João 11
Mitla Zapotec NT (ZAW_MVR) vs NTLH
1 Yu' te dade' ni cayacxhuu ni laa Larz. Rbäjzni guedx Betania, lajdxza rebisiajnni Marii näjza Mart.
1 Um homem chamado Lázaro estava doente. Ele era do povoado de Betânia, onde Maria e a sua irmã Marta moravam.
2 Mariire, bisiajn Larz, najc nane' ni basäḻ setnejxh ni' Jesús, batiaazani ni'ni con xquidxejcni.
2 (Esta Maria era a mesma que pôs perfume nos pés do Senhor Jesus e os enxugou com os seus cabelos. Era o irmão dela, Lázaro, que estava doente.)
3 Ni'cni baxhaḻ guiro'p bäjlre diidx loj Jesús, räjpreni lojni: ―Dad, xamiigwlu nani sanälajzlu cayacxhuu.
3 As duas irmãs mandaram dizer a Jesus: — Senhor, o seu querido amigo Lázaro está doente!
4 Che biejn diajg Jesús rediidxga, räjpni: ―Di yäḻracxhuure ju'tni, sa'csi yäḻracxhuure najc te guluilojni xcäḻrnibee Dios. Te guluilojza yäḻracxhuure xcäḻrnibee Xi'n Dios.
4 Quando Jesus recebeu a notícia, disse:
5 Sanälajz Jesús Mart, bäjlni, näjza Larz,
5 Jesus amava muito Marta, e a sua irmã, e também Lázaro.
6 che räjpreni lojni cayacxhuu Larz, bia'nni stio'p dxej cadro yu'ni.
6 Porém quando soube que Lázaro estava doente, ainda ficou dois dias onde estava.
7 Dxejcti räjpni loj rexpejṉpacni: ―Coḻcho', chonnu stehuält región Judea.
7 Então disse aos seus discípulos:
8 Räjp rexpejṉni lojni: ―Mastr, gajd gac xchej rlajz rexpejṉ Israel ni rnibee nucuaa guij yejclu te nugu'treni luj, luxh ṉaj rlajzlu chäsaclu ro'c.
8 Mas eles disseram: — Mestre, faz tão pouco tempo que o povo de lá queria matá-lo a pedradas, e o senhor quer voltar?
9 Dxejcti räjp Jesús lojreni: ―¿La xhet tzubitio'p oṟdi yu' lo tebdxej, ä? Palga sa bejṉ rdxee, dini jiajb sa'csi ruhuiini lo bianij nani yu' lo guedxliujre.
9 Jesus respondeu:
10 Palga chasajni guxhijṉ, siliaro'ni, sa'csi xheti bianijga.
10 Mas, se anda de noite, tropeça porque nele não existe luz.
11 Dxejcti räjp Jesús lojreni: ―Nagayejs xamigwä Larz. Cha'a te chacuänäni.
11 Jesus disse isso e depois continuou:
12 Dxejc räjp rexpejṉpacni lojni: ―Dad, palga agudiesni, pet siajcni.
12 — Senhor, se ele está dormindo, isso quer dizer que vai ficar bom! — disseram eles.
13 Jesús canii lojreni agujt Larz, niluxh rexpejṉpacni bejn xhigab caniini xcuent yäḻrejs xten bacaḻtis.
13 Mas o que Jesus queria dizer era que Lázaro estava morto. Porém eles pensavam que ele estivesse falando do sono natural.
14 Ni'cni guniliipac Jesús räjpni lojreni: ―Agujt Larz.
14 Então Jesus disse claramente:
15 Rbalazä sa'csi rutinu ro'c, te chalilajztu xtidxä. Coḻcho' te chohuiinuni.
15 mas eu estou alegre por não ter estado lá com ele, pois assim vocês vão crer. Vamos até a casa dele.
