Marcos 9

Southern Rincon Zapotec NT (ZSR_WBT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Gudxëꞌ caꞌ lequëꞌ Jesús, rnëꞌ: ―Le nactë rëpaꞌ lbiꞌiliꞌ, nacuáꞌ ni nup cutu lat catiꞌ laꞌleꞌir duná bëꞌë luyú ni Dios, glaꞌ lahui yöl‑laꞌ uná bëꞌ zxön queëꞌ.
1 E Jesus terminou, dizendo:
2 Catiꞌ chguc xop dza, Jesús bchëꞌë Pedro len Jacobo len Juan, atiꞌ légaczëꞌ yjaquëꞌ tu lu guiꞌa sib. Niꞌ bdzaꞌ ca rnaꞌ lahuëꞌ Jesús lauquëꞌ yonnëꞌ naꞌ.
2 Seis dias depois, Jesus foi para um monte alto, levando consigo somente Pedro, Tiago e João. Ali, eles viram a aparência de Jesus mudar.
3 Gyëp yös yeníꞌ lariꞌ nacuëꞌ Jesús, guc chguichdauꞌz. Zxílaꞌdauꞌz guc, nutu nu raꞌ lariꞌ yödzlyú ni gac gun chguichdauꞌz ca guc lariꞌ naꞌ.
3 A sua roupa ficou muito branca e brilhante, mais do que qualquer lavadeira seria capaz de deixar.
4 Gululuíꞌ lauquëꞌ Elías len Moisés, tuíꞌlenëꞌ Jesús didzaꞌ.
4 E os três discípulos viram Elias e Moisés conversando com Jesus.
5 Niꞌr Pedro gudxëꞌ Jesús: ―Bönniꞌ Usëdi, bicaꞌ ba rëꞌu zoaruꞌ ni. Gúntscaꞌtuꞌ tsonn yuꞌu lágaꞌdauꞌ, tu quiuꞌ, yetú queëꞌ Moisés, len yetú queëꞌ Elías.
5 Então Pedro disse a Jesus: — Mestre, como é bom estarmos aqui! Vamos armar três barracas: uma para o senhor, outra para Moisés e outra para Elias.
6 Cni gnëꞌ Pedro le cutu nöznëꞌ Pedro bi naꞌ rnëꞌ, le tádxinëꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ Jesús naꞌ.
6 Pedro não sabia o que deveria dizer, pois ele e os outros dois discípulos estavam apavorados.
7 Niꞌr gröꞌ böaj gluꞌu zxul lequëꞌ, len byön chiꞌi nu ruiꞌ didzaꞌ lu böaj naꞌ, rna: ―Bönniꞌ ni Zxiꞌnaꞌ. Nadxiꞌidaꞌ Lëꞌ. Gul‑zë́ nagliꞌ Lëꞌ.
7 Logo depois, uma nuvem os cobriu, e dela veio uma voz, que disse: — Este é o meu Filho querido. Escutem o que ele diz!
8 Laꞌ guluyutëꞌ san cutur nu taꞌléꞌinëꞌ. Tuzëꞌ Jesús zóalenëꞌ lequëꞌ.
8 Aí os discípulos olharam em volta e viram somente Jesus com eles.
9 Tsal niꞌ yuꞌuquëꞌ nöz, tuꞌdinniëꞌ guiꞌa sib naꞌ, gna béꞌinëꞌ lequëꞌ Jesús nutu nu lëꞌ caꞌ, lë naꞌ gulaléꞌinëꞌ, catiꞌ ubanrëꞌ lu yöl‑laꞌ gut Lëꞌ, Bönniꞌ Nuhuöaquëꞌ Gdu Bunách.
9 Quando estavam descendo do monte, Jesus mandou que não contassem a ninguém o que tinham visto, até que o Filho do Homem ressuscitasse.
10 Qui lë ni naꞌ gulagúꞌz icjquëꞌ didzaꞌ ni bëꞌë, atiꞌ laꞌ légaczëꞌ taꞌnabi yudxi lzaꞌquëꞌ bizxa rëꞌni gna didzaꞌ naꞌ bëꞌë: ubanëꞌ lu yöl‑laꞌ gut.
