Mateus 23

Xchiʼdxyi cuubi dxiohs nin bieʼgaluuʼyi daada Jesucristu (El Nuevo Testamento en el zapoteco de Chichicapan y en español) (ZPVNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Chiꞌchi guzoꞌbaloh cañiꞌnee Jesuhs laꞌh raꞌ bwiinn cun laꞌh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh rahbi Ñiꞌh:
1 Então Jesus falou à multidão e aos seus discípulos.
2 ―Mwehsu raꞌ nin ruluuꞌyi xlehyi Moisehs cun bwiinn fariseu raꞌ ruluuꞌyi raꞌ ba ziga naa xlehyi Moisehs.
2 Ele disse:
3 Pwihsi rñiꞌn loh tu gulgazoꞌbadxiahga xchiꞌdxyi zi raꞌ ba per ayi chezahnee tu xmahn ba, laasii laꞌh raꞌ ba rñiꞌ raꞌ ba tuhbi dxyiꞌdxyi mahzi guriinyi nin rareꞌcaa raꞌ ba ruhnn raꞌ ba.
3 Por isso vocês devem obedecer e seguir tudo o que eles dizem. Porém não imitem as suas ações, pois eles não fazem o que ensinam.
4 ¿Xixnaa rusaguꞌa raꞌ ba nin naaꞌha laꞌh raꞌ bwiinn nin ayi chipa raꞌ bwiinn, ya laꞌh raꞌ ba nin tuhbi bacwihnaa raꞌ ba ayi rñiꞌbi raꞌ ban?
4 Amarram fardos pesados e os põem nas costas dos outros, mas eles mesmos não os ajudam, nem ao menos com um dedo, a carregar esses fardos.
5 Ruhnn raꞌ ba squiiꞌ tin rdxiꞌhyi raꞌ ba nez gadxyigaaꞌ loh raꞌ bwiinn nin ruhnn raꞌ ba, nee riuuꞌ za stoꞌ raꞌ ba rcah dxyiꞌdxyi raꞌ nin caa loh Xchiꞌdxyi Dxiohs locah raꞌ ba cun nez rwaaꞌ llehcu raꞌ ba loh xahba raꞌ ba, nee neezaa ruhnn gurooꞌ raꞌ ba luhlla xahba raꞌ ba tin guluuꞌyi raꞌ ba bwiinn zaꞌca duxa raꞌ ba loh snuhn raꞌ bwiinn,
5 Tudo o que eles fazem é para serem vistos pelos outros. Vejam como são grandes os trechos das das suas
6 nee rdxiꞌhyi za raꞌ ba nez rzohba raꞌ ba delantatiiꞌ hasta rahca guelwahw zaꞌca nee ziꞌchi gahcaza ruhnn raꞌ ba laꞌn guidoꞌ biꞌtuꞌhn raꞌ hasta radiaaꞌha raꞌ bwiinn Israel puur delantatiiꞌ riasohba raꞌ ba,
6 Eles preferem os melhores lugares nos banquetes e os lugares de honra nas
7 nee xclaaꞌdzi za raꞌ ba garaa raꞌ bwiinn chiꞌh zi nin gadxaꞌga laꞌh raꞌ ba loh neziuh gugahpa Dxiohs laꞌh raꞌ ba cun gaduhbi stoꞌ raꞌ ba nee tin guiñiꞌ za raꞌ bwiinn loh raꞌ ba: “Mwehsu”, niꞌchi xclaaꞌdzi raꞌ ba.
7 Gostam de ser cumprimentados com respeito nas praças e de ser chamados de “mestre”.
8 Ya rahbi Ñiꞌh loh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh:
8 Porém vocês não devem ser chamados de “mestre”, pois todos vocês são membros de uma mesma família e têm somente um Mestre.
9 nee ayi za guiñiꞌ tu loh chyuulla: “Paah” loh guidxyiyuh laasii tuhbi dxiꞌh Xtaada tu nuuꞌ; laꞌh Ñiꞌh nuu dxibaaꞌ.
9 E aqui na terra não chamem ninguém de pai porque vocês têm somente um Pai, que está no céu.
10 Nee nin ayi za chiꞌhyi tu canehza guiñiꞌ bwiinn loh tu: “Ballwaaꞌn”, laasii laꞌh dxiꞌh Crixtu naa Ballwaaꞌn.
10 Vocês não devem também ser chamados de “líderes” porque vocês têm um líder, o
11 Bwiinn nin mahzi dziꞌbaloh loh tu nahpa gaca ba ziga mooza loh raꞌ snuhn raꞌ bwiinn
11 Entre vocês, o mais importante é aquele que serve os outros.
12 laasii bwiinn nin ruhnn lligaaba gaca lasahca ayi gaca lasahca ba, per bwiinn nin gaguuꞌdzi stoꞌ ñiꞌh zahca lasahca ba.