16 Dxejcti Tomás ni rniizareni “cua'ch”, räjpni loj resa'ni: ―Coḻcho' te guetnäzanuni.
16 Então Tomé, chamado “o Gêmeo”, disse aos outros discípulos: — Vamos nós também a fim de morrer com o Mestre!
17 Che bidzujṉ Jesús lo guejdxga, agujc tajp dxej biga'tz Larz.
17 Quando Jesus chegou, já fazia quatro dias que Lázaro havia sido sepultado.
18 Guedx Betania tre' gajxh lo guedx Jerusalén, si'cti tio'p garol kilómetro.
18 Betânia ficava a menos de três quilômetros de Jerusalém,
19 Xhidajl rexpejṉ Israel abidzujṉ, siädhuiireni Mart, näjza Marii, te di gac-huin lajzreni sa'csi gujt bisiajnreni.
19 e muitas pessoas tinham vindo visitar Marta e Maria para as consolarem por causa da morte do irmão.
20 Che gucbee Mart abidzujṉ Jesús, biriini huichaglojnini; niluxh Marii bia'n rolijzreni.
20 Quando Marta soube que Jesus estava chegando, foi encontrar-se com ele. Porém Maria ficou sentada em casa.
21 Dxejcti räjp Mart lo Jesús: ―Dad, paru suga'lu ree, di bisianä niejt.
21 Então Marta disse a Jesus: — Se o senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido!
22 Narä nanä suniidx Dios guiraa nani guiniablu lojni.
22 Mas eu sei que, mesmo assim, Deus lhe dará tudo o que o senhor pedir a ele.
23 Jesús räjpni lojni: ―Sibaṉsac bisiajnlu.
23 — O seu irmão vai ressuscitar! — disse Jesus.
24 Räjp Mart lojni: ―Acananä sibaṉsacni che guidzujṉ dxej ni guibaṉsac bejṉ loj rebeṉgut dxej lult che gun Dios yäḻguxhtis.
24 Marta respondeu: — Eu sei que ele vai ressuscitar no último dia!
25 Dxejc räjp Jesús lojni: ―Narä nacä yäḻruspaṉsac bejṉ loj rebeṉgut, näjza yäḻnabajṉ par tejpas. Nani rililajz rextidxä, masä agujtni, sibaṉsacni.
25 Então Jesus afirmou:
26 Chutis tej bejṉ ni nabajṉ ni chalilajz xtidxä, dini nitloj par tejpas, ¿riliiga lajzluni, ä?
26 e quem vive e crê em mim nunca morrerá. Você acredita nisso?
27 Dxejcti räjp Mart lojni: ―Rililazäni, Dad. Ahuililazä luj najclu Crist, Xi'n Dios nani bia'n diidx guxhaḻ Dios lo guedxliujre.
27 — Sim, senhor! — disse ela. — Eu creio que o senhor é o Messias , o Filho de Deus, que devia vir ao mundo.
28 Che guluux gunii Mart, huitejdxni bäjlni Marii, xhiga'tz räjpni lojni: ―Abidzujṉ Mastr. Cabejdxzani luj.
28 Depois de dizer isso, Marta foi, chamou Maria, a sua irmã, e lhe disse em particular: — O Mestre chegou e está chamando você.
29 Che biejn diajg Marii rediidxga, huisugajcni, sahuiini Jesús.
29 Quando Maria ouviu isso, levantou-se depressa e foi encontrar-se com Jesus.
30 Gajd Jesús jiu' guejdxga, laḻtis suga'ni cadro bidxaagni Mart.
30 Pois ele não tinha chegado ao povoado, mas ainda estava no lugar onde Marta o havia encontrado.
31 Rexpejṉ Israel nani biädcuenäj Marii, ni cahuii didi gac-huin lajzni, che bahuiireni huisu Marii, sääni, näjza laareni huirinajlreni Marii, naareni pet lo baa sayoonni.
31 As pessoas que estavam na casa com Maria, consolando-a, viram que ela se levantou e saiu depressa. Então foram atrás dela, pois pensavam que ela ia ao túmulo para chorar ali.
