João 18

Tzotzil San Andres NT (TZO_SAN) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Cꞌalal ilaj yoꞌon ta stael ta naꞌel Dios li Jesuse, ilocꞌ batel. Te tijil lijbatcutic eꞌuc, joꞌoncutic li yajchanbalajeltacuncutique. Lijelavcutic batel ta jot ucꞌum, Cedrón sbi. Te lijcꞌotcutic schiꞌuc Jesús ta tsꞌunbal olivatic.
1 Depois de fazer essa oração, Jesus saiu com os discípulos e foi para o outro lado do riacho de Cedrom. Havia ali um jardim, onde Jesus entrou com eles.
2 Li Judase, jaꞌ li buchꞌu spasoj xa trato ti chacꞌ ta cꞌabal li Jesuse, yiloj onoꞌox li bu tsꞌunbaltique yuꞌun te onoꞌox chijcꞌotilancutic jcotolcutic schiꞌuc li Jesuse.
2 Judas, o traidor, conhecia aquele lugar porque Jesus tinha se reunido muitas vezes ali com os discípulos.
3 Jech li Judase laj yicꞌ batel soltaroetic ti te liquemic talel ta Romae, schiꞌuc jayvoꞌ yajmayoltaquic li banquilal paleetique schiꞌuc li jfariseoetique. Jaꞌ jchiꞌiltac ta israelal li mayoletique. Cꞌalal ibatique, tsꞌaclomic xa batel ta smachitaic, ta stojic, ta slamparaic.
3 Então Judas foi ao jardim com um grupo de soldados e alguns guardas do Templo mandados pelos chefes dos sacerdotes e pelos fariseus . Eles estavam armados e levavam lanternas e tochas.
4 Li Jesuse snaꞌoj scotol li cꞌusi tspasbate. Inopoj batel, jech la sjacꞌbe li jchucvanejetique: ―¿Buchꞌu chasaꞌic? ―xꞌutatic.
4 Jesus sabia de tudo o que lhe ia acontecer. Por isso caminhou na direção deles e perguntou:
5 Itacꞌavic: ―Jaꞌ ta jsaꞌcutic li Jesús li te liquem talel ta Nazarete ―xiic. Itacꞌav li Jesuse: ―Joꞌon li liꞌ oyune ―xi. Te vaꞌal eꞌuc li Judase, jaꞌ li jꞌacꞌvanej ta cꞌabale.
5 — Jesus de Nazaré! — responderam. Judas, o traidor, estava com eles.
6 Cꞌalal laj yal jech li Jesuse: “Joꞌon li liꞌ oyune”, ti xie, li jchucvanejetique ta valapat ibatic, iyalic ta lum.
6 Quando Jesus disse: “Sou eu”, eles recuaram e caíram no chão.
7 Li Jesuse la schaꞌjacꞌbe: ―¿Buchꞌu chasaꞌic? ―xꞌutatic. Itacꞌavic: ―Jaꞌ ta jsaꞌcutic li Jesús li te liquem talel ta Nazarete ―xiic.
7 Jesus perguntou outra vez: — Jesus de Nazaré! — tornaram a responder.
8 Itacꞌav li Jesuse: ―Laj calboxuc xa ti joꞌon li liꞌ oyune. Mi jtuc noꞌox chasaꞌicune, li jchiꞌiltac liꞌi acꞌo baticuc ―xi li Jesuse.
8 Jesus disse:
9 Ti jech laj yale, yoꞌ acꞌo cꞌotuc ta pasel ti jech onoꞌox laj yalbe li Stote: “Ti jayvoꞌ la avacꞌ yichꞌicun ta muqꞌue mu junuc ichꞌay cuꞌun”, xi onoꞌox laj yal.
9 Jesus disse isso para que se cumprisse o que ele tinha dito antes: “Pai, de todos aqueles que me deste, nenhum se perdeu.”
10 Te yichꞌoj smachita li Simón Pedroe. La sloqꞌues, la sjaxbe ta bojel sbatsꞌichiquin li yajtunel li más banquilal palee. Malco sbi li jtunele.
10 Aí Simão Pedro tirou a espada, atacou um empregado do Grande Sacerdote e cortou a orelha direita dele. O nome do empregado era Malco.
11 Li Jesuse jech laj yalbe li Pedroe: ―Ticꞌo ta sna la amachitae. Mi chapojune, mu xquichꞌ vocol jech chac cꞌu chaꞌal laj yal li Jtote ―xut.
