Mateus 21
Southern Rincon Zapotec NT (ZSR_WBT) vs NVT
1 Catiꞌ guladxíngalëꞌ yödz Jerusalén, len niꞌ nacuꞌë ga dë yödz Betfagé ga naꞌ zoa Guiꞌa Ga Röꞌgac Yag Olivo, niꞌr bsölëꞌë Jesús chopëꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ,
1 Quando já se aproximavam de Jerusalém, Jesus e seus discípulos chegaram a Betfagé, no monte das Oliveiras. Jesus enviou na frente dois discípulos.
2 len rëꞌ lequëꞌ: ―Gul‑tseajtscaꞌ yödzdauꞌ niꞌ ca dödl ga ni zoaruꞌ, atiꞌ laꞌ tsajxácaꞌtëliꞌ‑baꞌ tubaꞌ burro gnaꞌ nágaꞌbaꞌ, len dzag lëbaꞌ tubaꞌ burro byuꞌdauꞌ. Gul‑tsajsédx‑baꞌ len gchëꞌliꞌ‑baꞌ quiaꞌ ni.
2 “Vão àquele povoado adiante”, disse ele. “Assim que entrarem, verão uma jumenta amarrada, com seu jumentinho ao lado. Desamarrem os animais e tragam-nos para mim.
3 Chquiꞌ nu bi guië lbiꞌiliꞌ, gul‑guië́ nu naꞌ: “Xanruꞌ rquinnëꞌ‑baꞌ.” Niꞌr gsölëꞌë quiaꞌ lecbaꞌ.
3 Se alguém lhes perguntar o que estão fazendo, digam apenas: ‘O Senhor precisa deles’, e de imediato a pessoa deixará que vocês os levem.”
4 Cni guc quië butság ca naꞌ buzujëꞌ lu guich bönniꞌ bëꞌë didzaꞌ uláz queëꞌ Dios, gnëꞌ:
4 Isso aconteceu para cumprir o que foi dito por meio do profeta:
5 — ausente —
5 “Digam ao povo de Sião: ‘Vejam, seu Rei se aproxima. Ele é humilde e vem montado num jumento, num jumentinho, cria de jumenta’”.
6 Niꞌr yjaquëꞌ niꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ, atiꞌ glunëꞌ ca naꞌ gna béꞌinëꞌ lequëꞌ Jesús.
6 Os dois discípulos fizeram como Jesus havia ordenado.
7 Gulachë́ꞌë‑baꞌ burro gnaꞌ naꞌ len burro byuꞌdauꞌ naꞌ, atiꞌ guludxíëꞌ cúdzuꞌcbaꞌ yuguꞌ lariꞌ guitsaꞌ quequëꞌ, atiꞌ lahui lariꞌ naꞌ gdxiëꞌ Jesús.
7 Trouxeram a jumenta e o jumentinho e puseram seus mantos sobre o jumentinho, e Jesus montou nele.
8 Nacuáꞌ caꞌ niꞌ bunách zian, atiꞌ gulachílj laꞌ nöz yuguꞌ lariꞌ taꞌxóa cúdzuꞌquëꞌ. Yelaꞌquëꞌ guluchibëꞌ zin le guluzxóëꞌ ga nac laꞌ nöz.
8 Grande parte da multidão estendeu seus mantos ao longo do caminho diante de Jesus, e outros cortaram ramos das árvores e os espalharam pelo chão.
9 Zidzj gluiꞌ didzaꞌ bunách naꞌ nanörgac len nup naꞌ zjaclen Jesús, taꞌnë́ꞌ: ―Yöl‑laꞌ ba Lëꞌ, zxiꞌn xsoëꞌ David. Bicaꞌ ba nu ni zaꞌ niꞌa qui lëꞌ Xanruꞌ. Yöl‑laꞌ ba Dios.
9 E as pessoas, tanto as que iam à frente como as que o seguiam, gritavam: “Hosana, Bendito é o que vem em nome do Senhor! Hosana no mais alto céu!”.
