João 7
Amani Owr (ADJ) vs NTLH
1 Ów amua e jam a, Jesu am ɛc ɛlul Galile ɛm; lʼerurm eke li kʼim Jude aŋke Jwifɛl ecʼes ɛw ɛsɛl a am ↄl eke kʼↄŋ wɛl ibiʼr.
1 Depois disso, Jesus começou a andar pela Galileia; ele não queria andar pela Judeia, pois os líderes judeus dali estavam querendo matá-lo.
2 Jwifɛl eci Mɛf ecʼes gbɛgbl e lɛgŋ ow titm,
2 Aconteceu que a festa dos judeus chamada Festa das Barracas estava perto.
3 ɛtŋ Jesu lisijimɛl am dadʼr ɛsɛ: «Ìgb im Jude yecʼɛtŋ ke ŋ e jam ɛsɛl a yɛji ɛ́kn ów a eke am kok a.
3 Então os irmãos de Jesus disseram a ele: — Saia daqui e vá para a Judeia a fim de que os seus seguidores vejam o que você está fazendo.
4 Ɛgŋ ekʼam erur eke kʼil nin a, ↄ́tum kokm low es lↄl ɛm. Ɛsɛ elel eke am kok ów amua ab af a, ɛ̀lu sos ↄkm yecʼɛtŋ ke agŋ ɛ́knʼŋ.»
4 Pois quem quer ser bem-conhecido não deve esconder o que está fazendo. Já que você faz essas coisas, deixe que todos o conheçam.
5 Tasi ɛm a, lisijimɛl bↄbↄ yɛji ↄ́nym ↄmn in ɛm.
5 Até os irmãos de Jesus não criam nele.
6 Jesu dad ɛl ninɛ: «Ɛm ecʼes gbɛgbl ɛm a eke mi kʼim a e lɛgŋ tasi ki bɛbmnm ab. Ɔny ecʼa, sɛgŋ a fɛŋ akpl.
6 Ele respondeu:
7 Ɔny, wus ecʼagŋ kʼↄtum ↄnym ↄny e sifn; gbɛkↄ ɛm, -nʼↄny ɛm e sifn aŋke mi bi dad ɛl eci ów eŋuŋ a eke -li bi kok a ecʼodad.
7 O mundo não pode ter ódio de vocês, mas tem ódio de mim porque eu afirmo que o que o mundo faz é mau.
8 Ɔny, ìmn es gbɛgbl ab ɛm. Ɛm mi kʼowm yɛ aŋke ɛm ecʼa, ow ki bɛbmnm ab.»
8 Vão vocês à festa, mas eu não vou porque a minha hora ainda não chegou.
9 Eke li dad odad na bake ow uwr a, in gbɛ nʼanŋ Galile.
9 Jesus disse isso e ficou na Galileia.
10 Eke lisijimɛl a im es gbɛgbl ab ɛm a, Jesu yɛji im, gbɛkↄ lʼɛlum sos ↄkm ekʼagŋ kʼɛknʼn: ow ɛw es lↄl ɛm.
10 Depois que os seus irmãos foram à festa, Jesus também foi, mas fez isso em segredo e não publicamente.
11 Jwifɛl ecʼes ɛw ɛsɛl a am ↄlʼl es gbɛgbl ab ɛm ɛtŋ am ibrm agŋ ɛsɛ: «Kↄ bogŋ nʼanŋ ee?»
11 Os líderes judeus o procuravam na festa e perguntavam: — Onde é que está aquele homem?
12 Bieku ab ɛm, wɛl am sɛsl ów nↄnↄ in e nuŋ af. Bɛb am dad ɛsɛ: «Lʼel nimamn kok ɛs.» Ɛtŋ likpr am dad ɛsɛ: «Njaŋ, li bʼirmn agŋ.»
12 Na multidão havia muita gente comentando sobre ele. Alguns diziam: — Ele é bom. — Não é não; ele engana o povo! — afirmavam outros.
