João 8
Santo Domingo Albarradas Zapotec NT (ZAS_WYI) vs NTLH
1 Per Jesús zëman ruguiaꞌ Olivos.
1 [Depois todos foram para casa, mas Jesus foi para o monte das Oliveiras.
2 Chi bareguiaal, rsil badxinman lën yadooroꞌ Jerusalén stijb. Zien ree bejn bidoꞌp lod zaꞌman, dxel gurejman guzuloj culüüman laa reeman.
2 De madrugada ele voltou ao pátio do Templo, e o povo se reuniu em volta dele. Jesus estava sentado, ensinando a todos.
3 Abiꞌ mextr rulüü ree ley con ree bénfarisew bidxinnë tijb béngunaa banaaznë tijb xinguiaaw, dxel bazuj reeman laaman galay ree bén guin,
3 Aí alguns mestres da Lei e fariseus levaram a Jesus uma mulher que tinha sido apanhada em adultério e a obrigaram a ficar de pé no meio de todos.
4 zianz rëb reeman loj Jesús: ―Mextr, banaaz béngunaa guie loj mer hor ni yuꞌnëman xinguiaaw ren.
4 Eles disseram: — Mestre, esta mulher foi apanhada no ato de adultério.
5 Abiꞌ loj ley basaꞌnnë Moisejs dunuj ree ca guial lasaꞌ béngunaa guie rayal guiëtaman con guiaj. ¿Laadx lüj xhie nal?
5 De acordo com a Lei que Moisés nos deu, as mulheres adúlteras devem ser mortas a pedradas. Mas o senhor, o que é que diz sobre isso?
6 Gunabdiidx reeman zian din guidoon xhie guiëbaman din gac gutediaꞌ reeman laaman. Per con basajb lojman abiꞌ guzulojman cucaaman luyuj con xbacwënman.
6 Eles fizeram essa pergunta para conseguir uma prova contra Jesus, pois queriam acusá-lo. Mas ele se abaixou e começou a escrever no chão com o dedo.
7 Per guial laa reeman canabdiidxzi canabdiidx reeman lojman, abiꞌ babejliman, rëbaman loj reeman: ―Chutëëz bén ad wayüjnt dol, yaloj laaman gucaaguiaj béngunaa guie.
7 Como eles continuaram a fazer a mesma pergunta, Jesus endireitou o corpo e disse a eles:
8 Dxel basajb lojman stijb, basnuu bacaaman luyuj guin.
8 Depois abaixou-se outra vez e continuou a escrever no chão.
9 Chi biguiejn reeman ni guneeman, guzuloj cayza tijbgaj reeman, diizd mazri bengol xt bara reeman baza. Tijbzi béngunaa guin bayaꞌn con Jesús loj ree bén rigaꞌ yagaj.
9 Quando ouviram isso, todos foram embora, um por um, começando pelos mais velhos. Ficaram só Jesus e a mulher, e ela continuou ali, de pé.
10 Dxel babejliman, rëbaman loj béngunaa guin: ―¿Con ree bén bidnë lüj? ¿Niꞌqui tijb reeman achut xhie been lüj ya?
10 Então Jesus endireitou o corpo e disse:
11 Dxel rëb béngunaa guin: ―Dad, niꞌqui tijbaman. Abiꞌ rëb Jesús: ―Niꞌqui naj achet günan lüj. Baguiaj yan, ad güünril dol.
11 — Ninguém, senhor! — respondeu ela. Jesus disse:
12 Dxel gunee Jesús stijb, rëbaman loj ree bén rigaꞌ yagaj: ―Naj na̱j bajl rusni bénguidxliuj. Abiꞌ bén guzoob da diidxan, zani xquiarguiejnman xhienaag gapaman guialnaban tiblayaa con Dios, ad yuꞌ tëët dxej guicajy xquiarguiejnman.
12 De novo Jesus começou a falar com eles e disse:
13 Abiꞌ ree bénfarisew rëb reeman lojman: ―Lüj gajc ruzaꞌt lüj, abiꞌ achet lasajc xtiidxil.
13 Os fariseus disseram a Jesus: — Agora você está falando a favor de você mesmo. Por isso o que você diz não tem valor.
14 Dxel rëb Jesús loj reeman: ―Lasajc da diidxan, majsi naj gajc cane por naj, din naj ragbee ban zialan ban tëë gan, saꞌn lëjt ad ragbeetidi ban zialan ban tëë gan.
