Marcos 14
Amani Owr (ADJ) vs NTLH
1 Ow anŋ sɛgŋ yony ke Pak lele Futufutu ekʼejru ánm ɛm ecʼes gbɛgbl a e lɛgŋ ɛy. Egb waw ɛsɛl ɛgbɛl lele ol e low yɛgm ɛsɛl ab ab am as luku ↄl elel eke kʼↄnyn Jesu ew ew ɛm ke -lʼibi ow a.
1 Faltavam dois dias para a Festa da Páscoa e a Festa dos Pães sem Fermento . Os chefes dos sacerdotes e os mestres da Lei procuravam um jeito de prender Jesus em segredo e matá-lo.
2 Gbɛkↄ -nʼam dad ɛl ↄfr ɛm -lʼɛsɛ: «Ow itm eke si kʼↄnyʼn es gbɛgbl na ɛm; ekʼow el ɛbɛn, bↄbar a owi bʼow ɛy bieku ab ɛm.»
2 Eles diziam: — Não vamos fazer isso durante a festa, para não haver uma revolta no meio do povo.
3 Jesu im Betani baŋn, Simↄ a eke lɛgŋ anym ɛm kokobe ok a ecʼakŋ. Eke Jesu anŋ ob ij lↄfu lís a, yↄw nyam ow titmʼn. Nʼↄnym án gbɛl e mijey kↄk nyam eke wɛl kok lebn ɛm ab; lebn na, wɛl bʼɛsŋʼn albatr, ke mijey a el nar tasi ɛm. Nʼↄny lʼↄb es ɛtŋ lʼɛwl lʼok Jesu nuŋ.
3 Jesus estava no povoado de Betânia, sentado à mesa na casa de Simão, o Leproso. Então uma mulher chegou com um frasco feito de alabastro , cheio de perfume de nardo puro, muito caro. Ela quebrou o gargalo do frasco e derramou o perfume na cabeça de Jesus.
4 Agŋ a ekʼanŋ yogŋ a eci bɛb erurm ɛtŋ am ɛny abr dad ɛl ↄfr ɛm ɛsɛ: «Kↄ na, ow elm ob ŋuŋn ana ee?
4 Alguns que estavam ali ficaram zangados e disseram uns aos outros: — Que desperdício!
5 Ow itm eke mijey ikŋ na, wɛl kʼↄl ij os ekŋ yen yen sakp nyahan, oc ow ecʼos a ↄŋ ↄgbↄru ee?» Ɛtŋ -nʼam cak cak yↄw a ɛrm bebl ɛm.
5 Esse perfume poderia ter sido vendido por mais de trezentas moedas de prata , que poderiam ser dadas aos pobres. Eles criticavam a mulher com dureza,
6 Gbɛkↄ Jesu dad ninɛ: «Ɛ̀gbr yↄw ab es tiŋ! Kↄ bla ɛtŋ am ijar ir gbre ee? Low na eke li kok ɛm e lís a el low nimamn.
6 mas Jesus disse:
7 Tasi ɛm a, ↄgbↄru ecʼa, -nʼanŋ ↄny ab sɛgŋ a fɛŋ, lɛgŋ kaka fɛŋ ekʼerurir a, ↄtur eke ki kokr ɛl ów amamn; kↄ ɛm, sɛgŋ a fɛŋ mi kʼow mʼanm ↄny ab.
7 Pois os pobres estarão sempre com vocês, e, em qualquer ocasião que vocês quiserem, poderão ajudá-los. Mas eu não estarei sempre com vocês.
8 Yↄw na kok low yecʼa eke lʼↄtu eke li ki kok a. Lʼikŋ anym lʼokʼm mijey na sos, ɛm ecʼuwↄmu ɛm anŋ a eci.
8 Ela fez tudo o que pôde, pois antes da minha morte veio perfumar o meu corpo para o meu sepultamento.
9 Low nawrɛ mʼam dad ↄny, wus na nimum af ecʼusu kaka fɛŋ eke wɛl bʼow ↄb Amani Mamn a eci kokoba a, wɛl bʼow ↄkn yↄw na e low, ke wɛl dád low a eke li kok a yɛji.»
