Lucas 10

Mitla Zapotec NT (ZAW_MVR) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Che gulujx reni'c, gule Jesús gayoṉbitzuu bejṉ, baxhaḻnireni tio'pgajreni te basnijdnireni lojni loj reguejdx cadro nanab tedni.
1 Depois disso, o Senhor escolheu outros setenta e dois discípulos e os enviou adiante, dois a dois, às cidades e aos lugares que ele planejava visitar.
2 Räjpni lojreni: ―Guliipacni, cayacduxh cose'ch, niluxh guxii najc rebejṉ ni gun dzuun gutie'nini. Ni'cni coḻguiniab lo baxhuaan xten cose'ch te guxhaḻni xhidajlru bejṉ ni gun dzuun gutie' xcose'chni.
2 Estas foram suas instruções: “A colheita é grande, mas os trabalhadores são poucos. Orem ao Senhor da colheita; peçam que ele envie mais trabalhadores para seus campos.
3 Coḻchäj la'tu; coḻhuii xho ruxhaḻä la'tu si'c xiil galäii recuyo't sa'csi sunnäjreni la'tu si'ctisni rlajzreni.
3 Agora vão e lembrem-se de que eu os envio como cordeiros no meio de lobos.
4 Na'c chanätu ngodx, niclaza guijxh, niclaza xcura'chtu, luxh na'c sudxitu guininäjtu bejṉ lo nejz.
4 Não levem dinheiro algum, nem bolsa de viagem, nem um par de sandálias extras. E não se detenham para cumprimentar ninguém pelo caminho.
5 Cheni jiu'tu rolijz te bejṉ, ganiddoo coḻye'tz: “Sucuedxilajz reni rbäjz ree.”
5 “Quando entrarem numa casa, digam primeiro: ‘Que a paz de Deus esteja nesta casa’.
6 Palga najcni te bejṉ ni rdxaglajz yäḻrbecdxilajz sia'n xcäḻrbecdxilajztu ro'c, luxh palga dini gac, sibi' xcäḻrbecdxilajztu lojtu.
6 Se os que vivem ali forem gente de paz, a bênção permanecerá; se não forem, a bênção voltará a vocês.
7 Coḻjia'n lagajc rolijz bejṉ cadro guidzujṉtu. Ro'c coḻtajw, coḻyä'za xhitis ni guniidxreni, sa'csi nani rujn dzuun, riäjḻ xca'ni xcuent dzuunga. Coḻjia'n tejtis lajt dxejtis ni chutu lo guejdxga.
7 Permaneçam naquela casa e comam e bebam o que lhes derem, pois quem trabalha merece seu salário. Não fiquem mudando de casa em casa.
8 Xhitis te guejdx ni jiu'tu, palga jiureni la'tu, coḻgajw xhitis ni guniidxreni lojtu.
8 “Quando entrarem numa cidade e ela os receber bem, comam o que lhes oferecerem.
9 Coḻgusiajc rebeṉracxhuu ni yu' ro'c, coḻye'tz lojreni: “Abidzujṉgajxh xcäḻrnibee Dios.”
9 Curem os enfermos e digam-lhes: ‘Agora o reino de Deus chegou até vocês’.
10 Palga jiu'tu te guejdx cadro di rlajzreni gucuadiajgreni xtiidxtu, coḻṟii lo nezyuj, ro'c coḻye'tz lojreni:
10 Mas, se uma cidade se recusar a recebê-los, saiam pelas ruas e digam:
11 “Guxhuj xten lajdxtu ni rcaj ni'nu, rudzu'nuni nez lojtu si'c te seen sa'csi ditu nililajz xtiidxnu. Coḻgacbee dee, abidzuṉgajxh xcäḻrnibee Dios lojtu.”
11 ‘Limpamos de nossos pés até o pó desta cidade em sinal de reprovação. E saibam disto: o reino de Deus chegou!’.
12 Ni'cni rniliä́pac lojtu, che gac fis xten Dios, nalasru gac fis xten Dios lo guejdxga loj ni gujc guedx Sodoma ni guyu' galoo.
