Mateus 15

Chichicapan Zapotec NT (ZPV_TBL) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Seguihdu gwabiiga paaldaa raꞌ bwiinn fariseu cun mwehsu raꞌ nin ruluuꞌyi xlehyi Moisehs hasta zuu Jesuhs; bwiinn raꞌ riiꞌ gueꞌdu badzihn raꞌ ba zeꞌ raꞌ ba nez guihdxyi Jerusalehn, ya rahbi raꞌ ba loh Jesuhs:
1 Então alguns fariseus e mestres da lei chegaram de Jerusalém para ver Jesus e lhe perguntaram:
2 ―¿Xixnaa ayi ruzoꞌbadxiahga raꞌ xpwiinn luꞌh xcweenta costumbre raꞌ nin basiaꞌhannee raꞌ xtaada guldooꞌ raꞌ nuꞌh laꞌh nuꞌh? ¿Xixnaa ayi rdxiꞌbi naa raꞌ ba chin rahw raꞌ ba pahn?
2 “Por que seus discípulos desobedecem à tradição dos líderes religiosos? Eles não respeitam a cerimônia de lavar as mãos antes de comer!”.
3 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba: ―¿Neezaa laꞌh tu xixnaa ayi ruzoꞌbadxiahga tu xchiꞌdxyi Dxiohs tin gaca za chezahnee tu xchiꞌdxyi bwiinn guuhla raꞌ chi?
3 Jesus respondeu: “E por que vocês, com suas tradições, desobedecem ao mandamento de Deus?
4 Laasii laꞌh Dxiohs guñiꞌ Ñiꞌh rahbi Ñiꞌh: “Bazoꞌbadxiahga xchiꞌdxyi xpaah luꞌh cun xmaah luꞌh, ya bwiinn nin gusahcaloh laꞌh xpaah ñiꞌh cun xmaah ñiꞌh nahpa gachi bwiinn chi.”
4 Pois Deus ordenou: ‘Honre seu pai e sua mãe’ e ‘Quem insultar seu pai ou sua mãe será executado’.
5 Per laꞌh tu rusaaꞌn tu rahbi tuhbi bwiinn loh raꞌ xcuzahn ba: “Ayi nuu gacaneꞌhn yiꞌh laasii garaa raꞌ nin naꞌpahn laꞌn badiꞌhiguhnaꞌhn loh Dxiohs”,
5 Em vez disso, vocês ensinam que, se alguém disser a seus pais: ‘Sinto muito, mas não posso ajudá-los; jurei entregar como oferta a Deus aquilo que eu teria dado a vocês’,
6 ya garaa raꞌ bwiinn nin rñiꞌ squiiꞌ ayi ru nahpa gacanee raꞌ ba laꞌh xcuzahn ba, ya ziꞌchi rbweꞌhestoꞌ tu xchiꞌdxyi Dxiohs, ya ruhnn tu nin naa xigaaba si tu.
6 não precisará mais honrar seus pais. Com isso, vocês anulam a palavra de Deus em favor de sua própria tradição.
7 ¡Bwiinn rusaguiꞌhi raꞌ! Nayaa-nayaa guñiꞌ guehtu profeta Isaías xcweenta tu chin bacaꞌh ba squiiꞌ:
7 Hipócritas! Isaías tinha razão quando assim profetizou a seu respeito:
8 — ausente —
8 ‘Este povo me honra com os lábios, mas o coração está longe de mim.
9 — ausente —
9 Sua adoração é uma farsa, pois ensinam ideias humanas como se fossem mandamentos divinos’”.
10 Ya chiꞌchi gudihdxyi Jesuhs laꞌh raꞌ bwiinn ya rahbi Ñiꞌh loh raꞌ ba: ―Gulgahcaꞌdxiahga nee gulchuuꞌ-gulchaꞌzi dxyiꞌdxyi raꞌ riiꞌ:
10 Jesus chamou a multidão para perto de si e disse: “Ouçam e procurem entender.
11 Ayi nin rahw dxiꞌh bwiinn rguꞌtii duhlda stoꞌ ba, sino que rwaaꞌ bwiinn rreꞌh dxyiꞌdxyi dxaaba nin rusiaaba laꞌh ba loh duhlda.
11 Não é o que entra pela boca que os contamina; vocês se contaminam com as palavras que saem dela”.
12 Ya chiꞌchi gwabiiga raꞌ xpwiinn Jesuhs hasta zuu Ñiꞌh ya rahbi raꞌ ba loh Ñiꞌh: ―¿Ta naann luꞌh beꞌhe raꞌ bwiinn fariseu bidxyiꞌchi raꞌ ba chin bihn raꞌ raꞌ ba dxyiꞌdxyi raꞌ nin guñiꞌ luꞌh?