10 Catiꞌ gyaziëꞌ Jesús Jerusalén, glun rusbö́ yúguꞌtë bunách lu yödz naꞌ, atiꞌ zian nup glë lzaꞌgac, taꞌná: ―¿Nuzxa caz bönniꞌ ni?
10 Quando Jesus entrou em Jerusalém, toda a cidade estava em grande alvoroço. “Quem é este?”, perguntavam.
11 Yelaꞌgac bunách niꞌ taꞌná: ―Nu ni Jesús, bönniꞌ ruꞌë didzaꞌ uláz queëꞌ Dios, nac ladzëꞌ Nazaret luyú Galilea.
11 A multidão respondia: “É Jesus, o profeta de Nazaré, da Galileia”.
12 Catiꞌ gyaziëꞌ Jesús löꞌa gdauꞌ queëꞌ Dios, buláguëꞌë niꞌl yúguꞌtë nup tutiꞌ len taꞌu ga nac löꞌa gdauꞌ naꞌ. Burixëꞌ caꞌ yuguꞌ blag quequëꞌ bönniꞌ tuꞌtsë́ꞌë dumí yödz ziꞌtuꞌ, len yuguꞌ le taꞌböꞌi nup tutiꞌ budödauꞌ.
12 Então Jesus entrou no templo e começou a expulsar todos que ali estavam comprando e vendendo animais para os sacrifícios. Derrubou as mesas dos cambistas e as cadeiras dos que vendiam pombas,
13 Rëꞌ lequëꞌ: ―Nayúj lu guich laꞌy, rna: “Lidxaꞌ siꞌ lei, yuꞌu ga nu ulídz Dios”, san lbiꞌiliꞌ chnunliꞌ ni ca nac bloj quegac gban.
13 dizendo: “As Escrituras declaram: ‘Meu templo será chamado casa de oração’, mas vocês o transformaram num esconderijo de ladrões!”.
14 Catiꞌ niꞌ zoëꞌ Jesús nchil gdauꞌ, guladxinëꞌ ga naꞌ zoëꞌ laꞌquëꞌ bönniꞌ nachúl lauquëꞌ len bönniꞌ cutaꞌzë́ꞌë, atiꞌ Lëꞌ bunëꞌ lequëꞌ.
14 Os cegos e os coxos vieram a Jesus no templo, e ele os curou.
15 Gulaleynëꞌ yuguꞌ bxuz uná bëꞌ len bönniꞌ gdauꞌ tuꞌsëdi catiꞌ gulaléꞌinëꞌ yuguꞌ yöl‑laꞌ huac ni runëꞌ Jesús, len gulayönnëꞌ tuiꞌbiꞌ zidzj didzaꞌ biꞌidauꞌ ga nac nchil gdauꞌ, taꞌnabiꞌ: ―Bicaꞌ ba Lëꞌ, zxiꞌn xsoëꞌ David.
15 Quando os principais sacerdotes e mestres da lei viram esses milagres maravilhosos e ouviram até as crianças no templo gritar “Hosana, Filho de Davi”, ficaram indignados.
16 Niꞌr tëꞌ Jesús: ―¿Naruꞌ cu ryönnuꞌ ca taꞌnabiꞌ biꞌi ni? Bubiꞌë didzaꞌ Jesús, rnëꞌ: ―Ja, ryöndaꞌ. ¿Naruꞌ gatga nulábiniliꞌ le nayúj lu guich laꞌy cnicz ral‑laꞌ gac? Cni rna: “Liꞌ benuꞌ ga glul‑lbiꞌ yöl‑laꞌ ba le nac gdu yuguꞌ biꞌi cuidiꞌ len yuguꞌ biꞌidauꞌ niꞌ tádxiꞌbiꞌ.”
16 “Está ouvindo o que as crianças estão dizendo?”, perguntaram a Jesus. “Sim”, respondeu ele. “Vocês nunca leram as Escrituras? Elas dizem: ‘Ensinaste crianças e bebês a te dar louvor’.”
