Lucas 1

Xchiʼdxyi cuubi dxiohs nin bieʼgaluuʼyi daada Jesucristu (El Nuevo Testamento en el zapoteco de Chichicapan y en español) (ZPVNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Ziahan bwiinn gudxiꞌhyi raꞌ ba xa bacaꞌxnehza raꞌ ba dxyiꞌdxyi xteenn cweenta nin gudiiꞌdxi loh nu garaa nin bwiꞌhnn Jesuhs.
1 Prezado Teófilo, Muitas pessoas têm se esforçado para escrever a história das coisas que aconteceram entre nós.
2 Ya basiaꞌhan raꞌ ba dxyiꞌdxyi chi loh nu zigapaꞌh baluuꞌyi raꞌ nin bwaꞌhaloh garaa nin guhca desde guzohbalohon, pwihsi basiaꞌhan za raꞌ ba dxyiꞌdxyi loh nu zigapaꞌ baluuꞌyi raꞌ nin guhcanee bidiꞌchi xchiꞌdxyi Jesuhs.
2 Elas escreveram o que foi contado por aqueles que viram essas coisas desde o começo e anunciaram a mensagem do evangelho .
3 Ziꞌchi gahca naꞌh bwiꞌhnnaꞌhn lligaaba gucaꞌxnehzaꞌhn cweenta riiꞌ para yuꞌbiluꞌh Daada Tiófilo, ziga gunaꞌbadxyiꞌdxyiꞌhn desde guzaꞌlohon,
3 Portanto, Excelência, eu estudei com todo o cuidado como foi que essas coisas aconteceram desde o princípio e achei que seria bom escrever tudo em ordem para o senhor,
4 tin gacabwaꞌ luꞌh xa naa dxyiꞌdxyi nin baluuꞌyi raꞌ ba yuꞌbiluꞌh.
4 a fim de que o senhor pudesse conhecer toda a verdade sobre os ensinamentos que recebeu.
5 Chin guhca Herodes rrehyi distrihtu xteenn Judea laꞌn dxyih raꞌ za chi, guyuuꞌ tuhbi bixohza nin biriaꞌlah Zacarías nee guhca za ba tuhbi xpwiinn guehtu Abías. Ya cheꞌhla ba biriaꞌhlah Elizabet neezaa guhca ba llahga guehtu bixohza Arohn.
5 Quando Herodes era o rei da terra de Israel, havia um sacerdote chamado Zacarias, que era do grupo dos sacerdotes de Abias. A esposa dele se chamava Isabel e também era de uma família de sacerdotes.
6 Nee nayaa gubahan garoopa raꞌ ba nezloh Dxiohs, bazoꞌbadxiahga raꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs, niꞌchin bwaꞌha zaꞌca Dxiohs laꞌh raꞌ ba.
6 Esse casal vivia a vida que para Deus é correta, obedecendo fielmente a todas as leis e mandamentos do Senhor.
7 Per ayi guyuuꞌ lliiꞌn raꞌ ba laasii laꞌh Elizabet nagahdxi chyu lliiꞌn ba gudiꞌhi Dxiohs nee ya zigala bwiiñuꞌxa raꞌ ba.
7 Mas não tinham filhos porque Isabel não podia ter filhos e porque os dois já eram muito velhos.
8 Guyuuꞌ tuhbi dxyih bigaꞌha xgruhpo Zacarías guunn raꞌ ba dziꞌn xteenn bixohza loh Dxiohs.
8 Certo dia no Templo de Jerusalém, Zacarias estava fazendo o seu trabalho de sacerdote, pois era a sua vez de fazer aquele trabalho diário.
9 Ziꞌchi naa xcostuumbre bixohza raꞌ laꞌn dxyih raꞌ chi. Gwah raꞌ ba tuhbi pweexta diaꞌhan chyu guunn tucahri chuꞌtii guunn guxaꞌhla laꞌn guidoꞌ rooꞌ. Per bwiꞌhnn tucahri laꞌh Zacarías. Guyuꞌtii ba hasta nuu bacuꞌga xteenn Dxiohs tin guunn ba guxaꞌhla.
