Hebreus 11

Tzotzil de Chenalhó NT (TZO_TZE) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Me jch'unojtic ti ja' melel c'usi yaloj Diose, ta jna'tic ti ta ono'ox xc'ot ta pasel li c'usi ta jmalatique. Xchi'uc ta jna'tic ti ta ono'ox xquich'tic li c'usi mu'yuc to quilojtique.
1 A fé mostra a realidade daquilo que esperamos; ela nos dá convicção de coisas que não vemos.
2 Li jmoltotactic ta vo'onee lec i'albat sc'oplalic yu'un Dios ta sventa ti jech la xch'unique.
2 Pela fé, pessoas em tempos passados obtiveram aprovação.
3 Me jch'unojtic ti ja' melel c'usi yaloj Diose, jech ta jna'tic ti ta jujubel no'ox sc'op i'ayin scotol li c'usitic chquiltique.
3 Pela fé, entendemos que todo o universo foi formado pela palavra de Deus; assim, o que se vê originou-se daquilo que não se vê.
4 Ta sventa la xch'un ti ja' melel c'usi laj yal Dios li Abele jech lec li smoton laj yac'bee. Yan li Caine mu lecuc li smoton Dios laj yac'bee. Jech lec i'ilat yu'un Dios li Abele, jech itsacbat li smoton laj yac'bee. Yan li Caine muc stsacbat li c'usi laj yaq'ue. Ac'o me chamen xa li Abele, pero li' to oy ya'yel yu'un chca'itic c'u x'elan la xch'un.
4 Pela fé, Abel apresentou a Deus um sacrifício superior ao de Caim. Com isso, mostrou que era um homem justo, e Deus aprovou suas ofertas. Embora há muito esteja morto, ainda fala por meio de seu exemplo.
5 Ta sventa la xch'un ti ja' melel c'usi laj yal Dios li Enoque, jech cuxul i'ic'at muyel ta vinajel, muc xcham. Muc staic ta t'unel yu'un Dios laj yic' batel. Ts'ibabil ta sc'op Dios ti lec i'ilat yu'un Dios ti c'alal mu'yuc to'ox ch‑ic'at batele.
5 Pela fé, Enoque foi levado para o céu sem ver a morte; “ele desapareceu porque Deus o levou para junto de si”. Porque, antes de ser levado, ele era conhecido por agradar a Deus.
6 Yu'un li boch'o mu xch'un ti ja' melel c'usi yaloj Diose, mu lecuc ch‑ilat yu'un Dios. Li boch'o chtal ta stojol Diose persa ta xch'un ti oy Diose, persa ta xch'un noxtoc ti tsta li coltael ta sa'e.
6 Sem fé é impossível agradar a Deus. Quem deseja se aproximar de Deus deve crer que ele existe e que recompensa aqueles que o buscam.
7 Ta sventa la xch'un ti ja' melel c'usi laj yal Dios li Noée, jech la xch'un ti tsmeltsan jun barco yo' bu xu' chcolic sjunulic ta nae. Yu'un i'albat yu'un Dios ti chtal castigoe pero mu'yuc yiloj me melel. Ta sventa ti la xch'une jech oy smulic ic'ot li xchi'iltaque. Ja' mu'yuc smul i'ilat yu'un Dios li Noée yu'un la xch'un c'usi i'albat.
7 Pela fé, Noé construiu uma grande embarcação para salvar sua família do dilúvio. Ele obedeceu a Deus, que o advertiu a respeito de coisas que nunca haviam acontecido. Pela fé, condenou o resto do mundo e recebeu a justiça que vem por meio da fé.
8 Ta sventa la xch'un ti ja' melel c'usi laj yal Dios li Abraáme, jech c'alal i'albat ti chloc' ta yosilale, la xch'un. Ibat ta yan banamil yo' bu albil ti ja' chich' comele. C'alal iloc' batele, mu sna' bu li osil ch‑ac'bate.
8 Pela fé, Abraão obedeceu quando foi chamado para ir à outra terra que ele receberia como herança. Ele partiu sem saber para onde ia.
9 Ta sventa la xch'un ti ja' melel c'usi laj yal Dios li Abraáme, jech c'alal inaqui ta yosil yo' bu i'ac'bate, muc snop ti ja' tey chnaqui oe. Jech nucul no'ox la spas ta sna. C'alal laj yich' comel osil ec li xnich'one, ja' li Isaaque, ja' no'ox jech la spas ec. Xchi'uc jech la spas ec li smomnich'one, ja' li Jacove.