17 Niꞌr bucaꞌnëꞌ lequëꞌ Jesús len burujëꞌ Jerusalén, atiꞌ gyijëꞌ Betania ga niꞌ bugaꞌnëꞌ gdu yël.
17 Então ele voltou a Betânia, onde passou a noite.
18 Catiꞌ zaꞌ reníꞌ, atiꞌ niꞌ zhuöjëꞌ Jesús Jerusalén, rdunëꞌ.
18 De manhã, enquanto voltava para Jerusalém, Jesus teve fome.
19 Bléꞌinëꞌ tu yag higo zoa gal‑laꞌ cuiti nöz, atiꞌ gbiguëꞌë ga naꞌ zoa, san cutu bi bdzö́linëꞌ lu yag naꞌ. Xlaguiꞌz dxia. Niꞌr Jesús gudxëꞌ lei: ―Cutur cuia le rbia quiuꞌ. Laꞌ gbidxtë yag higo naꞌ.
19 Encontrando uma figueira à beira do caminho, foi ver se havia figos, mas só encontrou folhas. Então, disse à figueira: “Nunca mais dê frutos!”. E, no mesmo instante, a figueira secou.
20 Catiꞌ gulaléꞌinëꞌ lë ni bönniꞌ usë́d queëꞌ, gulubannëꞌ, atiꞌ gulanabnëꞌ Jesús, taꞌnë́ꞌ: ―¿Nacxcz guc, gbidxtë yag ni?
20 Quando os discípulos viram isso, ficaram admirados e perguntaram: “Como a figueira secou tão depressa?”.
21 Bubiꞌë didzaꞌ Jesús, rëꞌ lequëꞌ: ―Le nactë rëpaꞌ lbiꞌiliꞌ, chquiꞌ tséjlëꞌliꞌ Dios len cugác chop ládxiꞌliꞌ, clëgz huac gunliꞌ ca naꞌ benaꞌ qui yag ni, san chquiꞌ guiëliꞌ guiꞌa ni: “Bcuit len yajsóa lu nis zxön”, gac ca naꞌ gnaliꞌ.
21 Jesus respondeu: “Eu lhes digo a verdade: se vocês tiverem fé e não duvidarem, poderão fazer o mesmo que fiz com esta figueira, e muito mais. Poderão até dizer a este monte: ‘Levante-se e atire-se no mar’, e isso acontecerá.
22 Lëzcaꞌ cni, yúguꞌtë le gnabliꞌ catiꞌ ulidzliꞌ‑nëꞌ Dios, chquiꞌ huayéjlëꞌliꞌ gunnëꞌ queëliꞌ Dios, huaziꞌliꞌ lë naꞌ gnabliꞌ.
22 Se crerem, receberão qualquer coisa que pedirem em oração”.
23 Niꞌr gyaziëꞌ Jesús nchil gdauꞌ, len tsal niꞌ rusëdnëꞌ bunách nacuáꞌ niꞌ, guladxinëꞌ ga zoëꞌ yuguꞌ bxuz uná bëꞌ len bönniꞌ gul tuꞌzejniꞌi, atiꞌ gulanabnëꞌ Jesús, taꞌnë́ꞌ: ―¿Bizxa yöl‑laꞌ uná bëꞌ dë lu naꞌu, runtsuꞌ yuguꞌ lë ni? ¿Nuzxa budö́d lu naꞌu yöl‑laꞌ uná bëꞌ ni?
23 Quando Jesus voltou ao templo e começou a ensinar, os principais sacerdotes e líderes do povo vieram até ele e perguntaram: “Com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu esse direito?”.
24 Bubiꞌë didzaꞌ Jesús, rëꞌ lequëꞌ: ―Lëzcaꞌ nedaꞌ gnábtsquiꞌdaꞌ lbiꞌiliꞌ tu didzaꞌ. Chquiꞌ quíxjöiꞌliꞌ nedaꞌ ca nac, nedaꞌ caꞌ gyëpaꞌ lbiꞌiliꞌ bizxa yöl‑laꞌ uná bëꞌ dë lu naꞌa runaꞌ cni.
