Romanos 3
Xchiʼdxyi cuubi dxiohs nin bieʼgaluuʼyi daada Jesucristu (El Nuevo Testamento en el zapoteco de Chichicapan y en español) (ZPVNT) vs NTLH
1 Per ziuuꞌ nin guiñiꞌ: “¿Xilla guilasahca chiꞌh gaca luꞌh tuhbi bwiinn Israel o chuu tuhbi bwaꞌ nin laa circuncisión tihxi luꞌh?”
1 Então qual é a vantagem de ser judeu? Será que ser circuncidado tem algum valor?
2 Per rñiꞌn, lasahca duxan. Ziga mwergalohtiiꞌ, nezloh raꞌ bwiinn Israel raꞌ badiꞌhi Dxiohs xchiꞌdxyi Ñiꞌh.
2 Tem, sim, e de muitas maneiras! E a primeira vantagem é que Deus entregou a sua mensagem aos cuidados dos judeus.
3 Yannah gazoꞌba nuꞌh, ¿xa gaca sidela ayiru chechiistoꞌ nuhn raꞌ ba xcweenta xchiꞌdxyi Dxiohs nin zeezahnee raꞌ ba? ¿Ta pur niꞌchi dxiꞌraꞌ chi ayi guzaꞌloh Dxiohs dxyiꞌdxyi nin biaꞌhannee dxyiꞌdxyi Ñiꞌh laꞌh raꞌ ba?
3 Mas, se alguns não foram fiéis, será que por isso Deus vai ser infiel?
4 ¡Pwihsi guyaa ayi gaca ziꞌchi! Alcontrariu Dxiohs par tuꞌpazi zeezahnee Ñiꞌh ziga naa xcweenta dxyiꞌdxyi raꞌ nin naa guchii, nicala garaatiiꞌ raꞌ bwiinn raꞌ gaca bwiinn nin ruuꞌyi dxixiꞌhw. Pwihsi squiiꞌ rñiꞌ loh Xchihtsi Dxiohs:
4 De modo nenhum! Que Deus continue a ser verdadeiro, mesmo que todas as pessoas sejam mentirosas. Como dizem as Escrituras Sagradas a respeito dele: “Que fique provado que tu tens razão quando falas e que sejas vencedor quando fores julgado.”
5 Per sidela laꞌh xtsiꞌn dxaaba raꞌ nuꞌh ralluuꞌyin tin galuuꞌyi raꞌ nuꞌh, Dxiohs naa bwen duxa, ¿xa guidiꞌtsi nuꞌh? ¿Ta guidiꞌtsi nuꞌh Dxiohs ayi naa Ñiꞌh bwen cun laꞌh nuꞌh laasii runiꞌhi Ñiꞌh tuhbi guelnah laꞌh nuꞌh? (Rñiꞌn loh tu ziga xchiꞌdxyi bwiinn guihdxyiyuh.)
5 Mas, se as injustiças que cometemos servem para mostrar que Deus age com justiça, o que é que podemos dizer? Que Deus é injusto quando nos castiga? (Eu falo aqui como as pessoas costumam falar.)
6 ¡Pwihsi ayi naan ziꞌchi!, laasii sidela laꞌh Dxiohs ñahca Ñiꞌh nadxaaba, ¿xalla ñahca chiꞌh ñuhnn Ñiꞌh guelguxchisi xcweenta raꞌ bwiinn guihdxyiyuh?
6 É claro que não! Se Deus não fosse justo, como poderia julgar o mundo?
7 Per sidela laꞌh xcweenta raꞌ bwiinn dxixiꞌhwun ralluꞌyi tin mahzi ru rahca guchii xchiꞌdxyi Dxiohs nin naa llaꞌñih, ¿xixnaa chiꞌh rahca xcweenta xquelguxchisihn zigazi naan tuhbi bwiinn duhlda?
7 Mas digamos que a minha mentira faz com que a verdade de Deus fique mais clara, aumentando assim a glória dele. Nesse caso, por que é que devo ainda ser condenado como pecador?
