Mateus 25
Kombio Yanimoi Bible Portions (XBI-Y) vs VC
1 Jisas ampu aiki nak ntalekil, “Aninkel, kitapm kona niatelel, nti moule kana yer nta Wulapm Weinkel kako ntaka sank epie apm'a sukueimp yipmel yupulp nti maken ninkie ntakitiempu ntakitiempuelel, ka meniem maken moule epeel. Nompel, nti mpi yitne makenel amirip moule epe na sompil yintempil nkisel, kil arai la. Eti nti maken ninkie ninkie nkamp yite lam irpm antuel i nti mpi arip moule epe na yupul kil lael.
1 Então o Reino dos céus será semelhante a dez virgens, que saíram com suas lâmpadas ao encontro do esposo.
2 — ausente —
2 Cinco dentre elas eram tolas e cinco, prudentes.
3 — ausente —
3 Tomando suas lâmpadas, as tolas não levaram óleo consigo.
4 — ausente —
4 As prudentes, todavia, levaram de reserva vasos de óleo junto com as lâmpadas.
5 Aser moule kana somp makenel arokn pokel la. Niumpu niampepm amu nti, eti nti apmuei niumpu.
5 Tardando o esposo, cochilaram todas e adormeceram.
6 Mpimpi nomp sosoel i, nti yupmueipm mouleel akei mampel napmok na, Moule kana somp makenel pewipm! Yipm yirko la, ant mpi yiripil yer yayapel, kua kil lael.
6 No meio da noite, porém, ouviu-se um clamor: Eis o esposo, ide-lhe ao encontro.
7 Ntape i, nti maken ninkie ninkie akeiwanto epe arko nkarp ntimimpramp yite lam irpm antuel.
7 E as virgens levantaram-se todas e prepararam suas lâmpadas.
8 Eti nti maken ka yapmunemp sukukurelel namikimp nti maken yapmunemp nimpiriepmelel na, Yipm nimprip ant mpep yiteel wainki, yite lam antilel pe nako nunkurk.
8 As tolas disseram às prudentes: Dai-nos de vosso óleo, porque nossas lâmpadas se estão apagando.
9 Aser nti maken maken ka yapmunemp nimpiriepmel nakimp nti na, Arokn. Mpep yiteel pie ant apulel okorokn sukn nako ant yek yipm wainkiel. Eti yipm mpi yuwup na yipm wat wuntokn somp aiyipmel.
9 As prudentes responderam: Não temos o suficiente para nós e para vós; é preferível irdes aos vendedores, a fim de o comprardes para vós.
10 Ntape i, nti maken ka yapmunemp sukukurelel arko mpi amup mpep yiteel.
10 Ora, enquanto foram comprar, veio o esposo. As que estavam preparadas entraram com ele para a sala das bodas e foi fechada a porta.
11 Ar mpimpi, nti maken ntakitiempuel nonkel epe mila, nti la i nti ansankel nak na, Sepmel, Sepmel, yikn sikninep ant yitne tukuakn.
11 Mais tarde, chegaram também as outras e diziam: Senhor, senhor, abre-nos!
12 Aser kil ampu nakimp nti na, Yipm ka mini ko yipm warel? Apm nakimp yipm likeknelim, apm antemwunemp yipm.”
12 Mas ele respondeu: Em verdade vos digo: não vos conheço!
13 Eti Jisas ampu nakimp nti na, “Kona Sepmel aiyipmel na somp yipmel, kako soplikekn. Yipm karokn ntinkirai wuyen awun atikel ko kil ampu yoel. Kapepe apm nakimp yipm, aninkanink ko yipm nkis niampepm ntankuel ntimpramp yikei yiripilel.”
13 Vigiai, pois, porque não sabeis nem o dia nem a hora.
14 Jisas ampu aiki nak na, “Aninkel, nti moule ka ar nta Wulapm Weinkel ka kil awulmp ntiel ka nuarep sank epie apm'a sukueimp yipmel ka ntalekil. Mesepmel ka mper wuntokn suknelel, kil na mpi yer yemp peikel. Sukur kil aiyimp nti moule ka apulpil nioknel la aser kil i, kil amuk nti wuntokn ankilel na nti na mperpil yupmuei.
