Lucas 20

Didzaʼ cub rucáʼn tsahuiʼ (ZSRNT) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Tu dza, catiꞌ niꞌ rusëdnëꞌ bunách Jesús ga nac nchil gdauꞌ, len rguíxjöꞌë didzaꞌ dxiꞌa, guladxinëꞌ ga naꞌ zoëꞌ yuguꞌ bxuz uná bëꞌ len bönniꞌ gdauꞌ tuꞌsëdi, len bönniꞌ gul tuꞌzejniꞌi,
1 Aconteceu que, num daqueles dias, estando Jesus a ensinar o povo no templo e a evangelizar, chegaram os principais sacerdotes e os escribas, juntamente com os anciãos,
2 atiꞌ tëꞌ Jesús:
2 e lhe perguntaram: — Diga-nos com que autoridade você faz estas coisas? Ou quem lhe deu esta autoridade?
3 Bubiꞌë didzaꞌ Jesús, rëꞌ lequëꞌ:
3 Jesus respondeu:
4 ¿Nuzxa bsölaꞌ Juan buquilëꞌ bunách nis? ¿Naruꞌ Dios, o bunách?
4 O batismo de João era do céu ou dos homens?
5 Glun xtídzaꞌquëꞌ laꞌ légaczëꞌ bönniꞌ gdauꞌ naꞌ, taꞌnë́ꞌ:
5 Então discutiram entre si: — Se dissermos: “Do céu”, ele dirá: “Por que não acreditaram nele?”
6 Chquiꞌ guiëruꞌ‑nëꞌ: Gulasölëꞌë lëꞌ bönniꞌ, luladxiꞌ rëꞌu guiöj bunách lu yödz ni, le nö́zgaccznëꞌ bëꞌë didzaꞌ uláz queëꞌ Dios Juan naꞌ.
6 Mas, se dissermos: “Dos homens”, o povo todo nos apedrejará, porque está convicto de que João era profeta.
7 Niꞌr gulubiꞌë didzaꞌ, taꞌnë́ꞌ:
7 Por fim, responderam que não sabiam de onde era.
8 Niꞌr Jesús rëꞌ lequëꞌ:
8 E Jesus lhes disse:
9 Niꞌr laꞌ gzu lautëꞌ Jesús ruíꞌlenëꞌ bunách nacuáꞌ niꞌ didzaꞌ, runëꞌ lsaquiꞌ, rnëꞌ:
9 A seguir, Jesus passou a contar ao povo esta parábola:
10 Catiꞌ bdxin dza luchibëꞌ laꞌ yël naꞌ, bsölëꞌë tuëꞌ bönniꞌ gbaz queëꞌ ga naꞌ nacuꞌë huen dxin naꞌ quië siꞌë uláz queëꞌ qui le luziꞌë, san glundëꞌ lëꞌ ziꞌ huen dxin naꞌ, len gulusölëꞌë lëꞌ caꞌz.
10 No devido tempo, mandou um servo aos lavradores para que lhe dessem do fruto da vinha. Mas os lavradores, depois de espancá-lo, o despacharam de mãos vazias.
11 Leyúbl bsölëꞌë yetúëꞌ gbaz queëꞌ, atiꞌ lequëꞌ glundëꞌ lëꞌ caꞌ ziꞌ, len gluꞌë döꞌ queëꞌ, atiꞌ gulusölëꞌë lëꞌ caꞌz.
11 Em vista disso, enviou-lhes outro servo, mas também a este espancaram e, depois de insultá-lo, despacharam de mãos vazias.
12 Leyúbl bsölëꞌë quequëꞌ bönniꞌ bunn gbaz queëꞌ, atiꞌ guludxíëꞌ caꞌ lëꞌ huëꞌ, len gulubijëꞌ lëꞌ niꞌl laꞌ yël naꞌ.
12 Mandou ainda um terceiro; também a este, depois de feri-lo, expulsaram.
13 ’Niꞌr gzaꞌ ladxëꞌë xani laꞌ yël naꞌ, gnëꞌ: “¿Nacx guntsaꞌ? Gsölaꞌa quequëꞌ zxiꞌnczaꞌ nadxiꞌidaꞌ‑biꞌ. Catiꞌ laꞌléꞌinëꞌ‑biꞌ, nazx caꞌ lunëꞌ‑biꞌ ba laꞌn.”
