Mateus 22
Alap mo Ol Ëse, zëre mo zi niban de ol ziaha-en gu hup dena (URY) vs NTLH
1 Yesus ki zep etan Yahudi mo mam-mam zini insa gulk sun de ol blaonzimdinkim aïsïl gwibiridaka,
1 De novo Jesus usou parábolas para falar ao povo. Ele disse:
2 “Alap zëre mo ïrïk gïnnï, zen gulk sun de ol blaonzimdinni an kiye: Zen san de teipsïn zi de tane zikhip de we oto gulblunnak tembane yawalsa syal gwibinni.
2 — O
3 Teipsïn zini in hamal hap mes nonol gubirida guku– men desa zëna dwam gwibiridakaye, tembane yawala iwe de ang tan hap. Tembanena kim sowe heka, ki zep zëre hon de ëbabu gwe-gwen zini lup gul sonen daka– zen de zini insa kwang guluda naseran hap. Hwëna hamal hap de gubiridan wenya in man yaïng gwen hap baes tak.
3 Depois mandou os empregados chamarem os convidados, mas eles não quiseram vir.
4 Teipsïn zini in ki zep ahakore naka etan lup gul soneka. Zen man gubiridaka, ‘Zini insa anakan enbiridak, “Tembanena mes dë danan. Sapi zirya hen tane-nena hanapna tangan naka mes beyakam taïblïn dabir. Kïtak mes hohle danan. Angkam dekam de tembane yala awe dep yaïng gwezak.”’
4 Então mandou outros empregados com o seguinte recado: “Digam aos convidados que tudo está preparado para a festa. Já matei os bezerros e os bois gordos, e tudo está pronto. Que venham à festa!”
5 Hwëna men desa sap kwang nulidak, zen man nasalsibiridak. Zen hwëna zëre mae mo syal san dep sekwak gwendak– ahakon nga san, ahakon hen zëre mae mo syal bete-tek san.
5 — Mas os convidados não se importaram com o convite e foram tratar dos seus negócios: um foi para a sua fazenda, e outro, para o seu armazém.
6 Hen ahakorena teipsïn zini in hon de ëbabu gwe-gwen zini insa dahyok, zao zep ol lamang naban dangolebik, hëndep damerak.
6 Outros agarraram os empregados, bateram neles e os mataram.
7 Teipsïn zini in kim kirekam salka, zen man tangan jal gweka. Dekam zep zëre mo jana nabare zini lup gul soneka– zen de hwëna desa tameran hap, in zen damerakke, hen zëno mae mo ësa de ang tan hap.
7 O rei ficou com tanta raiva, que mandou matar aqueles assassinos e queimar a cidade deles.
8 “Dekam zep etan ëbabu gwe-gwen zini insa tagal gulsuku, zao zep gubiridaka, ‘We oto gublun tembane yawala an mes hohle danan. Hwëna mensa sap gu sonebiridak, zen hom ang tan hap ëdakastïk.
8 Depois chamou os seus empregados e disse: “A minha festa de casamento está pronta, mas os convidados não a mereciam.
9 Zep emki angkam sek gwen– ora bol yawal-yawal san. Mensa ki olëtowe gwek, zen desa kïtak tembane yawala awe dep kwang ulidahal gwezak.’
9 Agora vão pelas ruas e convidem todas as pessoas que vocês encontrarem.”
10 Babu zem in ki zep hëndep sek gwek– ora-bol ora-bol san. Zini men desa ki nolëtowe gweꞌak, desa zep tïngan kwang nulida halzak. Ahakon dawem-dawem naka, ahakon karek-karek naka. Hëndep tembane yawal hap de teksonna in dekam zep zikim sowehek.
10 — Então os empregados saíram pelas ruas e reuniram todos os que puderam encontrar, tanto bons como maus. E o salão de festas ficou cheio de gente.
11 “Hwëna teipsïn zini in ki zep tïl zïka– in zen yaïng gwek, desa de hlauludan hap. Hwëna dekam zep ahana hla taka. Zen hom tembane yawala iwe dikim ang gwen hap de bajuna ala soꞌanka, hwëna totore bajusa ala soka.
11 Quando o rei entrou para ver os convidados, notou um homem que não estava usando roupas de festa
12 Zao zep takensïblïka, ‘Wal bosyan, em banakan tangane awe tïl zïla?– tembane yawala awe dikim ang tan hap de baju ala son srëmkamye.’ Zini in hwëna hom mae banakan mae ding gulbluka.
12 e perguntou: “Amigo, como é que você entrou aqui sem roupas de festa?”
13 Teipsïn zini in dekam zep zëre mo irgwa taha nakore zini gubiridaka, ‘Dekam taha-tana tahalebir-blin naka kawesïn sïn dep hiri lak– men dekon zi mo angna yusyustïn nïban gona ta gwenanke, hen sang-sang hap ëkna ngalk-ngalk da gwibirinke.’”