8 Pwihsi sidela ñahca ziꞌchi, ¿xixnaa ayi chyu guunn cohsa dxaaba tin dxiꞌ cohsa zaꞌca? Deeꞌ nin mahzi rñiꞌ nuu raꞌ bwiinn cun lligaaba dxaaba nin riuuꞌ raꞌ ba rahbi raꞌ ba laꞌh nu raluuꞌyi nu, per bwiinn raꞌ nin rñiꞌ raꞌ squiiꞌ mahzi dxiaaba xjwisi Dxiohs yihca raꞌ ba.
8 Então por que não dizer: “Façamos o mal para que desse mal venha o bem”? Na verdade alguns têm me caluniado, dizendo que eu afirmo isso. Porém eles serão condenados como merecem.
9 Ya nnaha xchiꞌh, ¿ta laꞌh chiꞌh nu nin naa nu bwiinn Israel mahzi bwiinn zaꞌca ru nu loh raꞌ nin ayi naa raꞌ bwiinn Israel? ¡Pwihsi aaca!, laasii laꞌh nu bachiñiꞌla laꞌh raꞌ bwiinn Israel raꞌ cun snuhn raꞌ bwiinn naa raꞌ ba bwiinn duhlda.
9 Então será que nós, os judeus, estamos em melhor situação do que os não judeus? De modo nenhum! Já mostrei que todos, judeus e não judeus, estão debaixo do poder do pecado.
10 Laasii loh Xchihtsi Dxiohs rñiꞌ squii:
10 Como dizem as Escrituras Sagradas: “Não há uma só pessoa que faça o que é certo;
11 ayi nin tuhbi paꞌh bwiinn nin rahcabwaꞌ xa naa Dxiohs, nee ayiza bwiinn nin gadxiꞌhyi laꞌh Dxiohs.
11 não há ninguém que tenha juízo; não há ninguém que adore a Deus.
12 Garaa raꞌ ba gunaꞌzu nehza raꞌ ba neziuh dxaaba; ayi galluꞌyi raꞌ ba laasii garaa raꞌ ba naꞌhla raꞌ ba xcweenta dziꞌn dxaaba raꞌ.
12 Todos se desviaram do caminho certo, todos se perderam. Não há mais ninguém que faça o bem, não há ninguém mesmo.
13 Ya bidxee yahnn raꞌ ba rreꞌh ganaalla dxyiꞌdxyi xihn, nin naan ziga tuhbi baꞌ nin zohba llaala,
13 Todos mentem e enganam sem parar. Da língua deles saem mentiras perversas, e dos seus lábios saem palavras de morte, como se fossem veneno de cobra.
14 Ya rwaaꞌ raꞌ ba ganaalla dxyiꞌdxyi guerguii zohban, cun ganaalla dxyiꞌdxyinah nin riasaa bwiinn rñiꞌ loh lasaaꞌ raꞌ ba.
14 A boca deles está cheia de terríveis maldições.
15 Ya ñaaꞌ raꞌ ba rusalluꞌhn laꞌh raꞌ ba tin ruñichiloh raꞌ ba xquelnabahan raꞌ snuhn raꞌ bwiinn.
15 Eles se apressam para matar.
16 Caachiꞌhzi nin rii raꞌ ba ruhnn raꞌ ba dziꞌn dxaaba cun rutiꞌdxi lasaaꞌ raꞌ ba trabahjw duxa.
16 Por onde passam, deixam a destruição e a desgraça.
17 Ya ayi nuꞌnbwaꞌ raꞌ ba ziga xa guibahannee nasaa lasaaꞌ raꞌ ba, laꞌh Dxiohs.
17 Não conhecem o caminho da paz
18 Nee nin ayi xi guelnadxyiꞌbi riuuꞌ lastoꞌ raꞌ ba laꞌh Yuꞌbi Dxiohs.
18 e não aprenderam a temer a Deus .”
19 Bwen-bwen naann nuꞌh garaa nin rñiꞌ loh xlehyi Moisehs, rñiꞌn xcweenta bwiinn raꞌ nin naann raꞌ lehyi chi, tin garaa raꞌ ba gadaꞌw rwaaꞌ raꞌ ba, nee tin garaa raꞌ za bwiinn dxiaꞌhan loh xquel guxchisi Dxiohs.
