Mateus 13

Xchiʼdxyi cuubi dxiohs nin bieʼgaluuʼyi daada Jesucristu (El Nuevo Testamento en el zapoteco de Chichicapan y en español) (ZPVNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Ya dxyih chi gahca biriaꞌh Jesuhs rwaaꞌ yuuꞌ chi tin gwah Ñiꞌh hasta rwaaꞌ laguhn, ya chin badzihn Ñiꞌh riꞌchi guzohba Ñiꞌh rwaaꞌ laguhn chi,
1 Mais tarde, naquele mesmo dia, Jesus saiu de casa e sentou-se à beira-mar.
2 ya laasii badiaaꞌha ziahan bwiinn riꞌchi, niꞌchin gucah Ñiꞌh laꞌn tuhbi laancha, ya hasta laꞌnyi laancha chi guzohba Ñiꞌh. Ya garaa raꞌ bwiinn rii raꞌ hasta rwaaꞌyi ñihsa chi,
2 Logo, uma grande multidão se juntou ao seu redor. Então ele entrou num barco, sentou-se e ensinou o povo que permanecia na praia.
3 bwiiꞌyidxyiꞌdxyinee Ñiꞌh ziahan cweenta si laꞌh raꞌ ba, rahbi Ñiꞌh:
3 Jesus contou várias parábolas, como esta: “Um lavrador saiu para semear.
4 ya loh zeezah ba loh neziuh biaaba nuhn xooba ba loh nezyuh, ya lwehgu biaaba raꞌ maaniꞌhn loh neziuh chi tin gudahw raꞌ ma llooba chi,
4 Enquanto espalhava as sementes pelo campo, algumas caíram à beira do caminho, e as aves vieram e as comeram.
5 ya stuhbi lahta biaaba nuhnan lahda dxiah hasta ayi ziahan yuh, ya lwehgu gutahnan laasii ayi guhca biñihin gueeta loh yuh,
5 Outras sementes caíram em solo rochoso e, não havendo muita terra, germinaram rapidamente,
6 per chin bigaꞌhan gubihdxyi bacaꞌdxih gubihdxyi laꞌhan laasii ayi guyuuꞌ xcohpa loh yuh chi nee zigala ayi gunaꞌzu xtulbaaꞌhan lahda dxiah chi niꞌchin gubihdzin.
6 mas as plantas logo murcharam sob o calor do sol e secaram, pois não tinham raízes profundas.
7 Ya snuhn llooba chi biaaba lahda yaguihchi raꞌ, ya yaguihchi raꞌ chi ayi basaaꞌnan ñirooꞌ biñih chi sola guhcan dxihlli bachiidxiah, niꞌchin nin ayi xi guyuuꞌ lohon,
7 Outras sementes caíram entre espinhos, que cresceram e sufocaram os brotos.
8 per biñih nin biaaba loh yuh zaꞌca, niꞌchiyi badiꞌhi jusehchi zaꞌca; ya nuu raꞌ ñihza xteenn lloobwiꞌhn nin biaaba loh yuh guhcan ziahan llooba, ya snuhn raꞌn nalayi gucah llooba tihxi ñihza xteenn tuhbigah raꞌ lloobwiꞌhn nin gurih loh yuh, ya snuhn raꞌn galda bitsiꞌh si lloobwiꞌhn gucah tihxi tuhbigah raꞌ ñihza xteenn lloobwiꞌhn nin gurih loh yuh.
8 Ainda outras caíram em solo fértil e produziram uma colheita trinta, sessenta e até cem vezes maior que a quantidade semeada.