9 E, mesmo quando chegou à terra que lhe havia sido prometida, viveu ali pela fé, pois era como estrangeiro, morando em tendas. Assim também fizeram Isaque e Jacó, que herdaram a mesma promessa.
10 Yu'un li Abraáme ja' no'ox la smala ti tey chc'ot ta muc'ta lum ti bu mu sna' xlaje, ti ja' smeltsanoj stuc li Diose.
10 Abraão esperava confiantemente pela cidade de alicerces eternos, planejada e construída por Deus.
11 Ja' no'ox jech ec li Sarae, la xch'un ti ja' melel c'usi laj yal Diose. Ac'o me me'el xa, ac'o me mu xa x'alaj, pero la xch'un ti ta ono'ox x'alaj jech chac c'u cha'al i'albat yu'un Diose.
11 Pela fé, até mesmo Sara, embora estéril e idosa, pôde ter um filho. Ela creu que Deus era fiel para cumprir sua promessa.
12 Li Abraáme xco'laj xa xchi'uc chamen ya'yel yu'un mu xa xnich'naj, pero jech to yepal ibol smomnich'nab jech chac c'u cha'al li c'analetique, xchi'uc jech chac c'u cha'al yi' ta ti'nab ti mu stac' atele.
12 E, assim, uma nação inteira veio desse homem velho e sem vigor, uma nação numerosa como as estrelas do céu e incontável como a areia da praia.
13 Scotol li boch'otic li' laj calboxuc sc'oplale, xch'unojic o c'alal ichamic ti ja' melel c'usi yaloj Diose. Pero mu'yuc to yich'oj c'alal ichamic li c'usi albilic ono'ox yu'un Dios ch‑ac'batique. Pero ta sventa la xch'unic ti chc'ot ono'ox ta pasele, jech xcuxet no'ox yo'ntonic yu'un yich'ojic xa laj ya'yic. Jech jamal laj yalic ti jelovel no'ox chjelovic li' ta banamile, ti mu ja'uc slumalic oe.
13 Todos eles morreram na fé e, embora não tenham recebido todas as coisas que lhes foram prometidas, as avistaram de longe e de bom grado as aceitaram. Reconheceram que eram estrangeiros e peregrinos neste mundo.
14 Li boch'otic jech chalique jamal chaq'uic ta a'yel ti ta ono'ox xbatic bu mero slumalique.
14 Evidentemente, quem fala desse modo espera ter sua própria pátria.
15 Ti ja'uc laj yalbeic sc'oplal bu iliquic tale, xu' tey isutic batel yan velta ti jechuque. Pero mo'oj.
15 Se quisessem, poderiam ter voltado à terra de onde saíram,
16 Yu'un ja' la sc'anic ti bu toj leque, ja' li vinajele. Jech li Diose mu xq'uexov ti ja' Dios yu'unique, yu'un smeltsanoj xa li muc'ta lum yo' bu chac' naquiicuque.
16 mas buscavam uma pátria superior, um lar celestial. Por isso Deus não se envergonha de ser chamado o Deus deles, pois lhes preparou uma cidade.
17 Ta sventa la xch'un ti ja' melel c'usi laj yal Dios li Abraáme, jech c'alal iq'uelbat yo'nton yu'un Dios me melel ti yich'oj ta muq'ue, laj yac'be smotonin Dios li yu jun snich'one, ja' li Isaaque. Ac'o me albil yu'un Dios ti ja' ta sventa Isaac ta xbol ep smomnich'nabe, pero laj yac'.
17 Pela fé, Abraão, ao ser posto à prova, ofereceu Isaque como sacrifício. Abraão, que havia recebido as promessas, estava disposto a sacrificar seu único filho,
18 — ausente —
18 embora Deus lhe tivesse dito: “Isaque é o filho de quem depende sua descendência”.
19 Yu'un li Abraáme xch'unoj ti ech'em stsatsal li Diose, ti xu' yu'un ta xcha'cuxes ánimaetique. Jech ic'ot ta pasel icha'cuxesbat ya'yel li xnich'one, yu'un muc xcham.
19 Concluiu que, se Isaque morresse, Deus tinha poder para trazê-lo de volta à vida. E, em certo sentido, recebeu seu filho de volta dos mortos.
20 Ta sventa la xch'un ti ja' melel c'usi laj yal Dios li Isaaque, jech la sc'anbe bendición ta stojol li chib xnich'nabe, ja' li Jacove xchi'uc li Esaue. Xchi'uc laj yalbe c'u x'elan chbat jujunic.