9 Conforme o costume dos sacerdotes, ele havia sido escolhido por sorteio para queimar o incenso no altar e por isso entrou no Templo do Senhor.
10 Ya gaduhbi cayuhnn ba guxaꞌhla laꞌn guidoꞌ, ziahan rooꞌ bwiinn rii rwaaꞌ guidoꞌ chi, cabwihdxi-canaaba raꞌ ba loh Dxiohs.
10 Durante o tempo em que o incenso queimava, o povo lá fora fazia orações.
11 Chiꞌchi baluuꞌyiloh tuhbi xaanjla Dxiohs loh Zacarías, zuꞌnchii aanjla chi lahdu derehchu xteenn bacuꞌga.
11 Então um anjo do Senhor apareceu em frente de Zacarias, de pé, do lado direito do altar.
12 Chin bwaꞌha Zacarías loh aanjla chi, ayi guhcabwaꞌ ba xa ñuhnn ba taantu bidxyihbi duxa ba.
12 Quando Zacarias o viu, ficou com medo e não sabia o que fazer.
13 Chiꞌchi guñiꞌ aanjla chi, rahbi ba loh ba:
13 Mas o anjo lhe disse: — Não tenha medo, Zacarias, pois Deus ouviu a sua oração! A sua esposa vai ter um filho, e você porá nele o nome de João.
14 ya ziahxi duxa luꞌh chin gaalaa lliiꞌn cheꞌhla luꞌh neezaa bwiinn raꞌ dxiahxi raꞌ ba chin gwaꞌha raꞌ ba laꞌlliiꞌn cheꞌhla luꞌh guulaa,
14 O nascimento dele vai trazer alegria e felicidade para você e para muita gente,
15 tin badoꞌ chi gaca bi tuhbi bwiinn nin lasahca duxa loh Dxiohs. Ayi guee bi vihnnu nee nin tuhbiza clahsa ñihsa nin rusuhdzi laꞌh bwiinn, ya zibweeza Spíritu Saantu xteenn Dxiohs lastoꞌ bi dez chin nuu gahca bi stoꞌ xmah bi.
15 pois para o Senhor Deus ele será um grande homem. Ele não deverá beber vinho nem cerveja. Ele será cheio do Espírito Santo desde o nascimento
16 Nee zuhnn bi gusaguꞌdzistoꞌ ziahan bwiinn Israel tin guibiaꞌgarii raꞌ ba loh Yuꞌbi Dxiohs.
16 e levará muitos israelitas ao Senhor, o Deus de Israel.
17 ―Guzee lliiꞌn luꞌh nezloh Daada nin guixeꞌhla Dxiohs nee gaca bi ziga guhca tuhbi guehtu daada nin biriaꞌlah Elías, nin guñiꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs ca chieempa rooꞌ. Zibweeza Spíritu Saantu xteenn Dxiohs lastoꞌ bi ziga guleeza Ñiꞌh lastoꞌ Elías, tin laꞌh bi gabaꞌchi zaꞌca bi garaa daada raꞌ cun lliiꞌn raꞌ ba, tin guzoꞌbadxiahga garaa raꞌ nin rusahcaloh loh xchiꞌdxyi Dxiohs. Ziꞌchi guunn bi cwii nasiin raꞌ bwiinn para dxyih nin gadzihn Daada Crixtu nin guixeꞌhla Dxiohs.
17 Ele será mandado por Deus como mensageiro e será forte e poderoso como o profeta Elias. Ele fará com que pais e filhos façam as pazes e que os desobedientes voltem a andar no caminho direito. E conseguirá preparar o povo de Israel para a vinda do Senhor.
18 Chiꞌchi gunaabadxyiꞌdxyi Zacarías loh aanjla chi squiiꞌ:
18 Então Zacarias perguntou ao anjo: — Como é que eu vou saber que isso é verdade? Estou muito velho, e a minha mulher também.