12 Então os discípulos vieram e perguntaram: “O senhor sabe que ofendeu os fariseus com isso que acabou de dizer?”.
13 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba: ―Garaa raꞌ yahga raꞌ nin ayi bwiꞌhnn biñih Xtaaꞌdahn nin nuu dxibaaꞌ, ziyaꞌdxu raꞌn cun gaduhbi xtulbaaꞌ raꞌn.
13 Jesus respondeu: “Toda planta que meu Pai celestial não plantou será arrancada pela raiz.
14 Gulgasaaꞌn raꞌ ba, laasii bwiinn dxieꞌpa raꞌ ba nee laasii za laꞌh raꞌ ba zeegaluuꞌyi raꞌ ba neziuh laꞌh snuhn raꞌ bwiinn dxieꞌpa, ya sidela ziꞌchi tuhbi dxieꞌpa guluuꞌyi ba neziuh laꞌh stuhbi dxieꞌpa garoopa raꞌ ba ziaaba raꞌ ba laꞌn tuhbi guiiꞌdxiu.
14 Portanto, não façam caso deles. São guias cegos conduzindo cegos e, se um cego conduzir outro, ambos cairão numa vala”.
15 Chiꞌchi rahbi Pehdru: ―Bwiiꞌyidxyiꞌdxyi loh nu pur cweenta riiꞌ.
15 Então Pedro disse: “Explique-nos a parábola de que as pessoas não são contaminadas pelo que comem”.
16 Chiꞌchi rahbi Jesuhs: ―¿Ta neezaa tu ayi rahcabwaꞌ tu dxyiꞌdxyi raꞌ riiꞌ?
16 “Ainda não entendem?”, perguntou Jesus.
17 ¿Tayi rahcabwaꞌ tu garaa guelwahw nin rahw bwiinn radzihnan hasta laꞌn buxa stoꞌ ba, ya chin radiiꞌdxin laꞌn ziꞌh ba, chiꞌchiyi riuuꞌbwihin?
17 “Tudo que comem passa pelo estômago e vai para o esgoto,
18 Per dxyiꞌdxyi dxaaba raꞌ nin riaꞌh rwaaꞌ bwiinn, niꞌchi sihn riinlohon stoꞌ ba, ya dxyiꞌdxyi dxaaba raꞌ chi naa nin rguꞌtii laꞌh bwiinn loh duhlda,
18 mas as palavras vêm do coração, e é isso que os contamina.
19 laasii stoꞌ bwiinn riinloh lligaaba dxaaba raꞌ ziga xcweenta nin rdxiin bwiinn lasaaꞌ ba, guelgubwihlli, guelgubaaꞌn, cun ziga bwiinn nin ruuꞌyidxyiꞌdxyi dxyiꞌdxyi dxixiꞌhw raꞌ, cun nin rguꞌdii laꞌh bwiinn,
19 Pois do coração vêm maus pensamentos, homicídio, adultério, imoralidade sexual, roubo, mentiras e calúnias.
20 ya lligaaba dxaaba raꞌ riiꞌ rusiaaba laꞌh bwiinn loh duhlda; per nin rahw bwiinn nicala ayi guzoꞌbadxiahga ba xchiꞌdxyi bwiinn chiꞌbi naa ba, ayi naa dee ziga dxiaaba bwiinn loh duhlda.
20 São essas coisas que os contaminam. Comer sem lavar as mãos não os contaminará.”
21 Ya chin babii Jesuhs riꞌchi, gunaꞌzu nehza Ñiꞌh zee Ñiꞌh loh guihdxyi xteenn Tiru cun Sidohn,
21 Então Jesus deixou a Galileia, rumo ao norte, para a região de Tiro e Sidom.
22 ya riꞌchi nuu tuhbi gunnaꞌh cananea ya chin bwaꞌha bi laꞌh Jesuhs gwabiiga bi loh Ñiꞌh dxyigah rbwihdxyidxiah bi rahbi bi: ―¡Lliiꞌn guehtu Davihd, balahsa stoꞌ luꞌh naꞌh! ¡Laasii lliiꞌn dxaꞌpaꞌhn nuu tuhbi bwiinndxaaba stoꞌ bi nin cazaꞌcazii duxa laꞌh bi!