24 Jesus respondeu: “Eu lhes direi com que autoridade faço essas coisas se vocês responderem a uma pergunta:
25 ¿Nuzxa caz bsölaꞌ Juan, buquilëꞌ bunách nis? ¿Naruꞌ Dios bsölëꞌë lëꞌ, o gulasölëꞌë lëꞌ bönniꞌ? Niꞌr gulazú lauquëꞌ bönniꞌ gdauꞌ naꞌ taꞌnë́ꞌ laꞌ légaczëꞌ: ―Chquiꞌ gnaruꞌ: Dios bsölëꞌë lëꞌ, laꞌ guiëtëꞌ rëꞌu: “¿Bizx quië cutu gyéjlëꞌliꞌ lëꞌ?”
25 A autoridade de João para batizar vinha do céu ou era apenas humana?”. Eles discutiram a questão entre si: “Se dissermos que vinha do céu, ele perguntará por que não cremos em João.
26 Naꞌa, chquiꞌ gnaruꞌ: Gulasölëꞌë lëꞌ bönniꞌ, rádxiruꞌ bunách lu yödz le taꞌyejlëꞌë yúguꞌtëꞌ Juan naꞌ bëꞌë didzaꞌ uláz queëꞌ Dios.
26 Mas, se dissermos que era apenas humana, seremos atacados pela multidão, pois todos pensam que João era profeta”.
27 Qui lë ni naꞌ gulubiꞌë didzaꞌ, tëꞌ Jesús: ―Cutu nö́zituꞌ. Jesús rëꞌ lequëꞌ: ―Nedaꞌ caꞌ, cutu gyëpaꞌ lbiꞌiliꞌ bizxa yöl‑laꞌ uná bëꞌ dë lu naꞌa runaꞌ lë ni.
27 Por fim, responderam a Jesus: “Não sabemos”. E Jesus replicou: “Então eu também não direi com que autoridade faço essas coisas.”
28 Niꞌr Jesús gudxëꞌ yuguꞌ bönniꞌ gdauꞌ naꞌ: ―¿Nacx runi lbiꞌiliꞌ? Zoëꞌ bönniꞌ nacuaꞌbiꞌ chopbiꞌ biꞌi bönniꞌ queëꞌ, atiꞌ yjödxëꞌ‑biꞌ tubiꞌ biꞌi queëꞌ naꞌ, gnëꞌ: “Zxiꞌnaꞌ, gyeaj naꞌa tsjenuꞌ dxin ga nac laꞌ yël quiaꞌ ga röꞌgac lba uva.”
28 “O que acham disto? Um homem que tinha dois filhos disse ao mais velho: ‘Filho, vá trabalhar no vinhedo hoje’.
29 Bubiꞌbiꞌ didzaꞌ biꞌi naꞌ, gudxbiꞌ‑nëꞌ: “Cutu rëꞌndaꞌ tsijaꞌ.” Gdöd niꞌ bubíꞌi ládxiꞌbiꞌ atiꞌ yjenbiꞌ dxin.
29 O filho respondeu: ‘Não vou’, mas depois mudou de ideia e foi.
30 Niꞌr bönniꞌ naꞌ yjödxëꞌ‑biꞌ yetubiꞌ biꞌi queëꞌ naꞌ, len laꞌ leyz ca gnëꞌ, atiꞌ bubiꞌbiꞌ didzaꞌ biꞌi ni, gudxbiꞌ‑nëꞌ: “Huac, Dad. Huayijaꞌ.” Cutu gyeajbiꞌ biꞌi ni.
30 Então o pai disse ao outro filho: ‘Vá você’, e ele respondeu: ‘Sim senhor, eu vou’, mas não foi.
31 ¿Núzxalbiꞌ biꞌi chop ni benbiꞌ le bdzag ladxëꞌë xuzbiꞌ? Gulubiꞌë didzaꞌ, tëꞌ Jesús: ―Biꞌi ziꞌal naꞌ. Niꞌr Jesús rëꞌ lequëꞌ: ―Le nactë rëpaꞌ lbiꞌiliꞌ, laꞌnörëꞌ ca lbiꞌiliꞌ yuguꞌ bönniꞌ uquízxj tuaꞌdöꞌ len yuguꞌ ngul udá dzag, laꞌyaziëꞌ ga niꞌ rna bëꞌë Dios.