20 Pela fé, Isaque prometeu bênçãos para o futuro de seus filhos, Jacó e Esaú.
21 Ta sventa la xch'un ti ja' melel c'usi laj yal Dios li Jacove, jech c'alal po'ot xa ta xchame, la sc'anbe bendición ta stojol li chib smomnich'nabe, ja' li xnich'nab Josée. Va'al xoq'uioj sba ta sjol snamte' la stojbe ta vocol Dios.
21 Pela fé, Jacó, prestes a morrer, abençoou cada um dos filhos de José e se curvou para adorar, apoiado em seu cajado.
22 Ta sventa la xch'un ti ja' melel c'usi laj yal Dios li Josée, jech c'alal po'ot xa ta xchame, la svulesbe ta sjolic xchi'iltac ti yaloj ono'ox Dios chloq'uic tal ta Egiptoe. Jech laj yal mantal ti ac'o cuchbatuc tal scajonal c'alal me iloq'uic tale.
22 Pela fé, José, no fim da vida, declarou com toda a confiança que os israelitas deixariam o Egito e deu ordens para que cuidassem de seus ossos.
23 Ta sventa laj yich'ic ta muc' Dios li stot sme' Moisese, jech c'alal ivoc' li Moisese, muc xi'ic ta sventa ti yaloj mantal ajvalil ac'o milatuc scotol li bic'tal queremetique. Oxib u la snaq'uic li olole yu'un laj yilic ti toj c'upil sbae.
23 Pela fé, os pais de Moisés o esconderam por três meses tão logo ele nasceu, pois viram que a criança era linda e não tiveram medo de desobedecer ao decreto do rei.
24 C'alal sva'lej xa'ox li Moisese, la xch'un ti ta melel chcoltaatic yu'un Dios xchi'uc xchi'iltaque, jech muc sc'an ti ja' sme' chc'ot li stseb faraone.
24 Pela fé, Moisés, já adulto, recusou ser chamado filho da filha do faraó,
25 Slequil yo'nton bat xchi'in yo' bu chich'ic uts'intael li xchi'iltac ti co'ol t'ujbilic yu'un Diose. Muc ja'uc la sc'an li c'usi sventa no'ox banamil ti jliquel no'ox xcuxet co'ntontic yu'une.
25 preferindo ser maltratado junto com o povo de Deus a aproveitar os prazeres transitórios do pecado.
26 Yu'un la sna' ti ja' sc'ulejal chc'ot me chcuch yu'un vocol ta sventa li Cristo ti sc'oplal ono'ox chtale, yu'un xch'unoj ti chtal ono'ox ventainaticuque. Jech muc ja'uc la sc'upinbe sc'ulejal li egipto cristianoetique.
26 Considerou melhor sofrer por causa do Cristo do que possuir os tesouros do Egito, pois tinha em vista sua grande recompensa.
27 Ta sventa la xch'un ti ja' melel c'usi laj yal Dios li Moisese, jech iloc' ta Egipto banamil. Pero ma'uc ixi' ta sventa ti i'ilintaat yu'un faraone. Oy stsatsal yo'nton yu'un xco'laj xchi'uc yilojbe xa sat laj ya'i li Diose, ja' ti mu xquiltique.
27 Pela fé, saiu do Egito sem medo da ira do rei e prosseguiu sem vacilar, como quem vê aquele que é invisível.
28 Ta sventa la xch'un ti ja' melel c'usi laj yal Dios li Moisese, jech laj yalbe xchi'iltac ti ac'o smilic chije, ac'o sbon ta sti' snaic li xch'ich'ale, yu'un jech mu xmilbat sba yol xnich'onic yu'un li yaj'almantal Diose. Ja' q'uin coltael ic'ot sbi.
28 Pela fé, ordenou que o povo de Israel celebrasse a Páscoa e aspergisse com sangue os batentes das portas, para que o anjo da morte não matasse seus filhos mais velhos.
29 Ta sventa la xch'unic ti ja' melel c'usi laj yal Dios li jchi'iltactic ta vo'onee, jech ijelovic tal ta Tsajal Nab. Xco'laj xchi'uc taqui banamil laj ya'yic. C'alal tsc'an chjelovic tal ec li egipto cristianoetique, tey ichamic ta yut nab scotolic.
29 Pela fé, o povo de Israel atravessou o mar Vermelho, como se estivesse em terra seca. Quando os egípcios tentaram segui-los, morreram todos afogados.
30 Ta sventa la xch'unic ti ja' melel c'usi laj yal Dios li jchi'iltactic ta vo'onee, jech c'alal its'aqui yu'unic vucub c'ac'al la sjoyibtaic li lum Jericoe, ivuc' li corral ton yu'un lume.