22 Uma mulher cananeia que ali morava veio a ele, suplicando: “Senhor, Filho de Davi, tenha misericórdia de mim! Minha filha está possuída por um demônio que a atormenta terrivelmente”.
23 Ya cun ayi guñiꞌtiiꞌ Jesuhs loh bi, ya chiꞌchi gwabiiga raꞌ xpwiinn Ñiꞌh hasta zuu Ñiꞌh tin gunaaba raꞌ ba loh Ñiꞌh rahbi raꞌ ba: ―Guhdzi loh gunnaꞌh ca guziaa bi, ¿xixnaa zeꞌbwihdxyidxiah bi gaduhbi nin zeꞌnaꞌhla bi laꞌh nuꞌh?
23 Jesus não disse uma só palavra em resposta. Então os discípulos insistiram com ele: “Mande-a embora; ela não para de gritar atrás de nós”.
24 Chiꞌchi rahbi Jesuhs: ―Dxiohs guluꞌnehza Ñiꞌh naꞌh para laꞌh raꞌ bwiinn nin naa raꞌ ziga lliꞌhyi nin bizaꞌbi nin rii raꞌ loh guihdxyi Israel.
24 Jesus disse à mulher: “Fui enviado para ajudar apenas as ovelhas perdidas do povo de Israel”.
25 Per gunnaꞌh chin cun bazuꞌnllihbi bi nezloh Jesuhs ya rahbi bi: ―¡Daada, rnaꞌbaꞌhn gacanee luꞌh naꞌh!
25 A mulher, porém, aproximou-se, ajoelhou-se diante dele e implorou mais uma vez: “Senhor, ajude-me!”.
26 Chiꞌchi rahbi Jesuhs: ―Ayi naa bwen chyu guziaꞌtii guehta loh raꞌ lliiꞌn raꞌn tin guicaꞌha raꞌ bwehcu raꞌn.
26 Jesus respondeu: “Não é certo tirar comida das crianças e jogá-la aos cachorros”.
27 Chiꞌchi rahbi gunnaꞌh chi loh Jesuhs: ―Ziꞌchi Daada; per nee bwehcu raꞌ rahw taayi guehta raꞌ nin riaaba llaaꞌnmweella xballwaaꞌn ma.
27 “Senhor, é verdade”, disse a mulher. “No entanto, até os cachorros comem as migalhas que caem da mesa de seus donos.”
28 Ya chiꞌchi rahbi Jesuhs: ―Gunnaꞌh, zirooꞌ duxa riachiistoꞌ luꞌh naꞌh; zahca gaca ziga xclaaꞌdzi luꞌh. Ya hohra chi gahca biaca lliiꞌndxaꞌpa gunnaꞌh chi.
28 “Mulher, sua fé é grande”, disse-lhe Jesus. “Seu pedido será atendido.” E, no mesmo instante, a filha dela foi curada.
29 Ya loh nin babii Jesuhs riꞌchi gwah Ñiꞌh nez rwaaꞌ laguhn xteenn Galilea, ya chin badzihn Ñiꞌh riꞌchi gucah Ñiꞌh yihca tuhbi dahan ya guzohba Ñiꞌh yihca dahan chi,
29 Deixando aquele lugar, Jesus voltou ao mar da Galileia e subiu a um monte, onde se sentou.
30 nee seguihdu badiaaꞌha ziahan rooꞌ raꞌ bwiinn yihca dahan hasta zohba Jesuhs, ya bwiinn raꞌ chi zeꞌnee raꞌ bwiinn dxyihdxyi raꞌ nin ayi riin loh raꞌ ñiꞌh, cweeꞌ raꞌ, bwiinn nin rahca ñaaꞌ ñiꞌh, goopa raꞌ, cun bwiinn raꞌ nin rahca raꞌ ziahan ru gueldxyihdxyi raꞌ; ya batsiiga raꞌ ba garaa raꞌ bwiinn raꞌ chi hasta zuu Jesuhs ya basiaca Ñiꞌh laꞌh raꞌ ba,
30 Uma grande multidão veio e colocou diante dele aleijados, cegos, paralíticos, mudos e muitos outros, e ele curou a todos.