13 Gbɛkↄ ɛgŋ kaka ɛ́lum sos ↄkm dadm in ecʼodad aŋke ɛl fɛŋ -nʼam uru Jwifɛl ecʼes ɛw ɛsɛl a.
13 Mas ninguém falava abertamente sobre ele porque todos tinham medo dos líderes judeus.
14 Es gbɛgbl a ok araŋn, ɛtŋ ca Jesu ow ɛy Nyamel gbɛl a e gbugŋ a ɛtŋ am yɛgm agŋ low.
14 Quando a festa já estava no meio, Jesus foi ao Templo e começou a ensinar.
15 Jwifɛl a low iti any ɛtŋ am dad ɛsɛ: «Ɛgŋ na eke wewrm low yɛjʼa, ayaf li bʼↄtu lʼuw ów amua any ee?»
15 Os líderes judeus ficaram muito admirados e diziam: — Como é que ele sabe tanto sem ter estudado?
16 Jesu dad ɛl ninɛ: «Low a eke mi bi yɛgm agŋ a ánm ɛm ɛm owm, kↄ Nyam ekʼɛrmʼm a ogŋ ow bʼanŋ ow.
16 Jesus disse:
17 Eke ɛgŋ am erur eke ki kok Nyam ecʼerur a, li bʼow lʼuw any eke ɛm e low yɛgm a bʼanŋ Nyam ɛm ow, oglog ɛm obi ɛm.
17 Quem quiser fazer a vontade de Deus saberá se o meu ensino vem de Deus ou se falo em meu próprio nome.
18 Ɛgŋ eke bi dad in obi e nin ɛm ecʼodad a, bʼↄl in obi ecʼany gbɛl es. Gbɛkↄ ɛgŋ eke am kok juma ↄl ɛgŋ a ekʼɛrmʼn a ecʼany gbɛl es a am dad low nɛnyɛmbri nyam; yadŋ owi kaka anm in ɛm.
18 Quem fala em seu próprio nome está procurando ser elogiado. Mas quem quer conseguir louvores para aquele que o enviou, esse é honesto, e não há falsidade nele.
19 Kↄ bla ɛtŋ am ↄↄl eke kʼibirʼm ee? Mois ↄↄm ↄny ol a ee? Gbɛkↄ ↄny ɛm ecʼɛgŋ kaka ánm es ol ab af.»
19 Foi Moisés quem deu a
20 Agŋ a dadʼr ninɛ: «Abŋ ŋuŋ anŋʼŋ ɛm tasi, kↄ bwo am ↄl eke kʼibiʼŋ ee?»
20 A multidão respondeu: — Você está dominado por um demônio! Quem é que está querendo matá-lo?
21 Jesu dad ɛl ninɛ: «Mɛny ɛwr nyam cɛ mi kok, ɛtŋ kin eke ↄny fɛŋ low a am iti ↄny any!
21 Então Jesus disse:
22 Mois ↄŋ abusu eke wɛl kʼubr agŋ likr es, ɛtŋ ɛgŋn ow e kok e low ebr nɛnɛgŋ e lɛgŋ yɛji. (Ke tasi ɛm a, low na anm Mois ɛm owm, kↄ lagŋɛl krɛkrɛ ab ɛm ow anŋ ow.)
22 Vocês
23 Eke wɛl bʼubr ɛgŋ likr es nɛnɛgŋ e lɛgŋ ɛtŋ ow ↄ́nym Mois ecʼol a ocm es, ke sica bla sosiɛm ɛtŋ am ebal ɛrm okrʼm af, ɛgŋ nimum eke mʼewlm nɛnɛgŋ e lɛgŋ ab ee?
23 Para não deixarem de cumprir a Lei de Moisés, vocês circuncidam um menino, mesmo no sábado. Então por que ficam com raiva de mim quando eu curo completamente uma pessoa no sábado?
24 Ɛ̀wr ↄny e sos af e jɛj ok ab es, kↄ jɛ̀jr okr low nɛnyɛmbri nyam ɛm.»
24 Parem de julgar pelas aparências e julguem com justiça.
25 Agŋ a ekʼir Jerusalɛm a eci bɛb am dad ɛsɛ: «Kↄ ow elm ɛgŋ a eke wɛl am ↄl eke kʼibi ab ana ee?
25 Algumas pessoas que moravam em Jerusalém perguntavam: — Não é este o homem que estão querendo matar?
26 Ɛ̀kan, nʼam dad odad dedeku ecʼany af ɛtŋ wɛl ↄbm kpu yɛji ↄↄmʼn! Kↄ ɛy ecʼes ɛwɛl a kʼuw any ɛgŋ eb tasi eke lʼel Mesi ab ee?
26 Vejam! Ele está falando em público, e ninguém diz nada contra ele! Será que as autoridades sabem mesmo que ele é o Messias ?
27 Gbɛkↄ lɛgŋ a eke Mesi a bʼow ow a, ɛgŋ kaka kʼow uwm yogŋ eke li bʼow nʼanŋ lʼow ab any, kↄ ɛgŋ na ecʼa, sʼuw yogŋ eke nʼanŋ lʼow ab any.»