31 “Qual dos dois obedeceu ao pai?” Eles responderam: “O primeiro”. Então Jesus explicou: “Eu lhes digo a verdade: cobradores de impostos e prostitutas entrarão no reino de Deus antes de vocês.
32 Cni gac, le bidëꞌ ga zoaliꞌ Juan, bönniꞌ buquilëꞌ bunách nis, len busëdnëꞌ lbiꞌiliꞌ le nac tsahuiꞌ ca ral‑laꞌ gunliꞌ, atiꞌ lbiꞌiliꞌ cutu gyéjlëꞌliꞌ lëꞌ, san gulayejlëꞌë lëꞌ yuguꞌ bönniꞌ uquízxj len yuguꞌ ngul udá dzag. Zal‑laꞌ bléꞌiliꞌ lë ni, cutu bubíꞌi ládxiꞌliꞌ quië tséjlëꞌliꞌ lëꞌ.
32 Pois João veio e mostrou o caminho da justiça, mas vocês não creram nele, enquanto cobradores de impostos e prostitutas creram. E, mesmo depois de verem isso, vocês se recusaram a mudar de ideia e crer nele.”
33 Gnëꞌ caꞌ Jesús: ―Gul‑zë́ nagliꞌ yetú le gunaꞌ lsaquiꞌ. Zoëꞌ bönniꞌ xan yuꞌu, atiꞌ bönniꞌ ni guzëꞌ laꞌ yël queëꞌ yuguꞌ lba uva. Glequëꞌ liꞌaj qui len bchöꞌnëꞌ lerui guiöj ga gsiëꞌ xisi uva naꞌ. Benëꞌ caꞌ tu yuꞌu xtsaꞌ ga nu uyú gdutë laꞌ yël queëꞌ. Niꞌr budödëꞌ laꞌ yël naꞌ lu naꞌquëꞌ bönniꞌ huen dxin, laꞌziꞌë quequëꞌ latiꞌ hueaj, atiꞌ gyijëꞌ yödz ziꞌtuꞌ.
33 “Agora, ouçam outra parábola. O dono de uma propriedade plantou um vinhedo. Construiu uma cerca ao redor, um tanque de prensar e uma torre para o guarda. Depois, arrendou o vinhedo a alguns lavradores e partiu para um lugar distante.
34 ’Catiꞌ chbdxin dza luchibëꞌ laꞌ yël naꞌ, bsölëꞌë bönniꞌ xan laꞌ yël laꞌquëꞌ niꞌa nëꞌë ga naꞌ nacuꞌë bönniꞌ huen dxin niꞌ quië luziꞌë lu naꞌquëꞌ uláz queëꞌ.
34 No tempo da colheita da uva, enviou seus servos a fim de receber sua parte da colheita.
35 Niꞌr yuguꞌ bönniꞌ huen dxin naꞌ gulazönëꞌ yuguꞌ niꞌa nëꞌë naꞌ. Glunëꞌ huëꞌ tuëꞌ len yetúëꞌ caꞌ guludöddëꞌ lëꞌ, len yetúëꞌ gululadxëꞌ lëꞌ guiöj.
35 Os lavradores agarraram os servos, espancaram um deles, mataram outro e apedrejaram o terceiro.
36 Leyúbl bsölëꞌë caꞌ yelaꞌquëꞌ niꞌa nëꞌë bönniꞌ xan laꞌ yël naꞌ, glaquëꞌ ziántërëꞌ ca nup naꞌ bsölëꞌë ziꞌal, atiꞌ laꞌ tuz ca glunëꞌ quequëꞌ bönniꞌ huen dxin niꞌ.
36 Então o dono da propriedade enviou um grupo maior de servos para receber a parte dele, mas o resultado foi o mesmo.
37 ’Ga yajseytë, bsölëꞌë caꞌ zxiꞌnëꞌ ga naꞌ nacuꞌë. Gzaꞌ ladxëꞌë, rnëꞌ: “Hualunëꞌ ba laꞌn biꞌi quiaꞌ.”
37 “Por fim, o dono enviou seu filho, pois pensou: ‘Certamente respeitarão meu filho’.