12 Eu lhes garanto que, no dia do juízo, até Sodoma será tratada com menos rigor que aquela cidade.
13 Räjpzani: ―¡Probe'tu beṉ guedx Corazín! ¡Probe'zatu beṉ guedx Betsaida! Paru nuhuii rebeṉzijt ni gubajṉ guedx Tiro näjza Sidón remilaagwr ni benä nez lojtu, pet gucli nusiechlajzreni, niajcwreni ladnagas, nibejzareni lo cobdäj si'c te seen abasiechlajzreni.
13 “Que aflição as espera, Corazim e Betsaida! Porque, se nas cidades de Tiro e Sidom tivessem sido realizados os milagres que realizei em vocês, há muito tempo seus habitantes teriam se arrependido e demonstrado isso vestindo panos de saco e jogando cinzas sobre a cabeça.
14 Che gun Dios fis rextojḻ rebejṉ guedxliuj, guxiiru gac xfis Dios lo rebeṉzijt ni gubajṉ guedx Tiro näjza Sidón. Fisroru gun Dios reguedx Corazín näjza Betsaida.
14 Eu lhes digo que, no dia do juízo, Tiro e Sidom serão tratadas com menos rigor que vocês.
15 Luxh luj guedx Capernaum, rchalolu siäjslu xhaguibaa, alga siajblu gabijlli, cadro gaclu fisro xten Dios.
15 E você, Cafarnaum, será elevada até o céu? Não, descerá até o lugar dos mortos”.
16 Rajpzani lo rexpejṉpacni: ―Ni riu xtiidxtu, laa xtidxä ni riuni. Nani di jiu xtiidxtu, laa xtidxä ni dini jiu. Luxh ni di jiu xtidxä, laa xtiidx ni baxhaḻ narä ni dini jiu.
16 Então ele disse aos discípulos: “Quem aceita sua mensagem também me aceita, e quem os rejeita também me rejeita. E quem me rejeita também rejeita aquele que me enviou”.
17 Che gubi' regayoṉbitzuu bejṉ nani baxhaḻ Jesús, rbaduxh lajzreni, räjpreni: ―Dad, näjza rebeṉdxab rusobdiajg xtiidxnu che rusä'tnu lajlu.
17 Quando os setenta e dois discípulos voltaram, relataram com alegria: “Senhor, até os demônios nos obedecem pela sua autoridade!”.
18 Räjp Jesús lojreni: ―O'n. Ni'cni narä bahuiä che gunijt xcäḻrnibee beṉdxab, bitejbni xhaguibaa si'c bianij xten guzii.
18 Então ele lhes disse: “Vi Satanás caindo do céu como um relâmpago!
19 Coḻgacbee. Narä runidxä yäḻrnibee lojtu te guläjtu yejc bäḻ näjza yejc naxejb; runidxäza yäḻrnibee te guntu gaan lo xcäḻrnibee beṉdxab. Xhetliidi gun daan la'tu.
19 Eu lhes dei autoridade para pisarem sobre cobras e escorpiões, e sobre todo o poder do inimigo. Nada lhes causará dano.
20 Na'c guibalajztistu sa'csi rusobdiajg rebeṉdxab xtiidxtu; coḻguibalajzru sa'csi acuaj lajtu lo xquijtz Dios xhaguibaa.
20 Mas não se alegrem porque os espíritos impuros lhes obedecem; alegrem-se porque seus nomes estão registrados no céu”.
21 Lagajc dxejc bibalaznäj Jesús Sprit Dxan xten Dios, dxejc räjpni lo Dios: ―Rliä'pä xpala'nlu Xtadä ni rnibee xhaguibaa näjza guedxliuj, sa'csi bacua'tzlu xnezyujlu lo rebeṉ nanduxh, per baluiilu xnezyujlu loj rebejṉ ni najc nadolajz si'c te biuxbäz. O'n, Xtadä, sa'csi si'c rlajzlu gunlu.
