrↄkp wus Jesu ecʼany af ɛtŋ li dad ninɛ: «Ɛm jↄw uw wanci na af cɛ; gbɛkↄ òw itŋn in abu, li bʼow lʼigb.»
18 Enquanto Jesus estava falando ao povo, um chefe religioso chegou perto dele, ajoelhou-se e disse: — A minha filha morreu agora mesmo! Venha e ponha as mãos sobre ela para que viva de novo.
19 Jesu lele in eci jam ɛsɛl ab ab igb usʼr jam.
19 Então Jesus foi com ele, e os seus discípulos também foram.
20 Kpɛkŋ kin yↄw nyam eke bʼub abu ke mebl a ɛ́dŋm es toŋ ow ij akpo lɛw yony. Lʼɛcr jam jam eci lʼow li titm Jesu ɛtŋ lʼitŋn ow e mob sus ɛm a ecʼɛnyɛmbri a abu,
20 Certa mulher, que fazia doze anos que estava com uma hemorragia, veio por trás de Jesus e tocou na barra da capa dele.
21 aŋke nʼam dadr in sosi lʼɛsɛ: «Blel mi kʼitŋn in e mob sus ɛm a abu cɛ, ke mʼewl ŋ̂.»
21 Pois ela pensava assim: “Se eu apenas tocar na capa dele, ficarei curada.”
22 Jesu ɛwl mɛny lɛrʼr ɛtŋ dadʼr ninɛ: «Ɛm jↄw, ɛrmij kʼòkʼŋ, ŋ ecʼↄmn a ewlmʼŋ!» Ɛtŋ wanci ab af cɛ yↄw a ewl.
22 Jesus virou, viu a mulher e disse: E naquele momento a mulher ficou curada.
23 Sica Jesu im es ɛw ɛs a ecʼakŋ a. Eke li bʼok yogŋ a, lʼɛkn kete afl ɛsɛl eke bɛbm sos ɛgŋ es oc eci lele dedeku a ekʼam ↄg ab ab,
23 Depois Jesus foi para a casa do chefe religioso. Quando viu os que tocavam música fúnebre e viu a multidão numa confusão geral,
24 ɛtŋ li dad ninɛ: «Òkr ↄkm aŋa, dedyↄwli a, lʼuwm, kↄ mɛmn nʼam ɛru.» Dedeku a am kokr Jesu miyɛr.
24 disse: Então começaram a caçoar dele.
25 Eke wɛl ogŋ agŋ a ok gbeŋ a, Jesu ɛy ojli ɛm a, nʼↄny dedyↄwli a abu ɛtŋ ow igb.
25 Logo que a multidão saiu, Jesus entrou no quarto em que a menina estava, pegou-a pela mão, e ela se levantou.
26 Amani a eb es wus ab af nimum.
26 E a notícia a respeito disso se espalhou por toda aquela região.
27 Sica eke Jesu igb yogŋ aam a, ány eflu yony am usʼr jam. -Nʼam ↄgr ow -lʼɛsɛ: «David e lilaw, ìkŋ ɛy sↄrŋ!»
27 Jesus saiu daquele lugar, e no caminho dois cegos começaram a segui-lo, gritando: —
28 Eke Jesu im ɛy gbugŋ a, ány eflu a im titmʼn ɛtŋ nʼam ibrm wɛl lʼɛsɛ: «Kↄ ↄnyn ↄmn eke mʼↄtu eke mi kʼewlm ↄny ee?» -Li dad ninɛ: «Ɛɛ, Ɛgŋ gbɛl, ↄtu eke kʼewlm ɛy.»
28 Assim que Jesus entrou em casa, os cegos chegaram perto dele. Então ele perguntou: — Sim, senhor! Nós cremos! — responderam eles.
29 Ɛtŋ Jesu itŋn ɛl anyamn abu ɛtŋ dad ninɛ: «Nyam ↄ́ŋ ↄny low a ekʼam ekur ↄmn ɛm a!»
29 Jesus tocou nos olhos deles e disse:
30 Ɛtŋ -nʼam ɛkn es. Jesu dad ɛl lebl tuↄtuↄ ɛm ninɛ: «Kì kokr ɛgŋ kaka kʼúw any.»
30 E os olhos deles ficaram curados. Aí Jesus ordenou com severidade:
31 Gbɛkↄ ány eflu a im, ɛtŋ wus a nimum af -nʼam dad Jesu ecʼodad.
31 Porém eles foram embora e espalharam as notícias a respeito de Jesus por toda aquela região.
32 Eke ány eflu a bʼim a, kpɛkŋ wɛl oc ɛbrm nyam ekʼabŋ ŋuŋ anŋ ɛm is Jesu.
32 Quando eles foram embora, algumas pessoas levaram a Jesus um homem que não podia falar porque estava dominado por um demônio.
33 Sica eke Jesu ogŋ abŋ ikŋ na a, ɛbrm a am dad odad. Bieku a low iti any ɛtŋ am dad ɛsɛ: «Israɛl wus af aŋa, sʼɛknm low nɛnɛ lɛgŋ kaka.»
33 Logo que o demônio foi expulso, o homem começou a falar. Todos ficaram admirados e afirmavam: — Nunca vimos em Israel uma coisa assim!
34 Gbɛkↄ Farisiɛl a gbɛ am dad ɛsɛ: «Abŋ eŋuŋ ecʼes ɛw ɛs a anake bʼↄŋʼn abusu lʼogŋ abŋ eŋuŋ amua a.»
34 Mas os fariseus diziam: — O chefe dos demônios é quem dá a esse homem poder para expulsar demônios.
35 Jesu am ɛc baŋn ɛgbɛl ɛm lele baŋn ekekey ɛm ab. Nʼam yɛgm agŋ low ɛl e Nyam nuŋ igŋ usu a, nʼam ↄb gbreŋgbi usu a ecʼAmani Mamn e kokoba ɛtŋ nʼam ewlm ↄ́lu a ɛl ecʼↄl ɛrŋ ɛrŋ fɛŋ ɛm lele ɛl e dudu fɛŋ ab.
35 Jesus andava visitando todas as cidades e povoados. Ele ensinava nas sinagogas , anunciava a boa notícia sobre o Reino e curava todo tipo de enfermidades e doenças graves das pessoas.
36 Agŋ dedeku a eke nʼam ɛkn a e low ↄnyʼn sↄrŋ afŋn in es, aŋke agŋ amua sos kikn es, sos ↄw es ɛsɛ mɛcɛb ekʼↄnym ↄsu ɛs af.
36 Quando Jesus viu a multidão, ficou com muita pena daquela gente porque eles estavam aflitos e abandonados, como ovelhas sem pastor.
37 Ɛtŋ Jesu dad in e jam ɛsɛl a ninɛ: «Egb ub a ufu es nↄnↄ, kↄ juma kok ɛsɛl ɛnym.
37 Então disse aos discípulos:
38 Ìbrmn egb ↄgm ɛs a ke lʼɛ́rm juma kok ɛsɛl nↄnↄ im in ecʼegb ub ab ɛm.»
38 Peçam ao dono da plantação que mande mais trabalhadores para fazerem a colheita.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.