Mateus 27

Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 E makoe roroh, vat xil na pris xil del elda xil na Siu xil lamei e nenemien tei takes tengan lakin maten mi Iesu.
1 Assim que amanheceu, todos os chefes dos sacerdotes e os líderes judeus fizeram os seus planos para conseguir que Jesus fosse morto.
2 Ma labar xati e ladela be visal Paelet xa be vat te kavmen te rute ak tengan lasa rati vaha mini.
2 Eles o amarraram, levaram e entregaram ao governador Pilatos.
3 Melele xa Sudas xa tesa rat Iesu pusi xa lamaen ni tengan Iesu vaha vamat, xi biles nenemien nan e misak tengan vasa rilomun ni silva mani xa be hanutap tei e he xalu mun (30) vaha mi vat xil na pris xil del elda xil.
3 Quando Judas, o traidor, viu que Jesus havia sido condenado, sentiu remorso e foi devolver as trinta moedas de prata aos chefes dos sacerdotes e aos líderes judeus,
4 Xi bit rati bit, “Inou napol misa pupu, vengan natesa rat moletin ak xa tenapol ni ti neta vasa tengan ha vamat ven.”
4 dizendo: — Eu pequei, entregando à morte um homem inocente. Eles responderam: — O que é que nós temos com isso? O problema é seu.
5 Ma Sudas mirang lelen mani ak be tan e vangit vioh te Nim Eo, e milesae. Di, ba nggur ao tei e misar xoteh hiraen ni.
5 Então Judas jogou o dinheiro para dentro do Templo e saiu. Depois foi e se enforcou.
6 Melele xa ba, vat xil na pris xil ba lale viton silva mani xil ak e labiteni labit, “Mani ak tamese ti vengan xa latexal rat meulien na moletin tei ni. Ma usil rae nar xil, tamal ti tengan raso ni vahe ateli te Nim Eo.”
6 Os chefes dos sacerdotes pegaram o dinheiro e disseram: — Isto é dinheiro sujo de sangue, e é contra a nossa
7 Lasep usili, ma lamae e nenemien tei. Ma laleh mani xil ak e ba lapus moletin tei xa di pol ni holesok xil ni tan te pili. Del mani ak, xil langgal rat mavulut tan tei rani tengan mei ihe von tehinen tova xa ti litihin ngan halesav xil en.
7 Depois de conversarem sobre o assunto, resolveram usar o dinheiro para comprar o “Campo do Oleiro”, a fim de que servisse como cemitério para os não judeus.
8 Ve rin ak, lakes rute ak ni ‘Tan te Ra’ duxoh xosali.
8 Por isso aquele campo é chamado até hoje de “Campo de Sangue”.
9 Ma naha xa Hi tehit lelen ni texo provet Seremaea mei be reitin xa bit, “Xil laleh silva mani hanutap tei e he xalu mun (30), xa momal ni mani xa mol‑Isrel xil lateling xati tengan lixal rat meulien nan ni.
9 Assim aconteceu o que o profeta Jeremias tinha dito: “Eles pegaram as trinta moedas de prata, o preço que o povo de Israel tinha concordado em pagar por ele,
10 E del mani ak, xil langgal rat mavulut tan tei ra moletin tei xa di pol ni holesok xil ni tan te pili, nggoni ngan xa Hi Suv tesemae ni minou.” (Sak 11:12-13; Ser 19:1-13; 32:6-9)
10 e as usaram para comprar o campo do oleiro, como o Senhor me havia mandado fazer.”
11 E melele xati xa Sudas di misar hiraen, Iesu ba misoh pe met suv Paelet xa be vat te kavmen tete hal Sudea. Di, Paelet misisi bit, “?Midep? ?Be reitin xa xouk obe suv toto na Siu xil?”
11 Jesus estava em pé diante do Governador, e este o interrogou, dizendo: — Você é o rei dos judeus? Jesus respondeu:
12 E melele xa vat xil na pris xil del elda xil na Siu xil lasepin ba xati, xi tavit ti neta tengan vatutou ni rin nan.
12 Mas, quando foi acusado pelos chefes dos sacerdotes e pelos líderes judeus, Jesus não respondeu nada.
13 Ma Paelet misisi bit, “?Otalong ti sepinien xil xa di labiteni ba xatuk iaxai?”
13 Então Pilatos disse: — Você não está ouvindo as acusações que estão fazendo contra você?
14 E Iesu dat votei tang, e tavit rilomun ni ti sepinien nae. Melele xa suv Paelet pus sexien nan, mesep pupu ven.
14 Porém Jesus não disse nada, e o Governador ficou muito admirado com isso.
15 Be sexien matu tei na suv Paelet xa, e melengien xati te Anien te Tavien, xi di maen moletin tei xa moletin xil labosei tengan ha ven imase ra nim te xeih.