9 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: em qualquer lugar do mundo onde o
10 Sica, jam ɛsɛl lɛw yony ab ɛm ecʼɛgŋ nyam eke wɛl bʼɛsŋ Judas Iskariↄt, im ɛŋn egb waw ɛsɛl ɛgbɛl a, ɛtŋ dad ɛl eke kʼↄny Jesu ↄŋ ɛl.
10 Judas Iscariotes, que era um dos doze discípulos, foi falar com os chefes dos sacerdotes para combinar como entregaria Jesus a eles.
11 Eke -lʼirir odad na a, sos ɛm iŋn ɛl toŋ -lʼɛgŋ -lʼeb eke -li kʼↄŋ ow os. Ow ↄŋ Judas am ↄl akunda sɛnyn yecʼɛm eke li kʼↄny Jesu nʼↄŋ wɛl.
11 Quando ouviram o que ele disse, eles ficaram muito contentes e prometeram dar dinheiro a ele. Assim Judas começou a procurar uma oportunidade para entregar Jesus.
12 Futufutu ekʼejru ánm ɛm e lɛgŋ krɛkrɛ eke wɛl bʼibi mɛcɛb Pak ecʼes gbɛgbl ecʼob ij ecʼa, jam ɛsɛl a ibrm Jesu ninɛ: «Kↄ bogŋ am erur eke si kʼim si bɛbm Pak ecʼob ij a e sos ee?»
12 No primeiro dia da Festa dos Pães sem Fermento , em que os judeus matavam carneirinhos para comemorarem a Páscoa , os discípulos perguntaram a Jesus: — Onde é que o senhor quer que a gente prepare o jantar da Páscoa para o senhor?
13 Ɛtŋ Jesu dad in e jam ɛsɛl ab ɛm ecʼagŋ yony ninɛ: «Ìmn baŋn a, bʼow ↄbar ɛgŋ nyam ekʼuyu mijel. Ùsr ɛgŋ ikŋ na jam,
13 Então Jesus enviou dois discípulos com a seguinte ordem:
14 ke akŋ yecʼeke li bʼow lʼɛy a, dádr akŋ ɛs a eke low yɛgm agŋ ɛs am ibrm usu a ekʼin eci jam ɛsɛl ab ab ɛl kʼij Pak ecʼob a.
14 e digam ao dono da casa em que ele entrar que o Mestre manda perguntar: “Onde fica a sala em que eu e os meus discípulos vamos comer o jantar da Páscoa?”
15 Li bʼow li yɛgm ↄny êl afr yogŋ, oj gbɛl nyam eke akŋ e mob a fɛŋ iy nɛny ɛm. Yogŋ anake bʼow kokr Pak ecʼob ij a.»
15 Então ele mostrará a vocês no andar de cima uma sala grande, mobiliada e arrumada para o jantar. Preparem ali tudo para nós.
16 Jam ɛsɛl a im ok baŋn a, ɛŋn fɛŋ a ɛsɛ elel eke Ɛs Kↄtↄkↄ dadr ɛl ab af, ɛtŋ -li bɛbm Pak ecʼob ij a eci sos.
16 Os dois discípulos foram até a cidade e encontraram tudo como Jesus tinha dito. Então prepararam o jantar da Páscoa.
17 Lɛgŋ es ew ɛm a, Jesu lele jam ɛsɛl lɛw yony ab ab im yogŋ.
17 Quando anoiteceu, Jesus chegou com os doze discípulos.
18 Eke -nʼanŋ ob ij usu ke -nʼam ij ob a, Jesu dad ɛl ninɛ: «Low nawrɛ mʼam dad ↄny: ↄny ɛm ecʼɛgŋ nyam ekʼam ij ob ɛm ab a, bʼow ↄl ijʼm.»
