Romanos 2

Xchiʼdxyi cuubi dxiohs nin bieʼgaluuʼyi daada Jesucristu (El Nuevo Testamento en el zapoteco de Chichicapan y en español) (ZPVNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Pwihsi niꞌchin yiꞌh ziga ruluuꞌyi xcwihin luꞌh laꞌh raꞌ stuhbi bwiinn ayi nuu guiñiꞌ luꞌh ayi xtuhlda luꞌh nee nicala chyuu chiꞌhzi nin naa luꞌh, laasii ziga rucaꞌchiah luꞌh laꞌh stuhbi bwiinn cayuhnn luꞌh yiꞌh condenahdu, laasii yiꞌh ziga ruluuꞌyixcwihin luꞌh laꞌh bwiinn neezaa luꞌh ruhnn luꞌh ziꞌchi gahca.
1 Meu amigo, não importa quem você seja, você não tem desculpa quando julga os outros. Pois, quando você os julga, mas faz as mesmas coisas que eles fazem, você está condenando a você mesmo.
2 Pwihsi naann raꞌ nuꞌh xa ruhn Dxiohs guelguxchisi zaꞌca chin rudziiꞌbaduhlda Ñiꞌh yihca raꞌ bwiinn raꞌ nin ruhnn raꞌ cohsa raꞌ squiiꞌ,
2 Nós sabemos que Deus é justo quando condena os que fazem essas coisas.
3 ya yiꞌh ziga ruluuꞌyixcwihin luꞌh laꞌh snuhn bwiinn raꞌ nee ziꞌchi gahca naa xtsiꞌn luꞌh, ¿ta ruhnn luꞌh lligaaba zuhnn luꞌh gahn taꞌh luꞌh loh xjwisi Dxiohs?
3 Mas você, que faz as mesmas coisas que condena nos outros, será que você pensa que escapará do julgamento de Deus?
4 Rbweꞌhestoꞌ luꞌh garaa nin ruhnn Ñiꞌh para yiꞌh laasii naa Ñiꞌh bwen duxa, ralahsa duxa stoꞌ Ñiꞌh nee cun zirooꞌ paseensi nahpaa Ñiꞌh, ya yiꞌh ayi rudiꞌhi luꞌh cweenta cagabweꞌhecaa xquelnazaꞌca Ñiꞌh yiꞌh loh dziꞌn dxaaba tin gadxaꞌh loh xigaaba luꞌh,
4 Ou será que você despreza a grande bondade, a tolerância e a paciência de Deus? Você sabe muito bem que ele é bom e que quer fazer com que você mude de vida.
5 per yiꞌh dxyiꞌbi nahda luꞌh cun dxyiꞌbi dxipa stoꞌ luꞌh, niꞌchin nin ayi nnaa luꞌh guchaꞌh luꞌh loh xigaaba luꞌh tin chechiistoꞌ luꞌh xchiꞌdxyi Dxiohs. Pwihsi niꞌchin nin cayuhnn ziahan luꞌh caxchihgu para yiꞌh gahca para laꞌn dxyih nin guunn Dxiohs guelguxchisi ziga nin naa guchii paꞌh loh guihdxyiyuh,
5 Mas o seu coração é duro e teimoso. Por isso você está aumentando ainda mais o castigo que vai sofrer no dia em que forem revelados a ira e os julgamentos justos de Deus,
6 ya hastayi guunn Dxiohs guelguxchisi loh raꞌ bwiinn guihdxyiyuh chiꞌchiyi zidxihlli Ñiꞌh loh cada tuhbigah tu zigapaꞌh xcweenta xtsiꞌn cada tuhbigah tu.
6 pois ele recompensará cada um de acordo com o que fez.
7 Ya laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ nin radxiꞌhyi raꞌ loh xquelñaꞌñih Dxiohs cun guelnabahan nacuubi, nee guziꞌguehlda za raꞌ ba guibahan zaꞌca raꞌ ba gaduhbi lagaꞌtiiꞌ; bwiinn raꞌ chi zudiꞌhi Ñiꞌh guelnabahan nacuubi;
7 Deus dará a vida eterna às pessoas que perseveram em fazer o bem e buscam a glória , a honra e a vida imortal .
8 per laꞌh raꞌ bwiinn nin gudxiꞌhyisi xneziuh gahca raꞌ ba cun basahcalohza raꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs tin mahzi badxiꞌhyi raꞌ ba dziꞌn dxaaba raꞌ, ziagaduhbillahnnee stoꞌ Dxiohs laꞌh raꞌ ba cun zudiꞌhiza Ñiꞌh tuhbi guelnah duxa laꞌh raꞌ ba.