13 Então o dono da vinha disse: “Que farei? Enviarei o meu filho amado; talvez o respeitem.”
14 Niꞌr, catiꞌ gulaléꞌinëꞌ‑biꞌ huen dxin naꞌ, glun xtídzaꞌquëꞌ laꞌ légaczëꞌ, taꞌnë́ꞌ: “Biꞌi ni gaqui queëbiꞌ laꞌ yël ni. Gul‑dá, gdö́diruꞌ‑biꞌ, quië gaqui queëruꞌ le ral‑laꞌ gaqui queëbiꞌ.”
14 — Mas, quando os lavradores viram o filho, começaram a discutir entre si: “Este é o herdeiro; vamos matá-lo, para que a herança seja nossa.”
15 Gulubijëꞌ‑biꞌ niꞌl laꞌ yël naꞌ, guludöddëꞌ‑biꞌ.
15 E, lançando-o fora da vinha, o mataram.
16 Guidëꞌ len gdöddëꞌ yuguꞌ huen dxin naꞌ, atiꞌ udödëꞌ laꞌ yël queëꞌ lu naꞌgac bunách yubl.
16 Virá, exterminará aqueles lavradores e entregará a vinha a outros. Ao ouvir isto, disseram: — Que tal não aconteça!
17 Niꞌr buyúëꞌ lequëꞌ Jesús, rnëꞌ:
17 Mas Jesus, com o olhar fixo neles, disse:
18 Nútiꞌtëz nu gbix lahui guiöj ni, quitsj nu naꞌ, atiꞌ nu bönniꞌ tsajbagaꞌ lëꞌ guiöj ni, uzxúzxj lëꞌ.
18 Todo o que cair sobre esta pedra ficará em pedaços; e aquele sobre quem ela cair ficará reduzido a pó.
19 Laꞌ dza niꞌz, gulazú gulaböꞌë laꞌzönëꞌ Jesús yuguꞌ bxuz uná bëꞌ len bönniꞌ gdauꞌ tuꞌsëdi, le táquibeꞌinëꞌ gnëꞌ quequëꞌ lë naꞌ benëꞌ lsaquiꞌ, san gládxinëꞌ bunách zian nacuáꞌ niꞌ.
19 Naquela mesma hora, os escribas e os principais sacerdotes procuravam prender Jesus, porque entenderam que ele havia contado essa parábola contra eles; mas temiam o povo.
20 Niꞌr guluyutsquëꞌ Jesús, len gulasölëꞌë bönniꞌ lubijëꞌ Lëꞌ didzaꞌ, luluíꞌ cuinquëꞌ ca bönniꞌ tsahuiꞌ, quië lunëꞌ ga bi gnëꞌ Jesús, quië gac ludödëꞌ Lëꞌ lu nëꞌë bönniꞌ rna béꞌinëꞌ lequëꞌ.
20 Eles passaram a vigiar Jesus. Enviaram espiões que se fingiam de justos para ver se o apanhavam em alguma palavra, a fim de entregá-lo à jurisdição e à autoridade do governador.
21 Quië lunëꞌ cni, gulanabnëꞌ Jesús, taꞌnë́ꞌ:
21 Então lhe perguntaram: — Mestre, sabemos que o senhor fala e ensina corretamente e não se deixa levar pela aparência das pessoas, mas ensina o caminho de Deus segundo a verdade.
22 Gdixjöiꞌ netuꞌ. ¿Naruꞌ run bayúdx quizxj laztuꞌ queëꞌ César, bönniꞌ Roma rna bëꞌë, o cutu?
22 É lícito pagar imposto a César ou não?