18 Enquanto estavam à mesa, no meio do jantar, ele disse:
19 Jam ɛsɛl a fɛŋ sos ↄw es ɛtŋ ɛgŋ ɛgŋ am ibrmʼn ɛsɛ: «Kↄ ow ↄtu eke kʼel ɛm ee?»
19 Eles ficaram tristes e, um por um, começaram a perguntar: — O senhor não está achando que sou eu, está?
20 Li dad wɛl ninɛ: «Ɔny lɛw yony ab ɛm ecʼɛgŋ nyam, in a ekʼam us abu ɛm ab lↄfu nyam ɛm a.
20 Jesus respondeu:
21 Ɛɛ, tasi, ɛgŋ ecʼIy bʼow uw ɛsɛ elel eke Nyam Lɛl ɛwar in e lís ab af; gbɛkↄ gbre él ɛgŋ a ekʼam ↄl ijʼr a eci! Ɛgŋ ikŋ na, blel wɛl ewmʼn bↄbↄ yɛji.»
21 Pois o
22 Eke -nʼam ij ob a, Jesu oc futufutu, lʼɛlu Nyam bia, lʼubr ɛm, nʼↄŋ in e jam ɛsɛl a ɛtŋ li dad ninɛ: «Èbr, na el ɛm e sos megl.»
22 Enquanto estavam comendo, Jesus pegou o pão e deu graças a Deus. Depois partiu o pão e o deu aos discípulos, dizendo:
23 Ɛmɛny lʼoc mij kpↄk eke mar anŋ ɛm, lʼɛlu Nyam bia, nʼↄŋ in e jam ɛsɛl a; ɛtŋ ɛl fɛŋ -lʼɛgŋ.
23 Em seguida, pegou o cálice de vinho e agradeceu a Deus. Depois passou o cálice aos discípulos, e todos beberam do vinho.
24 Sica Jesu dad ɛl ninɛ: «Na el ɛm e mebl, Nyam e sinm a e mebl ekʼam ow ok es agŋ nↄnↄ eci.
24 Então Jesus disse:
25 Low nawrɛ mʼam dad ↄny: mi kʼow mʼɛgŋm mar na sakp ɛjeci toŋ ke ow él Nyam e gbreŋgbi usu a eci mar owr eke mi kʼɛgŋ.»
25 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: nunca mais beberei deste vinho até o dia em que beber com vocês um vinho novo no
26 Sica -lʼɛgŋ es gbɛgbl a ecʼɛj ba ow bʼuwr, ɛtŋ -nʼim Olivie lafɛny af.
26 Então eles cantaram canções de louvor e foram para o monte das Oliveiras.
27 Jesu am dad in e jam ɛsɛl a ɛsɛ: «Low a eke bʼow ɛŋnʼm a bʼow ok ↄny wus ↄny eci ↄmn ab ɛm. Tasi ɛm a, Nyam Lɛl ab ɛm wɛl nↄn eke mʼow mʼibi \+w mɛcɛb\+w* ↄsu ɛs a ɛtŋ mɛcɛb a fɛŋ bʼow ↄmu es.
27 E Jesus disse aos discípulos:
28 Gbɛkↄ ɛm eci uwↄmu ɛm anŋ igb ɛm a, mʼow mʼikŋ anym mʼim Galile mʼeku ↄny.»
28 Mas, depois que eu for ressuscitado, irei adiante de vocês para a Galileia.
29 Piɛr dadʼr ninɛ: «Ekʼagŋ a fɛŋ bʼow igŋ ɛlu ŋ es yɛji, ow kʼow elm ɛm gbɛ!»
29 Então Pedro disse a Jesus: — Eu nunca abandonarei o senhor, mesmo que todos o abandonem!
30 Jesu dadʼr ninɛ: «Low nawrɛ mʼam dadʼŋ: ncok na cɛ, gbuŋ ke ŋgↄs íkŋ sakp yony a, bʼow ɛgbrʼm sakp nyahan dad eke uwm im any.»
30 Mas Jesus lhe disse:
31 Kↄ Piɛr am dad lebl tuↄtuↄ ɛm ɛsɛ: «Eke ow it ŋ ab eci luw bↄbↄ yɛji, mi kʼow mʼↄtum mi dadm mʼɛsmɛ mʼuwmʼŋ any.» Ɛtŋ jam ɛsɛl ɛjecʼa yɛji dad ɛbɛn.
31 Mas Pedro repetia com insistência: — Eu nunca vou dizer que não o conheço, mesmo que eu tenha de morrer com o senhor! E todos os outros discípulos disseram a mesma coisa.