14 Jesus respondeu:
15 Lëjt rnieedi bejn ziꞌctizi na̱j xixgabidi, saꞌn naj achut ruzatan.
15 Vocês julgam de modo puramente humano; mas eu não julgo ninguém.
16 Abiꞌ bal guzatan bejn, ganen diidxli, din ad zanetan ziꞌc na̱j da xgaban, në da Dadan bén guxhaal naj ragbee guial diidxli na̱j ni ganen.
16 E, se eu julgar, o meu julgamento é verdadeiro porque não julgo sozinho, pois o Pai, que me enviou, está comigo.
17 Abiꞌ loj xleydi ca guial chi yuꞌ tioꞌp bén rniee tiblojzi, diidxliqui na̱j ni rniee reeman.
17 Na
18 Yan, naj gajc na̱j tijb bén rniee por naj, abiꞌ da Dadan bén guxhaal naj, na̱j stijb bén rniee por naj.
18 Eu dou testemunho a respeito de mim mesmo, e o Pai, que me enviou, também dá testemunho a meu respeito.
19 Gunabdiidx reeman lojman rëb reeman: ―¿Con xdadil? Badxiꞌman laan rëbaman: ―Lëjt ad nünbeetidi naj, ad nünbee tëëtidi da Dadan, din bal nüjnbeedi naj, ziangajc nüjnbeedi da Dadan.
19 — Onde está o seu pai? — perguntaram. Jesus respondeu:
20 Zian gunee Jesús laꞌtgaj rulüüman bejn ree lën yadooroꞌ Jerusalén, niz lod zaꞌ ree ni rguꞌ reeman gon. Per achut gunaaz laaman, din ad wadxint hor guiniaazaman.
20 Jesus disse essas coisas quando estava ensinando no pátio do Templo, perto da caixa das ofertas. Ninguém o prendeu porque ainda não tinha chegado a sua hora.
21 Gunee Jesús stijb, rëbaman: ―Chi ma gan, zaguiilidi naj, per zëjtnë xtolidi, din lod gan ad zileꞌt guiꞌtidi.
21 Jesus disse outra vez:
22 Dxel rëb ree bén Israel guin: ―¿Wen ni laagajcaman gugüjt laaman ya, zeel naman guial ad zajct yoꞌ ree lod cheman?
22 Os líderes judeus disseram: — Ele diz que nós não podemos ir para onde ele vai! Será que ele vai se matar?
23 Abiꞌ rëb Jesús loj reeman: ―Lëjt na̱j bén ladguiajt guie, saꞌn naj ladya ni zialan. Lëjt na̱j bénguidxliuj, saꞌn naj ad bénguidxliujt na̱j.
23 Jesus continuou:
24 Zeel rnin, zëjtnë xtolidi. Din bal id zaliladxidi guial naj na̱j bén najn, zëjtnë xtolidi.
24 Por isso eu disse que vocês vão morrer sem o perdão dos seus pecados. De fato, morrerão sem o perdão dos seus pecados se não crerem que “
25 Dxel gunabdiidx reeman lojman, rëb reeman: ―¿Chuza lüj? Badxiꞌman laan rëbaman: ―Ma rnin lojdi diizd yaloj.
25 — Quem é você? — perguntaram a Jesus. Ele respondeu:
26 Zien ni raꞌpan gulün lëjt ni ganenëꞌ tëën lëjt. Per naj, ni canen loj bénguidxliuj na̱j ni rucagdiagan rniee bén guxhaal naj, abiꞌ ni rnieeman na̱j diidxli.
26 Existem muitas coisas a respeito de vocês das quais eu preciso falar e as quais eu preciso julgar. Porém quem me enviou é verdadeiro, e eu digo ao mundo somente o que ele me disse.
27 Per laa reeman ad gogbeet guial Diosan ruzaꞌtaman.
27 Eles não entenderam que ele estava falando a respeito do Pai.
28 Zeel rëbaman loj reeman: ―Chi ma beendi ziꞌctizi rëndi con Bén guxhaal Dios, dxel gagbeedi najcan, gagbee tëëdi guial achetczi rünan por da xgabzan, naj rnie ni ma balüü da Dadan naj.
28 Por isso Jesus disse:
29 Din laaman guxhaal naj, laaman zaꞌ con naj, abiꞌ ad yuꞌt dxej cwëëladxaman naj, guial zianczi rünan ni rayuladxaman.
29 Quem me enviou está comigo e não me deixou sozinho, pois faço sempre o que lhe agrada.
30 Chi rëb Jesús zian, zien ree bejn bililadx laaman.
30 Quando Jesus disse isso, muitos creram nele.
31 Rëb Jesús loj ree bén Israel bililadx laaman: ―Bal gusnuu guzoobidi da diidxan, waliqui najdi da bejnan,
31 Então Jesus disse para os que creram nele:
32 abiꞌ züjnbeedi conin na̱j diidxli, abiꞌ por diidxli guin zalaadi.