14 Será também como um homem que, tendo de viajar, reuniu seus servos e lhes confiou seus bens.
15 Kil karep aser amorel sankwunamp antuel likekn likeknel i, kil waker wuntokn namintilem nti nuarep wunamp antuelel. Moule likekn kil ak kil wuntokn 5,000. Pe nonkel ka kil ak kil wuntokn 2,000. Pe nonkel, ka kil ak kil wuntokn 1,000 ako. Kil ak nti niatel i kil po mpim.
15 A um deu cinco talentos; a outro, dois; e a outro, um, segundo a capacidade de cada um. Depois partiu.
16 I kapepe, moule po karep nkamp wuntokn 5,000-el, kil karokn akir, kil mpi akei wuntokn 5,000 karep kil nkampel ampul niokn wuntoknel. I kil ampu nkamump wuntokn 5,000 waimienel mper ampueipel, i 10,000-im.
16 Logo em seguida, o que recebeu cinco talentos negociou com eles; fê-los produzir, e ganhou outros cinco.
17 Pe moule karep nkamp wuntokn 2,000-el, kilel ka apul soplikekn. Kil akei wuntokn 2,000 apul niokn wuntokn i kil ampu nkamp 2,000 waimienel mper ampueipel, i 4,000-im.
17 Do mesmo modo, o que recebeu dois, ganhou outros dois.
18 Aser, moule nonkel ka nkamp wuntokn 1,000-el, kil ka mpi pe i awor lie i antup wuntokn 1,000 karep kil nkampel tnei kitapm nkimepm.
18 Mas, o que recebeu apenas um, foi cavar a terra e escondeu o dinheiro de seu senhor.
19 Mesepmel antuel ka ak nti wuntoknel, kil ar mpimpi wank mitinkel amuntun kil i, kil ampu naminket i kil aiyimp nti la amiser kil ka kil na yintemp nti niek sank yupulp wuntokn ka kil ak nti mper arel.
19 Muito tempo depois, o senhor daqueles servos voltou e pediu-lhes contas.
20 Kapepe moule karep nkamp wuntokn 5,000-el, kil apul ampueipel 5,000 epe la i kil nakimpil na, Waiek, yikn ser, wuntokn ka yikn ak apmel ka 5,000, apm apul mpi i apm akei ampul niokn wuntoknel. Pe yikn ampu ser wuntokn 5,000 epie ka naikulup wuntokn 5,000 ka yikn ak apmel.
20 O que recebeu cinco talentos, aproximou-se e apresentou outros cinco: - Senhor, disse-lhe, confiaste-me cinco talentos; eis aqui outros cinco que ganhei.'
21 I mesepmel epe ampu nakimpil na, Apm mpuaimpuai apulp yikn. Yikn ka moule akosepmel. Yikn apul niokn akosepm yuwa niniael. Pe wuntokn epe apm ak yiknel ka niokn akopitekn. Eti apm arai yek yikn niokn suknel, i arai yikn yupul nta aiyiknel. Yikn la mpuaimpuai yintempel apm.
21 Disse-lhe seu senhor: - Muito bem, servo bom e fiel; já que foste fiel no pouco, eu te confiarei muito. Vem regozijar-te com teu senhor.
22 Niatel i, moule karep nkamp wuntokn 2,000-el la i nakimpil soplikekn na, Waiek, yikn ser, wuntokn ka yikn ak apmel ka 2,000, apm apul mpi i apm akei ampul niokn wuntoknel. Pe yikn ampu ser wuntokn 2,000 epie, ka naikulup wuntokn 2,000 ka yikn ak apmel.
22 O que recebeu dois talentos, adiantou-se também e disse: - Senhor, confiaste-me dois talentos; eis aqui os dois outros que lucrei.
23 I mesepmel epe ampu nakimpil na, Apm mpuaimpuai apulp yikn, yikn ka moule akosepmel. Yikn apul niokn akosepm yuwa niniael. Pe wuntokn epe apm ak yiknel ka niokn akopitekn. Eti apm arai yek yikn niokn suknel, yikn yupul nta aiyiknel. Yikn la mpuaimpuai yintempel apm.