30 Pela fé, o povo marchou ao redor de Jericó durante sete dias, e suas muralhas caíram.
31 Ta sventa la xch'un ti ja' melel c'usi laj yal Dios li jmulavil ants Raabe, jech mu co'oluc tey icham xchi'uc li xchi'iltac ti mu xch'unojicuque. Yu'un li Raabe la xc'uxubin li chib jchi'iltic c'alal ay sq'uelic ba'yuc c'u x'elan li osile, laj yic' ochel ta sna.
31 Pela fé, a prostituta Raabe não foi morta com os habitantes de sua cidade que se recusaram a obedecer, pois ela acolheu em paz os espiões.
32 Xu' no'ox o ti jech yepal laj calboxuque. Ja' muc jta ta albel sc'oplal li Gedeone, xchi'uc li Baraque, xchi'uc li Sansone, xchi'uc li Jeftée, xchi'uc li Davide, xchi'uc li Samuele, xchi'uc li yantic yaj'alc'optac Diose.
32 Quanto mais preciso dizer? Levaria muito tempo para falar sobre a fé que Gideão, Baraque, Sansão, Jefté, Davi, Samuel e os profetas tiveram.
33 Ta sventa la xch'unic ti ja' melel c'usi laj yal Diose, jech oy la stsalic yantic ajvaliletic, oy lec tuc' la spasic mantal, laj yilic icoltaatic yu'un Dios jech chac c'u cha'al albilique. Oy imacbat ye jti'vanej bolometic jech muc xti'atic.
33 Pela fé, eles conquistaram reinos, governaram com justiça e receberam promessas. Fecharam a boca de leões,
34 Oy itic'atic ta muc'ta c'oc' pero muc xc'aq'uic. Oy chmilatic ox ta machit pero icolic batel. Li boch'otic mu'yuc stsatsalique i'ac'bat stsatsalic jech ivu' yu'unic la spasic pleito, la stsalbeic yajsoldadotac li yajcontraique.
34 apagaram chamas de fogo e escaparam de morrer pela espada. Sua fraqueza foi transformada em força. Tornaram-se poderosos na batalha e fizeram fugir exércitos inteiros.
35 Oy antsetic la xch'unic ec jech icha'cuxesbat yolic. Oy tey ichamic o ta scoj ti ep i'uts'intaatique. Muc xchibajes yo'ntonic yu'un mu ja'uc tsots sc'oplal laj ya'yic ti chcuxiique. Ja' la sc'anic ti ta xcha'cuxiic sventa sbatel osile.
35 Mulheres receberam de volta seus queridos que haviam morrido. Outros, porém, foram torturados, recusando-se a ser libertos, e depositaram sua esperança na ressurreição para uma vida melhor.
36 Oy yantic laj yich'ic labanel, laj yich'ic nucul, ichucatic ta cadena, i'ochic ta chuquel.
36 Alguns foram alvo de zombaria e açoites, e outros, acorrentados em prisões.
37 Oy imilatic ta ton. Oy ituch'atic ta sierra, o'lol ituch'atic. Oy iq'uelbat c'u x'elan yo'ntonic me jamal chalic ti xch'unojique, ts'acal imilatic ta machita. Oy mu'yuc sc'u'ic ta scoj li uts'intaele, jech la slapic nuculil chij, o me nuculil tentsun. Ipasic ta me'on, ep svocolic, toj abul sbaic.
37 Alguns morreram apedrejados, outros foram serrados ao meio, e outros ainda, mortos à espada. Alguns andavam vestidos com peles de ovelhas e cabras, necessitados, afligidos e maltratados.
38 Ac'o me toj lec yo'ntonic, pero muc xc'anatic yu'un li cristianoetique, jech muc sta bu chnaquiic. Puro xanubal la spasic ta xocol banamil, ta vitsetic. La snac' sbaic ta nail ch'enetic.
38 Este mundo não era digno deles. Vagaram por desertos e montes, escondendo-se em cavernas e buracos na terra.
39 Ta sventa la xch'unic ti ja' melel c'usi laj yal Diose, jech scotolic lec sc'oplalic yu'un Dios. Pero mu'yuc to chich'ic li c'usi albilic ono'ox yu'un Dios ch‑ac'batique.
39 Todos eles obtiveram aprovação por causa de sua fé; no entanto, nenhum deles recebeu tudo que havia sido prometido.
40 Yu'un vo'one ono'ox snopoj Dios ti jcotoltic oy c'usi lec chquich'tique. Ma'uc no'ox stuquic ti sc'oplal chich'ique. Tsta yorail ti co'ol chquich'tic jchi'uctique.
40 Pois Deus tinha algo melhor preparado para nós, de modo que, sem nós, eles não chegassem à perfeição.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.