10 Eles obedeceram à ordem, mas discutiram entre si sobre o que queria dizer essa ressurreição.
11 Gulanabnëꞌ Jesús, taꞌnë́ꞌ: ―¿Bizx quië taꞌnë́ꞌ bönniꞌ gdauꞌ usëdi run bayúdx guidëꞌ Elías ziꞌal ca guidëꞌ Cristo?
11 Então perguntaram a Jesus: — Por que os
12 Bubiꞌë didzaꞌ Jesús, rnëꞌ: ―Le nactë guidëꞌ ziꞌal Elías len ucuꞌë yúguꞌtë ca ral‑laꞌ gac. Naꞌa, ¿bizx quië nayúj lu guich lë naꞌ rna run bayúdx sacaꞌ quiꞌë szxöni Bönniꞌ Nuhuöaquëꞌ Gdu Bunách, atiꞌ lucáꞌn Lëꞌ caꞌz bunách?
12 Ele respondeu:
13 Rëpaꞌ lbiꞌiliꞌ: Chbidëꞌ Elías, atiꞌ glunëꞌ queëꞌ tsca glëꞌnnëꞌ, tsca nayúj lu guich laꞌy ca ral‑laꞌ gac queëꞌ.
13 Eu afirmo a vocês que Elias já veio, e o maltrataram como quiseram, conforme as Escrituras dizem a respeito dele.
14 Catiꞌ niꞌ guludxinëꞌ Jesús len bönniꞌ dzagquëꞌ Lëꞌ ga naꞌ nacuꞌë yezícaꞌrëꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ Jesús, gulaléꞌinëꞌ nacuáꞌ niꞌ bunách zian, atiꞌ taꞌdíl‑lenëꞌ yuguꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ naꞌ didzaꞌ bönniꞌ gdauꞌ tuꞌsëdi.
14 Quando eles chegaram perto dos outros discípulos, viram uma grande multidão em volta deles e alguns mestres da Lei discutindo com eles.
15 Catiꞌ gulaleꞌi Jesús bunách zian naꞌ, gulubannëꞌ len jaréluꞌquëꞌ zaꞌquëꞌ ga naꞌ zëꞌë, djödxquëꞌ Lëꞌ: ―Padiux.
15 Quando o povo viu Jesus, todos ficaram admirados e correram logo para o cumprimentarem.
16 Niꞌr gnabnëꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ naꞌ Jesús, rnëꞌ: ―¿Bizxa didzaꞌ naꞌ rdíl‑lenliꞌ lequëꞌ?
16 Jesus perguntou aos discípulos:
17 Bubiꞌë didzaꞌ bönniꞌ nutsëꞌë ladj bunách zian naꞌ, rnëꞌ: ―Bönniꞌ Usëdi, nachëꞌa‑biꞌ quiuꞌ ni biꞌi bö́nniꞌdauꞌ quiaꞌ, yuꞌu lëbiꞌ böꞌ xöhuiꞌ run ga curnëbiꞌ.
17 Um homem que estava na multidão respondeu: — Mestre, eu trouxe o meu filho para o senhor, porque ele está dominado por um espírito mau e não pode falar.
18 Catiꞌ ryuꞌu lëbiꞌ böꞌ xöhuiꞌ naꞌ, ruríx rutúl lëbiꞌ lyu, atiꞌ rbia bdxinaꞌ zidiꞌ rúꞌabiꞌ len rutíl‑l láyaꞌbiꞌ. Qui lë ni naꞌ zeaj rdxitbiꞌ. Gnabcdaꞌ‑nëꞌ bönniꞌ usë́d quiuꞌ lubijëꞌ böꞌ xöhuiꞌ naꞌ, san cutu gulazáquiꞌnëꞌ.
18 Sempre que o espírito ataca o meu filho, joga-o no chão, e ele começa a espumar e a ranger os dentes; e ele está ficando cada vez mais fraco. Já pedi aos discípulos do senhor que expulsassem o espírito, mas eles não conseguiram.
19 Bubiꞌë didzaꞌ Jesús, rnëꞌ: ―Lbiꞌiliꞌ, curéjlëꞌliꞌ. ¿Gácaꞌxtëcz ral‑laꞌ sóalenaꞌ lbiꞌiliꞌ? ¿Gácaꞌxtëcz ral‑laꞌ guaꞌ glenaꞌ queëliꞌ? Gul‑dguáꞌ‑biꞌ quiaꞌ ni.
19 Jesus disse:
20 Djuaꞌquëꞌ‑biꞌ ga naꞌ zoëꞌ. Catiꞌ bleꞌi Jesús böꞌ xöhuiꞌ naꞌ, laꞌ buxiztë lëbiꞌ. Gdzöꞌbiꞌ lyu, atiꞌ brix butúl lëbiꞌ, len gdxia bdxinaꞌ zidiꞌ rúꞌabiꞌ.