11 Mas Jesus disse a Pedro:
12 Li banquilal soltaro schiꞌuc li yajsoltarotaque, schiꞌuc li yajmayoltaquic li banquilal paleetique, la stsaquic li Jesuse, la schuquic.
12 Em seguida os soldados, o comandante e os guardas do Templo prenderam Jesus e o amarraram.
13 Baꞌi laj yiqꞌuic batel ta stojol li loqꞌuem banquilal palee, Anás sbi. Oy jun sniꞌ li Anase, jaꞌ Caifás sbi, ti jaꞌ o ochem ta más banquilal pale li cꞌalal icham li Jesuse.
13 Então o levaram primeiro até a casa de Anás. Anás era o sogro de Caifás, que naquele ano era o Grande Sacerdote .
14 Li Caifase jaꞌ onoꞌox ti jech laj yalbe schiꞌiltac ta abtele: “Jaꞌ lec mi jun noꞌox vinic ta xcham cuꞌuntique; jaꞌ chopol mi chijcham jcotoltique”, ti xi onoꞌoxe.
14 Caifás era quem tinha dito aos líderes judeus que era melhor para eles que morresse apenas um homem pelo povo.
15 Li joꞌone jchiꞌuc li Simón Pedroe nomnom tijiluncutic batel ta spat li Jesuse. Li joꞌone xiyojtaquin li loqꞌuem banquilal palee, jech cꞌalal iꞌoch ta yamaqꞌuil sna li banquilal pale li Jesuse, te liꞌoch eꞌuc.
15 Simão Pedro foi seguindo Jesus, junto com outro discípulo. Esse discípulo era conhecido do Grande Sacerdote e por isso conseguiu entrar no pátio da casa dele junto com Jesus.
16 Li Pedroe te vaꞌal icom ta pat tiꞌmoc. Li joꞌone yuꞌun ojtaquinbilun onoꞌox yuꞌun li banquilal palee, jaꞌ yuꞌun la jcꞌopon li jchabiejtiꞌmoque yoꞌ acꞌo otesatuc eꞌuc li Pedroe. Iꞌotesat li Pedroe.
16 Mas Pedro ficou do lado de fora, perto da porta. O outro discípulo, que era conhecido do Grande Sacerdote, saiu e falou com a empregada que tomava conta da porta. Então ela deixou Pedro entrar
17 Li jchabiejtiꞌmoc tseube la sjacꞌbe li Pedroe: ―¿Mi mu joꞌcot yajchanbalajelot li vinique? ―xut. Itacꞌav li Pedroe: ―Mu joꞌcun ―xi.
17 e lhe perguntou: — Você não é um dos seguidores daquele homem? — Eu, não! — respondeu ele.
18 Li jtuneletic li te oyique schiꞌuc li mayoletique te snopꞌojic lec scꞌoqꞌuic ta acꞌal yuꞌun toj sic. Te vaꞌalic ta xcꞌatinic. Te vaꞌal ta xcꞌatin eꞌuc li Pedroe.
18 Por causa do frio, os empregados e os guardas tinham feito uma fogueira e estavam se aquecendo de pé, em volta dela. Pedro estava de pé, no meio deles, aquecendo-se também.
19 Li Jesuse ijacꞌbat yuꞌun li loqꞌuem banquilal palee: ―¿Buchꞌutic la avajchanbalajeltaque? ¿Cꞌusi ti chavacꞌ ta chanele? ―xꞌutat.
19 O Grande Sacerdote fez algumas perguntas a Jesus a respeito dos seus seguidores e dos seus ensinamentos.
20 Itacꞌav li Jesuse: ―Ta satilal laj calanbe li crixchanoetique. Scotol cꞌacꞌal lichanubtasvan ta chꞌulnaetic schiꞌuc te ta yamaqꞌuil li mucꞌta chꞌulna li yoꞌ bu ta stsob sbaic scotol li jchiꞌiltactique. Muc bu ta mucul lichanubtasvan.
20 E Jesus respondeu:
21 ¿Cꞌu chaꞌal chajacꞌbun? Jaꞌ jacꞌanbo li buchꞌutic laj yaꞌiic li cꞌusi laj calbeique. Jaꞌ snaꞌojic li cꞌusi laj calbeique ―xi li Jesuse.
21 Então, por que o senhor está me fazendo essas perguntas? Pergunte aos que me ouviram, pois eles sabem muito bem o que eu disse a eles.
22 Cꞌalal laj yal jech li Jesuse, ta ora iꞌacꞌbat majel yuꞌun jun mayol li te vaꞌale. Jech laj yal li mayole: ―¿Cꞌu chaꞌal jech chatacꞌbe li banquilal palee? ―xꞌutat li Jesuse.