31 ya pur nin basiaca Jesuhs laꞌh raꞌ bwiinn dxyihdxyi raꞌ chi badxyigaaꞌ duxa loh snuhn raꞌ bwiinn nin rii riꞌchi laasii bwaꞌha raꞌ ba laꞌh bwiinn cweeꞌ raꞌ cun bwiinn nin rahca raꞌ ñaaꞌ ñiꞌh laꞌh raꞌ biaca ziꞌchi za nin naa raꞌ dxieꞌpa biaca raꞌ za ba, ya ziꞌchi garaa raꞌ ba chin bwaꞌha raꞌ ba garaa nin bwiꞌhnn Jesuhs, guzoꞌbaloh badiꞌhi raꞌ ba guelzuxchiilli loh Xchiohs bwiinn Israel.
31 As pessoas ficavam admiradas e louvavam o Deus de Israel, pois os que eram mudos agora falavam, os paralíticos estavam curados, os aleijados andavam e os cegos podiam ver.
32 Chiꞌchi gudihdxyi Jesuhs xpwiinn Ñiꞌh tin rahbi Ñiꞌh loh raꞌ ba: ―Ralahsa stoꞌn laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ ca laasii laꞌh chohnna dxyih guhca la riinee raꞌ ba naꞌh, nee ayi nahpa raꞌ ba nin gahw raꞌ ba. Ayi xclaaꞌdzihn guxeꞌhla raꞌn ba rwaaꞌ yihdzi raꞌ ba ziga nagahdxi gahw raꞌ ba, laasii nagah dxiahgaduhbi raꞌ ba cun guelrchiaꞌhan loh neziuh.
32 Então Jesus chamou seus discípulos e disse: “Tenho compaixão dessa gente. Estão aqui comigo há três dias e não têm mais nada para comer. Se eu os mandar embora com fome, podem desmaiar no caminho”.
33 Chiꞌchi rahbi raꞌ xpwiinn Ñiꞌh loh Ñiꞌh: ―¿Per canehza chocaꞌha nuꞌh xi gahw garaa raꞌ bwiinn ca?, laasii nez dxuu nuꞌh rii ayi xi nuutiiꞌhin, nee nin ayiza chyu bwiinn nuu rrandxu.
33 Os discípulos disseram: “Onde conseguiríamos comida suficiente para tamanha multidão neste lugar deserto?”.
34 Chiꞌchi gunaabadxyiꞌdxyi Jesuhs loh raꞌ ba rahbi Ñiꞌh: ―¿Paaldaa pahn nahpa tu riꞌca? ―Gahdzihn ―rahbi raꞌ ba― cun nuhn bwehldiꞌhn.
34 Jesus perguntou: “Quantos pães vocês têm?”. “Sete, e alguns peixinhos”, responderam eles.
35 Ya chiꞌchi gunabwaꞌ Ñiꞌh guzohba raꞌ bwiinn raꞌ chi loh yuh,
35 Então Jesus mandou todo o povo sentar-se no chão.
36 chiꞌchi gucaꞌha Ñiꞌh gagaadzii pahn chi gunaꞌzu Ñiꞌhn cun naa Ñiꞌh, cun bwehlda raꞌ chi, ya chin guyaꞌloh badiꞌhi Ñiꞌh guelzuxchiilli loh Dxiohs pur guelwahw chi, badiꞌhi Ñiꞌhn laꞌh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh tin gudxiꞌzi raꞌ ban loh raꞌ gadahpa mihyi raꞌ bwiinn raꞌ chi.
36 Tomou os sete pães e os peixes, agradeceu a Deus e os partiu em pedaços. Em seguida, entregou-os aos discípulos, que os distribuíram à multidão.
37 Ya garaa raꞌ ba gudahw raꞌ ba hasta ayi ru gunnah raꞌ ba ñahw raꞌ ba, ya chin guyaꞌloh gudahw raꞌ gadahpa mihyi bwiinn raꞌ chi za gahdzi tipi guelwahw biaꞌhancah.
37 Todos comeram à vontade, e os discípulos recolheram, ainda, sete cestos grandes com as sobras.
38 Garaa raꞌ bwiinn nin gudahw raꞌ guhca raꞌ ba ziga tahpa mihyi ndxiꞌhw raꞌ si, ya gunnaꞌh raꞌ cun biñiꞌn raꞌ nin ayi guinagaaba.
38 Os que comeram foram quatro mil homens, sem contar mulheres e crianças.
39 Ya chiꞌchi guñiꞌ Jesuhs loh raꞌ bwiinn raꞌ chi tin biuuꞌnehza raꞌ ba ya bacah chiꞌh Ñiꞌh laꞌn laancha tin zee Ñiꞌh loh guihdxyi nin laa Magdala.
39 Então Jesus os mandou para casa, entrou num barco e atravessou para a região de Magadã.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.