32 e conhecerão a verdade, e a verdade os libertará.
33 Badxiꞌ reeman laan rëb reeman: ―Dunujn zioꞌp loj xdiaa Abraham, abiꞌ ad yuꞌt dxej wayajcan ziꞌc bén nadoꞌ. ¿Chexquiza zeel nal du lojn, guial por diidxli zalaan?
33 Eles responderam: — Nós somos descendentes de Abraão e nunca fomos escravos de ninguém. Como é que você diz que ficaremos livres?
34 Dxel rëbaman loj reeman: ―Diidxli rnin lojdi, guial graczi bén rüjn ganaxzi dol, laa reeman na̱j ziꞌc bén nadoꞌ loj dol.
34 Jesus disse a eles:
35 Abiꞌ tijb bén nadoꞌ loj bejn, ad zileꞌt guiëbaman xfamilaman na̱j xpatronman, saꞌn xiꞌn patron guin zileꞌ guiëbix xfamilixan.
35 O escravo não fica sempre com a família, mas o filho sempre faz parte da família.
36 Zeel bal Xiꞌnman guslaa lëjt, ad najtridi ziꞌc bén nadoꞌ.
36 Se o Filho os libertar, vocês serão, de fato, livres.
37 Ma qui ragbeen guial loj xdiaa Abraham zëëdidi, per lëjt rën gugüjt naj guial ad rayuladxtidi da diidxan.
37 Eu sei que vocês são descendentes de Abraão; porém estão tentando me matar porque não aceitam os meus ensinamentos.
38 Naj rni ni ma balüü da Dadan naj, saꞌn lëjt rüjndi ziꞌc na xDadidi güündi.
38 Eu falo das coisas que o meu Pai me mostrou, mas vocês fazem o que aprenderam com o pai de vocês.
39 Badxiꞌ reeman rëb reeman: ―Dux Dadan na̱j Abraham. Dxel rëb Jesús loj reeman: ―Bal niajquidi xiꞌn Abraham, züjndi ziꞌc beenman.
39 — O nosso pai é Abraão! — responderam eles. Então Jesus disse:
40 Per yan, majsi ma rnin lëjt diidxli ziꞌc balüü Dios naj, lëjt rëndi gugüjtidi naj. ¡Abiꞌ Abraham ad yuꞌt dxej nüjnman zian!
40 Mas eu lhes tenho dito a verdade que ouvi de Deus, e assim mesmo vocês estão tentando me matar. Abraão nunca fez uma coisa assim!
41 Saꞌn lëjt rüjndi ziꞌcgajc rüjn xDadidi. Abiꞌ rëb reeman loj Jesús: ―Dunujn achut mazri xiꞌn nayajcan. Tijbzi Dios na̱j dux Dadan.
41 Vocês estão fazendo o que o pai de vocês fez. Eles responderam: — Nós não somos filhos ilegítimos; nós temos um Pai, que é Deus!
42 Dxel rëb Jesús loj reeman: ―Bal walidi Dios na̱j xDadidi, guiëndi naj, din por laaman zialan loj guidxliuj. Ad zialtan por naj gajc, zialan por Dios bén guxhaal naj.
42 Jesus disse a eles:
43 Abiꞌ ad rigniaꞌtidi ni rnin, guial ad rëntidi gucaagdiajguidi da diidxan.
43 Por que é que vocês não entendem o que eu digo? É porque não querem ouvir a minha mensagem.
44 XDadidi na̱j xindxab, abiꞌ rüjndi ziꞌc rënx güündi, din diizd yaloj ruladx xindxab guin gugüjtix bejn. Ad yuꞌt dxej chinalix ni na̱j diidxli, din ad rnieetix diidxli. Chi rnieex diidx rusquiee, achet naladxix, din laax na̱j xin rusquiee na̱j tëëx xdad guialrusquiee.
44 Vocês são filhos do Diabo e querem fazer o que o pai de vocês quer. Desde a criação do mundo ele foi assassino e nunca esteve do lado da verdade porque nele não existe verdade. Quando o Diabo mente, está apenas fazendo o que é o seu costume, pois é mentiroso e é o pai de todas as mentiras.