27 No entanto, quando o Messias vier, ninguém saberá de onde ele é; e nós sabemos de onde este homem vem.
28 Jesu ekʼanŋ Nyamel gbɛl a e gbugŋ a am yɛgm agŋ low a, igbl lebl ogŋ dad ninɛ: «Uwr ɛgŋ a tasi eke mʼel ab any, ɛtŋ uwr yogŋ eke mʼanŋ mʼow ab any ee? Ow elm ɛm obi ɛm mʼowm, kↄ ɛgŋ a ekʼɛrmʼm a el nɛnyɛmbri nyam ɛs, kↄ uwmn in any.
28 Quando estava ensinando no pátio do Templo, Jesus disse bem alto:
29 Ɛm, mʼuwʼr any aŋke in ogŋ mʼanŋ mʼow ɛtŋ in lʼɛrmʼm yɛji.»
29 Mas eu o conheço porque venho dele e fui mandado por ele.
30 Ow sosiɛm, -nʼam ↄl eke -li kʼↄny Jesu, kↄ ɛgŋ ↄtum ↄnymʼn, aŋke in e wanci a ki bɛbmnm ab.
30 Então quiseram prender Jesus, mas ninguém fez isso porque a sua hora ainda não tinha chegado.
31 Gbɛkↄ dedeku ab ɛm, agŋ nↄnↄ ubʼr nawrɛ ɛtŋ am dad ɛsɛ: «Lɛgŋ a eke Mesi a bʼow ow a, kↄ li bʼow li kok mɛny ɛwr lʼakm ɛgŋ na ecʼab ee?»
31 Porém muitas pessoas que estavam na multidão creram nele e perguntavam: — Quando o Messias vier, será que vai fazer milagres maiores do que este homem tem feito?
32 Farisiɛl a iri Jesu e lís ecʼów eke bieku ab ɛm wɛl am dad ów sɛsl ɛm. Ow sosiɛm, egb waw ɛsɛl ɛgbɛl a lele Farisiɛl ab ab ɛrm usu ↄsu ɛsɛl eke kʼim ↄnyʼn.
32 Os fariseus ouviram a multidão comentando essas coisas sobre Jesus, e por isso eles e os chefes dos sacerdotes mandaram guardas para o prenderem.
33 Jesu dad ninɛ: «Ɛmɛny mʼanŋ ↄny ab lɛgŋ tɛl eci gbuŋ ke mʼɛ́wl mʼim ɛgŋ a ekʼɛrmʼm a ogŋ.
33 Jesus disse:
34 Bʼow ↄↄlʼm ɛtŋ kʼow ɛŋnmnʼm, aŋke kʼow ↄtumn iimn yogŋ a eke mʼow mʼanŋ a.»
34 Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou.
35 Jwifɛl a am ibrmn ɛl sosi ɛsɛ: «Kↄ bogŋ li bʼow nʼim ɛtŋ si kʼow sʼↄtum sʼɛŋnmʼn ee? Kↄ tutr nʼↄny eke li kʼim Jwifɛl a eke mↄmun es agŋ a ekʼelm Jwifɛl a ogŋ ee? Lʼerur eke li kʼim li yɛgm agŋ ekʼelm Jwifɛl a low ee?
35 Então os líderes judeus começaram a comentar: — Para onde será que ele vai que não o poderemos achar? Será que ele vai morar com os judeus que moram no estrangeiro? Será que vai ensinar os não judeus?
36 Sodad amua eke li dad: “Bʼow ↄↄlʼm ɛtŋ kʼow ɛŋnmnʼm, kʼow ↄtumn iimn yogŋ a eke mʼow mʼanŋ a” e nyandrɛ el bogŋ ecʼee?»
36 O que será que ele quis dizer quando afirmou: “Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou”?
37 Es gbɛgbl a e lɛgŋ es abal el a, el es gbɛgbl a eci lɛgŋ ligbɛl. Ow e lɛgŋ a, Jesu igb inym es ɛtŋ igbl lebl ogŋ dad ninɛ: «Eke ɛgŋ mij amn am ↄny, lʼów ɛm ogŋ ke lʼɛ́gŋ mij.
37 O último dia da festa era o mais importante. Naquele dia Jesus se pôs de pé e disse bem alto:
38 Ɛgŋ eke bʼow ubʼm nawrɛ a, mij ewl mij bʼow ewlʼl ɛrm ɛm ok ↄkm ɛsɛ elel eke Nyam Lɛl dad ab af.»