22 Quando Jesus disse isso, um dos guardas do Templo que estavam ali deu-lhe uma bofetada e disse: — Isso é maneira de falar com o Grande Sacerdote?
23 Itacꞌav li Jesuse: ―Mi yuꞌun chopol li cꞌusi laj cale, albun ti cꞌusi chopol ical avaꞌie. Mi lec li cꞌusi laj cale, ¿cꞌu chaꞌal la amajun? ―xut.
23 — Se eu disse alguma mentira, prove que menti! — respondeu Jesus. — Mas, se eu falei a verdade, por que é que você está me batendo?
24 Li Anase, jaꞌ li loqꞌuem banquilal palee, laj yacꞌbe ta chucbeel scꞌob li Jesuse, la stac batel ta stojol li sniꞌe, jaꞌ li Caifás li jaꞌ to iꞌoch ta más banquilal palee.
24 Depois Anás mandou Jesus, ainda amarrado, para Caifás, o Grande Sacerdote.
25 Cꞌalal jech ijacꞌbat te ta yut na li Jesuse, li Pedroe te vaꞌal ta xcꞌatin ta amacꞌ. Jech ijacꞌbat yuꞌun li buchꞌutic te coꞌol ta xcꞌatinic schiꞌuque: ―¿Mi mu joꞌcot yajchanbalajelot li vinique? ―xꞌutat. Itacꞌav li Pedroe: ―Mu joꞌcun ―xi.
25 Pedro ainda estava lá, de pé, aquecendo-se perto do fogo. Então lhe perguntaram: — Você não é um dos seguidores daquele homem? — Não, eu não sou! — respondeu ele.
26 Te oy jun yajtunel li banquilal palee. Jaꞌ yutsꞌ yalal li buchꞌu ilaj ta bojbeel schiquine. Li Pedroe jech ijacꞌbat yuꞌun li jtunele: ―¿Mi mu joꞌcot ti te laj quilot achiꞌuc li vinic li te ta tsꞌunbaltique? ―xꞌutat.
26 Um dos empregados do Grande Sacerdote , parente do homem de quem Pedro tinha cortado a orelha, perguntou: — Será que eu não vi você com ele no jardim?
27 Li Pedroe laj yal nojtoc ti mu xojtaquin li Jesuse. Jaꞌ xa o iꞌocꞌ schaꞌoqꞌuelal jcots.
27 E outra vez Pedro disse que não. E no mesmo instante o galo cantou.
28 Laj yiqꞌuic loqꞌuel ta stojol Caifás li Jesuse, ba yacꞌbeic ta scꞌob gobernador li te ta snae. Pretorio sbi li snae. Jaꞌ te ta xichꞌ meltsanbeel scꞌopic li crixchanoetique. Naca noꞌox xvinaj li cꞌalal icꞌotique. Li paleetic schiꞌuc li schiꞌiltaque muc bu xꞌochic li ta Pretorioe. Yuꞌun schꞌunojic ti ta sta o smulic ta stojol Dios mi ta scap sbaic schiꞌuc li buchꞌutic maꞌuc jchiꞌiltacutic ta israelale, jech mu xuꞌ tstiꞌic li chexel chij ta sventa li qꞌuin Coltaele.
28 Depois levaram Jesus da casa de Caifás para o palácio do Governador romano. Já era de manhã cedo. Os líderes judeus não entraram no palácio porque queriam continuar puros , conforme a religião deles; pois só assim poderiam comer o jantar da Páscoa .
29 Jaꞌ yuꞌun ilocꞌ talel li Pilatoe, jaꞌ li gobernadore. Jech la sjacꞌbe li jꞌabteletic cuꞌuncutique: ―¿Cꞌusi smul avuꞌunic li vinic li liꞌ aviqꞌuic talele? ―xꞌutatic.
29 Então o governador Pilatos saiu, foi encontrar-se com eles e perguntou: — Que acusação vocês têm contra este homem?
30 Itacꞌavic: ―Ti muꞌyucuc smul li vinique, muc bu tal cacꞌcutic ta acꞌob ti jechuque ―xiic.
30 Eles responderam: — O senhor acha que nós lhe entregaríamos este homem se ele não tivesse cometido algum crime?
31 Li Pilatoe jech laj yal: ―Iqꞌuic batel, ba meltsanbeic scꞌoplal ta sventa la amantal atuquique ―xꞌutatic. Li jꞌabteletique jech laj yalbeic li Pilatoe: ―Li joꞌoncutique muc bu quichꞌojcutic mantal avuꞌunic ti chijmilvancutique. Joꞌot chanop atuc yuꞌun jaꞌ avabtel ―xutic.