38 Catiꞌ gulaléꞌinëꞌ‑biꞌ zxiꞌnëꞌ bönniꞌ huen dxin naꞌ, laꞌ gulanatëꞌ laꞌ légaczëꞌ: “Biꞌi ni gaqui queëbiꞌ laꞌ yël ni. Gul‑dá, gdö́diruꞌ‑biꞌ, atiꞌ gaqui queëruꞌ le ral‑laꞌ gaqui queëbiꞌ.”
38 “No entanto, quando os lavradores viram o filho, disseram uns aos outros: ‘Aí vem o herdeiro da propriedade. Vamos matá-lo e tomar posse desta terra!’.
39 Niꞌr gulazönëꞌ‑biꞌ, atiꞌ gulubijëꞌ‑biꞌ niꞌl laꞌ yël ga naꞌ röꞌgac lba uva, atiꞌ niꞌ guludöddëꞌ‑biꞌ.
39 Então o agarraram, o arrastaram para fora do vinhedo e o mataram.
40 Niꞌr Jesús gnabnëꞌ lequëꞌ, gnëꞌ: ―Catiꞌ udxinëꞌ bönniꞌ xan laꞌ yël naꞌ, ¿nacx gunëꞌ quequëꞌ bönniꞌ huen dxin niꞌ?
40 “Quando o dono da terra voltar, o que vocês acham que ele fará com aqueles lavradores?”, perguntou Jesus.
41 Gulubiꞌë didzaꞌ bönniꞌ gdauꞌ naꞌ, tëꞌ Jesús: ―Usnitiëꞌ bönniꞌ tuaꞌdöꞌ naꞌ, atiꞌ laꞌ yël queëꞌ naꞌ udödëꞌ lu naꞌquëꞌ yelaꞌquëꞌ bönniꞌ huen dxin, bönniꞌ luꞌë lëꞌ uláz queëꞌ catiꞌ gdxin dza luchibëꞌ lei.
41 Os líderes religiosos responderam: “Ele os matará cruelmente e arrendará o vinhedo para outros, que lhe darão sua parte depois de cada colheita”.
42 Niꞌr gudxëꞌ lequëꞌ Jesús: ―¿Naruꞌ gatga nulábniliꞌ lë naꞌ nayúj lu guich laꞌy ca nac lë ni? Cni rna:
42 Então Jesus disse: “Vocês nunca leram nas Escrituras: ‘A pedra que os construtores rejeitaram se tornou a pedra angular. Isso é obra do Senhor e é maravilhosa de ver’?
43 Qui lë ni naꞌ rëpaꞌ lbiꞌiliꞌ, xlatjliꞌ ga naꞌ rna bëꞌë Dios gdua queëliꞌ len gataꞌ quegac bunách lun ca ral‑laꞌ gun nu nadel‑liꞌ latj niꞌ.
43 Eu lhes digo que o reino de Deus lhes será tirado e entregue a um povo que produzirá os devidos frutos.
44 Nu gtup lu guiöj ni, laꞌ cuinzi quitsj, atiꞌ chquiꞌ guiöj ni tsajbagaꞌ bönniꞌ, uzxúzxj lëꞌ.
44 Quem tropeçar nesta pedra será despedaçado, e aquele sobre quem ela cair será reduzido a pó”.
45 Catiꞌ gulayönnëꞌ lë naꞌ benëꞌ lsaquiꞌ Jesús yuguꞌ bxuz uná bëꞌ len yuguꞌ bönniꞌ gdauꞌ fariseo, táquibeꞌinëꞌ bëꞌë didzaꞌ Jesús ca nac quequëꞌ.
45 Quando os principais sacerdotes e fariseus ouviram essa parábola, perceberam que eles eram os lavradores maus a que Jesus se referia.
46 Gulazú gulaböꞌë laꞌzönëꞌ Jesús, san gládxinëꞌ bunách zian nacuáꞌ niꞌ le taꞌyejlëꞌ naquëꞌ Jesús bönniꞌ ruꞌë didzaꞌ uláz queëꞌ Dios.
46 Queriam prendê-lo, mas tinham medo das multidões, pois elas o consideravam um profeta.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.