21 Naquele momento, Jesus foi tomado da alegria do Espírito Santo e disse: “Pai, Senhor dos céus e da terra, eu te agradeço porque escondeste estas coisas dos que se consideram sábios e inteligentes e as revelaste aos que são como crianças. Sim, Pai, foi do teu agrado fazê-lo assim.
22 ’Guiraa recosre abaniidxlu loä Xtadä. Dadtis najn chuni'c najc Xi'nni, rutru najndi chu najcni. Rutza najndi chuni'c najc Guejblu Xtadä, xtebtis narä ni najc Xi'nlu, con rebejṉ ni rlazä gumbee luj.
22 “Meu Pai me confiou todas as coisas. Ninguém conhece verdadeiramente o Filho, a não ser o Pai, e ninguém conhece verdadeiramente o Pai, a não ser o Filho e aqueles a quem o Filho escolhe revelá-lo”.
23 Dxejc bahuii Jesús loj rexpejṉpacni, räjpni lojtisreni: ―Chicbaa la'tu näjza renani ruhuii guiraa nani cahuilojtu.
23 Então, em particular, ele se voltou para os discípulos e disse: “Felizes os olhos que veem o que vocês viram.
24 Sa'csi rniliä lojtu, balti redade' ni gunii xtidx Dios galoo, baltiza reṟeii rlajz nuhuiireni guiraa ni cahuilojtu, niluxh direni nuhuiini. Rlajzreni niejn diajgreni rediidxre ni cayejn diajgtu, luxh di diajgreni niejnni.
24 Eu lhes digo: muitos profetas e reis desejaram ver o que vocês têm visto e ouvir o que vocês têm ouvido, mas não puderam”.
25 Dxejc huisulii te mastr xten leii, huininäjni Jesús, rlajzni nuxhiidni Jesús lo xtiidxni, gunabdiidxni lojni: ―Dad, Mastr, ¿xhini'c nanab gunä te guibaṉnää́ Dios par tejpas?
25 Certo dia, um especialista da lei se levantou para pôr Jesus à prova com esta pergunta: “Mestre, o que preciso fazer para herdar a vida eterna?”.
26 Sas räjp Jesús lojni: ―¿Xhini'c caj lo guijtz xten leii? ¿Xho roḻluni?
26 Jesus respondeu: “O que diz a lei de Moisés? Como você a entende?”.
27 Dxejc badzu'ni diidxre, räjpni: ―Chanälajzlu Dad, Xtioslu guideb lastoolu, guideb xaimlu, guideb xtijplu, näjza guideb xcäriejnlu. Huinälajzza resa'lu si'ctis ni sanälajzlu lagajc luj.
27 O homem respondeu: “‘Ame o Senhor, seu Deus, de todo o seu coração, de toda a sua alma, de toda a sua força e de toda a sua mente’ e ‘Ame o seu próximo como a si mesmo’”.
28 Dxejc räjp Jesús lojni: ―O'n, laaca rudzu'lu diidx. Palga gunlu si'c, sajplu yäḻnabajṉre.
28 “Está correto!”, disse Jesus. “Faça isso, e você viverá.”
29 Per mastr xten leii, rlajzni nidedbiani ni'cni gunabdiidxni loj Jesús räjpni: ―¿Chuni'c najc resa'ä?
29 O homem, porém, querendo justificar suas ações, perguntou a Jesus: “E quem é o meu próximo?”.
30 Dxejc räjp Jesús lojni: ―Te beṉ laadxnu birii guedx Jerusalén, sääni guedx Jericó. Dxejc lo nezyuj biricaj gaii gubaan, gulajnreni guiraa xhixtenni, näjli xhajbni ni najcwni. Sas gudijnrenini, basa'nrenini ro'c, guxii cayäädx nugu'trenini.
30 Jesus respondeu com uma história: “Certo homem descia de Jerusalém a Jericó, quando foi atacado por bandidos. Eles lhe tiraram as roupas, o espancaram e o deixaram quase morto à beira da estrada.