23 Disse-lhe seu senhor: - Muito bem, servo bom e fiel; já que foste fiel no pouco, eu te confiarei muito. Vem regozijar-te com teu senhor.
24 Kapepe moule nonkel karep nkamp wuntokn 1,000-el, kil la i nakimpil na, Waiek, apm ka ntinkirai apulp yikn ka moule nkerel, ka nkis akei apulapulelel. Mpuampua antuel moule wantoel ka yikn nkis akei nkamp nkampel.
24 Veio, por fim, o que recebeu só um talento: - Senhor, disse-lhe, sabia que és um homem duro, que colhes onde não semeaste e recolhes onde não espalhaste.
25 Eti apm nkarkemp yikn na yikn ko niek apm yep wuntoknel. Epie wuntokn aiyiknel, ka apm antup tnei kitapm. Apm karokn akei apul setelel, karokn. Ka apm mperp yikn ar, pie apm ampu apulp yikn mila. Yikn ampu sumump.
25 Por isso, tive medo e fui esconder teu talento na terra. Eis aqui, toma o que te pertence.
26 Aser mesepmel epe ampu nakimpil na, Ka yikn moule kuret likipel pe! Ka yikn nak na apm moule nkerel nkis akei apul apulelel.
26 Respondeu-lhe seu senhor: - Servo mau e preguiçoso! Sabias que colho onde não semeei e que recolho onde não espalhei.
27 Eti ntakilelel, apulpi yikn karokn na mper wuntokn war yitne ka nti mper wuntoknel, nako apm ampu ninketel ko apm ampu somp wuntokn mpurel waimienel walimp yintempelel?
27 Devias, pois, levar meu dinheiro ao banco e, à minha volta, eu receberia com os juros o que é meu.
28 Kapepe kil ampu nimplemp namikimp nti moule yatel na, Yipm ampu somp wuntokn 1,000 pe kil apulel, yek moule opo ka apul wuntokn 10,000-el na kil yupul yintempel.
28 Tirai-lhe este talento e dai-o ao que tem dez.
29 Apulpaser kona mewel ka aim yapmunemp sepmel mitinkel, arai kil ampu somp nonkel nako kil yer sepmelel. Aser kona mewel karokn aim yapmunemp sepmel, mpuampua akopitekn ka kil mperel arai yawopmelim.
29 Dar-se-á ao que tem e terá em abundância. Mas ao que não tem, tirar-se-á mesmo aquilo que julga ter.
30 Kapepe, mesepmel epie nak na, Yipm yikei nta pmompel yawol moule kuretel epie nukul kuriekn, kil oko yer yemp nimpiempel ka nti sa kuret, nainiunku sinkerel, wunemniripm wuleel arel.”
30 E a esse servo inútil, jogai-o nas trevas exteriores; ali haverá choro e ranger de dentes.
31 Jisas aiki nak na, “Kona Es Aiyipmel Mentitmakenel yintemp nti ensel ampu yoel, kil ko yikei yite ntinkirienel yemp keipmelel i ko mlipmlaiknel yumu ntaka mpunkol niawurpm moule mampelel. Pe kil arai sil lontulnko akolikeknlikeknel ankilel.
31 Quando o Filho do Homem voltar na sua glória e todos os anjos com ele, sentar-se-á no seu trono glorioso.
32 — ausente —
32 Todas as nações se reunirão diante dele e ele separará uns dos outros, como o pastor separa as ovelhas dos cabritos.
33 — ausente —
33 Colocará as ovelhas à sua direita e os cabritos à sua esquerda.
34 I kapepe moule mamp epe ko nimikimp nti mentitmaken ka ar yakitie ntayapel ankilelel niek na, Wulapm Weink ka awulmp yipm apul yipm sepm. Ampueik ka Waiek apmilel apul kitapm sukurelel, kil ka ntimpramp yemp apulp yipmel. Yipm la war yer, na yintemp apm yuwulmp nti wanto.
34 Então o Rei dirá aos que estão à direita: - Vinde, benditos de meu Pai, tomai posse do Reino que vos está preparado desde a criação do mundo,
35 Apulpaser ampueik ka nilmp ar apmel, yipm ak apm niepm al. Ka mpepyapm ar apmel, yipm ak apm mpep al. Apm ka moule wampelelip, aser yipm nkamp apm apul apm war yitne aiyipmel.
