João 11
Deftera Lfiɗa Dzratawi (XED) vs VC
1 Mamu sana mndu ma luwa Betani Lazar hgani ksaf ɗaŋwa. Ma tsa luwa ya ta nzakwa kwaghamani ta nzakway ka i Mari nda Marta.
1 Lázaro caiu doente em Betânia, onde estavam Maria e sua irmã Marta.
2 Tsa Mari ya tsa ta pghanaftá urdi ta səla ta Mgham Yesu ka takaɗay nda swida ghəŋani ya. Zwaŋamani tsa Lazar kul ɗughwanaku ya guli.
2 Maria era quem ungira o Senhor com o óleo perfumado e lhe enxugara os pés com os seus cabelos. E Lázaro, que estava enfermo, era seu irmão.
3 Ka tsghaghatá tsa kwaghamani ya ta lwi ŋa Yesu kazlay: Mghama ɗa, ɗughwana a tsa gra gha ya kay wu kəʼa.
3 Suas irmãs mandaram, pois, dizer a Jesus: Senhor, aquele que tu amas está enfermo.
4 Ka Yesu mantsa: «Dzata a tsa ɗaŋwa ya ta Lazar wa. Ŋa maraŋtá glakwa mbrakwa Lazglafta tsa ɗaŋwani ya, kada maravata glakwa Zwaŋa Lazglafta guli,» kaʼa manda snaŋtani ta tsa gwaɗa ya.
4 A estas palavras, disse-lhes Jesus: Esta enfermidade não causará a morte, mas tem por finalidade a glória de Deus. Por ela será glorificado o Filho de Deus.
5 Tsaw ta ɗvay Yesu ta i Marta nda mukumani nda Lazar.
5 Ora, Jesus amava Marta, Maria, sua irmã, e Lázaro.
6 Tahula tsa snaŋta Yesu kazlay: ɗughwana a Lazar wu kəʼa ya, ka magəglatá tsi ta fitik his, ma tsa vli hada tsi ya.
6 Mas, embora tivesse ouvido que ele estava enfermo, demorou-se ainda dois dias no mesmo lugar.
7 Tahula tsa, «vramavra ta haɗika Zudiya,» kaʼa nda duhwalhani.
7 Depois, disse a seus discípulos: Voltemos para a Judéia.
8 «Maləma ɗa, kɗakwa la Yahuda tsa ta kuma zlərtsa ta kagha nda pala ŋa dzata ná, vramavra ta haɗika Zudiya ka ka?» ka duhwalhani nda tsi.
8 Mestre, responderam eles, há pouco os judeus te queriam apedrejar, e voltas para lá?
9 Ka Yesu mantsa: «Ghwaŋpɗə his a nzemndi ma vaghu ra. Ka ta mbaɗə gifitik mndu ta mbaɗa ná, haɗ tuthun, ta dzadzay wu, kabga tsuwaɗak vli ta wa irani gifitik.
9 Jesus respondeu: Não são doze as horas do dia? Quem caminha de dia não tropeça, porque vê a luz deste mundo.
10 Ala ka girviɗik ta mbaɗa mndu ta mbaɗa katsi, ta dzadzay tuthun, kabga ngha a ta vli girviɗik wu,» ka Yesu nda həŋ.
10 Mas quem anda de noite tropeça, porque lhe falta a luz.
11 «Wa a dzadza hani ta gra mu Lazar, ka la yu da sliʼanafta,» kaʼa nda həŋ tahula mnatani ta tsa gwaɗa ya.
11 Depois destas palavras, ele acrescentou: Lázaro, nosso amigo, dorme, mas vou despertá-lo.
12 «Mghama ɗa! ka si hani ta dzata ya ní, haɗ dzaʼa mbafta ra?» ka duhwalhani nda tsi.
12 Disseram-lhe os seus discípulos: Senhor, se ele dorme, há de sarar.
13 Ba va hani ta dzata kahwathwata ka hahəŋ sizlay nda ŋa taŋ. Tsaw ta ghəŋa mtatani mna Yesu ta ŋani.
13 Jesus, entretanto, falara da sua morte, mas eles pensavam que falasse do sono como tal.
14 Ka Yesu klinistá ghəŋani ta həŋ mantsa: «Nda mta Lazar tane!
14 Então Jesus lhes declarou abertamente: Lázaro morreu.
15 Ta rfu yu ta ghəŋa kwala ɗa kul haɗ hada. Ɗina tsaya ka ŋa ghuni, ŋa fafta ghuni ta ghəŋ ta iʼi. Mbaɗma slanaghata ndana tama,» kaʼa nda həŋ.