19 Nós sabemos que tudo o que a lei diz é dito para os que vivem debaixo da lei. Isso a fim de que todos parem de se justificar e a fim de que todas as pessoas do mundo fiquem debaixo do julgamento de Deus.
20 Ya nicala ñuzoꞌbadxiahga tuhbi bwiinn garaatiiꞌ dxyiꞌdxyi nin caa loh lehyi, per ayi lehyi dxiꞌh chi gusiaꞌpitii xtuhlda ba, laasii pur xcweenta lehyi rahcabwaꞌ nuꞌh naa nuꞌh bwiinn duhlda.
20 Pois ninguém é aceito por Deus por fazer o que a lei manda, porque a lei faz com que as pessoas saibam que são pecadoras.
21 Per nnah riaꞌhan lehyi guriinca, ya desde galohyi guzoꞌbaloh cagaluuꞌyi Dxiohs gahca laꞌh nuꞌh xa foorma rusiaꞌpitii Ñiꞌh xtuhlda raꞌ nuꞌh, ya foorma chi caa loh dxihtsi xteenn lehyi cun loh dxihtsi raꞌ xteenn guehtu profehta raꞌ,
21 Mas agora Deus já mostrou que o meio pelo qual ele aceita as pessoas não tem nada a ver com lei . A Lei de Moisés e os Profetas dão testemunho do seguinte:
22 ya squiiꞌ naa stuhbi foorma chi: Chyu chiꞌhzi nin chechiistoꞌ ñiꞌh xchiꞌdxyi Jesucristu, zahca nayaa ba nezloh Dxiohs, nee ziꞌchi ruhnn Dxiohs cun garaa raꞌ bwiinn raꞌ nin riachiistoꞌ ñiꞌh laasii ayi ruhnn Ñiꞌh guriin-guriin cun cada tuhbigah raꞌ bwiinn,
22 Deus aceita as pessoas por meio da fé que elas têm em Jesus Cristo. É assim que ele trata todos os que creem, pois não existe nenhuma diferença entre as pessoas.
23 laasii garaatiiꞌ raꞌ bwiinn guihdxyiyuh laꞌbañihchi nezloh Dxiohs, pwihsi ayi gaaldaaguzuh guidiꞌhnn nuꞌh dziꞌn zaꞌca ziga nin ruhnn Ñiꞌh,
23 Todos pecaram e estão afastados da presença gloriosa de Deus.
24 per pur nin balahsastoꞌ Ñiꞌh laꞌh nuꞌh sinque ayi chyu gudxihlli laꞌh Ñiꞌh baniꞌhi Ñiꞌh riaꞌhan nayaa nuꞌh nezloh Ñiꞌh pur nin gudxihlli Jesucristu guelguxchisi xteenn duhlda niꞌchin nin gusiaꞌpitii Ñiꞌh xtuhlda raꞌ nuꞌh.
24 Mas, pela sua graça e sem exigir nada, Deus aceita todos por meio de Cristo Jesus, que os salva. Deus ofereceu Cristo como sacrifício para que, pela sua morte na cruz, Cristo se tornasse o meio de as pessoas receberem o perdão dos seus pecados, pela fé nele. Deus quis mostrar com isso que ele é justo. No passado ele foi paciente e não castigou as pessoas por causa dos seus pecados; mas agora, pelo sacrifício de Cristo, Deus mostra que é justo. Assim ele é justo e aceita os que creem em Jesus.