23 Ráquibeꞌinëꞌ Jesús le tëꞌnnëꞌ lunëꞌ queëꞌ, atiꞌ rëꞌ lequëꞌ:
23 Mas Jesus, percebendo a artimanha deles, respondeu:
24 Gul‑luiꞌitsquiꞌ nedaꞌ tu dumí rda. ¿Nuzxa lahui daꞌ lëꞌi ni, len nuzxa lei nayúj ni?
24 — Mostrem-me um denário. De quem é a figura e a inscrição? Eles responderam: — De César. Então Jesus lhes disse:
25 Niꞌr Jesús rëꞌ lequëꞌ:
25 — Pois deem a César o que é de César e a Deus o que é de Deus.
26 Cutu guc lunëꞌ bi gnëꞌ Jesús quië gac luquíëꞌ Lëꞌ laugac bunách zian naꞌ, san gulubannëꞌ ca nac didzaꞌ bubiꞌë, atiꞌ guluséyj rúꞌaquëꞌ.
26 Não puderam apanhá-lo em palavra alguma diante do povo; e, admirados da sua resposta, calaram-se.
27 Niꞌr guladxinëꞌ bönniꞌ gdauꞌ saduceo, nup naꞌ taꞌná cutu lubán nup chnatgac, atiꞌ gulanabnëꞌ Jesús,
27 Chegando alguns dos saduceus, que dizem não haver ressurreição,
28 taꞌnë́ꞌ:
28 perguntaram a Jesus: — Mestre, Moisés nos deixou escrito que, se um homem casado morrer sem deixar filhos, o irmão desse homem deve casar com a viúva e gerar descendentes para o falecido.
29 Gulacuaꞌbiꞌ gadx biꞌi bönniꞌ naccbiꞌ bö́chiꞌbiꞌ, atiꞌ biꞌi ziꞌal naꞌ butság náꞌlenbiꞌ biꞌi ngul, len gutbiꞌ, cuzoabiꞌ biꞌi queëbiꞌ.
29 Ora, havia sete irmãos: o primeiro casou e morreu sem filhos;
30 Niꞌr butság náꞌlenbiꞌ‑nu ngul naꞌ biꞌi buróp naꞌ, atiꞌ gutbiꞌ caꞌ biꞌi ni, cuzoabiꞌ biꞌi queëbiꞌ.
30 o segundo
31 Butság náꞌlenbiꞌ‑nu biꞌi bunn naꞌ, atiꞌ laꞌ tuz ca glunbiꞌ igádxtëbiꞌ, len glatbiꞌ, cuzoabiꞌ biꞌi quecbiꞌ.
31 e o terceiro também casaram com a viúva, e assim foi com os sete. Todos morreram sem deixar filhos.
32 Ga budxtë, gutnu caꞌ ngul naꞌ.
32 Por fim, morreu também a mulher.
33 Naꞌa, catiꞌ lubán nup chnatgac, ¿núzxalbiꞌ gáquinu queëbiꞌ ngul naꞌ, le gulutság náꞌlenbiꞌ‑nu igádxtëbiꞌ?
33 Portanto, na ressurreição, de qual deles a mulher será esposa? Porque os sete casaram com ela.
34 Niꞌr bubiꞌë didzaꞌ Jesús, rëꞌ lequëꞌ:
34 Jesus respondeu:
35 Naꞌa, nup nacgac lsacaꞌ lubán lu yöl‑laꞌ gut len tsajcuáꞌ yödzlyú ziꞌa gataꞌ, cutu lunëꞌ yöl‑laꞌ rzoalen ngul len cutu lutság naꞌquëꞌ.
35 mas os que são considerados dignos de alcançar a era vindoura e a ressurreição dentre os mortos não casam, nem se dão em casamento.
36 Cni gac, le cutur latiëꞌ, san lacquëꞌ ca nacquëꞌ gbaz laꞌy queëꞌ Dios, len lacquëꞌ zxiꞌnëꞌ Dios, nup naꞌ lubán lu yöl‑laꞌ gut.