8 Mas fará cair a sua ira e o seu castigo sobre os egoístas e sobre os que rejeitam o que é justo a fim de seguir o que é mau.
9 Ziuuꞌ guelrzaꞌcazii duxa para laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ nin ruhnn raꞌ cohsa dxaaba raꞌ, soobaalohon mwehrgalohtiiꞌ para laꞌh raꞌ bwiinn Israel raꞌ, cun neezaa para laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ nin ayi naa raꞌ bwiinn Israel raꞌ,
9 Haverá sofrimentos e aflições para todos os que fazem o mal, primeiro para os judeus e também para os não judeus.
10 per para laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ nin ruhnn raꞌ ganaalla cohsa zaꞌca gudiꞌhi Ñiꞌh guelrbwiidxyii stoꞌ para laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ chi, soobaalohzan mwergaloh para laꞌh raꞌ bwiinn Israel raꞌ nee ziꞌchiza para laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ nin ayi naa raꞌ bwiinn Israel.
10 Mas Deus dará glória, honra e paz a todos os que fazem o bem, primeiro aos judeus e também aos não judeus.
11 Laasii laꞌh Dxiohs ayi ruhnn Ñiꞌh guriin-guriin cun cada tuhbi raꞌ bwiinn.
11 Pois ele trata a todos com igualdade.
12 Ya garaa raꞌ bwiinn raꞌ nin guyuuꞌ xtuhlda ñiꞌh loh Dxiohs nee ayi biuꞌnbwaꞌ raꞌ ba xlehyi Ñiꞌh nin badiꞌhi Ñiꞌh laꞌh Moisehs, ziñichiloh raꞌ ba nezloh Ñiꞌh nicala sin laꞌh lehyi chi; ya bwiinn raꞌ nin rguꞌtii raꞌ duhlda loh Ñiꞌh nicala nahpa raꞌ ba xlehyi Moisehs, ya pur xcweenta lehyi chi zahca guelguxchisi xcweenta raꞌ ba,
12 Todos aqueles que pecam sem conhecer a lei de Deus se perderão sem essa lei; mas todos aqueles que pecam conhecendo a lei serão julgados por ela.
13 laasii bwiinn raꞌ nin rihn zi xcweenta xlehyi Moisehs ayi naa raꞌ ba bwiinn nayaa nez loh Dxiohs, sino que sola bwiinn raꞌ nin ruzoꞌbadxiahga paꞌca xcweenta lehyi chi, niꞌchi raꞌ si naa bwiinn nayaa nez loh Ñiꞌh,
13 Porque as pessoas que Deus aceita não são aquelas que somente ouvem a lei, mas aquelas que fazem o que a lei manda.
14 laasii chin laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ nin ayi naa raꞌ bwiinn Israel ayi nahpa raꞌ ba lehyi chi, laasii laꞌh gahca raꞌ ba nahpa raꞌ ba xlehyi raꞌ ba pur xcweenta lastoꞌ raꞌ ba; bwiinn raꞌ squiiꞌ nicala ayi nahpa raꞌ ba lehyi nin baniꞌhi Dxiohs laꞌh Moisehs laꞌhgahca lastoꞌ raꞌ ba naa xlehyi raꞌ ba.
14 Os não judeus não têm a lei. Mas, quando fazem pela sua própria vontade o que a lei manda, eles são a sua própria lei, embora não tenham a lei.
15 Pwihsi cohsa bwen raꞌ nin ruhnn raꞌ ba ruluuꞌyiloh neziuh zaꞌca nin nuu lastoꞌ raꞌ ba, ya lastoꞌ raꞌ ba ruluuꞌyi cuun loh garaa cohsa nin ruhnn raꞌ ba nin naa cohsa zaꞌca ya neezaa cuun za nin naa cohsa dxaaba.