15 Em toda Festa da Páscoa , Pilatos costumava soltar um dos presos, a pedido do povo.
16 E melele nen ak, vatxeih tei tete nim te xeih, hisen Barabas xa moletin xil lakil kuhi mak ve sexien tesa xil xa xi di tepol ni.
16 Naquela ocasião estava preso um homem muito conhecido, chamado Jesus Barrabás.
17 Ma melele xa suv Paelet pusi xa vanut moletin xil ak mei ladi vituei, misis xil bit, “?Ngan xave iaxa iemim bei tengan nimaen ni ha ven imase: Barabas mu Iesu xa lakesi ni Mesaea?”
17 Então, quando a multidão se reuniu, Pilatos perguntou: — Quem é que vocês querem que eu solte: Jesus Barrabás ou este Jesus, que é chamado de
18 Xi misis xil mak vengan xa pus kila xa vat xil na pris xil latesa rat Iesu mini vengan di lanem misa ni tang.
18 Pilatos sabia muito bem que os líderes judeus haviam entregado Jesus porque tinham inveja dele.
19 E melele xa suv Paelet di tamu dotan e von koten nan, atou nan misa sepinien tei mini bit, “Onapol ni ti neta naha xat moletin ak, vengan xi momal tevi. Xosali, nanexo pupu ve metuveen tei xa natepusi usili.”
19 Enquanto Pilatos estava sentado no tribunal, a sua esposa lhe mandou o seguinte recado: — Não tenha nada a ver com esse homem inocente porque esta noite, num sonho, eu sofri muito por causa dele.
20 E vat xil na pris xil del elda xil na Siu xil lasi petine vanut moletin xil ak tengan lasis Paelet vamaen Barabas ha ven imase e ihas Iesu imat.
20 Os chefes dos sacerdotes e os líderes judeus convenceram a multidão a pedir ao governador Pilatos que soltasse Barrabás e condenasse Jesus à morte.
21 Paelet ba misis vanut moletin xil ak vatei mun bit, “?Ngan xave e xalu iaxa iemim bei tengan nimaen ni ha ven imase?”
21 Então o Governador perguntou: — Qual dos dois vocês querem que eu solte? — Barrabás! — responderam eles.
22 Ma Paelet misis xil mun bit, “?Xosxa imaxai, ma nipol ni naha mi Iesu xa lakesi ni Mesaea?”
22 Pilatos perguntou: — Que farei então com Jesus, que é chamado de Messias? — Crucifica! — responderam todos.
23 Di, Paelet misis xil mun bit, “?Veneh? ?Xi pol ni naha misa?”
23 Ele perguntou: — Que crime ele cometeu? Aí começaram a gritar bem alto: — Crucifica!
24 Melele xa Paelet pusi xa misakras vahiles nenemien nae e sangas lapol ni vaeen, xi po oei e mikas hen pe met moletin xil vus. E melele xa di pol ni, xi biteni mi xil bit, “Taxeak, nakas rat ra te maten na moletin ak ra heok, vengan napusi xa xi tapol ni ti neta vasa tengan ha vamat ven. !Ma xosxa imat, ren iti e hemim sung!”
24 Então Pilatos viu que não conseguia nada e que o povo estava começando a se revoltar. Aí mandou trazer água, lavou as mãos diante da multidão e disse: — Eu não sou responsável pela morte deste homem. Isso é com vocês.
25 E vanut moletin xil ak labit rilomun ni mini labit, “!Bos tang, ren iti e hemem itel horamue namem xil mun!”
25 E toda a multidão respondeu: — Que o castigo por esta morte caia sobre nós e sobre os nossos filhos!
26 Ma, nggusil eheien nae, Paelet maen Barabas ba ven mase. E mi Iesu, xi misemae ni tengan moletin te vaeen nan xil ha limeas pangasi ni ao te xeih xa sanute di en, ti, litela ha liti xati e eivave.
26 Então Pilatos soltou Barrabás, como eles haviam pedido. Depois mandou chicotear Jesus e o entregou para ser crucificado.
27 Melele xa lameas pangas Iesu bus, moletin te vaeen xil na Paelet ladela labe vangit vioh te nim mae xa mahulong e lakes viton moletin te vaeen sav xil vus xa ladi vituei tengan lamei.