20 Quando o levaram, o espírito viu Jesus e sacudiu com força o menino. Ele caiu e começou a rolar no chão, espumando pela boca.
21 Niꞌr gnabnëꞌ xuzbiꞌ biꞌi naꞌ Jesús, rnëꞌ: ―¿Gacaꞌx chguc rac cni queëbiꞌ? Rnëꞌ xuzbiꞌ naꞌ: ―Niꞌ náctëbiꞌ biꞌidauꞌ réꞌibiꞌ cni.
21 Aí Jesus perguntou ao pai: O pai respondeu: — Ele está assim desde pequeno.
22 Zian lzu r‑ruꞌn lëbiꞌ lu guiꞌ len lu nis quië gdödi lëbiꞌ. Qui lë ni naꞌ, chquiꞌ racuꞌ latiꞌ, buechiꞌ ladxiꞌ netuꞌ, gáclenuꞌ netuꞌ.
22 Muitas vezes o espírito o joga no fogo e na água para matá-lo. Mas, se o senhor pode, então nos ajude. Tenha pena de nós!
23 Jesús gudxëꞌ lëꞌ: ―Chquiꞌ huac tséjlëꞌu, yúguꞌtë huac chquiꞌ tséjlëꞌu Dios.
23 Jesus respondeu:
24 Laꞌ bëꞌtëꞌ zidzj didzaꞌ xuzbiꞌ biꞌi naꞌ, rnëꞌ: ―Réjlëꞌa. Guclen nedaꞌ quië tséjlëꞌraꞌ Lëꞌ.
24 Então o pai gritou: — Eu tenho fé! Ajude-me a ter mais fé ainda!
25 Catiꞌ bléꞌinëꞌ Jesús zaꞌc bunách zian, tuꞌquí tuꞌtsútsj Lëꞌ, buzeynëꞌ ba nadx böꞌ xöhuiꞌ, rëꞌ lei: ―Liꞌ, böꞌ xöhuiꞌ runuꞌ ga curnë́ len curyöni bunách, rna béꞌidaꞌ liꞌ urujuꞌ lu biꞌi ni, len cutur tsuꞌu lëbiꞌ.
25 Quando Jesus viu que muita gente estava se juntando ao redor dele, ordenou ao espírito mau:
26 Grödxyaꞌa böꞌ xöhuiꞌ naꞌ, atiꞌ brix butultsca lëbiꞌ len burujtë, bucáꞌn biꞌi naꞌ ca biꞌi natcz. Caꞌ nac, gluiꞌ didzaꞌ zian bunách niꞌ, taꞌná: ―Chnatbiꞌ.
26 O espírito gritou, sacudiu o menino e saiu dele, deixando-o como morto. Por isso todos diziam que ele havia morrido.
27 Niꞌr gdel‑lëꞌë naꞌbiꞌ Jesús, buchisëꞌ‑biꞌ atiꞌ gzuibiꞌ biꞌi naꞌ.
27 Mas Jesus pegou o menino pela mão e o ajudou a ficar de pé.
28 Niꞌr gyaziëꞌ Jesús tu yuꞌu, atiꞌ laꞌ légaczëꞌ gulanabnëꞌ Lëꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ, taꞌnë́ꞌ: ―¿Bizx quië cutu guc ubijtuꞌ böꞌ xöhuiꞌ naꞌ netuꞌ?
28 Quando Jesus entrou em casa, os seus discípulos lhe perguntaram em particular: — Por que foi que nós não pudemos expulsar aquele espírito?
29 Jesús gudxëꞌ lequëꞌ: ―Cutu gac ubijliꞌ caꞌz böꞌ xöhuiꞌ cni, san tuz chquiꞌ ulidzliꞌ‑nëꞌ Dios len gunliꞌ gubás.
29 Jesus respondeu:
30 Catiꞌ guluzë́ꞌë niꞌ Jesús len bönniꞌ daꞌquëꞌ Lëꞌ, guladödëꞌ luyú Galilea. Cutu rëꞌnnëꞌ Jesús nu gnözi ga naꞌ zoëꞌ
30 Jesus e os discípulos saíram daquele lugar e continuaram atravessando a Galileia. Jesus não queria que ninguém soubesse onde ele estava
31 le rusëdnëꞌ yuguꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ, rëꞌ lequëꞌ: ―Ludödëꞌ nedaꞌ, Bönniꞌ Nuhuöaquëꞌ Gdu Bunách, lu naꞌquëꞌ bönniꞌ ludöddëꞌ nedaꞌ, san töd gatiaꞌ, catiꞌ gac tsonn dza ubanaꞌ.