12 Quem se engrandece será humilhado, mas quem se humilha será engrandecido.
13 Chiꞌchi rahbi Ñiꞌh loh raꞌ bwiinn:
13 — Ai de vocês,
14 ’¡Prohbi za laꞌh tu mwehsu raꞌ nin ruluuꞌyi lehyi cun bwiinn fariseu raꞌ, bwiinn dxixiꞌhw duxa raꞌ! ¿Xixnaa rusiaꞌpitii tu yihdzi raꞌ gunnaꞌh viuhda raꞌ ya lwehgu gahca rbwihdxyi-rnaaba tu loh Dxiohs xchihrooꞌ? Per nin cabweeza laꞌh tu zirooꞌ ru guelrzaꞌcazii dxiaaba yihca tu.
14 [— Ai de vocês, mestres da Lei e fariseus, hipócritas! Pois vocês exploram as viúvas e roubam os seus bens e, para disfarçarem, fazem longas orações! Por isso o castigo de vocês será pior!]
15 ’¡Prohbi za laꞌh tu mwehsu raꞌ nin ruluuꞌyi lehyi cun fariseu raꞌ, bwiinn dxixiꞌhw bwiinn nahda raꞌ! Laꞌh tu caꞌnzaa tu loh guihdxyi raꞌ cun rdiiꞌdxi za tu stuhbi lahdu loh ñihsadoꞌ raꞌ tin cañiꞌnee tu bwiinn raꞌ tin gaann raꞌ ba Dxiohs ziga ruluuꞌyi tu, ya chin ruhnn tu gahn riuuꞌtii ba loh xcweenta ziga ruluuꞌyi tu, ruhnn tu ba ziga naa xigaaba tu mas chiohpa rutsiiga tu laꞌh bwiinn chi gabihldxyi hasta caa tu bwaꞌ laꞌh tu.
15 — Ai de vocês, mestres da Lei e fariseus, hipócritas! Pois vocês atravessam os mares e viajam por todas as terras a fim de procurar converter uma pessoa para a sua religião. E, quando conseguem, tornam essa pessoa duas vezes mais merecedora do inferno do que vocês mesmos.
16 ’¡Prohbi za laꞌh tu mwehsu raꞌ cun fariseu raꞌ nin naa raꞌ ziga bwiinn dxieꞌpa raꞌ! Rñiꞌ tu rahbi tu: “Bwiinn nin rñiꞌ chihpa: Pur lah guidoꞌ rooꞌ zuꞌnnañin, bwiinn chi ayi nahpa guzaꞌloh ba dxyiꞌdxyi nin guñiꞌ ba, per sidela guiñiꞌ chihpa ba: Pur ohro xteenn guidoꞌ rooꞌ zuꞌnnañin, bwiinn chi sihn nahpa guzaꞌloh xchiꞌdxyi ba nin guñiꞌ ba.”
16 — Ai de vocês, guias cegos! Pois vocês ensinam assim: “Se alguém jurar pelo Templo, não é obrigado a cumprir o juramento. Mas, se alguém jurar pelo ouro do Templo, então é obrigado a cumprir o que jurou.”
17 ¡Bwiinn nahda raꞌ bwiinn dxieꞌpa raꞌ! ¿Cuun nin lasahca ru? ¿Ta ohro o guidoꞌ nin ruhnntaaꞌyi yihca ohro?
17 Tolos e cegos! Qual é mais importante: o ouro ou o Templo que
18 Nee neezaa rahbi tu: “Sidela chyulla guiñiꞌ chihpa: Pur lah bacuꞌga xteenn guidoꞌ rooꞌ zuꞌnnañin, bwiinn chi ayi xi guilasahca xchiꞌdxyi ba, per sidela laꞌh bwiinn chi rñiꞌ chihpa ba: Pur lah guhn nin dziꞌba loh bacuꞌga chi zuꞌnnañin, bwiinn chi nahpa guzaꞌloh xchiꞌdxyi ba nin guñiꞌ ba.”
18 Vocês também ensinam isto: “Se alguém jurar pelo altar, não é obrigado a cumprir o juramento. Mas, se jurar pela oferta que está no altar, então é obrigado a cumprir o que jurou.”
19 ¡Bwiinn nahda raꞌ bwiinn dxieꞌpa raꞌ! ¿Cuun nin lasahca ru? ¿Ta guhn, o bacuꞌga nin ruhnntaaꞌyi laꞌh guhn?