27 Depois os soldados de Pilatos levaram Jesus para o Palácio do Governador e reuniram toda a tropa em volta dele.
28 Xil ladal rat eising na Iesu e lasing xole ni kaliko tei xa pili nggoni ngan na suv toto xil.
28 Tiraram a roupa de Jesus e o vestiram com uma capa vermelha.
29 Di, lapol pepamen ni nggoni ngan xa be suv toto tei. Langgil xat vatluvoluv tei ni ao tei xa sanute xil tepiei di en, e lasili xol vatin. Laling liei tei de hen metu, e di latingeiril pepamen pe meten nggoni ngan xa di lasa merereen nae mini. E melele xa di lapol ni, labiteni mini labit, “!O suv toto na Siu xil, xamem di mamerere ni xouk!”
29 Fizeram uma coroa de ramos cheios de espinhos, e a puseram na sua cabeça, e colocaram um bastão na sua mão direita. Aí começaram a se ajoelhar diante dele e a caçoar, dizendo: — Viva o Rei dos Judeus!
30 Di, lakusah ba xati, lalihi rat eitingil ak rani, e labas vatin ni.
30 Cuspiam nele, pegavam o bastão e batiam na sua cabeça.
31 Melele xa lapol pepamen ni bus, langgur rat kaliko te pili ak be relingi, e lasing xole ni eising nan mun. Di, ladela ba tengan ha liti xati e eivave.
31 Depois de terem caçoado dele, tiraram a capa vermelha e o vestiram com as suas próprias roupas. Em seguida o levaram para o crucificarem.
32 Melele xa moletin te vaeen xil ladel Iesu laba, xil labisu ni moletin tei e suse, hisen Saemon te hal Saerin. Lamei visali e langgeih xati tengan vapo eivave na Iesu.
32 Quando estavam saindo, os soldados encontraram um homem chamado Simão, da cidade de Cirene, e o obrigaram a carregar a cruz de Jesus.
33 Di, ladel Iesu ba labe nesao e Vathu Kolkota, xa koute teni be ‘Valvat Moletin.’
33 Eles chegaram a um lugar chamado Gólgota. (Gólgota quer dizer “Lugar da Caveira”.)
34 E rute ak, lasa uaen mi Iesu xa labilesi del neta tei xa mikon. E melele xa Iesu mu pisi, misin ni.
34 Ali deram vinho misturado com fel para Jesus beber. Mas, depois que o provou, ele não quis beber.
35 Ladi xat Iesu e eivave.|alt="Nailing Jesus to cross" src="WA03925b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="27:35" Di, moletin te vaeen xil ak ladi xati e eivave. E melele xa murur da en, xil di laso daes tengan vapisen ni xa visi e xil iaxa ileh mavulut eising xil na Iesu.
35 Em seguida os soldados o crucificaram e repartiram as suas roupas entre si, tirando a sorte com dados, para ver qual seria a parte de cada um.
36 E rute ak, xil ladotan e di laketeh xole.
36 Depois disso sentaram ali e ficaram guardando Jesus.
37 E eivave nan, ladi xat tisen tei de nesao ni vatin xa bit mesen rin xa ladi xati ven. Tisen ak ladisi labit, ‘Ngan ak be Iesu, suv toto na Siu xil.’
37 Puseram acima da sua cabeça uma tabuleta onde estava escrito como acusação contra ele: “Este é Jesus, o Rei dos Judeus.”
38 E melele nen ak, lateti xat moletin lu xa lutepol tesa luteti e eivave lu mun. Tei tete rin metu, e tei tete rin meil.
38 Com Jesus, crucificaram também dois ladrões: um à sua direita e o outro à sua esquerda.
39 Melele xa Iesu murur de eivave, moletin xil xa di lakakao langgo visali di lakuvun vatixil e di langue xati
39 Os que passavam por ali caçoavam dele, balançavam a cabeça e o insultavam,
40 labit, “!Ei, xouk xa otehiteni otehit uhu len Nim Eo na Hi, ti, ukili ni mun e melengien tol tang, bos mak mu tengan uteh meulien e xouk mun tang! !Xosxa obe Nat Hi reitin, amei etan reling eivave xai!”
40 dizendo assim: — Ei, você que disse que era capaz de destruir o Templo e tornar a construí-lo em três dias! Se você é mesmo o Filho de Deus, desça da cruz e salve-se a si mesmo!