19 Chiꞌchi rahbi aanjla chi loh ba:
19 O anjo respondeu: — Eu sou Gabriel,
20 Per ya ziga ayi gwachiibwen stoꞌ luꞌh niꞌchin nnah ziruuꞌgabwih luꞌh ayi gaca guiñiꞌ luꞌh ziaꞌhan goopa luꞌh laasii ayi gwachiistoꞌ luꞌh nin guñaan loh luꞌh, ya hastayi chin gaalaa lliiꞌn cheꞌhla luꞌh chiꞌchiyi gañiꞌ luꞌh nee dxyiꞌdxyi riiꞌ zizohban nahpa gadzihn dxyih gaalaa lliiꞌn cheꞌhla luꞌh.
20 Você não está acreditando no que eu disse, mas isso acontecerá no tempo certo. E, porque você não acreditou, você ficará mudo e não poderá falar até o dia em que o seu filho nascer.
21 Ya gaduhbi cayahca niꞌchi, rii bwiinn nez dihtsi chi, chiꞌchi bwiꞌhnn raꞌ ba lligaaba:
21 Enquanto isso, o povo estava esperando Zacarias, e todos estavam admirados com a demora dele no Templo.
22 Ya chin bariaꞌh Zacarías laꞌn guidoꞌ, ayila guhca ñiñiꞌ ba loh raꞌ bwiinn nin riibweeza laꞌh ba. Chiꞌchi guhcabwaꞌ raꞌ bwiinn chi bwaꞌha ba tuhbi cohsa rooꞌ laꞌn guidoꞌ, ya chiꞌchi puura sehn zi cayuhnn ba loh raꞌ bwiinn cun biaꞌhan goopa ba.
22 Quando saiu, Zacarias não podia falar. Então perceberam que ele havia tido uma visão no Templo. Sem poder falar, ele fazia sinais com as mãos para o povo.
23 Ya guyaꞌloh si bwiꞌhnn ba dziꞌn laꞌn guidoꞌ, chiꞌchi bariaꞌh ba ziaa ba para yihdzi ba.
23 Quando terminaram os seus dias de serviço no Templo, Zacarias voltou para casa.
24 Chin gudiiꞌdxi dxyih raꞌ riiꞌ, biin nuu lliiꞌn Elizabet cheꞌhla Zacarías, chiꞌchi gaꞌyu bweꞌhw guyuꞌlaꞌn ba, nastoꞌ ba:
24 Pouco tempo depois Isabel, a sua esposa, ficou grávida e durante cinco meses não saiu de casa. E ela disse:
25 “Squiiꞌ cayuhnn Daada Dxiohs cumpahñu naꞌh tin ayi cweꞌhestoꞌ bwiinn naꞌh laasii ayi guyuuꞌ lliiꞌnahn.”
25 — Agora que o Senhor me ajudou, ninguém mais vai me desprezar por eu não ter filhos.
26 Ya chin guhca xoꞌpa bweꞌhw chiꞌchi guxeꞌhlalaꞌgaꞌh Dxiohs xaanjla Ñiꞌh nin laa Gabriel loh tuhbi guihdxyi nin laa Nazaret nin nuu lahda lahda guihdxyi raꞌ nin nuu rregiohn Galilea,
26 Quando Isabel estava no sexto mês de gravidez, Deus enviou o anjo Gabriel a uma cidade da Galileia chamada Nazaré.
27 tin guñiꞌ aanjla chi loh tuhbi dxaꞌpa nin laa María. Ya dxaꞌpa chi nagahdxi guidxiꞌ ndxiꞌhw laꞌh bi neezaa guyuuꞌ-guyaꞌzi bi dxyiꞌdxyi tin guchinaa bi tuhbi biꞌnxtuhbi nin laa Joseh. Ya Joseh chi naa llahga tuhbi guehtu rrehyi chieempa rooꞌ nin biriaꞌlah Davihd.
27 O anjo levava uma mensagem para uma virgem que tinha casamento contratado com um homem chamado José, descendente do rei Davi. Ela se chamava Maria.