9 Pwihsi bwiinn nin zohballaala dxiahga ñiꞌh chuu ba chaꞌzi ba dxyiꞌdxyi raꞌ riiꞌ.
9 Quem é capaz de ouvir, ouça com atenção!”.
10 Ya chiꞌchi gwabiiga raꞌ xpwiinn Jesuhs loh Ñiꞌh tin rahbi raꞌ ba:
10 Os discípulos vieram e lhe perguntaram: “Por que o senhor usa parábolas quando fala ao povo?”.
11 Ya chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh:
11 Ele respondeu: “A vocês é permitido entender os segredos do reino dos céus, mas a outros não.
12 Pwihsi bwiinn nin nahpa la guelrahcabwaꞌ zicaꞌha ru ban loh guelrahcabwaꞌ nin nahpa la ba, ya ziꞌchi zahpa ba ziahan rooꞌ guelrahcabwaꞌ, per bwiinn nin ayi xi nahpa paꞌh hasta loh gulliaaꞌhyiꞌhn nin nahpa ba ziyapitiiꞌhin loh ba,
12 Pois ao que tem, mais lhe será dado, e terá em grande quantia; mas do que nada tem, até o que tem lhe será tirado.
13 pwihsi niꞌchin nin rñiꞌn cweenta si loh raꞌ bwiinn, laasii laꞌh raꞌ ba rwaꞌha raꞌ ba per ayi riin loh raꞌ ba; neezaa rihn dxiahga raꞌ ba per ayi riaꞌzi dxyiꞌdxyi yihca raꞌ ba,
13 É por isso que uso parábolas: eles olham, mas não veem; escutam, mas não ouvem nem entendem.
14 tin pur xcweenta raꞌ ba soobaa dxyiꞌdxyi raꞌ nin guñiꞌ guehtu profeta Isaías chin rahbi ba:
14 “Cumpre-se, desse modo, a profecia de Isaías que diz: ‘Quando ouvirem o que digo, não entenderão. Quando virem o que faço, não compreenderão.
15 laasii lastoꞌ raꞌ bwiinn raꞌ rii laꞌn biahca dxiipa, ya dxiahga raꞌ ba rihn raꞌ ba naaꞌha duxa,
15 Pois o coração deste povo está endurecido; ouvem com dificuldade e têm os olhos fechados, de modo que seus olhos não veem, e seus ouvidos não ouvem, e seu coração não entende, e não se voltam para mim, nem permitem que eu os cure’.
16 ’Per laꞌh tu, dichohsa tu laasii rwaꞌha zaꞌca bizloh tu nee rihnn zaꞌca za dxiahga tu,
16 “Felizes, porém, são seus olhos, pois eles veem; e seus ouvidos, pois eles ouvem.
17 pwihsi guchiin nin rñiꞌn ziahan raꞌ daada raꞌ nin guñiꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs cun ziahan za bwiinn zaꞌca raꞌ guclaaꞌdzi raꞌ ba ñwaꞌha raꞌ ba nin riiywaꞌha tu per ayi bwaꞌha raꞌ ban, neezaa guclaaꞌdzi raꞌ ba ñihn raꞌ ba dxyiꞌdxyi raꞌ nin rigacaꞌdxiahga tu nnah per ayi za bihn raꞌ ban.
17 Eu lhes digo a verdade: muitos profetas e justos desejaram ver o que vocês têm visto e ouvir o que vocês têm ouvido, mas não puderam.
18 Rahbi za Ñiꞌh:
18 “Agora, ouçam a explicação da parábola sobre o lavrador que saiu para semear.
19 Bwiinn raꞌ nin rihn dxyiꞌdxyi xteenn xquelrnabwaꞌ Dxiohs, nee ayi riaꞌzi dxyiꞌdxyi raꞌ chi laꞌñihca raꞌ ba, bwiinn raꞌ chi naa ziga llooba nin biaaba loh nezyuh, ya lwehgu gahca radzihn bwiinndxaaba ya rabweꞌhe dxiaꞌhla ba xchiꞌdxyi Dxiohs nin guhca biñih stoꞌ bwiinn chi,
19 As sementes que caíram à beira do caminho representam os que ouvem a mensagem sobre o reino e não a entendem. Então o maligno vem e arranca a semente que foi lançada em seu coração.
20 ya llooba nin biaaba lahda dxiah naa ziga bwiinn raꞌ nin riaꞌzi xcweenta xchiꞌdxyi Dxiohs ya rcaꞌha ban cun riahxi duxa stoꞌ raꞌ ba,
20 As que caíram no solo rochoso representam aqueles que ouvem a mensagem e, sem demora, a recebem com alegria.
21 per ya laasii ayi nahpa raꞌ ba ziga dulbaaꞌ chaꞌyi, niꞌchin nin ayi riazahnee raꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs cun gaduhbi xigaaba raꞌ ba, ya balaaquiꞌhn si rzaꞌcazii raꞌ ba o rdxyiꞌchinee raꞌ bwiinn laꞌh raꞌ ba pur xcweenta xchiꞌdxyi Dxiohs niꞌchin rbweꞌhe stoꞌ raꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs.