13 Então o rei disse aos empregados: “Amarrem os pés e as mãos deste homem e o joguem fora, na escuridão. Ali ele vai chorar e ranger os dentes de desespero.”
14 Zao zep Yesus gulk sun de ol blaonzimdinni insa anakare ola ban golzausuku, “Sap eiwa, kïtak de kwang gulu dankam, hwëna eiwakam de hlïl irin wenya kïtak hom.”
14 E Jesus terminou, dizendo:
15 Dekam zep Farisikam de gubirida gwen zini zë-en nonol ola anakan aha-en nuk, “Nen banakare u siwen olkam esa taken-taken ëblal?– dekam de zëno karekkam de ding gun nukon karek tan hapye.”
15 Os fariseus saíram e fizeram um plano para conseguir alguma prova contra Jesus.
16 Ki zep zëre mae hon de ang ta gwen zisi hen teipsïn zini Herodes mo hlïknak de bïtï gwen zi niban Yesus osan dep lup nul sonek. Zen zep Yesussu nenblak, “Bian Guru, ëe mesë emsa tawa ëblak: Em in dam-dam enkame gwë gwenda. Alap mo dwam gwibinni dam-dam enkame tawa ta gwibirida, sap zi mo husus gwibin maena damnake gollëwen srëmkam tonbirida gwenda. Sap em zi mo bosesa home kara gul gwizimnira.
16 Então mandaram que alguns dos seus seguidores e alguns membros do partido de Herodes fossem dizer a Jesus: — Mestre, sabemos que o senhor é honesto, ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige e não se importa com a opinião dos outros, nem julga pela aparência.
17 Zen in zebë emsa lakensïblïꞌan: Em banakane Musa mo tïtï tabin ola dam gulsuꞌura? San ha nen sap esa Roma mo ïrïk gïnnïk dep pajak te-alana ol gwizim? San ha bap nen?”
17 Então o que o senhor acha: é ou não é contra a nossa Lei pagar impostos ao Imperador romano?
18 Hwëna Yesus mes zëno mae mo enlala jal-jal aning tanna insa tame tazimki. Zep gubiridaka, “Em in eiwa de ora nakon mese tangan syan nahlak, zebe u siweblan hap de enlala naban kirekam Asa lakensïblïnanzal.
18 Mas Jesus percebeu a malícia deles e respondeu:
19 Abe hap emki pajak hap de te-ala kasona insa ahanaka goltrëblan.” Dekam zep ahanaka nolblak.
19 Tragam a moeda com que se paga o imposto! Trouxeram a moeda,
20 Ki zep zë takensibiridaka, “Te-ala kasonak, an nara mo nwe-masesa zë yang dasïk? Hen nara mo bosesa zë ale nuk?”
20 e ele perguntou:
21 Ki zep ding nulblik, “Roma mo teipsïn zi mo denakake.”
21 Eles responderam: — São do Imperador. Então Jesus disse:
22 Kirekam de srip gulsizimdinnik kim sane daꞌak, zen man tangan denggwanblak, ki zep hëndep hli dak.
22 Eles ficaram admirados quando ouviram isso. Então deixaram Jesus e foram embora.
23 Yaklana dekam zep Sadukikam de gubirida gwen zini u siwen ola ban hen Yesus onak dep yaïng gwezak. Zen Yahudi mo aha hlïkna– men zen anakan tawa da gwibirinke, “Zini bëjen tïn nïkon etan ngaya gwen.”
23 Naquele mesmo dia chegaram perto de Jesus alguns saduceus , afirmando que ninguém ressuscita.
24 Zen ki zep hen dakensïblïk, “Bian Guru, Musa Bak mo tïtï tabin olak a kirekam mo lwakye,
24 Eles disseram a Jesus: — Mestre, Moisés ensinou assim: “Se um homem morrer e deixar a esposa sem filhos, o irmão dele deve casar com a viúva, para terem filhos, que serão considerados filhos do irmão que morreu.”
25 Orep awe zini ki, beyana tuju enkam, aha-ere ane-bianna. Zëna zi nik zep nonol wenya golka, hwëna walas wë lan srëmnak zep tïlkï. We nal zem insa hwëna oso zik zep etan golka.
25 Acontece que havia entre nós sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos. Assim, ele deixou a viúva para o segundo irmão.
26 Zen hen walas wë lan srëmnak zep tïlkï. Zao hen etan dan-ahan nik etan golka. Zen hen walas wë lan srëmnak tïlkï. Hëndep tujukam de aya-wal oso-walya in kire enkam zep sap nol gwek, hwëna walas ën srëm ennak zep juwe gwek.