32 Jesu lele in e jam ɛsɛl ab ab im ok usu nyam eke wɛl bʼɛsŋ Jɛsemane. Jesu dad in e jam ɛsɛl a ninɛ: «Eke mʼaam mi ŋↄŋn Nyam a, òkr es aŋa.»
32 Jesus e os discípulos foram a um lugar chamado Getsêmani. E Jesus lhes disse:
33 Ɛtŋ lʼɛsŋ Piɛr, Jak lele Jan ab eke kʼim in ab. Sos ↄb nuŋ am ↄwʼr es ɛtŋ ɛrm mij yɛji am okʼr afŋn in es.
33 Então Jesus foi, levando consigo Pedro, Tiago e João. Aí ele começou a sentir uma grande tristeza e aflição
34 Li dad wɛl ninɛ: «Sos es ↄw ekʼel luw eci afŋn ɛm ecʼabŋ ab es; òkr es aŋa ke ↄ́sur.»
34 e disse a eles:
35 Lʼɛri nʼim kpekpe tɛl, lʼok ↄwrↄkp wus, lʼubu any es, ɛtŋ nʼam ŋↄŋn Nyam ekʼow it ke gbre ij eci wanci ikŋ na kpábʼr es lís.
35 Ele foi um pouco mais adiante, ajoelhou-se, encostou o rosto no chão e pediu a Deus que, se possível, afastasse dele aquela hora de sofrimento.
36 Nʼam dad lʼɛsɛ: «Aba, ɛm Ɛs, ŋ ɛm ów fɛŋ ecʼabusu a anŋ; ↄny gbre e mij kpↄk na kpabʼm es lís. Ke fɛŋ ɛm a, ow kʼél yecʼa eke mʼam erur a, kↄ yecʼa eke ŋ am erur a.»
36 Ele orava assim:
37 Ɛtŋ lʼow nʼɛŋn jam ɛsɛl nyahan a eke mɛmn ibi. Li dad Piɛr ninɛ: «Simↄ, am ɛru mɛmn! Kↄ wanci nyam bↄbↄ yɛji ↄtum ↄsum ee?
37 Depois voltou e encontrou os três discípulos dormindo. Então disse a Pedro:
38 Ànŋn any owr ↄsur ke ŋↄ́ŋan, yecʼɛtŋ ke kʼɛ́ymn ɛbm ɛkn owi ɛm. Ɔny ecʼabŋ a gbɛ inym es low fɛŋ e kok eci, kↄ ↄny e sos megl a gbɛ ijm lɛc ij.»
38 Vigiem e orem para que não sejam tentados. É fácil querer resistir à tentação; o difícil mesmo é conseguir.
39 Ɛmɛny lʼɛwl mɛny nʼim ɛtŋ Nyam ŋↄŋn a el nɛnyɛmbri nyam a cɛ.
39 Jesus foi outra vez e orou, dizendo as mesmas palavras.
40 Eke ɛmɛny lʼɛwl mɛny lʼow in e jam ɛsɛl ogŋ a, nʼɛŋan wɛl mɛmn ɛru ɛm. Mɛmn am bↄbm ɛl anyamn; ow ↄŋ -lʼuwmn low yecʼeke -li ki dad Jesu ab any.
40 Em seguida, voltou ao lugar onde os discípulos estavam e os encontrou de novo dormindo. Eles estavam com muito sono e não conseguiam ficar com os olhos abertos. E não sabiam o que responder a Jesus.
41 Sakp nyahan ɛm ecʼa eke Jesu ɛwl ow a, nʼam dad in e jam ɛsɛl a lʼɛsɛ: «Am ɛrur mɛmn cɛ ebr sel ee? Sica ow bɛbmn ab ŋ̂! Wanci a eke wɛl bʼow ↄl ɛgŋ ecʼIy ij sikpl ɛsɛl ecʼabu ɛm a, ow ŋ̂.
41 Quando voltou pela terceira vez, Jesus perguntou:
42 Ìgbr, sʼímn! Kin, ɛgŋ a eke am ↄl ijʼm a ow titm ŋ̂!»