32 Ni'cni che bidzujṉ Marii cadro suga' Jesús, bazuxhijbni lojni, räjpni: ―Dad, paru suga'lu ree, di bisianä niejt.
32 Maria chegou ao lugar onde Jesus estava e logo que o viu caiu aos pés dele e disse: — Se o senhor tivesse estado aqui, o meu irmão não teria morrido!
33 Che bahuii Jesús cayoon Marii, näjza rexpejṉ Israel ni siädnajl Marii, guc-huin lastooni, biääd te rsliajz lastooni.
33 Jesus viu Maria chorando e viu as pessoas que estavam com ela chorando também. Então ficou muito comovido e aflito
34 Dxejcti räjpni lojreni: ―¿Caro bacua'tztuni? Räjpreni lojni: ―Dad, gudaa ree te fiilu.
34 e perguntou: — Venha ver, senhor! — responderam.
35 Dxejcti biin Jesús.
35 Jesus chorou.
36 Ni'cni cayäjp rexpejṉ Israel: ―Coḻhuii, lacti sanälajznini.
36 Então as pessoas disseram: — Vejam como ele amava Lázaro!
37 Yu'zareni räjp: ―Dade're basiajc beṉ lotiä'p. ¿Xha di niajcdi nusiajcni bejṉre te di niejtni, ä?
37 Mas algumas delas disseram: — Ele curou o cego. Será que não poderia ter feito alguma coisa para que Lázaro não morresse?
38 Guc-huinduxh lastoo Jesús, gubigni lo baa. Baaga najc si'c te biliää, suga' te guiro ni rusäuureni ro'ni.
38 Jesus ficou outra vez muito comovido. Ele foi até o túmulo, que era uma gruta com uma pedra colocada na entrada,
39 Dxejcti räjp Jesús lojreni: ―Coḻgudzucaj guijga. Mart, ni najc bisiajn beṉgutga, räjpni lojni: ―Dad, pet acaladxuudxni, sa'csi agujc tajp dxej gujtni.
39 e ordenou: Marta, a irmã do morto, disse: — Senhor, ele está cheirando mal, pois já faz quatro dias que foi sepultado!
40 Dxejc räjp Jesús lojni: ―¿Et rniä lojlu, palga rililajztu, suhuiilu xcäḻrnibee Dios, ä?
40 Jesus respondeu:
41 Dxejcti badzucajreni guijga. Guläs Jesús lojni xhaguibaa, räjpni loj Xtadni: ―Xtadä, runidxä xquixtios lojlu sa'csi abiejn diajglu xtidxä.
41 Então tiraram a pedra. Jesus olhou para o céu e disse:
42 Narä nanä guliica rucuadiajglu xtidxä, luxh ṉaj caniäni xcuent rebejṉ ni tre' ree, te chalilajzreni luj baxhaḻlu narä.
42 Eu sei que sempre me ouves; mas eu estou dizendo isso por causa de toda esta gente que está aqui, para que eles creiam que tu me enviaste.
43 Che gulujx guniini rediidxga, guredxa'ni räjpni: ―¡Larz! ¡Gudaa ree!
43 Depois de dizer isso, gritou:
44 Dxejc birii beṉgutga neṉ biliää. Naliib reṉaani, reni'ni, niäuu te baii lojni. Dxejcti räjp Jesús lojreni: ―Coḻgusḻaani, coḻgusaan jiini.
44 E o morto saiu. Os seus pés e as suas mãos estavam enfaixados com tiras de pano, e o seu rosto estava enrolado com um pano. Então Jesus disse:
45 Xcuent dzunrore huililajz rextidx Jesús xhidajl rexpejṉ Israel nani huinajl Marii, che bahuiireni xhi bejn Jesús.
45 Muitas pessoas que tinham ido visitar Maria viram o que Jesus tinha feito e creram nele.
46 Yu' reni huihuii loj rexpejṉ Israel ni laa farisee, bijreni diidx xhi bejn Jesús.
46 Mas algumas pessoas voltaram e contaram aos fariseus o que ele havia feito.
47 Dxejcti refariseega, näjza rebixhojz ni rnibee, bire'reni bidxagsa'reni lo Junt Suprem, räjpzareni: ―¿Xho jiennu? Niguiire cayujn xhidajl milagwr.