26 A mesma coisa aconteceu com este, e também com o terceiro, e, finalmente, com todos os sete.
27 Wenya in hwëna aumwa hap zep tïk.
27 Depois de todos eles, a mulher também morreu.
28 Zep zen de etan ëngaya gweꞌanam, men kirekam ahakon tawa da gwibirin, wenya insa nara mo wekam maka nenbiꞌin? Sap tujukam de zini in mes desa kïtak nol gwek.”
28 Portanto, no dia da ressurreição, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
29 Yesus ki zep ding gulzimki, “Em in ema ëbute gweꞌan, sap em home Alap mo ola ban zëno soson naban tame osoꞌan.
29 Jesus respondeu:
30 Sap tïn nïkon de etan ëngaya gwenkam, dekam molya etan zënaka kap da gwek– men kirekam hen Alap mo dam taha nakore zini zënaka de kap tan srëmkam lowehe gwenanke.
30 Pois, quando os mortos ressuscitarem, serão como os anjos do céu, e ninguém casará.
31 Hwëna em bawalkam esa Alap mo ola an mo eini dam ulsul?– tïn nïkon de ngaya gwen hap dena mensa gukuye. Zen man-am Yahudi zini emsa gubiridaka,
31 E, quanto à ressurreição dos mortos, será que vocês nunca leram o que Deus disse? Ele afirmou:
32 ‘Ëe an eno auyan wal mo Alap– Abraham, Isak, hen Yakob Bak mo.’
32 “Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.” E Deus não é Deus dos mortos e sim dos vivos.
33 Zi trana in kim Yesussu kirekam de srip gulsuzimdinnik sane daꞌak, zen man tangan denggwanblak.
33 Quando a multidão ouviu isso, ficou admirada com o ensinamento dele.
34 Farisikam de gubirida gwen zini kim anakan ësak, “Sadukikam de gubirida gwen zini etan banakarekam dep?– Yesus mo olsa de ding gulblun naye,” dekam zep hen yaïng gwezak.
34 Os fariseus se reuniram quando souberam que Jesus tinha feito os saduceus calarem a boca.
35 Zëno mae mo ahana, zen Musa mo tïtï tabin olsa de tawa ta gwibinni. Zen zep Yesussu de akasïblïn hap takensïblïka,
35 E um deles, que era mestre da Lei , querendo conseguir alguma prova contra Jesus, perguntou:
36 “Bian Guru, nëno mae mo tïtï tabin ola kon, bol-zaun tanganna enda zen moye?– desan de nen dawemkam ang ta gwen hapye.”
36 — Mestre, qual é o mais importante de todos os mandamentos da Lei ?
37 Ki zep ding gulbluka, “Zen a zen moye:
37 Jesus respondeu:
38 Zen zen– nonol wenya hen bol-zaun tangan wenyaye.
38 Este é o maior mandamento e o mais importante.
39 Ahana hen ki– deban de apde nën makare naye. Zen a kirekam moye:
39 E o segundo mais importante é parecido com o primeiro: “Ame os outros como você ama a você mesmo.”
40 Tïngare tïtï tabin ola mensa Musa Bak ayang gul gwizimki, hen Alap mo ola mensa aha zi ayang nul gwizimk, zen ausuna kïtak dare tïtï tabin ola in zëwe.”
40 Toda a Lei de Moisés e os ensinamentos dos
41 Farisikam de zini in kim zë nama lowe heꞌak, Yesus ki zep takensibiridaka,
41 Quando os fariseus estavam reunidos, Jesus perguntou a eles:
42 “Eno mae mo tame gun nukon, Israelsa de ngaya tabin hip de Zi hip dena banakan? Zen nara mo auyan-tanekam sa hata zala?”
42 — O que vocês pensam sobre o — De Davi! — responderam eles.
43 Ki zep hwëna ding gulzimki, “Ki hwëna Daud Bak zëna ba hap Israelsa de ngaya tabin hip de Zini insa ‘Teipsïn Zi’kim gubluka?– Alap mo Enhona kim bi gweblakaye. Sap zen dekam anakan am guku,
43 Jesus tornou a perguntar:
44 ‘Bian Alap man ano Teipsïnnï gubluka,
44 “O Senhor Deus disse ao meu Senhor:
45 Zep Daud insa Israelsa de ngaya tabin hip de Zini insa ‘Teipsïn Zi’kim gubluka, ki Zen banakan sa zëno auyan-tanekam hata zala?”
45 Portanto, se Davi chama o Messias de Senhor, como é que o Messias pode ser descendente de Davi?
46 Hwëna Yesussu de ding gulblun hap man topse nëblak. Dekam etan hom mae Yesus hon takensïblïn mae hap yaïng gwek. Saher hap baes tak.
46 Ninguém podia responder mais nada, e daquele dia em diante não tiveram coragem de lhe fazer mais perguntas.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.