15 Alegro-me por vossa causa, por não ter estado lá, para que creiais. Mas vamos a ele.
16 «Mbaɗma amu guli, ka dzaʼa mu rwuta kawadaga nda tsi,» ka Tuma ta hgə lu ka mbuhwali nda pɗakwa duhwalha.
16 A isso Tomé, chamado Dídimo, disse aos seus condiscípulos: Vamos também nós, para morrermos com ele.
17 Ta lagha Yesu ná, mafwaɗa fitika Lazar tsa ma haɗik manda paɗamta.
17 À chegada de Jesus, já havia quatro dias que Lázaro estava no sepulcro.
18 Tsa luwa Betani ya, malaghumala a ka meli hkən nzakwani nda luwa Ursalima wa.
18 Ora, Betânia distava de Jerusalém cerca de quinze estádios.
19 Nda ndəgha la Yahuda ta sliʼadaghata da zgwaŋtá i Marta nda Mari, ta ghəŋa mtatá zwaŋama taŋ.
19 Muitos judeus tinham vindo a Marta e a Maria, para lhes apresentar condolências pela morte de seu irmão.
20 Manda snaŋta Marta kazlay: Waʼa Yesu ta sagha kəʼa, ka labə tsi da guyay ta tvi, ta nzutá nzakwani Mari mintgha.
20 Mal soube Marta da vinda de Jesus, saiu-lhe ao encontro. Maria, porém, estava sentada em casa.
21 Ka Marta nda Yesu mantsa: «Mghama ɗa! Ka má hadna ka katsi ná, má mta a zwaŋama ɗa wa.
21 Marta disse a Jesus: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
22 Tsaw dər nda vanana ná, nda sna yu kazlay: Inda skwi dzaʼa ka ɗawaŋta da Lazglafta ná, dzaʼa tsuʼaghaf tsuʼa Lazglafta ta wani kəʼa,» ka Marta nda Yesu.
22 Mas sei também, agora, que tudo o que pedires a Deus, Deus to concederá.
23 Ka Yesu mantsa: «Dzaʼa sliʼagapsliʼa zwaŋama gha ma mtaku,» kaʼa nda tsi.
23 Disse-lhe Jesus: Teu irmão ressurgirá.
24 «Nda sna yu mantsa kazlay: Dzaʼa sliʼagapsliʼa ma mtaku baɗu kɗakwa ghəŋa haɗik kəʼa,» ka Marta nda tsi.
24 Respondeu-lhe Marta: Sei que há de ressurgir na ressurreição no último dia.
25 Ka Yesu nda tsi mantsa: «Iʼi tsa mndu ta sliʼaganaptá gwal nda rwa ŋa nzəglata taŋ nda hafu ya. Mndu ta zlghaftá iʼi dər mtumta tsi, dzaʼa nzanza nda hafu.
25 Disse-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição e a vida. Aquele que crê em mim, ainda que esteja morto, viverá.
26 Dər wati ma mndu ka ta ndiri tsi ta zlghaftá iʼi haɗ dzaʼa mtuta ɗekɗek wa. Zlghafzlgha ka ta tsa?» ka Yesu nda tsi.
26 E todo aquele que vive e crê em mim, jamais morrerá. Crês nisto?
27 Ka Marta nda tsi mantsa: «Aŋni mghama ɗa, zlghafzlgha yu kazlay: Kagha ná, Kristi Zwaŋa Lazglafta ya dzaʼa saha ta ghəŋa haɗik ka,» kaʼa nda tsi.
27 Respondeu ela: Sim, Senhor. Eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, aquele que devia vir ao mundo.
28 Mnatani ta tsa gwaɗa ya, ka sliʼaftá tsi ka laghwi mnanatá mukumani Mari makɗekmakɗek kazlay: Waʼa tsa mndu ta taghamatá skwi ya kay hadna ta gvala kagha, kaʼa.
28 A essas palavras, ela foi chamar sua irmã Maria, dizendo-lhe baixinho: O Mestre está aí e te chama.
29 Na gi snaŋta Mari mantsa ya, gi brahwat sliʼafta, ka hwaya slanaghatá Yesu.
29 Apenas ela o ouviu, levantou-se imediatamente e foi ao encontro dele.
30 Tsaw ta lamə a Yesu da luwa karaku wu, tata nzaku ma tsa vla guyakwa taŋ nda Marta ya.
30 {Pois Jesus não tinha chegado à aldeia, mas estava ainda naquele lugar onde Marta o tinha encontrado.}
31 Nghay tsa la Yahuda ta nzaku ma həga ta lɓa ŋuɗuf ŋa Mari ta tsa gi sliʼaftani brahwat ka sliʼi dzibil ya, ka həŋ mantsa: Ya sliʼani da taw ta kulu tsa, ka həŋ ka sabi mistani.