47 Então os fariseus e os chefes dos sacerdotes se reuniram com o Conselho Superior e disseram: — O que é que nós vamos fazer? Esse homem está fazendo muitos milagres!
48 Palga guisaannuni si'c, guiralii bejṉ sililajz xtiidxni, sinajlrenini. Dxejcti jiääd rebeṉ roman ni rnibee, gudzucajreni xcäḻrnibeenu, sudzujlzareni lajdxnu.
48 Se deixarmos que ele continue fazendo essas coisas, todos vão crer nele. Aí as autoridades romanas agirão contra nós e destruirão o Templo e o nosso país.
49 Dxejc Caifás, bixhojzro ni riäjl gunibeeni lo rebixhojz ijzga, räjpni lojreni: ―La'tu xhetliidi najnditu.
49 Então Caifás, que naquele ano era o Grande Sacerdote , disse: — Vocês não sabem nada!
50 Ditu gun xhigab laaca guet tejtis bejṉ xcuent guideb guejdx, didi nitloj guideb lajdxnu.
50 Será que não entendem que para vocês é melhor que morra apenas um homem pelo povo do que deixar que o país todo seja destruído?
51 Niluxh Caifás dini ninii diidxre xcuentcani. Sa'csi ijzga rnibeeni lo rebixhojz, lagajc Dios badeed diidxga guniini. Ni'c gunixgaani guet Jesús xcuent nacióṉ xten rexpejṉ Israel.
51 Naquele momento Caifás não estava falando por si mesmo. Mas, como ele era o Grande Sacerdote naquele ano, estava profetizando que Jesus ia morrer pela nação.
52 Luxh xhet ganaxtis xcuent nacioṉga, näjza te guire' guiraa rexpejṉ Dios nani nare'ch loj guideb guedxliujre.
52 E não somente pela nação, mas também para reunir em um só corpo todos os filhos de Deus que estão espalhados por toda parte.
53 Ni'cni dxejliga bachaag rebejṉga diidx te don xho gunreni gugu'treni Jesús.
53 Então, daquele dia em diante, os líderes judeus fizeram planos para matar Jesus.
54 Ni'cni diru Jesús nisiaj nez loj rexpejṉ Israel. Biriini región Judea, huijni te lajt gajxh nez lo reyubijdz, lo te guejdx ni laa Efraín. Ro'c biannäjni rexpejṉpacni.
54 Por isso ele já não andava publicamente na Judeia, mas foi para uma região perto do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ficou ali com os seus discípulos.
55 Guxii dxej cayäädx guidzujṉ lanij ni laa pascw ni rujn rexpejṉ Israel. Xhidalduxh rebeṉguejdx huij guedx Jerusalén te gusiareni lastooreni, te gac gunreni lanij xten pascw.
55 Faltava pouco tempo para a Festa da Páscoa . Muitos judeus foram a Jerusalém antes da festa para tomar parte na cerimônia de purificação .
56 Cansajreni caguiilreni Jesús; che yu'zareni neṉ guidoro, canabdiidx lo sa'reni, räjpreni: ―¿Xhi najtu? ¿La siäädni lanijre o laa dini jiääd, ä?
56 Eles procuravam Jesus e, no pátio do Templo, perguntavam uns aos outros: — O que é que vocês acham? Será que ele vem à festa?
57 Refarisee näjza rebixhojz ni rnibee loj rebixhojz, agunibeereni palga yu' chu najn caro yu' Jesús, chaye'tzni lojreni te guiniaazrenini.
57 Os chefes dos sacerdotes e os fariseus queriam prender Jesus. Por isso tinham dado ordem para que, se alguém soubesse, contasse onde ele estava.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.