28 Chin guyuꞌtii aanjla chi hasta nuu María, chiꞌchi rahbi ba loh María:
28 O anjo veio e disse: — Que a paz esteja com você, Maria! Você é muito abençoada. O Senhor está com você.
29 Ya chin bwaꞌha María cañiꞌ aanjla chi dxyiꞌdxyi raꞌ chi loh bi, badxyigaaꞌ bi pur nin guhdzi ba loh bi, ya bwiꞌhnn bi lligaaba: “¿Xixniꞌca cañiꞌ ba loon?”
29 Porém Maria, quando ouviu o que o anjo disse, ficou sem saber o que pensar. E, admirada, ficou pensando no que ele queria dizer.
30 Chiꞌchi rahbi lagaꞌh aanjla chi loh bi:
30 Então o anjo continuou: — Não tenha medo, Maria! Deus está contente com você.
31 Yannah bacaꞌdxiahga dxyiꞌdxyi riiꞌ María. Laꞌluꞌh guꞌa lliiꞌn, ya chin gaalaa xbadoꞌyiꞌhn luꞌh chi cweꞌhelah luꞌh bi Jesuhs.
31 Você ficará grávida, dará à luz um filho e porá nele o nome de Jesus .
32 Laasii gaca bi tuhbi bwiinn nin mahzi lasahca, neezaa guiñiꞌ bwiinn laꞌh bi naa bi Lliiꞌn Dxiohs nin nuu dxibaaꞌ, nee gacaza bi rrehyi ziga guhca guehtaguhla xtatiitaroo bi nin biriaꞌlah Davihd nin guhca rrehyi ca chieempa rooꞌ,
32 Ele será um grande homem e será chamado de Filho do Deus Altíssimo. Deus, o Senhor, vai fazê-lo rei, como foi o antepassado dele, o rei Davi.
33 tin guinabwaꞌ bi loh garaa raꞌ bwiinn Israel nee tin guinabwaꞌza bi gaduhbitiiꞌ chieempa, ya ayi chuu dxyih gariaꞌh bi guelrnabwaꞌ chi.
33 Ele será para sempre rei dos descendentes de Jacó, e o Reino dele nunca se acabará.
34 Chiꞌchi gunaabadxyiꞌdxyi María loh aanjla chi squiiꞌ:
34 Então Maria disse para o anjo: — Isso não é possível, pois eu sou virgem!
35 Chiꞌchi rahbi aanjla chi:
35 O anjo respondeu: — O Espírito Santo virá sobre você, e o poder do Deus Altíssimo a envolverá com a sua sombra. Por isso o menino será chamado de santo e Filho de Deus.
36 Neezaa tuhbi lasaaꞌ luꞌh nin laa Elizabet laꞌba nuꞌa lliiꞌn la ayi xi guunn nicala guyuꞌxa ba. Ziga rahbi raꞌ bwiinn ayi ñuuꞌ lliiꞌn ba nee nnah guhca la xoꞌpa bweꞌhw nuu lliiꞌn ba.
36 Fique sabendo que a sua parenta Isabel está grávida, mesmo sendo tão idosa. Diziam que ela não podia ter filhos, no entanto agora ela já está no sexto mês de gravidez.
37 Para Dxiohs garaatiiꞌ rahca; ayi nin tuhbi cohsa nin guunn gahn laꞌh Ñiꞌh.
37 Porque para Deus nada é impossível.
38 Ya chiꞌchi rahbi María:
38 Maria respondeu: — Eu sou uma E o anjo foi embora.
39 Ya laꞌn dxyih raꞌ chi carrih biriaꞌh María, zee bi tuhbi guihdxyi bituꞌhn nin rii laꞌn dahan Judea,
39 Alguns dias depois, Maria se aprontou e foi depressa para uma cidade que ficava na região montanhosa da Judeia.
40 ya chin badzihn bi, lwehgu guyuꞌtii bi yihdzi Zacarías, chiꞌchi bagahpaDxiohs bi Elizabet.