19 Cegos! Qual é mais importante: a oferta ou o altar que santifica a oferta?
20 Pwihsi bwiinn nin rñiꞌ chihpa pur bacuꞌga nee pur nin dziꞌba yihcan rñiꞌ chihpa raꞌ ba;
20 Por isso, quando alguém jura pelo altar, está jurando pelo altar e por todas as ofertas que estão em cima dele.
21 ya bwiinn raꞌ nin rñiꞌ chihpa pur guidoꞌ ayi rñiꞌ chihpa ba pur guidoꞌ si sino que nee pur laꞌh Dxiohs nin nuu riꞌchi;
21 Quando alguém jura pelo Templo, está jurando pelo Templo e por Deus, que mora ali.
22 nee raꞌ za bwiinn nin rñiꞌchihpa pur llaaꞌndxibaaꞌ, neezaa rñiꞌ chihpa ba pur yahgaxiiyi xteenn Dxiohs cun laꞌh za Ñiꞌh.
22 E, quando alguém jura pelo céu, está jurando pelo trono de Deus e pelo próprio Deus, que está sentado nele.
23 ’¡Prohbi za laꞌh tu mwehsu raꞌ nin ruluuꞌyi lehyi cun fariseu raꞌ, bwiinn dxixiꞌhw raꞌ! Laꞌh tu rdxihlli tu tuhbigah tantu yihca tuhbi tsiꞌhgah loh Dxiohs xcweenta menta, anihs, cun cumihn; per ayi ruzoꞌbadxiahga tu dxyiꞌdxyi lehyi raꞌ nin mahzi lasahca ziga guelnabahan nayaa nee ziga guelralahsastoꞌ laꞌh bwiinn, nee cun guelriachiistoꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs. Dee raꞌ nahpa guunn tu nee snuhn raꞌ xchiꞌdxyi lehyi chi.
23 — Ai de vocês, mestres da Lei e fariseus, hipócritas! Pois vocês dão a Deus a décima parte até mesmo da hortelã, da erva-doce e do
24 ¡Laꞌh tu, nin naa raꞌ ziga bwiinn dxieꞌpa raꞌ nin xclaaꞌdzi guluuꞌyi neziuh! Mahzi riuuꞌ tu dxyiꞌdxyi lehyi nin gulliaaꞌha lasahca per dxyiꞌdxyi nin lasahca duxa ayi riuuꞌ tu ayi riaꞌzi tun, naa tu ziga bwiinn nin rbweꞌhe tuhbi balaaza loh xplahtu ñiꞌh nee ¡chiꞌchi rahbii ba tuhbi camehyu!
24 Guias cegos! Coam um mosquito, mas engolem um camelo!
25 ’¡Prohbi za laꞌh tu mwehsu raꞌ nin ruluuꞌyi lehyi cun fariseu raꞌ, bwiinn nahda bwiinn dxixiꞌhw raꞌ! Pwihsi laꞌh tu rdxiꞌbi tu nez dihtsi xiilla nin guee tu ñihsa laꞌn ñiꞌh cun plahtu, per nez laꞌn lastoꞌ tu gadxah chihpa guelgubaꞌn cun garaaloh lligaaba dxaaba nin ruhnn tu.
25 — Ai de vocês, mestres da Lei e fariseus, hipócritas! Pois vocês lavam o copo e o prato por fora, mas por dentro estes estão cheios de coisas que vocês conseguiram pela violência e pela ganância.
26 Bwiinn fariseu dxieꞌpa raꞌ, galoh chiꞌbi tu nez laꞌn nin guee tu nin gahw tu tin ziꞌchi dxiaa gaduhbin.
26 Fariseu cego! Lave primeiro o copo por dentro, e então a parte de fora também ficará limpa!
27 ’¡Prohbi za laꞌh tu mwehsu raꞌ nin ruluuꞌyi lehyi cun bwiinn fariseu raꞌ, bwiinn dxixiꞌhw duxa raꞌ! Naa tu ziga zi baꞌ raꞌ nin daꞌbi guiiꞌw dihtsi ñiꞌh ya rluuꞌyi zaꞌcan per laꞌn baꞌ chi ganaalla dzihta bwiinn guuchi nuu laꞌnan cun garaaloh nin ayi galluꞌyi raꞌ.
27 — Ai de vocês, mestres da Lei e fariseus, hipócritas! Pois vocês são como túmulos pintados de branco, que por fora parecem bonitos, mas por dentro estão cheios de ossos de mortos e de podridão.
28 Ziꞌchi naa tu laꞌh tu; nez dihtsi tu rluuꞌyi tu bwiinn zaꞌca tu loh raꞌ bwiinn, per laꞌn lastoꞌ tu mahzi gadxah chihpan dxyiꞌdxyi dxixiꞌhw raꞌ nee sola nuu zaꞌbitiiꞌ tu loh zi raꞌ nin naa xigaaba tu.