31 porque estava ensinando os discípulos. Ele lhes dizia:
32 Cutu gulayéjniꞌnëꞌ didzaꞌ ni rëꞌ lequëꞌ, atiꞌ le tádxinëꞌ, cutu bi gulanabnëꞌ Lëꞌ.
32 Eles não entendiam o que Jesus dizia, mas tinham medo de perguntar.
33 Niꞌr guladxinëꞌ yödz Capernaum Jesús len bönniꞌ daꞌquëꞌ Lëꞌ, len tsal niꞌ nacuꞌë lu yuꞌu, Jesús gnabnëꞌ lequëꞌ, rnëꞌ: ―¿Bizxa didzaꞌ naꞌ rdil‑len lzaꞌliꞌ catiꞌ niꞌ yuꞌuliꞌ nöz?
33 Jesus e os discípulos chegaram à cidade de Cafarnaum. Quando já estavam em casa, Jesus perguntou aos doze discípulos:
34 Lequëꞌ guluséyj rúꞌaquëꞌ, le taꞌdil‑len lzaꞌquëꞌ didzaꞌ laꞌ nöz niꞌ núzxalquëꞌ gaquëꞌ bönniꞌ blau.
34 Mas eles ficaram calados porque no caminho tinham discutido sobre qual deles era o mais importante.
35 Niꞌr gröꞌë Jesús len bulidzëꞌ idxínnutëꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ, rëꞌ lequëꞌ: ―Nu rëꞌni gac blau ral‑laꞌ gac ca tu bönniꞌ cuidiꞌz lencaꞌ ca niꞌa naꞌliꞌ yúguꞌtëliꞌ.
35 Jesus sentou-se, chamou os doze e lhes disse:
36 Niꞌr gdel‑lëꞌë‑biꞌ tubiꞌ biꞌidauꞌ Jesús len buzóëꞌ‑biꞌ gatsj lahuiꞌl ga naꞌ nacuꞌë. Niꞌ runidëꞌ‑biꞌ, rëꞌ lequëꞌ:
36 Aí segurou uma criança e a pôs no meio deles. E, abraçando-a, disse aos discípulos:
37 ―Nu bönniꞌ siꞌ lu nëꞌë tu biꞌidauꞌ cni le náquibiꞌ quiaꞌ, siꞌ lu nëꞌë caꞌ nedaꞌ, atiꞌ nu bönniꞌ siꞌ lu nëꞌë nedaꞌ, clëg nedaꞌz siꞌ lu nëꞌë, san siꞌ lu nëꞌë caꞌ Xuzaꞌ, nasölëꞌë nedaꞌ.
37 — Aquele que, por ser meu seguidor, receber uma criança como esta estará também me recebendo. E quem me receber não recebe somente a mim, mas também aquele que me enviou.
38 Niꞌr Juan gudxëꞌ Jesús: ―Bönniꞌ Usëdi, bléꞌituꞌ‑nëꞌ bönniꞌ rubijëꞌ yuguꞌ böꞌ xöhuiꞌ, rugunëꞌ dxin lauꞌ. Gna béꞌituꞌ lëꞌ cutur gunëꞌ caꞌ, le cutu dëꞌë rëꞌu.
38 João disse: — Mestre, vimos um homem que expulsa demônios pelo poder do nome do senhor, mas nós o proibimos de fazer isso porque ele não é do nosso grupo.
39 Niꞌr Jesús gudxëꞌ lëꞌ: ―Cutu gna béꞌiliꞌ lëꞌ, le chquiꞌ zoëꞌ bönniꞌ runëꞌ tu yöl‑laꞌ huac zaꞌ yehuaꞌ yubá, rugunëꞌ dxin laꞌ nedaꞌ, cutu caꞌ gac gnë ziꞌë quiaꞌ bönniꞌ naꞌ.
39 Jesus respondeu:
40 Cni nac, nu curdáꞌbagaꞌ rëꞌu, raclen rëꞌu nu naꞌ.
40 Porque quem não é contra nós é por nós.
41 Nútiꞌtëz nu gunn queëliꞌ tu zxígaꞌdauꞌ nis guiꞌjliꞌ le daꞌliꞌ nedaꞌ, Cristo, siꞌcz le ral‑laꞌ siꞌ nu naꞌ.
41 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem der um copo de água a vocês, porque vocês são de Cristo, com toda a certeza receberá a sua recompensa.