15 Eles mostram, pela sua maneira de agir, que têm a lei escrita no seu coração. A própria consciência deles mostra que isso é verdade, e os seus pensamentos, que às vezes os acusam e às vezes os defendem, também mostram isso.
16 Garaa raꞌ cohsa riiꞌ zizohbagahcan chin gadzihn dxyih nin guunn Dxiohs guelguxchisi xcweenta lligaaba nagaꞌtsi raꞌ nin nuu lastoꞌ garaatiiꞌ raꞌ bwiinn pur xcweenta Jesucristu, nee pur xcweenta ziga naa xchiꞌdxyi Dxiohs nin ruluꞌyiꞌhn.
16 E, de acordo com o evangelho que eu anuncio, assim será naquele dia em que Deus, por meio de Cristo Jesus, julgará os pensamentos secretos de todas as pessoas.
17 Yiꞌh rñiꞌ luꞌh naa luꞌh tuhbi bwiinn Israel nee neezaa zeezahnee luꞌh xlehyi Moisehs nee nayachi luꞌh pur xcweenta ziga rñiꞌ luꞌh rihn Dxiohs xchiꞌdxyi luꞌh,
17 O que dizer de você? Você diz que é judeu, confia na lei e se orgulha do Deus que você adora.
18 nee nuꞌnbwaꞌ za luꞌh nin xclaaꞌdzi Dxiohs guunn luꞌh, ya lehyi ruluuꞌyi yiꞌh tin cwii luꞌh nin naa mahzi bwen,
18 Você sabe o que Deus quer que você faça e aprende na lei a escolher o que é certo.
19 nee rñiꞌza luꞌh nahpa luꞌh siguhra zahcabwaꞌ luꞌh xa guunn luꞌh guluuꞌyi luꞌh neziuh laꞌh raꞌ nin ayi rihn raꞌ loh raꞌ ñiꞌh, nee xa guziaꞌñih za luꞌh para sah raꞌ bwiinn raꞌ nin nuu raꞌ loh nacahyi;
19 Você tem a certeza de que é guia dos cegos, luz para os que estão na escuridão,
20 nee neezaa rñiꞌ luꞌh rahcabwaꞌ luꞌh xa guluuꞌyi luꞌh laꞌh raꞌ bwiinn nin ayi xi gaann tiiꞌ nee xa guiñiꞌneeza luꞌh rñiꞌnee luꞌh laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ nin ayi razaꞌ raꞌ dxyiꞌdxyi, ya que yiꞌh nahpa luꞌh rrehgla xteenn guelrahcabwaꞌ cun xcweenta dxyiꞌdxyi nanchii.
20 orientador dos que não têm instrução e professor dos jovens. Você está certo de que encontra na lei a apresentação completa do conhecimento e da verdade.
21 Pwihsi sidela yiꞌh ruluuꞌyi luꞌh laꞌh raꞌ snuhn raꞌ bwiinn raꞌ, ¿xixnaachiꞌh ayi riaꞌñih loh xigaaba luꞌh guluuꞌyi luꞌh yiꞌh gahca? Yiꞌh ziga ruluuꞌyi luꞌh rñiꞌ luꞌh xchiꞌdxyi Dxiohs ayi nuu cwaaꞌn raꞌ bwiinn, ¿xixnaa chiꞌh rbaaꞌn luꞌh?
21 Você, que ensina os outros, por que é que não ensina a você mesmo? Se afirma que não se deve roubar, por que é que você mesmo rouba?
22 Sidela yiꞌh gahca rñiꞌ luꞌh ayi gaca bwiinn bwiinn gubwihlli, ¿xixnaa chiꞌh ruhnn luꞌhn yiꞌh? Sidela yiꞌh gahca za rdxyiꞌchinee luꞌh laꞌh raꞌ figuhra raꞌ dxaan raꞌ, ¿xixnaa chiꞌh yiꞌh gahca rbaaꞌn luꞌh cohsa zaꞌca nin nuu laꞌn yuuꞌ raꞌ hasta nuu raꞌ niꞌchi raꞌ?
22 Se você diz que não se deve cometer adultério, por que é que você mesmo comete adultério? Você odeia os ídolos, mas rouba as coisas dos templos.