42 Levantem-se, e vamos embora. Vejam! Aí vem chegando o homem que está me traindo!
43 Jesu odad anŋ nɛnym kʼuwrm ɛtŋ kpɛkŋ Judas, jam ɛsɛl lɛw yony ab ɛm ecʼɛgŋ nyam ilm any. Agŋ a ekʼow in ab a, ↄnym ekŋ ekpr lele mab ler ɛm ab. Egb waw ɛsɛl ɛgbɛl, ol e low yɛgm ɛsɛl lel agŋ ekpekp ab ab anake ɛrm ɛl a.
43 Jesus ainda estava falando, quando chegou Judas, um dos doze discípulos. Vinha com ele uma multidão armada com espadas e porretes, que tinha sido mandada pelos chefes dos sacerdotes, pelos mestres da Lei e pelos líderes judeus.
44 Judas eke bʼow ↄl Jesu ij a, ikŋ anym yɛgm dedeku a akunda yecʼɛm eke -li kʼↄnyn ow a. Li dad ninɛ: «Ɛgŋ a eke mʼow mi joj nɛny a, in ana; ↄnyn in, òcr imn in, ke ↄ́sur ir sɛnyn sɛnyn gↄŋ.»
44 O traidor tinha combinado com eles um sinal. Ele tinha dito: “Prendam e levem bem seguro o homem que eu beijar, pois é ele.”
45 Kpɛkŋ eke Judas im titm Jesu a, li dad ninɛ: «Low yɛgm agŋ ɛs!» Ɛtŋ li joj ow nɛny.
45 Logo que chegou perto de Jesus, Judas disse: — Mestre! E o beijou.
46 Kpɛkŋ agŋ a okʼr af ↄnyʼn.
46 Então eles pegaram Jesus e o prenderam.
47 Jam ɛsɛl ab ɛm ecʼɛgŋ nyam ↄdu in e lab ler ɛm a eb, lʼiyr egb waw ɛs ligbɛl a ecʼabu ɛlum ɛs a ɛtŋ lʼubr ow lↄru es.
47 Mas um dos que estavam ali tirou a espada, atacou um empregado do Grande Sacerdote e cortou uma orelha dele.
48 Jesu ↄdu odad eb ɛtŋ am dad dedeku a ɛsɛ: «Kↄ ɛm eci ↄny a, ibrm eke kʼotr ekŋ ekpr lele mab ler ɛm ab owr, ɛsɛ low ŋuŋ kok ɛs ɛm el af ee?
48 Então Jesus disse para aquela gente:
49 Ɔny ab cɛ mʼanŋ sɛgŋ a fɛŋ. Mi bi yɛgm agŋ low Nyamel gbɛl a e gbugŋ ɛtŋ ↄnymnʼm. Gbɛkↄ ow ɛy, yecʼɛtŋ ke Nyam Lɛl ɛm ecʼów a eke wɛl nↄn a íy nɛny.»
49 Eu estava com vocês todos os dias, ensinando no pátio do Templo, e vocês não me prenderam. Mas isso está acontecendo para se cumprir o que as
50 Kpɛkŋ jam ɛsɛl a fɛŋ igŋ Jesu ɛlu es, uru es im.
50 Então todos os discípulos abandonaram Jesus e fugiram.
51 Ŋgbafrɛ nyam eke gbad ikpr nyam cɛ anŋ sos, am us Jesu jam. Wɛl kʼↄnyʼn,
51 Um jovem, enrolado num lençol, seguia Jesus. Alguns tentaram prendê-lo,
52 gbɛkↄ lʼigŋ in e gbad a lʼɛlu es, lʼuru es sos ↄfr nʼim.
52 mas ele largou o lençol e fugiu nu.
53 Agŋ a oc Jesu im egb waw ɛs ligbɛl a eci gbugŋ a; yogŋ egb waw ɛsɛl ɛgbɛl a fɛŋ, agŋ ekpekp a, lel ol e low yɛgm ɛsɛl ab ab as luku.
53 Em seguida, levaram Jesus até a casa do Grande Sacerdote , onde estavam reunidos os chefes dos sacerdotes, alguns líderes dos judeus e alguns mestres da Lei.