35 for I hungered, and ye gave me to eat; I thirsted, and ye gave me to drink; I was a stranger, and ye took me in;
36 Elmpuapm apm karoknel, yipm ak apm elmpuapm. Wule apul apmel, yipm wakerp apm. Apm ar yitne kuretelel, yipm la aser apm.
36 naked, and ye clothed me; I was ill, and ye visited me; I was in prison, and ye came to me.
37 Pe nti moule akosepmel ko ampu nikimpil na, Sepmel, atik ant aser yikn ar nilmpel i, ant ak yikn niepm alel? Atik ka ant aser yikn ka mpepyapm ar yiknel i ka ant ak yikn mpep alel?
37 Then shall the righteous answer him saying, Lord, when saw we thee hungering, and nourished thee; or thirsting, and gave thee to drink?
38 Pe atik ka ant aser yikn ka moule wampelel i ant nkamp yikn apul war yitne antilelel? Atik ka elmpuapm yikn karokn i ant ak yikn elmpuapmel?
38 and when saw we thee a stranger, and took thee in; or naked, and clothed thee?
39 Pe atik ka wule apul yikn mi, yikn ar yitne kuretel mi ka ant mpi aser yiknel?
39 and when saw we thee ill, or in prison, and came to thee?
40 I moule mamp ko ampu ninkimp nti na, Apm nakimp yipm likeknel, nti kuretako moule ntitmaken apmilel karokn nia nkampelel i, ka yipm apul nti sepmel, ka yipm apulp apm ankil. Nti ka muati apmilel.
40 And the King answering shall say to them, Verily, I say to you, Inasmuch as ye have done it to one of the least of these my brethren, ye have done it to me.
41 Pe nti moule ka at ntayiknankel, arai moule mamp nikimp nti na, Yipm moule mentitmaken ka Wulapm Weink nkiyir yipmel, yipm nisipm apm. Yite opo ka apeielel ampueik Wulapm Weink ntimpramp apulp Satan amposel nti muanumpor yanker ankilelel. Yipm mpi yer yo yite pope.
41 Then shall he say also to those on the left, Go from me, cursed, into eternal fire, prepared for the devil and his angels:
42 Apulpaser ampueik ka nilmp ar apmel, ka yipm karokn ak apm niepm al. Mpepyapm ar apmel, ka yipm karokn ak apm mpep al.
42 for I hungered, and ye gave me not to eat; I thirsted, and ye gave me not to drink;
43 Apm ka wampelelip, aser yipm karokn nkamp apm apul war yitne aiyipmel. Apm elmpuapm karoknel, yipm karokn ak apm elmpuapm. Wule apul apm, apm ar yitne kuretelel, ka yipm karokn mpi aser apm.
43 I was a stranger, and ye took me not in; naked, and ye did not clothe me; ill, and in prison, and ye did not visit me.
44 Eti nti moule ka Wulapm Weink nkiyirel ko ampu ninkimpil na, Sepmel, apulntaku po ka nilmp ar yiknel, ka mpepyapm ar yiknel, ka yikn ka moule wampelel, elmpuapm yikn karoknel, ka wule apul yiknel, ka yikn ar yitne kuretelel? Ka atik ant arokn apulp yikn ntakilelel?
44 Then shall *they* also answer saying, Lord, when saw we thee hungering, or thirsting, or a stranger, or naked, or ill, or in prison, and have not ministered to thee?
45 I moule mamp ko ampu nimikimp nti na, Yipm karokn apulp nti kuretako mentitmaken apmilel setelel, ka sop yipm karokn apulp apm. Nti ka muati apmilel.
45 Then shall he answer them saying, Verily I say to you, Inasmuch as ye have not done it to one of these least, neither have ye done it to me.
46 Pe nti moule kuretel pe mpi somp yakop suknel yupmueiel. Aser nti moule ntitmaken sepmelel, nti ko mpi yer sepmel yupmueiel.”
46 And these shall go away into eternal punishment, and the righteous into life eternal.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 25, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.