21 Contudo, uma vez que não têm raízes profundas, não duram muito. Assim que enfrentam problemas ou são perseguidos por causa da mensagem, cedo desanimam.
22 Ya llooba nin biaaba lahda yaguihchi raꞌ, naa ziga bwiinn nin bihn xchiꞌdxyi Dxiohs, per mahzi riuuꞌ ba lligaaba xtsiꞌn ba tin gapa ba cohsa zaꞌca xteenn loh guidxyiyuh riiꞌ, ya guelnazaꞌca chi rusaguiꞌhi laꞌh ba ya deeꞌ naa nin ruziaꞌtii xchiꞌdxyi Dxiohs laꞌn lastoꞌ ba, niꞌchin nin ayi riaꞌhan guelnazaꞌca laꞌn lastoꞌ bwiinn riiꞌ,
22 As que caíram entre os espinhos representam outros que ouvem a mensagem, mas logo ela é sufocada pelas preocupações desta vida e pela sedução da riqueza, de modo que não produzem fruto.
23 ya llooba nin biaaba loh yuh zaꞌca niꞌchi naa ziga bwiinn nin rihn xchiꞌdxyi Dxiohs ya riuuꞌ ba riaꞌzi ban, neezaa naa raꞌ ba ziga guiñaꞌh nin guzohba ñihza nin gucah ziahan llooba pur tuhbi llooba nin biaaba loh yuh zaꞌca chi, ya stuhbi ñihza chi gucah mas garooldallee llooba pur tuhbi za llooba nin biaaba riꞌchi, ya stuhbin ziga ñihza nin gucah galda bitsiꞌh llooba pur tuhbi za llooba nin biaaba stuhbi lahta loh yuh chi.
23 E as que caíram em solo fértil representam os que ouvem e entendem a mensagem e produzem uma colheita trinta, sessenta e até cem vezes maior que a quantidade semeada”.
24 Ya bwiiꞌyidxyiꞌdxyi Jesuhs stuhbi cweenta loh raꞌ bwiinn chi rahbi Ñiꞌh:
24 Esta foi outra parábola que Jesus contou: “O reino dos céus é como um agricultor que semeou boas sementes em seu campo.
25 per chin naꞌllgahsi raꞌ ba, badzihn tuhbi bwiinn nin rdxiꞌchinee laꞌh bwiinn nin naa xteenn ñiꞌh loh yuh chi ya loh guel llahn bwiꞌhnn biñih ba dxihlldahan loh trihgu ya chin bwiꞌhnn niꞌchi gahn ziaa chiꞌh ba.
25 Enquanto os servos dormiam, seu inimigo veio, semeou joio no meio do trigo e foi embora.
26 Ya chin guhca gurooꞌ trihgu badziiꞌban doh, neezaa dxihlldahan chi laꞌgurooꞌ,
26 Quando a plantação começou a crescer, o joio também cresceu.
27 ya chiꞌchi gwaguihtsi raꞌ mooza loh ballwaaꞌn nin naa xteenn ñiꞌh trihgu chi rahbi ba: “Daada, trihgu nin bwiꞌhnn biñih luꞌh loh dahan agaa ganaalladxiꞌhn, nee nnah ¿calla nehza chiꞌh guzaa dxihlldahan nin nuu lohon?”
27 “Os servos do agricultor vieram e disseram: ‘O campo em que o senhor semeou as boas sementes está cheio de joio. De onde ele veio?’.
28 Chiꞌchi rahbi daada nin naa xteenn ñiꞌh trihgu chi loh mooza: “Pwehda tuhbi bwiinn nin rdxyiꞌchinee naꞌh bwiꞌhnn niꞌca.” Ya chiꞌchi gunaabadxyiꞌdxyi raꞌ mooza loh daada chi rahbi raꞌ ba: “¿Ta xclaaꞌdzi luꞌh chogataꞌdxu nu dxihlldahan raꞌ chi loh trihgu?”