31 Gudejd te bixhojz ni siääd laadxnu, sazaj lagajc nezyujga, cheni bahuiini lojni, alga gudejdni stee laad, sä'tini.
31 “Por acaso, descia por ali um sacerdote. Quando viu o homem caído, atravessou para o outro lado da estrada.
32 Gudejdza te levita, bejṉ ni rujnza dzuun neṉ guidoo. Che bidzujṉni cadro naga' bejṉga, gudejdni stelaad, sä'tini.
32 Um levita fazia o mesmo caminho e viu o homem caído, mas também atravessou e passou longe.
33 Dxejcti te beṉ Samaria, laḻni sääni biaj, gudejdni nezyujga, bidzujṉni cadro naga' bejṉga. Che bahuiini lojni, balaslajznini.
33 “Então veio um samaritano e, ao ver o homem, teve compaixão dele.
34 Gubigni loj bejṉga, basäḻni se't näjza bin loj bejṉ ni nadxälguijdx, dxejc batejbnini te la' lajd. Dxejc bascuijbnini dejtz lagajc xmanni, huinänini cadro rudedlaareni yu', ro'c cuanäjnini.
34 Foi até ele, tratou de seus ferimentos com óleo e vinho e os enfaixou. Depois, colocou o homem em seu jumento e o levou a uma hospedaria, onde cuidou dele.
35 Che bara yääl, gulääni tio'p meel badeedni lo baxhuaan yu'ga. Dxejc räjpni: “Cuanälaa bejṉre; palga gunijtrulu, siguixätini lojlu che guibi'ä.” Sä'tini.
35 No dia seguinte, deu duas moedas de prata ao dono da hospedaria e disse: ‘Cuide deste homem. Se você precisar gastar a mais com ele, eu lhe pagarei a diferença quando voltar’.
36 Dxejc räjp Jesús lo mastr xten leii: ―¿Chu tej lo guidxoṉ rebejṉga najc si'c sa' xten dade' ni biajb ladzṉaa gubaan?
36 “Qual desses três você diria que foi o próximo do homem atacado pelos bandidos?”, perguntou Jesus.
37 Dxejc räjpni loj Jesús: ―Ni balaslajz bejṉga. Dxejc räjp Jesús lojni: ―Huij te sigajcza chayejnlu.
37 O especialista da lei respondeu: “Aquele que teve misericórdia dele”. Então Jesus disse: “Vá e faça o mesmo”.
38 Laḻni huinuu xnezyujni, bidzujṉni te guejdx. Ro'c bidxaagni te gunaa ni laa Mart ni huinänini rolijzni.
38 Jesus e seus discípulos seguiram viagem e chegaram a um povoado onde uma mulher chamada Marta os recebeu em sua casa.
39 Yu' te bäjl Mart ni laa Marii, luxh laani gurejni cuä' ni' Jesús te cacuadiajgni xtiidxni.
39 Sua irmã, Maria, sentou-se aos pés de Jesus e ouvia o que ele ensinava.
40 Mart cagusquejṉni cayujnni xhi gaureni. Sas gubigni loj Jesús, räjpni lojni: ―¿La dilu jiu rusanxteb bälä narä te xtebä cayunä remandaad? ¡Gojs lojni gacnäjni narä!
40 Marta, porém, estava ocupada com seus muitos afazeres. Foi a Jesus e disse: “Senhor, não o incomoda que minha irmã fique aí sentada enquanto eu faço todo o trabalho? Diga-lhe que venha me ajudar!”.
41 Dxejc räjp Jesús lojni: ―Mart, Mart, cayuduxhlu yärsia', riulu xhidajl cos,
41 Mas o Senhor respondeu: “Marta, Marta, você se preocupa e se inquieta com todos esses detalhes.
42 luxh yu' tejtis ni nanabpac. Agule Marii ni najc huenru, rut sajcdi gudzucajnini lojni.
42 Apenas uma coisa é necessária. Quanto a Maria, ela fez a escolha certa, e ninguém tomará isso dela”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.