40 Entrou na casa de Zacarias e cumprimentou Isabel.
41 Ya chin bihn Elizabet xchiꞌdxyi María, biñiꞌbi lliiꞌn ba stoꞌ ba, chiꞌchi gwadxah laꞌn lastoꞌ Elizabet Spíritu Saantu,
41 Quando Isabel ouviu a saudação de Maria, a criança se mexeu na barriga dela. Então, cheia do poder do Espírito Santo,
42 chiꞌchi guñiꞌ ba jweersi, rahbi ba loh María:
42 Isabel disse bem alto: — Você é a mais abençoada de todas as mulheres, e a criança que você vai ter é abençoada também!
43 Chyuulla naan niꞌchin nin zeꞌguiaꞌh xmah Xchiohsaꞌhn naꞌh.
43 Quem sou eu para que a mãe do meu Senhor venha me visitar?!
44 Bwaꞌha, chin bihnnaꞌhn xchiꞌdxyi luꞌh, biñiꞌbi lliiꞌnahn stoꞌn taantu riahxi bi.
44 Quando ouvi você me cumprimentar, a criança ficou alegre e se mexeu dentro da minha barriga.
45 Baayi yiꞌh bwiꞌhnntaaꞌyi Dxiohs yihca luꞌh sahca nin gwachiistoꞌ luꞌh xchiꞌdxyi Ñiꞌh, zuhnn Ñiꞌh soobaadxyiꞌdxyi nin gunnah Ñiꞌh loh luꞌh.
45 Você é abençoada, pois acredita que vai acontecer o que o Senhor lhe disse.
46 Chiꞌchi rahbi María:
46 Então Maria disse:
47 ya lastoꞌn riahxin xcweenta Dxiohs nin guhldaꞌh naꞌh loh duhlda,
47 — A minha alma anuncia a grandeza do Senhor. O meu espírito está alegre por causa de Deus, o meu Salvador.
48 laasii Dxiohs gulii naꞌh, nicala ayi gaca lasahcaꞌhn, per zuhnn Ñiꞌh compahñu naꞌh.
48 Pois ele lembrou de mim, sua humilde De agora em diante todos vão me chamar de mulher abençoada,
49 laasii Dxiohs nin nahpa garaa guelrnabwaꞌ laꞌÑiꞌh bwiꞌhnn ziahan cohsa rooꞌ para naꞌh,
49 porque o Deus Poderoso fez grandes coisas por mim. O seu nome é santo,
50 ya nahpa zalahsastoꞌ Ñiꞌh laꞌh bwiinn nin guidxyihbi xchiꞌdxyi Ñiꞌh tin guzoꞌbadxiahga raꞌ ban.
50 e ele mostra a sua bondade a todos os que o em todas as
51 ya laꞌh Ñiꞌh baluuꞌyi Ñiꞌh rnabwaꞌ Ñiꞌh, bacuꞌdzi Ñiꞌh laꞌh raꞌ bwiinn nin ruhnn lligaaba nayaachi,
51 Deus levanta a sua mão poderosa e derrota os orgulhosos com todos os planos deles.
52 ya babweꞌhe Ñiꞌh laꞌh raꞌ bwiinn nin lasahca, nin gunabwaꞌ tin dxiuꞌgarii raꞌ bwiinn nin nadoꞌlaaꞌdzi
52 Derruba dos seus tronos reis poderosos e põe os humildes em altas posições.
53 LaꞌÑiꞌh badiꞌhila cohsa zaꞌca laꞌh bwiinn nadoꞌlaaꞌdzi,
53 Dá fartura aos que têm fome e manda os ricos embora com as mãos vazias. que fez aos nossos antepassados e ajudou o povo de Israel, seu servo. Lembrou de mostrar a sua bondade a Abraão e a todos os seus descendentes, para sempre.
54 Bwiꞌhnn Ñiꞌh cumpahñu laꞌh raꞌ bwiinn Israel nin naa xpwiinn Ñiꞌh,
54 — ausente —
55 laasii guziꞌguehlda Dxiohs gacanee Ñiꞌh laꞌh xtatiita Abrahn nuꞌh cun neezaa garaa llahga ba.