25 Per guxeꞌhla Dxiohs laꞌh Jesucristu tin gucah Ñiꞌh loh cruhzi nezloh raꞌ bwiinn tin ziꞌchi gudxihlli Ñiꞌh garaa raꞌ xtuhlda chyuuchiꞌhzi bwiinn nin chechiistoꞌ ñiꞌh xchiꞌdxyi Dxiohs pur xcweenta llarihn Jesucristu. Ziꞌchi bwiꞌhnn Dxiohs tin baluuꞌyi Ñiꞌh xa guibahan nayaa raꞌ bwiinn nezloh Ñiꞌh. Galoh guhpa si Ñiꞌh paseensi laꞌh raꞌ bwiinn, ayi bwiꞌhnn Ñiꞌh guelguxchisi pur xcweenta raꞌ xtuhlda raꞌ ba,
25 — ausente —
26 laasii ba naann Dxiohs cuuca guunn Ñiꞌh guelguxchisi xcweenta duhlda raꞌ chi tin ziꞌchi guluuꞌyi Ñiꞌh xa naa guelguxchisi xcweenta duhlda raꞌ chi nee tin ziꞌchiza guluuꞌyi Ñiꞌh nayaa Ñiꞌh nezloh garaa raꞌ bwiinn nee ziga xa ruhnn nayaa Ñiꞌh laꞌh chyuu chiꞌhzi bwiinn nin chechiistoꞌ ñiꞌh xchiꞌdxyi Jesucristu.
26 — ausente —
27 Niꞌchin nnah ¿ta zahca gachiñiꞌ nuꞌh nezloh Dxiohs pur xcweenta xtsiꞌn zaꞌca raꞌ nuꞌh? ¡Radiitsi rallaaꞌn naa niꞌca! ¿Xi lehyi rusiaꞌpitii xtuhlda raꞌ nuꞌh? ¿Ta lehyi nin rñiꞌ: “Gulguiꞌhnn dziꞌn zaꞌca”? ¡Ayi gaca ziꞌca!, laasii tuhsi lehyi nuu nin rusiaꞌpitii duhlda, ya lehyi chi rñiꞌ: “Gulchechiistoꞌ xchiꞌdxyi Jesucristu.”
27 Será que temos motivo para ficarmos orgulhosos? De modo nenhum! E por que não? Será que é porque obedecemos à lei? Não; não é. É porque cremos em Cristo.
28 Pwihsi laꞌnu baluuꞌyila Dxiohs ruhnn nayaa laꞌh bwiinn nin riachiistoꞌ ñiꞌh xchiꞌdxyi Ñiꞌh, nee nin ayi ruhnn cweenta Ñiꞌh sidela bwiꞌhnn ba ziga nnaa loh xlehyi Moisehs o nicala ayi bwiꞌhnn ban.
28 Assim percebemos que a pessoa é aceita por Deus pela fé e não por fazer o que a lei manda.
29 ¿Nee ta laꞌhsi raꞌ bwiinn Israel naa Xchiohs ñiꞌh laꞌh Dxiohs? ¿Tayi naa Ñiꞌh Xchiohs raꞌ garaa raꞌ bwiinn guihdxyiyuh? Pwihsi guyaa neezaa raꞌ ba naa Ñiꞌh Xchiohs raꞌ ba,
29 Ou será que Deus é somente Deus dos judeus? Será que não é também Deus dos não judeus? Claro que é!
30 pwihsi ayi ziahan Dxiohs sola nuu tuhbi dxiꞌh Ñiꞌh: Dxiohs nin rusiaꞌpitii xtuhlda raꞌ bwiinn chin riachiistoꞌ raꞌ ba xchiꞌdxyi Ñiꞌh, nicala ziga bwiinn Israel raꞌ nin nuu bwaꞌ tihxi raꞌ ñiꞌh ba o nicalaza chyuchiꞌhzi bwiinn raꞌ nin aadxi nuu raꞌ bwaꞌ xteenn raꞌ bwiinn Israel.
30 Deus é um só e aceitará os judeus na base da sua fé e também aceitará os não judeus por meio da fé que eles têm.
31 Pwihsi, ¿ta gachiñiꞌ nuꞌh ayi ru guilasahca xlehyi Moisehs pur nin riachiistoꞌ nuꞌh xchiꞌdxyi Jesucristu? Pwihsi guyaa ayi gaca ziꞌchi sino que mahs cagazoꞌbadxiahga nuꞌh xchiꞌdxyi xlehyi Moisehs chin riachiistoꞌ nuꞌh xchiꞌdxyi Jesucristu.
31 Será que isso quer dizer que, por causa da fé, nós tratamos a lei como se ela não valesse nada? Não; de modo nenhum! Pelo contrário, afirmamos que a lei tem valor.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.