31 Os judeus que estavam com ela em casa, em visita de pêsames, ao verem Maria levantar-se depressa e sair, seguiram-na, crendo que ela ia ao sepulcro para ali chorar.
32 «Mghama ɗa! Ka má hadna ka ná, má mta a zwaŋama ɗa wu,» Ka Mari zləmbatá ma ghuva Yesu nghaŋər tsi manda ɓhadaghatani da tsa vli nda tsi ya.
32 Quando, porém, Maria chegou onde Jesus estava e o viu, lançou-se aos seus pés e disse-lhe: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
33 Nghay Yesu ta Mari ta taw, nda tsa la Yahuda ta labə mistani ya tani, ka lagha tsi ta ŋuɗufa Yesu ka kɓanafta.
33 Ao vê-la chorar assim, como também todos os judeus que a acompanhavam, Jesus ficou intensamente comovido em espírito. E, sob o impulso de profunda emoção,
34 «Ga paɗamta kuni na?» kaʼa nda həŋ. «Mghama ɗa! Sawi nghanata ɓa,» ka həŋ nda tsi.
34 perguntou: Onde o pusestes? Responderam-lhe: Senhor, vinde ver.
35 Ka mbəzə Yesu ta ima taw.
35 Jesus pôs-se a chorar.
36 «Nghawa kəʼa ta ɗvay ɓa!» ka la Yahuda ta ghəŋani.
36 Observaram por isso os judeus: Vede como ele o amava!
37 «Tsatsi ta mbanaftá ghulpata mndu kay guli ná, laviŋ a ta pyaftá Lazar má ŋa kwal kul mtuta ra,» ka sanlaha mataba taŋ.
37 Mas alguns deles disseram: Não podia ele, que abriu os olhos do cego de nascença, fazer com que este não morresse?
38 Ka ləglagha tsi ta ŋuɗufa Yesu. Ka sliʼaftá tsi ka lagha ta kulu. Sana galigha ya fuŋ lu ta klam ta wani.
38 Tomado, novamente, de profunda emoção, Jesus foi ao sepulcro. Era uma gruta, coberta por uma pedra.
39 «Taŋwalaghwa ya klam ta wani ya,» ka Yesu. «Mghama ɗa! Nda ghada ziʼatani, kabga ma fwaɗa fitikani na manda paɗamta,» ka Marta, mukumani ma tsa mndu nda mta ya.
39 Jesus ordenou: Tirai a pedra. Disse-lhe Marta, irmã do morto: Senhor, já cheira mal, pois há quatro dias que ele está aí...
40 «Mnagha a yu kazlay: Ka zlghafzlgha ka ná, dzaʼa nda ngha ka ta mbrakwa Lazglafta kəʼa kay ra?» ka Yesu nda tsi.
40 Respondeu-lhe Jesus: Não te disse eu: Se creres, verás a glória de Deus? Tiraram, pois, a pedra.
41 Ka taŋwalaghutá həŋ ta tsa klam ya. Ka nghadaftá Yesu nda ta luwa, kaʼa mantsa: «Da! Ta rfay yu ta kagha, kabga ta zlghafzlgha ka ta tawa ɗa.
41 Levantando Jesus os olhos ao alto, disse: Pai, rendo-te graças, porque me ouviste.
42 Nda sna yu kazlay: Ta gɗagɗa ka ta zlghiɗiftawa ɗa kəʼa. Nziya nza tsi ná, ŋa na mnduha ta wiɗifta na ta mna yu, kada zlghafta həŋ,» kaʼa.
42 Eu bem sei que sempre me ouves, mas falo assim por causa do povo que está em roda, para que creiam que tu me enviaste.
43 Tahula mnatani ta tsa gwaɗa ya, kaʼa nda lwi dagaladagala mantsa: «Lazar! Sabsa,» kaʼa.
43 Depois destas palavras, exclamou em alta voz: Lázaro, vem para fora!
44 Ka sabə tsa Lazar si nda mta ya nda slahwatá səlahani nda dzvuhani, nda patak ma kuma. «Paliŋwapala, ka mbaɗa tsi ta mbaɗa,» ka Yesu nda həŋ.
44 E o morto saiu, tendo os pés e as mãos ligados com faixas, e o rosto coberto por um sudário. Ordenou então Jesus: Desligai-o e deixai-o ir.