41 Usil sexien nen xil tak, vat xil na pris xil, titsa xil te rae na Mosis, del elda na Siu xil mun lapol pepamen ni Iesu.
41 Os chefes dos sacerdotes, os mestres da Lei e os líderes judeus também caçoavam dele, dizendo:
42 Xil labiteni mini labit, “!Mupus ti mu! Xi di teteh meulien e moletin sav xil, e misakras vateh meulien e xi mun tang. !Xosxa be reitin xa xi be suv toto na mol‑Isrel xil, bos xa, taxeak tang, imei etan ra eivave ak! Xosxa imak, ma xamem muke reitin en sung.
42 — Ele salvou os outros, mas não pode salvar a si mesmo! Ele é o Rei de Israel, não é? Se descer agora mesmo da cruz, nós creremos nele!
43 Xi miling nenesien nan e Hi e tehiteni tehit, ‘Inou nabe Nat Hi.’ Ma bos, xosxa Hi ien bei moletin xai, ma mei ihur rati.”
43 Ele confiou em Deus e disse que era Filho de Deus. Vamos ver se Deus quer salvá-lo agora!
44 E usil sexien nen tak, moletin tesa xalu xa lateti xat xalu luteti e rin, xalu mun lusep pepamen ba ni.
44 E até os ladrões que foram crucificados com Jesus também o insultavam.
45 E piniae, maluxoluken mei da xol ut xil ngasen e dat mak duxoh haoa tol (3).
45 Ao meio-dia começou a escurecer, e toda a terra ficou três horas na escuridão.
46 E melele xa haoa xatel ak mei lattavi, Iesu mikei nggeih nggo sepinien xati nan xa be Arameak bit, “!Ilae! !Ilae! ?Lama sabaktani?” (Sam 22:1) Koute te sepinien ak be, ‘!Hi navan! !Hi navan! ?!Veneh ma ostokovein nou!?’
46 Às três horas da tarde, Jesus gritou bem alto:
47 Melele xa rut moletin xil xa lasoh ladi lalonge, xil labit, “?Mulonge? Xi di mikes provet Ilaetsa iaxai.”
47 Algumas pessoas que estavam ali ouviram isso e disseram: — Ele está chamando Elias.
48 Vatei takes, tei e xil miloh ba, nggur mavulut kaliko tei, e miterir ni be uaen xa mikon. Di, milingi de kusut liei tei e mei misa ni be nesao tengan Iesu vavisi.
48 Uma dessas pessoas correu e molhou uma esponja em vinho comum, pôs na ponta de um bastão e deu para Jesus beber.
49 E rute ngan xil mun labiteni labit, “Veter mu, ratiluvoluv tamu e rapus ti. ?Ilaetsa imei etan mei iteh meulien en, mu namei ti?”
49 Mas outros disseram: — Espere. Vamos ver se Elias vem salvá-lo!
50 Di, Iesu mikei nggeih vatei mun, milihi kor ni votiang, di, mat.
50 Aí Jesus deu outro grito forte e morreu.
51 Melele xa Iesu mat, kaliko te Nim Eo mesel be rin lu.|src="CN01843C.TIF" size="col" ref="27:51" E melele nen ak vari, kaliko xa mettel xa lalihi dakoe xol ut eo tei e Nim Eo, mesel be rin lu, nggo kusute nesao bemei duxoh kusute etan. E lul tei milil, hat xil mahoe
51 Então a cortina do Templo se rasgou em dois pedaços, de cima até embaixo. A terra tremeu, e as rochas se partiram.
52 e misak ni von tehinen xil lamahoe e mangang dit mak. E moletin na Hi xil holu xa latelel lateti en, xil lamea rilomun ra maten.
52 Os túmulos se abriram, e muitas pessoas do povo de Deus que haviam morrido foram ressuscitadas
53 Xil labe reling von tehinen nae xil e lakakao. (E melele xa Iesu temea rilomun ra maten, moletin xil holu latepus moletin xil ak e hal Serusalem xa be taon eo na Hi.)
53 e saíram dos túmulos. E, depois da ressurreição de Jesus, entraram em Jerusalém, a Cidade Santa, onde muitos viram essas pessoas.
54 Melele xa vat na moletin xil te vaeen del moletin nan xil xa di lateketeh xol Iesu lalong lul ak e lapus holesok xil ak testal, ulixil mikan pupu. Xil labiteni labit, “!Reitin li, ngan ak tehe Nat Hi vari tang!”