28 “‘Um inimigo fez isso’, respondeu o agricultor. “‘Devemos arrancar o joio?’, perguntaram os servos.
29 Per ballwaaꞌn chi squiiꞌ rahbi ba: “Ayi chegaxu tun laasii nagah nezii trihgu chegaxu tu.
29 “‘Não’, respondeu ele. ‘Se tirarem o joio, pode acontecer de arrancarem também o trigo.
30 Mas chaꞌyi gusaaꞌn tu chiooꞌhon hasta chin chapitii liꞌhn; ya chiꞌchi cuꞌneezahn mooza raꞌ nin cheteꞌhecaa galoh dxihlldahan chi ya guunn raꞌ ban pur manuhlla tin guicaꞌdxih raꞌn, ya chiꞌchiyi gaguꞌchaꞌyi raꞌ xmoꞌzahn trihgu laꞌn yuuꞌ.”
30 Deixem os dois crescerem juntos até a colheita. Então, direi aos ceifeiros que separem o joio, amarrem-no em feixes e queimem-no e, depois, guardem o trigo no celeiro’”.
31 Neezaa bwiiꞌyidxyiꞌdxyi Jesuhs cweenta riiꞌ loh raꞌ bwiinn rahbi Ñiꞌh:
31 Então Jesus contou outra parábola: “O reino dos céus é como a semente de mostarda que alguém semeia num campo.
32 Nicala naa bwiiꞌdzi mortahsa bwiiꞌdzi biꞌtuꞌhn ru loh raꞌ garaa raꞌ bwiiꞌdzi raꞌ, per chin rahca gurooꞌhon, rahcan gurooꞌ ru loh raꞌ garaa raꞌ yahga rooꞌ, ya loh lliiꞌdzin ruhnn raꞌ maaniꞌhn xpichiehza raꞌ ma.
32 É a menor de todas as sementes, mas se torna a maior das hortaliças; cresce até se transformar em árvore, e vêm as aves e fazem ninho em seus galhos”.
33 Neezaa bwiiꞌyidxyiꞌdxyi Jesuhs stuhbi cweenta ya rahbi Ñiꞌh:
33 Jesus também contou a seguinte parábola: “O reino dos céus é como o fermento usado por uma mulher para fazer pão. Embora ela coloque apenas uma pequena quantidade de fermento em três medidas de farinha, toda a massa fica fermentada”.
34 Bwiiꞌyidxyiꞌdxyi Jesuhs garaa raꞌ dxyiꞌdxyi raꞌ riiꞌ loh raꞌ bwiinn cun ganaalla si cweenta raꞌ raꞌ si; ya dela sin ayi cweenta raꞌ ayi xi ruuꞌyidxyiꞌdxyi Ñiꞌh loh raꞌ bwiinn.
34 Jesus sempre usava histórias e comparações como essas quando falava às multidões. Na verdade, nunca lhes falava sem usar parábolas.
35 Squiiꞌ guhca tin guzohba dxyiꞌdxyi ziga guñiꞌ tuhbi guehtu daada nin guñiꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs chin bacaꞌh ba loh dxihtsi:
35 Cumpriu-se, desse modo, o que foi dito por meio do profeta: “Eu lhes falarei por meio de parábolas; explicarei coisas escondidas desde a criação do mundo”.
36 Ya chin guluhlla si bwiiꞌyidxyiꞌdxyi Jesuhs loh raꞌ bwiinn, chiꞌchi guyuuꞌtii Ñiꞌh laꞌñuuꞌ nez rii raꞌ xpwiinn Ñiꞌh, ya chiꞌchi gwabiiga raꞌ xpwiinn Ñiꞌh hasta zuu Ñiꞌh tin gunaaba raꞌ ba loh Ñiꞌh guuyidxyiꞌdxyi Ñiꞌh loh raꞌ ba xi zee loh xcweenta dxihlldahan loh raꞌ ba.
36 Em seguida, deixando as multidões do lado de fora, Jesus entrou em casa. Seus discípulos lhe pediram: “Por favor, explique-nos a história do joio no campo”.