54 Piɛr anŋ akpoj ɛm am us Jesu jam. Nʼim toŋ lʼɛy egb waw ɛs ligbɛl a eci gbugŋ a. Nʼim nʼɛŋn usu ↄsu ɛsɛl a ɛtŋ li sig es al saw nʼam ↄgbu al.
54 Pedro seguiu Jesus de longe e entrou no pátio da casa do Grande Sacerdote. Ele sentou-se perto do fogo, com os guardas, para se esquentar.
55 Egb waw ɛsɛl ɛgbɛl a lele Sanedrɛn ecʼagŋ ɛjecʼa fɛŋ ab am ↄl daŋku ij nyam eke kʼↄbr Jesu low yecʼɛtŋ ke -lʼibi ow, kↄ -nʼɛŋnmn low kaka.
55 Os chefes dos sacerdotes e todo o Conselho Superior estavam procurando encontrar alguma acusação contra Jesus a fim de o condenarem à morte. Mas não conseguiram nenhuma.
56 Tasi ɛm a, agŋ nↄnↄ am ij daŋku yadŋ ɛm Jesu e nuŋ af, kↄ ɛl ↄfr eci daŋku ij ab ɛm yɛji, nɛny ókrm ɛl af.
56 Muitos diziam mentiras contra ele, mas as suas histórias não combinavam umas com as outras.
57 Agŋ bɛb igb ɛtŋ am ij daŋku yadŋ ɛm in e nuŋ af dad ɛsɛ:
57 Alguns se levantaram e acusaram Jesus com mentiras. Eles diziam:
58 «Sʼirir nɛnym li dad ninɛ: “Nyamel gbɛl na ekʼagŋ ecʼabu in us a, in bʼow in ↄny in ɛr in ok; eke owʼn bʼow in ij sɛgŋ nyahan a, in bʼow in us ɛjeci nyam ekʼin elm agŋ ecʼabu ɛm ecʼekʼin us.” »
58 — Nós ouvimos quando ele disse: “Vou destruir este Templo que foi construído por seres humanos e, em três dias, levantarei outro que não será construído por seres humanos.”
59 Odad na af bↄbↄ yɛji nɛny okrm ɛl af ɛl e daŋku ij ab ɛm.
59 Mesmo assim as suas histórias não combinavam umas com as outras.
60 Kpɛkŋ egb waw ɛs ligbɛl a igb agŋ a fɛŋ ecʼany af, ɛtŋ am ibrm Jesu ɛsɛ: «Kↄ wɛl ám dad sodad amua okʼŋ af, ke kʼↄ́bm kpu ee?»
60 Aí o Grande Sacerdote se levantou no meio de todos e perguntou a Jesus: — Você não vai se defender dessa acusação?
61 Kↄ Jesu yewal tiŋ; li cicm sar lʼokm ow es. Ɛmɛny egb waw ɛs ligbɛl a am ibrmʼn sakp yony ɛm ɛsɛ: «Kↄ ŋ Mesi, Nyam a eke si bʼigŋ nuŋ a ecʼIy ee?»
61 Mas Jesus ficou calado e não respondeu nada. Então o Grande Sacerdote tornou a perguntar: — Você é o
62 Jesu ɛgŋ dad ninɛ: «Ɛɛ, mʼel; ɛtŋ ↄny fɛŋ, bʼow ɛkan ɛgŋ ecʼ\+w Iy\+w* eke sig es Nyam abusu Ɛs eci lidr abu af, ke bʼow anŋ afr eci jru ɛm ám ow.»
62 Jesus respondeu:
63 Odad na sosiɛm, egb waw ɛs ligbɛl a ↄny in eci simob sus ɛm a gbagbrm ɛm, ɛtŋ dad ninɛ: «Ɛy, sʼibram adaŋku ij!
63 Aí o Grande Sacerdote rasgou as suas próprias roupas e disse: — Não precisamos mais de testemunhas!
64 Ɔny obi yɛji irir eke li dad low ↄbr any owi Nyam e lís. Kↄ ↄny e tutr el bogŋ ecʼee?» Agŋ a fɛŋ ↄb Jesu low ekʼel in ecʼibi eci.