28 Por fora vocês parecem boas pessoas, mas por dentro estão cheios de mentiras e pecados.
29 ’¡Prohbi za laꞌh tu mwehsu raꞌ nin ruluuꞌyi lehyi cun bwiinn fariseu raꞌ, bwiinn dxixiꞌhw raꞌ! Laꞌh tu ruhnnchaꞌyi tu xpaꞌ raꞌ guehtu daada raꞌ nin guñiꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs cadxyih neezaa rzuhchaꞌyi tu xpaꞌ raꞌ bwiinn zaꞌca,
29 — Ai de vocês,
30 ya chiꞌchi rñiꞌ tu rahbi tu: “Sidela laꞌh nuꞌh ñuuꞌ raꞌ nuꞌh laꞌn dxyih raꞌ nin guyuuꞌ raꞌ xtaada guldooꞌ raꞌ nuꞌh, ayi chyu ñahcanee laꞌh raꞌ ba tin ñachidxiinn raꞌ nuꞌh laꞌh raꞌ daada raꞌ nin guñiꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs.”
30 E dizem: “Se tivéssemos vivido no tempo dos nossos antepassados, não teríamos feito o que eles fizeram, não teríamos matado os profetas.”
31 Ya cun garaa raꞌ dxyiꞌdxyi raꞌ riiꞌ laꞌh gahca tu rahcabwaꞌ tu naa tu llahga raꞌ guehtu xtatitarooꞌ tu nin gudxiinn laꞌh raꞌ guehtu daada raꞌ nin guñiꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs cadxyih,
31 Assim vocês confirmam que são descendentes daqueles que mataram os profetas.
32 ¡niꞌchin neezaa tu gulgazaꞌloh dziꞌn raꞌ nin bwiꞌhnn raꞌ xtatita raꞌ tu nin gudxiinn laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ nin guñiꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs!
32 Portanto, vão e terminem o que eles começaram!
33 ’¡Bwiinn raꞌ nin naa raꞌ ziga zi bweꞌlda raꞌ! ¡Lliiꞌn nin naa ziga bweꞌlda ñaꞌlaaꞌdzi raꞌ! ¿Xa guunn tu tin taꞌh tu tin ayi chee tu gabihldxyi?
33 Cobras venenosas, ninhada de cobras! Como esperam escapar da condenação do inferno?
34 Laasii naꞌh ziꞌxeꞌhlaꞌhn xpwiinn raꞌn nin guiñiꞌ xchiꞌdxyiꞌhn cun bwiinn nin gapa raꞌ guelnaann raꞌ, cun mwehsu raꞌ, per laꞌh tu zidxiinn tu paaldaa raꞌ ba cun gucaꞌh raꞌ tu ba loh cruhzi, ya snuhn raꞌ ba childxyihdxyi tu laꞌn guidoꞌ biꞌtuꞌhn raꞌ hasta radiaaꞌha tu, nee guicaꞌnaꞌhla za tu laꞌh raꞌ ba guihdxyi cun guihdxyi raꞌ.
34 Pois eu lhes mandarei profetas, homens sábios e mestres. Vocês vão matar alguns, crucificar outros, chicotear ainda outros nas
35 Niꞌchin yihca tu dxiaaba gallee llarihn bwiinn zaꞌca raꞌ nin billiꞌhi loh guidxyiyuh desde llarihn guehtu Abel hastayi llarihn guehtu Zacarías lliiꞌn Berequías nin gudxiinn raꞌ xtaada guldooꞌ tu laꞌn guidoꞌ hasta naa bacuꞌga.
35 Por isso Deus castigará vocês pela morte de todas as pessoas inocentes que os antepassados de vocês mataram, desde a morte do inocente Abel até a de Zacarias, filho de Baraquias, que vocês mataram entre o Templo e o altar.
36 Niꞌchin nin guchiin nin rñiꞌn loh tu garaa raꞌ llarihn raꞌ bwiinn raꞌ riiꞌ dxiaaba yihca raꞌ bwiinn nin rii nabahan loh guidxyiyuh nnah.
36 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: o castigo por tudo isso cairá sobre o povo de hoje.
37 Rahbi za Jesuhs:
37 Jesus terminou, dizendo:
38 Niꞌchin nnah nahpa ziaꞌhan daꞌtsi xquidoꞌ rooꞌ tu,
38 Agora a casa de vocês ficará completamente abandonada.
39 nee rñiꞌn loh tu ayi ru guibiaꞌgarii gwaꞌha tu naꞌh sola hastayi gadzihn dxyih nin gahbi tu: “Bwiꞌhnntaaꞌyi Dxiohs yihca bwiinn nin zeꞌ pur lah Ñiꞌh nin caꞌha Ñiꞌh.”
39 Eu afirmo que vocês não me verão mais, até chegar o tempo em que dirão: “Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor!”

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.