31 Pilatos disse: — Levem este homem e o julguem vocês mesmos, de acordo com a Então eles responderam: — Nós não temos o direito de matar ninguém.
32 Ti jaꞌ iꞌoch ta scꞌob Pilato li Jesuse, yuꞌun jaꞌ icꞌot ta pasel li cꞌusi laj yal Jesús ti persa ta xcham ta cruze.
32 Isso aconteceu assim para que se cumprisse o que Jesus tinha dito quando falou a respeito de como ia morrer .
33 Li Pilatoe iꞌoch batel li yoꞌ bu ta smeltsan cꞌope. Laj yicꞌ ochel li Jesuse, jech la sjacꞌbe: ―¿Mi joꞌot ajvalilot yuꞌun la achiꞌiltac ta israelale? ―xut.
33 Pilatos tornou a entrar no palácio, chamou Jesus e perguntou: — Você é o rei dos judeus?
34 Itacꞌav li Jesuse: ―¿Mi atuc noꞌox la anop taje, mi yuꞌun oy buchꞌu laj yalbot? ―xut.
34 Jesus respondeu:
35 Itacꞌav li Pilatoe: ―Li joꞌone mu cꞌu jventa o yuꞌun maꞌuc jꞌisraelun. La achiꞌiltaque schiꞌuc li banquilal paleetic avuꞌunique jaꞌ laj yaqꞌuicot ta jcꞌob. ¿Cꞌusi chopol apasoj? ―xꞌutat.
35 — Por acaso eu sou judeu? — disse Pilatos. — A sua própria gente e os chefes dos sacerdotes é que o entregaram a mim. O que foi que você fez?
36 Itacꞌav li Jesuse: ―Li buchꞌu laj yacꞌbun cabtel ti ta jpas mantale, mu crixchanouc. Ti crixchanouc laj yacꞌbun cabtele, la scoltaicun li jvinictaque yoꞌ jech muc xiꞌoch ta scꞌob li jchiꞌiltaque, jech muc xital liꞌ ta atojol eꞌuc ti jechuque. Li cabtel quichꞌoje mu crixchanouc laj yacꞌbun ―xut.
36 Jesus respondeu:
37 Li Pilatoe jech laj yalbe: ―Yuꞌun joꞌot ajvalilot chaꞌa ―xut. Itacꞌav li Jesuse: ―Joꞌon ajvalilun. Ti tal vocꞌcun liꞌ ta balumile, yoꞌ tal cal li cꞌop ti jaꞌ melele. Scotol buchꞌutic tscꞌan chaꞌiic li cꞌusi melele, jaꞌ chaꞌibecun li jcꞌope ―xut.
37 — Então você é rei? — perguntou Pilatos.
38 Li Pilatoe jech laj yalbe li Jesuse: ―¿Cꞌusi xa ti melel ti avaloje? ―xi. Jaꞌ scꞌoplal ti imeltsaj scꞌoplal ti chmile li Jesuse (Mt. 27.15–31; Mr. 15.6–20; Lc. 23.13–25) Cꞌalal laj yal jech li Pilatoe, ilocꞌ batel nojtoc, ba schaꞌcꞌopon li jꞌabteletic cuꞌuncutique. Jech laj yalbe: ―Muc bu jtabe smul li vinique.
38 — O que é a verdade? — perguntou Pilatos. Depois de dizer isso, Pilatos saiu outra vez para falar com a multidão e disse: — Não vejo nenhum motivo para condenar este homem.
39 Pero ta sventa ti nopem xavaꞌiic ti chajloqꞌuesbeic ta chuquel jun achiꞌilic ta jujun qꞌuin Coltaele, ¿mi jaꞌ chacꞌanic ti chajcoltabeic li ajvalil avuꞌunic, joꞌoxuc li jꞌisraeloxuque? ―xut.
39 Mas, de acordo com o costume de vocês, eu sempre solto um prisioneiro na ocasião da Páscoa . Vocês querem que eu solte para vocês o rei dos judeus?
40 Toj tsots itacꞌavic scotolic: ―¡Mu me xacolta leꞌe! ¡Jaꞌ loqꞌueso li Barrabase! ―xiic. Li Barrabase jaꞌ jun jꞌelecꞌ.
40 Todos começaram a gritar: — Não, ele não! Nós queremos que solte Barrabás! Acontece que esse Barrabás era um criminoso.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.