45 Per guial naj rni lëjt ganax diidxli, ad rliladxtidi naj.
45 Mas, porque eu digo a verdade, vocês não creem em mim.
46 ¿Chu lëjt zajc na guial yuꞌ xhie dol ma benan? Abiꞌ bal diidxli na̱j ni canen, ¿chexquiza zeel ad rliladxtidi naj?
46 Qual de vocês pode provar que eu tenho algum pecado? Se digo a verdade, por que não creem em mim?
47 Bén na̱j xbejn Dios rucaagdiajgaman xtiidxaman, per lëjt ad xbejntaman najdi, zeel ad rucaagdiajgtidi xtiidxaman.
47 A pessoa que é de Deus escuta as palavras de Deus. Vocês não escutam as palavras de Deus porque vocês não são dele.
48 Dxel rëb ree bén Israel guin loj Jesús: ―Waliqui ni ranan guial xindxab yuꞌ luxdool na̱j tëël bén Samaria.
48 Eles disseram a Jesus: — Por acaso não temos razão quando dizemos que você é
49 Badxiꞌman laan rëbaman: ―Achut xindxab yuꞌ luxdon, naj cuzob xtiidx da Dadan, per lëjt ganax diidxguijdx rnieedi naj.
49 Jesus respondeu:
50 Naj ad raguiltan guilies ree bejn da valoran, majsi yuꞌ bén rën güün bejn zian, abiꞌ laaman rüjn xguialguxtis.
50 Não procuro conseguir elogios para mim mesmo; mas existe alguém que procura consegui-los para mim, e ele é o Juiz.
51 Diidxli rnin lëjt, bén guzoob da diidxan, ad yuꞌt dxej guiëtaman.
51 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem obedecer aos meus ensinamentos não morrerá nunca.
52 Dxel rëb ree bén Israel guin lojman: ―Yanri ma rayagbeechaawan guial xindxabqui yuꞌ luxdool. Abraham në gra ree bén badëë xtiidx Dios loj ree bejn, güjt reeman, guiáad lüj nal: “Bén guzoob da diidxan, ad yuꞌt dxej guiëtaman.”
52 Então eles disseram: — Agora temos a certeza de que você está dominado por um demônio! Abraão e todos os
53 ¿Wen mazri lasajquil ya guial loj dux béngulal ree Abraham? Güjtaman, güjt tëë ree bén badëë xtiidx Dios loj ree bejn. ¿Laadx lüj chu naladxil najl?
53 Será que você é mais importante do que Abraão, o nosso pai, que morreu? E os profetas também morreram! Quem você pensa que é?
54 Abiꞌ rëb Jesús loj reeman: ―Bal naj gajc gales da valoran, achet lasajc ni ganen por naj. Per bén rlies da valoran na̱j da Dadan, bén nagajquidi na̱j xDiosidi.
54 Ele respondeu:
55 Lëjt ad nünbeetidi laaman, saꞌn naj nünbeen laaman. Abiꞌ bal ganin ad nünbeetan laaman, nëgajc naj ma na̱j bén rusquiee ziꞌcgajc lëjt. Per nünbeen laaman abiꞌ ruzoban xtiidxaman.
55 Vocês nunca conheceram a Deus, mas eu o conheço. Se eu disser que não o conheço, serei mentiroso como vocês; mas eu o conheço e obedeço ao que ele manda.
56 Xbéngulalidi Abraham, babaaman guial guguiaaman dxej ni guialan. Abiꞌ chi baguiaaman dxej guin, mazri babaaman.
56 Abraão, o pai de vocês, ficou alegre ao ver o tempo da minha vinda. Ele viu esse tempo e ficou feliz.
57 Dxel rëb ree bén Israel guin lojman: ―Niꞌqui gadil chuꞌ tüꞌpchii ijz, ¿guiáad lüj ya nal baguiaal Abraham?
57 — Você não tem nem cinquenta anos e viu Abraão? — perguntaram eles.
58 Abiꞌ gunee Jesús rëbaman: ―Diidxli rnin lojdi, mal nabanan chi gad Abraham chuꞌ.
58 — Eu afirmo a vocês que isto é verdade: antes de Abraão nascer, “ — respondeu Jesus.
59 Dxel gules reeman guiaj din nucaa reeman laan Jesús. Per laa guzëëb gajcaman galay ree bejn, abiꞌ gudëdaman galay reeman bariiman lën yadoo guin, laa zia gajcaman.
59 Então eles pegaram pedras para atirar em Jesus, mas ele se escondeu e saiu do pátio do Templo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.