54 O oficial do exército romano e os seus soldados, que estavam guardando Jesus, viram o terremoto e tudo o que aconteceu. Então ficaram com muito medo e disseram: — De fato, este homem era o Filho de Deus!
55 E tatit atou vutei xil lasoh ladi nga sotin vuteili ra eivave, e di lapus holesok xil xa di mistal. Tatit atou xil ak di latetutou ni Iesu e Kaleli e latehusili mun latemei e Serusalem.
55 Algumas mulheres estavam ali, olhando de longe. Eram as que tinham acompanhado Jesus desde a Galileia e o haviam ajudado.
56 E xatel tol xa latemos e atou xil ak tehe Meri te hal Makdela; Meri, nine Temis xal Siosep; e nine horamue na Sepeti xalu.
56 Entre elas estavam Maria Madalena; Maria, a mãe de Tiago e de José; e a mãe dos filhos de Zebedeu.
57 Sangas ut vamaluxoluk e Sabat mun di bemei sangas. Ma moletin tei be visal suv Paelet, hisen Siosep. Xi te metimal te hal Aramatea e holesok nan holu. Xi mun be tei e xil xa di tehusil xat Iesu.
57 Já era quase noite quando chegou da cidade de Arimateia um homem rico chamado José. Ele também era seguidor de Jesus.
58 Melele xa ba misoh pe met Paelet, xi misisi tengan vamaen tiei na Iesu mini. Ma Paelet misemae ni moletin nan xil te vaeen tengan ha lipo rati e lisa ni mini.
58 José foi e pediu a Pilatos o corpo de Jesus. E Pilatos mandou que o entregassem a ele.
59 Ma Siosep ba poe e pis xole ni kaliko te mieh tei xa memese.
59 Então José pegou o corpo, enrolou num lençol novo de linho
60 Di, poe e ba milingi de vangihat te tehinen nan xati xa lateseh moten rohon ni tang. Di, midivin hat tei xa eilep mei dakoe xol puiteh te vangihat ak e be relingi ba.
60 e o colocou no seu próprio túmulo, que há pouco tempo havia sido cavado na rocha. Depois rolou uma grande pedra para fechar a entrada do túmulo e foi embora.
61 Meri te hal Makdela del Meri tei mun ludotan ludi nga sotin vuteili ra rute ak, momal ni puiteh te vangihat ak.
61 Maria Madalena e a outra Maria estavam ali, sentadas em frente do túmulo.
62 Melele xa ut milan e Sabat, vat xil na pris xil del Farasi xil ba lapus suv Paelet.
62 No dia seguinte, isto é, o dia depois da sexta-feira, os chefes dos sacerdotes e os fariseus se reuniram com Pilatos
63 Xil lamei visali e labiteni mini labit, “Suv, manem xati xa melele xa vat luvosen ak temeul tamu teta, xi tehiteni tehit, ‘Melengien tol mei itavi, e inou nimea rilomun ra maten.’
63 e disseram: — Governador, nós lembramos que, quando ainda estava vivo, aquele mentiroso disse: “Depois de três dias eu serei ressuscitado.”
64 Ma usemae ni moletin te vaeen nam xil ha liketeh xol kuh vangihat te tehinen nan ha ituxoh melele xa melengien tol ak mei itavi. Vengan xosxa onapol ni ti, moletin nan xil likila ha likan ni tiei nan. Ti, likila lihithiteni xa xi mea rilomun ra maten. E xosxa holesok xil ak mei istal, ma luvosen kor ak mei isa pilei sung ili luvosen xa tetiamu melele xa xi tehit xi be Mesaea na Hi.”
64 Portanto, mande vigiar bem o túmulo até o terceiro dia, para os discípulos dele não poderem roubar o corpo e depois dizerem ao povo que ele foi ressuscitado. Pois esta última mentira seria pior do que a primeira.
65 Melele xa Paelet milonge mak, xi maen ni e biteni bit, “Bos ngamu. Muleh tatit moletin tova te vaeen, e ha liketeh xol vangihat ak ihusil sexien xa xamim iemim bei.”
65 Então Pilatos disse: — Levem estes soldados com vocês e guardem o túmulo o melhor que puderem.
66 Ma laba vituei del moletin te vaeen xil ak, e labilit xol hat xa mahulong xa dakoe xol puiteh teni ni tan tepili. Di, laling tatit moletin te vaeen xil ak tengan xil liketeh xole.
66 Eles foram, puseram um selo de segurança na pedra e deixaram os soldados ali, guardando o túmulo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 27, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.