64 Vocês ouviram esta blasfêmia contra Deus! Então, o que resolvem? Todos estavam contra Jesus e aí o condenaram à morte.
65 Ɛtŋ ɛm yogŋ ecʼagŋ bɛb am aflʼl sar any. -Nʼawŋ ow any es, -nʼam ↄr ow kukuta ɛm, ɛtŋ -nʼam ibrm ow -lʼɛsɛ: «Tùtr ke úlm ɛgŋ a es!» Ɔbↄwi a ebʼr abu ɛm ɛtŋ am dɛdŋʼn any af.
65 Então alguns começaram a cuspir nele. Cobriam o rosto dele, davam bofetadas nele e perguntavam: — Quem foi que bateu em você? Adivinhe! E também os guardas o pegaram e lhe deram bofetadas.
66 Ɛtŋ eke Piɛr anŋ wus a gbugŋ yogŋ cɛ a, egb waw ɛs ligbɛl a eci ob oc ↄŋ lisɛl ab e nyam ow,
66 Pedro ainda estava lá embaixo no pátio, quando apareceu uma das empregadas do Grande Sacerdote .
67 ɛtŋ ɛknʼn eke nʼam ↄgbu al. Lʼok any es li lɛr ow sɛnyn sɛnyn ɛtŋ li dad ow ninɛ: «Ŋ yɛji anŋ Nasarɛt e Jesu ab.»
67 Ela viu Pedro se esquentando perto do fogo, olhou bem para ele e disse: — Você também estava com Jesus de Nazaré.
68 Kↄ lʼɛgbr li dad ninɛ: «Mi kʼirim sɛnyn sɛnyn; low yecʼa ekʼam ↄl eke ki dad a, mi kʼuwm any.» Nʼimn gbeŋ lisany a eci [ɛtŋ ŋgↄs ikŋ].
68 Mas ele negou, dizendo: — Eu não o conheço. Não sei do que é que você está falando. E saiu para o corredor. Naquele momento, o galo cantou.
69 Ob oc ↄŋ lis a ɛknʼn, ɛtŋ ɛmɛny am dad agŋ a ekʼanŋ yogŋ a ɛsɛ: «Ɛgŋ na, jam ɛsɛl ab ɛm ecʼɛgŋ nyam!»
69 Quando a empregada viu Pedro ali, começou a dizer aos que estavam perto: — Este homem é um deles.
70 Kↄ Piɛr ɛgbr sakp yony ɛm dad ninɛ: «Njaŋ! Kaka!» Ekʼow ibn tɛl a, agŋ a ekʼanŋ yogŋ a, am dad Piɛr ɛsɛ: «Tasi, ŋ jam ɛsɛl ab ɛm ecʼɛgŋ nyam, aŋke ŋ Galile wus af ecʼɛgŋ!»
70 Mas ele negou outra vez. Pouco depois, as pessoas que estavam ali disseram de novo a Pedro: — Não há dúvida de que você é um deles, pois você também é da Galileia.
71 Gbɛkↄ Piɛr ↄdu eb dad ninɛ: «Ekʼow el yadŋ mʼam ↄny, ke Nyam kókʼm low ŋuŋ! Mʼam ofn mi dad ekʼɛgŋ na ekʼam dadr in e low a mʼuwmʼn any.»
71 Aí Pedro disse: — Juro que não conheço esse homem de quem vocês estão falando! Que Deus me castigue se não estou dizendo a verdade!
72 Odad na anŋʼn nɛnym nʼam dad ɛtŋ kpɛkŋ, ŋgↄs ikŋ sakp yony ɛm. Ow ↄŋ Piɛr ↄkn low a eke Jesu dadʼr a: «Gbuŋ ke ŋgↄs íkŋ sakp yony a, bʼow dad sakp nyahan eke uwm im any.» Ow sosiɛm, nʼam ikŋ ↄŋn.
72 Naquele instante o galo cantou pela segunda vez, e Pedro lembrou que Jesus lhe tinha dito: “Antes que o galo cante duas vezes, você dirá três vezes que não me conhece.” Então Pedro caiu em si e começou a chorar.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.