55 — ausente —
56 Ya biaꞌhan María chohnna bweꞌhw yihdzi Elizabet, chiꞌchi babiaꞌgarii bi para lahdxyi bi.
56 Maria ficou mais ou menos três meses com Isabel e depois voltou para casa.
57 Ya chin badzihn dxyih nin guulaa lliiꞌn Elizabet, chiꞌchi guulaa tuhbi ndxiꞌhw.
57 Chegou o tempo de Isabel ter a criança, e ela deu à luz um menino.
58 Chiꞌchi gwah garaa xpisihn ba cun lasaaꞌ raꞌ ba gwaguiaꞌh laasii riahxinee raꞌ ba laꞌh ba pur basaaꞌn Dxiohs guyuuꞌ lliiꞌn ba.
58 Os vizinhos e parentes ouviram falar da grande bondade do Senhor para com Isabel, e todos ficaram alegres com ela.
59 Ya chin guhca xuhnna dxyih chiꞌchi gwah raꞌ ba tin bacaꞌh raꞌ ba tuhbi bwaꞌ tihxi bi hasta naa bi ndxiꞌhw ziga tuhbi sehn tin para gacabwaꞌ bwiinn naa bi xpwiinn Dxiohs. Ya laꞌh raꞌ ba guclaaꞌdzi raꞌ ba ñuzoꞌba raꞌ ba lah bi ziga laa xpah bi.
59 Quando o menino estava com oito dias, vieram circuncidá-lo e queriam lhe dar o nome do pai, isto é, Zacarias.
60 Chiꞌchi rahbi xmah bi:
60 Mas a sua mãe disse: — Não. O nome dele vai ser João.
61 Chiꞌchi rahbi garaa lasaaꞌ ba:
61 Então disseram: — Mas você não tem nenhum parente com esse nome!
62 Chiꞌchi bwiꞌhnn raꞌ ba sehn loh xpah badoꞌyiꞌhn chi tin guiduꞌhun xa xclaaꞌdzi ba guiriaꞌlah lliiꞌn ba.
62 Aí fizeram sinais ao pai, perguntando que nome ele queria pôr no menino.
63 Chiꞌchi gunaaba xpah bi tuhbi dxihtsi tin bacaꞌh ba: “Lah bi laa Jwahn.”
63 Zacarias pediu uma tabuinha de escrever e escreveu: “O nome dele é João.” E todos ficaram muito admirados.
64 Ya chin guyaꞌloh bacaꞌh Zacarías loh dxihtsi chi rñiꞌn Jwahn guiriaꞌlah badoꞌyiꞌhn chi, chiꞌchi lwehgusi bañiꞌ ba, ya guzohbaloh cañiꞌ ba jweersirooꞌ nin nahpa Dxiohs.
64 Nesse momento Zacarias pôde falar novamente e começou a louvar a Deus.
65 Chin bwaꞌha garaa lasaaꞌ ba nin rii gadiidxi laꞌZacarías bañiꞌ, chiꞌchi badxyigaaꞌ duxa raꞌ ba. Ya garaatiiꞌ cohsa raꞌ riiꞌ bidiꞌchin gaduhbi laꞌn xtahan raꞌ bwiinn Judea.
65 Os vizinhos ficaram com muito medo, e as notícias dessas coisas se espalharam por toda a região montanhosa da Judeia.
66 Ya garaa raꞌ nin bihn raꞌn, bwiꞌhnn raꞌ ba lligaaba, neezaa gunaabadxyiꞌdxyi loh lasaaꞌ raꞌ ba, rahbi raꞌ ba:
66 Todos os que ouviam essas coisas e pensavam nelas perguntavam: — O que será que esse menino vai ser? Pois, de fato, o poder do Senhor estava com ele.
67 ya gwadxah lastoꞌ Zacarías Spíritu Saantu xteenn Dxiohs, guzoꞌbaloh cañiꞌ ba dxyiꞌdxyi raꞌ nin badiꞌhi Dxiohs laꞌh ba, rahbi ba:
67 Zacarias, o pai de João, cheio do Espírito Santo, começou a profetizar . Ele disse:
68 Zuxchilli Dxiohs nin nuu dxibaaꞌ rahpa Ñiꞌh laꞌh bwiinn Israel saca nin bieꞌguiaꞌha Ñiꞌh cuun raꞌ ba
68 — Louvemos o Senhor, o Deus de Israel, pois ele veio ajudar o seu povo e lhe dar a liberdade.