36 Pois não podem mais morrer, porque são iguais aos anjos e são filhos de Deus, sendo filhos da ressurreição.
37 Ca naꞌ ral‑laꞌ lubán nup chnatgac, ruluiꞌinëꞌ rëꞌu Moiséscz ga naꞌ nayúj lu guich ca nac qui yag yötsiꞌ regui, ga niꞌ ruꞌë didzaꞌ Xanruꞌ, rnëꞌ naquëꞌ Dios queëꞌ Abraham, len Dios queëꞌ Isaac, len Dios queëꞌ Jacob.
37 E que os mortos ressuscitam, Moisés o indicou no trecho referente à sarça, quando afirma que o Senhor é o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.
38 Dios naquëꞌ Dios, clëg quegac nup natgac tsaz, san quegac nup nabangac, le nabangac lahuëꞌ Lëꞌ yúguꞌtë bunách, zal‑laꞌ glat luyú ni.
38 Ora, Deus não é Deus de mortos, e sim de vivos; porque para ele todos vivem.
39 Niꞌr gulubiꞌë didzaꞌ laꞌquëꞌ bönniꞌ gdauꞌ usëdi, taꞌnë́ꞌ:
39 Então alguns dos escribas disseram: — Boa resposta, Mestre!
40 Cutur gulurúguinëꞌ laꞌnabnëꞌ Lëꞌ didzaꞌ.
40 E não ousaram mais fazer perguntas a Jesus.
41 Niꞌr Jesús rëꞌ lequëꞌ:
41 Mas Jesus lhes perguntou:
42 Davidcz bëꞌë didzaꞌ le nayúj lu guich laꞌy ga nayujgac salmo, rna:
42 Pois o próprio Davi afirma no Livro dos Salmos:
43 Catiꞌ gunraꞌ ga luzechu zxibgac lauꞌ nup taꞌdáꞌbagaꞌ Liꞌ.”
43 até que eu ponha
44 Davidcz naꞌ gnëꞌ queëꞌ naquëꞌ Xanëꞌ. ¿Nacxcz nac, rnaliꞌ lbiꞌiliꞌ naquëꞌ zxiꞌnëꞌ?
44 — Portanto, Davi o chama de Senhor. Então como ele pode ser filho de Davi?
45 Tsal niꞌ tuꞌzë́ naggac Jesús yúguꞌtë bunách nacuáꞌ niꞌ, rëꞌ yuguꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ:
45 Quando todo o povo estava ouvindo, Jesus disse aos seus discípulos:
46 ―Gul‑gún chiꞌi cuinliꞌ quequëꞌ bönniꞌ gdauꞌ tuꞌsëdi, le taꞌdzág ládxiꞌquëꞌ taꞌdë́ꞌ nácuquëꞌ lariꞌ tunn, len tëꞌnnëꞌ lulídz lequëꞌ zxön bunách gap nac lu yëꞌy, len taꞌdzág ládxiꞌquëꞌ caꞌ taꞌböꞌë latj blau gap tuꞌdubëꞌ tuꞌsëdëꞌ queëꞌ Dios, len gap taꞌböꞌë tahuëꞌ.
46 — Cuidado com os escribas, que gostam de andar com vestes talares e muito apreciam as saudações nas praças, as primeiras cadeiras nas sinagogas e os primeiros lugares nos banquetes.
47 Taꞌgǘëꞌ lidxcnu ngul uzëbdauꞌ, len quië luluíꞌ tsahuiꞌ cuinquëꞌ, xtsey tuꞌlidzëꞌ Dios. Yuguꞌ bönniꞌ ni, szxö́nitër gunëꞌ Dios ga laꞌzacaꞌ laꞌguiꞌë.
47 Eles devoram as casas das viúvas e, para o justificar, fazem longas orações. Estes sofrerão juízo muito mais severo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.