38 Como dizem as
39 Jesu am dad ɛbɛn yɛgm Abŋ Lala a eke agŋ a ekʼↄny ↄmn in ɛm a kʼɛŋn a ecʼodad. Tasi ɛm a, lɛgŋ ab ɛm, wɛl kʼɛ́ŋnm Abŋ Lala aŋke Jesu kʼɛym anygbɛl ɛm.
39 Jesus estava falando a respeito do Espírito Santo, que aqueles que criam nele iriam receber. Essas pessoas não tinham recebido o Espírito porque Jesus ainda não havia voltado para a presença gloriosa de Deus.
40 Sica eke dedeku ab ɛm ecʼagŋ iri sodad amua a, nyam nyam am dad ɛsɛ: «Ɛgŋ na Kokoba ↄb ɛs a tasi ana!»
40 Muitas pessoas que ouviram essas palavras afirmavam: — De fato, este homem é o
41 Bɛb am dad ɛsɛ: «Mesi ab ana!» Ɛtŋ likpr am dad ɛsɛ: «Kↄ Mesi a gbɛ ↄtu eke kʼanŋ Galile ow ee?
41 Outros diziam: — Ele é o E ainda outras pessoas perguntavam: — Mas será que o Messias virá da Galileia?
42 Kↄ Nyam Lɛl dadm eke Mesi a bʼow el David e bosu ɛm ecʼɛgŋ eke bʼow anŋ Bɛtlehɛm, David e baŋn a ow ee?»
42 As Escrituras Sagradas dizem que o Messias será descendente de Davi e vai nascer em Belém, onde Davi morou.
43 Jesu sosiɛm dedeku a ubr ɛm.
43 Então o povo se dividiu por causa dele.
44 Agŋ nyam nyam erur eke wɛl kʼↄnyʼn, gbɛkↄ ɛgŋ kaka ɛwmʼn abu af.
44 Alguns queriam prender Jesus, mas ninguém fez isso.
45 Usu ↄsu ɛsɛl a ɛwl mɛny im egb waw ɛsɛl ɛgbɛl a lele Farisiɛl ab ab ogŋ, ɛtŋ wɛl am ibrm ɛl ɛsɛ: «Kↄ bla sosiɛm ɛtŋ ocmn Jesu ab owmn ee?»
45 Os guardas voltaram para o lugar onde estavam os chefes dos sacerdotes e os fariseus , e eles perguntaram: — Por que vocês não trouxeram aquele homem?
46 Usu ↄsu ɛsɛl a dad ninɛ: «Lɛgŋ kaka ɛgŋ dadm odad ɛsɛ in ecʼab af!»
46 Eles responderam: — Nunca ninguém falou como ele!
47 Farisiɛl a am ibrm ɛl ɛsɛ: «Ɔny yɛji, yɛbr lʼɛju ↄny ee?
47 Então os fariseus disseram aos guardas: — Será que vocês também foram enganados?
48 Kↄ es ɛw ɛsɛl ab ɛm ecʼɛgŋ nyam oglog Farisiɛl ɛm ecʼɛgŋ nyam ubʼr nawrɛ ee?
48 Por acaso alguma autoridade ou algum fariseu creu nele?
49 Dedeku a ekʼubʼr nawrɛ a uwm ol ab any, -lʼel agŋ eke wɛl ofn!»
49 Essa gente que não conhece a Lei está amaldiçoada por Deus.
50 Nikodɛm eke lɛgŋ ekʼɛc ab ɛm im ɛkn Jesu a, el Farisiɛl ab ɛm ecʼɛgŋ ekʼanŋ low ab ɛm. Nʼam dad wɛl lʼɛsɛ:
50 Mas Nicodemos, que era um deles e que certa ocasião havia falado com Jesus, disse:
51 «Kↄ ɛy ecʼol a bʼↄb ɛgŋ low eke wɛl irimʼn nɛnym oglog wɛl uwm low a eke li kok ab any ee?»
51 — De acordo com a nossa Lei não podemos condenar um homem sem ouvi-lo primeiro e descobrir o que ele fez.
52 -Li dad ow ninɛ: «Ŋ yɛji, kↄ Galile iy el ee? Àpl Nyam e Silɛl ab ɛm bʼow ɛkn eke lɛgŋ kaka kokoba ↄb ɛs ánm Galile owm.» [
52 — Por acaso você também é da Galileia? — perguntaram eles. — Estude as Escrituras Sagradas e verá que da Galileia nunca surgiu nenhum profeta .
53 Ɛtŋ ɛgŋ ɛgŋ eb ejagb im gbugŋ.]
53 — ausente —
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.