69 Nee guxeꞌhla Ñiꞌh tuhbi bwiinn nin zeꞌ galdaꞌh laꞌh nuꞌh loh duhlda,
69 Enviou para nós um poderoso Salvador, aquele que é descendente do seu
70 Dxiꞌ daada chi tin soobaa dxyiꞌdxyi nin guñiꞌ daada raꞌ nin guñiꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs nahpa dxiꞌ ba,
70 Faz muito tempo que Deus disse isso por meio dos seus santos
71 tin gutaꞌh Ñiꞌh laꞌh nuꞌh loh raꞌ nin rdxihldxinee laꞌh nuꞌh,
71 Ele prometeu nos salvar dos nossos inimigos e nos livrar do poder de todos os que nos odeiam.
72 tin taꞌh nuꞌh ziga guhdzi Ñiꞌh loh raꞌ xtatiita guldooꞌ raꞌ nuꞌh ziga zuzaꞌloh Ñiꞌh xchiꞌdxyi Ñiꞌh.
72 Disse que ia mostrar a sua bondade aos nossos antepassados e lembrar da sua santa ao nosso antepassado Abraão; prometeu que nos livraria dos nossos inimigos e que ia nos deixar servi-lo sem medo,
73 Dxyiꞌdxyi chi nin guyuꞌtii Ñiꞌh guelrziꞌguehlda cun guehtu xtatiita Abrahn nuꞌh.
73 — ausente —
74 Zuldaꞌh Ñiꞌh laꞌh nuꞌh loh nin rdxyiꞌchinee laꞌh nuꞌh, tin ayi guidxyihbi nuꞌh guidiꞌhnn nuꞌh xtsiꞌn Ñiꞌh,
74 — ausente —
75 tin gazoꞌbadxiahga nuꞌh xchiꞌdxyi Ñiꞌh neezaa gantsiiꞌhi lasaaꞌ nuꞌh gaduhbi chieempa nin guibahan nuꞌh.
75 para que sejamos somente dele e façamos o que ele quer em todos os dias da nossa vida.
76 Ya yiꞌh, xiiꞌhihn ―rahbi Zacarías― ziriaꞌlah luꞌh daada nin rñiꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs nin nuu dxibaaꞌ,
76 E você, menino, será chamado de profeta do Deus Altíssimo e irá adiante do Senhor a fim de preparar o caminho para ele.
77 tin gacabwaꞌ bwiinn lasaaꞌ raꞌ nuꞌh gusiaꞌpitii Dxiohs xtuhlda raꞌ ba, tin taꞌh raꞌ ba lohon.
77 Você anunciará ao povo de Deus a salvação que virá por meio do perdão dos pecados deles.
78 Gaca ziꞌchi laasii galahsastoꞌ Dxiohs laꞌh raꞌ ba.
78 Pois o nosso Deus é misericordioso e bondoso. Ele fará brilhar sobre nós a sua luz
79 tin dxiaꞌñih hasta rii raꞌ bwiinn nin zohba loh nacahyi pur xcweenta duhlda,
79 e do céu iluminará todos os que vivem na escuridão da sombra da morte, para guiar os nossos passos no caminho da paz.
80 Ya chin gurooꞌ Jwahn lliiꞌn Zacarías, guhca nasiin bi laasii nuu dziꞌtsi Spíritu Saantu xteenn Dxiohs lastoꞌ bi, neezaa guyuuꞌ bi loh dahan desiertu hasta chin badzihn dxyih baluuꞌyiloh bi loh raꞌ bwiinn Israel tin guñiꞌ bi xchiꞌdxyi Dxiohs loh raꞌ ba.
80 O menino cresceu e ficou forte de espírito. E viveu no deserto até o dia em que apareceu diante do povo de Israel.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.