23 Ruhnn nayachi luꞌh pur xcweenta lehyi, per ruziꞌxtuhyi luꞌh laꞌh Dxiohs pura ayi ruzoꞌbadxiahga luꞌh xchiꞌdxyi lehyi chi.
23 Você se orgulha de ter a lei de Deus, mas você é uma vergonha para Deus porque desobedece à sua lei.
24 Cun rasohn rahbi loh Xchihtsi Dxiohs squii: “Laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ nin ayi naa raꞌ bwiinn Israel raꞌ rñiꞌ tohnta raꞌ ba xcweenta Dxiohs pur ayi ruzoꞌbadxiahga tu xchiꞌdxyi Ñiꞌh.”
24 Pois as Escrituras Sagradas dizem: “Os não judeus falam mal de Deus por causa de vocês, os judeus.”
25 Pwihsi guchiica ziga, nin ruzoꞌbadxiahga xcweenta xlehyi Moisehs, mahs balaaquiꞌhn ralluuꞌyi bwaꞌ nin laa circuncisión nin riuuꞌ ba, per sidela laꞌh ba ayi ruzoꞌbadxiahga ba xcweenta xlehyi Moisehs, pwihsi bwiinn chi naa ba ziga nin ayi nuu bwaꞌ chi.
25 A circuncisão tem valor se você, que é judeu, obedecer à lei; porém, se não obedecer, é como se você não tivesse sido circuncidado.
26 Ya ziga laꞌh bwiinn nin ayi guyuuꞌ bwaꞌ tihxi ñiꞌh, per sidela laꞌh bwiinn chi ruzoꞌbadxiahga ba ziga ruluuꞌyi xlehyi Moisehs, rdiiꞌdxi ba zigazi tuhbi bwiinn nin guyuuꞌ bwaꞌ nee nicala nagahdxi chuu ba bwaꞌ.
26 E, se um homem que não foi circuncidado obedecer aos mandamentos da lei, Deus o tratará como se ele fosse circuncidado.
27 Bwiinn nin ayi bwaꞌ tihxi ñiꞌh, nee ruzoꞌbadxiahga ba xcweenta xlehyi Moisehs, bwiinn chi guunn guelguxchisi xcweenta luꞌh nicala nahpa luꞌh xcweenta lehyi nee nicala naa luꞌh nin nuu bwaꞌ per nin ruhnn luꞌh ayi ruzoꞌbadxiahga luꞌhn,
27 Assim vocês, judeus, serão condenados pelos não judeus, pois vocês desobedecem à lei apesar de terem essa lei escrita e de serem circuncidados, enquanto que os não judeus obedecem à lei, embora não sejam circuncidados.
28 laasii ziga naa luꞌh tuhbi bwiinn Israel ayi nez dihtsi jwehra si dxiꞌh luꞌh gaca luꞌhn, ziꞌchi gahcaza ziga riuuꞌ za bwaꞌ tihxi bwiinn ayi sohla dxiꞌhza gaca ban tihxi ba,
28 Portanto, eu pergunto: quem é judeu de fato e circuncidado de verdade? É claro que não é aquele que é judeu somente por fora e circuncidado só no corpo.
29 laasii bwiinn nin naa paꞌcaa tuhbi bwiinn Israel, naa ban desde laꞌn lastoꞌ ba, nee bwaꞌ nin laa circuncisión caabwaꞌ za ban laꞌn lastoꞌ ba ayi pur ruzoꞌbadxiahga dxiꞌh ba dxyiꞌdxyi nin caa loh xlehyi Moisehs, sino que laasii laꞌh Spíritu Saantugahca bacaꞌh bwaꞌ chi laꞌh ba; nee Dxiohsgahca rñiꞌ zaꞌca pur laꞌh ba, niꞌchin ayi xchiꞌhn bweꞌzii guiñiꞌ zaꞌca bwiinn guidxyiyuh pur laꞌh ba.
29 Pelo contrário, o verdadeiro judeu é aquele que é judeu por dentro, aquele que tem o coração circuncidado; e isso é uma coisa que o Espírito de Deus faz e que a lei escrita não pode fazer. E o louvor que essa pessoa recebe não vem de seres humanos, mas vem de Deus.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.