45 Mataba tsa la Yahuda si ta lagha da zgwa Mari ya ná, nda ndəgha sanlaha ta zlghaftá Yesu nghaŋər həŋ ta skwi maga tsi.
45 Muitos dos judeus, que tinham vindo a Marta e Maria e viram o que Jesus fizera, creram nele.
46 Ka sliʼaftá sanlaha mataba taŋ, ka laghwi slanaghatá la Farisa, ka rusanaftá skwi maga Yesu ta həŋ.
46 Alguns deles, porém, foram aos fariseus e lhes contaram o que Jesus realizara.
47 Lagha la mali ta ghəŋa gwal dra skwi ŋa Lazglafta nda la Farisa, ka tskanatá gwal tsa guma. Ka həŋ mantsa: «Dagala mazəmzəm ta magə tsa mndu ya, waka mu dzaʼa magay na?
47 Os pontífices e os fariseus convocaram o conselho e disseram: Que faremos? Esse homem multiplica os milagres.
48 Ka zlanazla mu ka va magayni katsi ná, dzaʼa sliʼaghuslia mnduha da zlghaftá tsatsi, ŋa sagha la Ruma da zaɗanatá həga Lazglafta nda mndəra amu tani,» ka həŋ.
48 Se o deixarmos proceder assim, todos crerão nele, e os romanos virão e arruinarão a nossa cidade e toda a nação.
49 Ka Kayifa ta nzakway tekw mataba la mali ta ghəŋa la Yahuda, ya zbap lu ka mali ta ghəŋa gwal dra skwi ŋa Lazglafta ma tsa vaku ya, nda həŋ mantsa: «Kaghuni wa, haɗ skwi snaŋ kuni wa.
49 Um deles, chamado Caifás, que era o sumo sacerdote daquele ano, disse-lhes: Vós não entendeis nada!
50 Haɗ kuni ta ndanu ra? Draŋ mtuta mndu turtuk da manaka mnduha, kaya dzaʼa zaɗanata lu ta mndəra mndu nekwnekw,» kaʼa.
50 Nem considerais que vos convém que morra um só homem pelo povo, e que não pereça toda a nação.
51 Tsaw tsa gwaɗa mnə tsi ya ná, nda ɗvayni a wa. Ma vəl tsa nzakwani ka mali ta ghəŋa gwal dra skwi ŋa Lazglafta ya ná, ka mnutá tsi kazlay: Dzaʼa mtumta Yesu da mnaka la Yahuda kəʼa.
51 E ele não disse isso por si mesmo, mas, como era o sumo sacerdote daquele ano, profetizava que Jesus havia de morrer pela nação,
52 Ŋa la Yahuda nda ghəŋa taŋ a wu, nda nza guli ŋa tskanatá inda zwana Lazglafta ta wiɗatá vgha.
52 e não somente pela nação, mas também para que fossem reconduzidos à unidade os filhos de Deus dispersos.
53 Daga baɗu tsa ka dzraftá həŋ ta wi ŋa dzata Yesu.
53 E desde aquele momento resolveram tirar-lhe a vida.
54 Tsaya kwal Yesu margəltá vghani baŋluwa mataba la Yahuda. Ka sliʼaftá tsi ka laghwi da sana luwa ta hgə lu ka Ifrayim ndusa nda wa mtak. Ka nzatá tsi hada kawadaga nda duhwalhani.
54 Em conseqüência disso, Jesus já não andava em público entre os judeus. Retirou-se para uma região vizinha do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ali se detinha com seus discípulos.
55 Ka ndusaktá fitika skalay la Yahuda ta Pak. Ma kɗaku tsa fitika skalu ya, ka sliʼadaghatá ndəghata mnduha tsa haɗik ya da luwa Ursalima, ŋa ghuɓiŋtá vgha taŋ.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muita gente de todo o país subia a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 «Ta ndanə kuni ná, dzaʼa saghasa da vla skalu re, ari saghata a wa na?» ka həŋ mataba taŋ, ka zba Yesu.
56 Procuravam Jesus e falavam uns com os outros no templo: Que vos parece? Achais que ele não virá à festa?
57 Tsaw si mnumna la mali ta ghəŋa gwal dra skwi ŋa Lazglafta nda la Farisa kazlay: Ka wa mndu da snaŋtá vli hada tsi ya ná, ka mna tsi ŋa ksafta, ka həŋ.
57 Mas os sumos sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem para que todo aquele que soubesse onde ele estava o denunciasse, para o prenderem.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.