37 Chiꞌchi rahbi Jesuhs:
37 Jesus respondeu: “O Filho do Homem é o agricultor que planta as boas sementes.
38 ya loh dahan naa ziga bwiinn guidxyiyuh raꞌ, ya bwiiꞌdzi biñih zaꞌca naa ziga xpwiinn Dxiohs, ya dxihlldahan naa ziga laꞌh raꞌ xpwiinn bwiinndxaaba,
38 O campo é o mundo, e as boas sementes são o povo do reino. O joio são as pessoas que pertencem ao maligno,
39 ya bwiinn nin bwiꞌhnn biñih dxihlldahan naa bwiinndxaaba, ya jusehchi naa ziga chin ñichiloh guidxyiyuh, ya nin gutiaaꞌha jusehchi naa raꞌ xaanjla Dxiohs,
39 e o inimigo que plantou o joio no meio do trigo é o diabo. A colheita é o fim dos tempos, e os que fazem a colheita são os anjos.
40 ya ziga rdiaaꞌha raꞌ cwaꞌn tin rcaꞌdxihin, ziꞌchi za saca raꞌ bwiinn nin ayi guclaaꞌdzi ñuzoꞌbadxiahga xchiꞌdxyi Dxiohs chin gaca jwisi loh guidxyiyuh.
40 “Da mesma forma que o joio é separado e queimado no fogo, assim será no fim dos tempos.
41 Ya Lliiꞌn Dxiohs nin naa ndxiꞌhw zixeꞌhla Ñiꞌh xaanjla Ñiꞌh tin gabwii raꞌ ba garaa raꞌ bwiinn nin bwiꞌhnn dziꞌn dxaaba raꞌ ziga bwiinn nin ruhnn riuuꞌ xtuhlda stuhbi bwiinn, cun nin ayi ruhnn xnehza tin ayi chuu raꞌ ba loh guelrnabwaꞌ xteenn Ñiꞌh, niꞌchin nahpa guicaꞌdxih raꞌ bwiinn raꞌ chi,
41 O Filho do Homem enviará seus anjos, e eles removerão do reino tudo que produz pecado e todos que praticam o mal
42 ya ziꞌchi zi guzee raꞌ ba laꞌn horna xteenn gabihldxi, ya riꞌchi zuꞌn raꞌ ba, hasta loh lahyi raꞌ ba dxiinn guidaꞌw tantu guel nalaasa nin saca raꞌ bwiinn riꞌchi,
42 e os lançarão numa fornalha ardente, onde haverá choro e ranger de dentes.
43 ya garaa raꞌ bwiinn nin guzaꞌloh guunn ziga xclaaꞌdzi Dxiohs gaca, zahca raꞌ ba ziga zi tuhbi biaꞌñih xteenn gubihdxyi loh guelrnabwaꞌ xteenn Xtaada raꞌ ba nin nuu dxibaaꞌ. Niꞌchin bwiinn nin zohballaala dxiahga raꞌ ñiꞌh chuu raꞌ ba chaꞌzi raꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs.
43 Então os justos brilharão como o sol no reino de seu Pai. Quem é capaz de ouvir, ouça com atenção!”
44 Rahbi za Ñiꞌh:
44 “O reino dos céus é como um tesouro escondido que um homem descobriu num campo. Em seu entusiasmo, ele o escondeu novamente, vendeu tudo que tinha e, com o dinheiro da venda, comprou aquele campo.”
45 Rahbi za Ñiꞌh:
45 “O reino dos céus também é como um negociante que procurava pérolas da melhor qualidade.
46 ya chin rdxeela ba tuhbi perla nin lasahca mweeyi chi, rbiaꞌgarii ba tin riagatooꞌ ba garaa raꞌ nin nahpa ba tin ruzaꞌh ba mweeyi rziꞌ ba perla chi.
46 Quando descobriu uma pérola de grande valor, vendeu tudo que tinha e, com o dinheiro da venda, comprou a tal pérola.”
47 Rahbi za Ñiꞌh:
47 “O reino dos céus é, ainda, como uma rede de pesca que foi lançada ao mar e pegou peixes de todo tipo.
48 ya chin riadxah laꞌn dxihxi bwehlda, rabweꞌhecaa raꞌ bwiinnan rwaaꞌ ñihsa, ya riꞌchigahca rzohba raꞌ bwiinn nin riateꞌhe bwehlda raꞌ, tin rbwii raꞌ ba bwehlda nin mahzi galluꞌyi; tin riuuꞌchaꞌyi raꞌ ma laꞌn tipi ya riuuꞌbwih raꞌ nin ayi galluꞌyi chi.