42 Gnëꞌ caꞌ Jesús: ―Nútiꞌtëz nu gun ga gunbiꞌ dul‑laꞌ tubiꞌ biꞌidauꞌ cni réjlëꞌbiꞌ nedaꞌ, dxiꞌar gac nu ugal‑laꞌ guich ryëtu yag yeni nu naꞌ, len tsajchúꞌn lëꞌ lu nis zxön.
42 Jesus continuou:
43 Chquiꞌ tu naꞌu gun ga gunuꞌ dul‑laꞌ, bchugu lei. Dxiꞌar gac quiuꞌ tsajtsaziuꞌ ga suꞌ gbanuꞌ zoa tuz naꞌu, clëg zoa chop naꞌu, atiꞌ tsajtsaziuꞌ lu guiꞌ gabíl, ga niꞌ cutu ul guiꞌ qui.
43 Se uma das suas mãos faz com que você peque, corte-a fora! Pois é melhor você entrar na vida eterna com uma só mão do que ter as duas e ir para o inferno, onde o fogo nunca se apaga.
44 Latj niꞌ cutu latbaꞌ bzugaꞌ yuꞌucbaꞌ nup tsajcuáꞌ niꞌ, atiꞌ guiꞌ naꞌ cutu caꞌ ul.
44 [Ali os vermes que devoram não morrem, e o fogo nunca se apaga.]
45 Lëzcaꞌ cni, chquiꞌ tu niꞌu gun ga gunuꞌ dul‑laꞌ, bchugu lei. Dxiꞌar gac quiuꞌ, tsajtsaziuꞌ ga suꞌ gbanuꞌ zoa tuz niꞌu, clëg zoa chop niꞌu, atiꞌ tsajtsaziuꞌ lu guiꞌ gabíl, ga niꞌ cutu ul guiꞌ qui.
45 Se um dos seus pés faz com que você peque, corte-o fora! Pois é melhor você entrar na vida eterna aleijado do que ter os dois pés e ser jogado no inferno.
46 Latj niꞌ cutu latbaꞌ bzugaꞌ yuꞌucbaꞌ nup tsajcuáꞌ niꞌ, atiꞌ guiꞌ naꞌ cutu caꞌ ul.
46 [Ali os vermes que devoram não morrem, e o fogo nunca se apaga.]
47 Lëzcaꞌ cni, chquiꞌ tu yöj lauꞌ gun ga gunuꞌ dul‑laꞌ, gleaj lei. Dxiꞌar gac quiuꞌ tsajtsaziuꞌ ga rna bëꞌë Dios zoa tuz yöj lauꞌ, clëg zoa chop yöj lauꞌ, atiꞌ tsajtsaziuꞌ lu guiꞌ gabíl.
47 Se um dos seus olhos faz com que você peque, arranque-o! Pois é melhor você entrar no
48 Latj niꞌ cutu latbaꞌ bzugaꞌ yuꞌucbaꞌ nup tsajcuáꞌ niꞌ, atiꞌ guiꞌ naꞌ cutu caꞌ ul.
48 Ali os vermes que devoram não morrem, e o fogo nunca se apaga.
49 ’Ruxiꞌiruꞌ bëlaꞌ zödiꞌ, rugál‑laꞌruꞌ lei raꞌ guiꞌ, cui gac ditj. Lë ni rusëdi rëꞌu ca luhuöác dxiꞌa yúguꞌtë bunách. Lëzcaꞌ cni, rëꞌnnëꞌ Dios gzxiꞌi zödiꞌ yúguꞌtë böaꞌ bëdxdauꞌ tuꞌzéguiꞌquëꞌ‑baꞌ lu bcugu laꞌy queëꞌ.
49 — Pois todas as pessoas serão
50 Dxiꞌa nac zödiꞌ, san chquiꞌ nit yöl‑laꞌ snaꞌ qui, ¿nacx úniruꞌ lei snaꞌ? Gul‑gác laꞌ lbiꞌizliꞌ ca zödiꞌ dxiꞌa, soaliꞌ dxíꞌadauꞌ tuliꞌ len yetuliꞌ.
50 O sal é uma coisa útil; mas, se perder o gosto, como é que vocês poderão lhe dar gosto de novo? Tenham sal em vocês mesmos e vivam em paz uns com os outros.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.