48 Quando a rede estava cheia, os pescadores a arrastaram até a praia, sentaram-se e juntaram os peixes bons em cestos, jogando fora os ruins.
49 Ziꞌchi za gunnee Dxiohs laꞌh raꞌ bwiinn chin gaduhbi guidxyiyuh, zixeꞌhla Dxiohs xaanjla Ñiꞌh tin gabwii raꞌ ba bwiinn duhlda raꞌ loh raꞌ bwiinn zaꞌca
49 Assim será no fim dos tempos. Os anjos virão, separarão os perversos dos justos
50 tin gulaꞌh raꞌ aanjla chi laꞌh raꞌ bwiinn yaꞌdxi raꞌ chi loh dxih xteenn gabihldxi, ya riꞌchi guꞌn raꞌ ba hasta dxigah gahwchihpa loh lahyi raꞌ ba, tantu guelnalasa nin saca raꞌ ba.
50 e os lançarão na fornalha ardente, onde haverá choro e ranger de dentes.
51 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba:
51 Vocês entendem todas essas coisas?” “Sim”, responderam eles.
52 Ya chiꞌchi rahbi laꞌgaꞌh Jesuhs loh raꞌ ba:
52 Então ele acrescentou: “Todo mestre da lei que se torna discípulo no reino dos céus é como o dono de uma casa que tira do seu tesouro verdades preciosas, tanto novas como velhas”.
53 Ya chin guyaꞌloh bwiiꞌyidxyiꞌdxyi Jesuhs dxyiꞌdxyi raꞌ riiꞌ, babii Ñiꞌh nez chi
53 Quando Jesus terminou de contar essas parábolas, deixou aquela região
54 chiꞌchi gwah Ñiꞌh loh guihdxyi Nazaret nez hasta bieꞌrooꞌ Ñiꞌh, tin guzoꞌbaloh baluuꞌyi Ñiꞌh xchiꞌdxyi Dxiohs laꞌn xquidoꞌ biꞌtuꞌhn raꞌ bwiinn raꞌ chi, ya bwiinn raꞌ badxyigaaꞌ duxa loh raꞌ ba laꞌh Ñiꞌh, chiꞌchi rahbi raꞌ ba:
54 e voltou para Nazaré, cidade onde tinha morado. Enquanto ensinava na sinagoga, todos se admiravam e perguntavam: “De onde lhe vêm a sabedoria e o poder para realizar milagres?
55 ¿Tayi dee dxiꞌh nin naa lliiꞌn carpinteru nee tayi María dxiꞌh laa xmaah ba, nee tayi laꞌh dxiꞌh za ba nin naa bwihtsi Jacobo, Joseh, Simohn, cun Judas?
55 Não é esse o filho do carpinteiro? Conhecemos Maria, sua mãe, e também seus irmãos, Tiago, José, Simão e Judas.
56 Nee ¿tayi rii dxiꞌh nuu raꞌ bizaaꞌn niꞌca tuhsi junta cun laꞌh raꞌ nuꞌh? ¿Calla nehza basiꞌdxi chiꞌh niꞌca garaa raꞌ nin cagaluuꞌyi ba?
56 Todas as suas irmãs moram aqui, entre nós. Onde ele aprendeu todas essas coisas?”.
57 Ya pur nin cayuhnn raꞌ ba lligaaba chi, niꞌchin ayi gwachiistoꞌ raꞌ ba xchiꞌdxyi Jesuhs, per chiꞌchi rahbi Ñiꞌh loh raꞌ bwiinn raꞌ chi:
57 E sentiam-se muito ofendidos. Então Jesus lhes disse: “Um profeta recebe honra em toda parte, menos em sua cidade e entre sua própria família”.
58 Ya ayi bwiꞌhnn Ñiꞌh ziahan dziꞌn rooꞌ raꞌ riꞌchi, laasii ayi gwachiistoꞌ raꞌ bwiinn chi xchiꞌdxyi Ñiꞌh.
58 E, por causa da incredulidade deles, realizou ali apenas uns poucos milagres.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.