Mateus 22
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NTLH
1 Melele xa Iesu da tamu e vangit vioh te Nim Eo, xi dei vole ak mun mi moletin xil bit,
1 De novo Jesus usou parábolas para falar ao povo. Ele disse:
2 “Hi xa be suv toto e meulien na moletin nan xil nggoni suv toto tei xa, vatei, misak mesen anien te tetelien tei na natneli.
2 — O
3 Xi misil slev nan xil laba tengan lakes ngan xil xa suv toto ak tesilasil ve xil ngamu tengan limei e anien ak. E moletin xil ak labit linamei ti.
3 Depois mandou os empregados chamarem os convidados, mas eles não quiseram vir.
4 “Ma suv toto ak misil slev sav nan xil e biteni mi xil bit, ‘Ha muhiteni mi ngan xil xa natesilasil ve xil muhit, “!Mumei! Inou nasak mesen anien holu ngamu. Labas buluk savan xil e sulut buluk xil mun xa lakaio kuhi be te anien ak. Reitin, holesok xil vus te anien te tetelien ak mese tuei di. Ma mutemanon mumei.”’
4 Então mandou outros empregados com o seguinte recado: “Digam aos convidados que tudo está preparado para a festa. Já matei os bezerros e os bois gordos, e tudo está pronto. Que venham à festa!”
5 “E moletin xil ak lanem male ni raen tang, e laba sung di lapol ni polien nae xil. Tei be naho nan, e tei mun ba pol e sitoa nan.
5 — Mas os convidados não se importaram com o convite e foram tratar dos seus negócios: um foi para a sua fazenda, e outro, para o seu armazém.
6 E moletin tesav xil ladal xat slev nan xil ak, labas purun xil e lamu vin xil.
6 Outros agarraram os empregados, bateram neles e os mataram.
7 E melele xa suv toto ak milongeong usili, ien mikat xa mikat. Misak ni, misil moletin te vaeen nan xil laba lamu vuol ni ngan xil xa latehas vin slev nan xil, e ladin taon nae.
7 O rei ficou com tanta raiva, que mandou matar aqueles assassinos e queimar a cidade deles.
8 “Di, suv toto ak biteni mi slev sav nan xil bit, ‘Anien te tetelien meses tuei di. E ngan xil xa natesilasil ve xil, meulien nae tapin ti tengan lamei lava ni.
8 Depois chamou os seus empregados e disse: “A minha festa de casamento está pronta, mas os convidados não a mereciam.
9 Ma ha muhe suse xil te taon e musilasil ni moletin xil vus xa mukamet xil tengan mei lia anien te tetelien ak.’
9 Agora vão pelas ruas e convidem todas as pessoas que vocês encontrarem.”
10 Vengan xa moletin nan xil lanem male ni tengan lamei, suv toto misilasil ni moletin xil vus tengan lising kuhi ni eising xa misa ni mi xil, e lianien itela.|alt="The other guests come to the banquet" src="WA03900b.tif" size="span" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="22:10" Misak ni xil labe suse xil e lakes viton moletin xil vus xa lakamet xil, ngan xil xa labos e ngan xil xa lasa. E nim xa anien te tetelien da en polu kuhi ni moletin xil.
10 — Então os empregados saíram pelas ruas e reuniram todos os que puderam encontrar, tanto bons como maus. E o salão de festas ficou cheio de gente.
11 “Ngan xil xa lamei e tetelien ak, lasing kuhi ni eising xil te tetelien. E melele xa suv toto bemei tengan vapus ti ngan xil xa lamei, xi miketeh e mikamet moletin tei xa tasing ni ti eising te tetelien.
11 Quando o rei entrou para ver os convidados, notou um homem que não estava usando roupas de festa
12 Ma suv toto ak be visali e misisi bit, ‘?Tuxoli, omei e nim ak midep vari xa otasing ni ti eising te tetelien?’ E moletin ak dat votei, e takil ti naha xa ihiteni.
12 e perguntou: “Amigo, como é que você entrou aqui sem roupas de festa?”
13 “Misak ni, suv toto biles e misemae ni moletin te polien nan xil bit, ‘Muvar viton hen e len xil, e mukuvun rati ihe hale e ha ita nga e ut te maluxoluk. E rute ak moletin xil ti limuis e ti lingas luhexil ve longpangasien nae xil.’”
13 Então o rei disse aos empregados: “Amarrem os pés e as mãos deste homem e o joguem fora, na escuridão. Ali ele vai chorar e ranger os dentes de desespero.”
14 Di, Iesu misep kor usil vole ak bit, “Reitin, Hi misilasil ve moletin xil holu tengan lamei visali, e xil vahis tang iaxa bosei xil tengan liti visali.”
14 E Jesus terminou, dizendo:
15 Melele xa Farasi xil lalong vole xil xa Iesu di biteni ba xat xil, xil laba di lalang ni mesal tova xa likila lital xati ixo en ve sepinien nan xil.
15 Os fariseus saíram e fizeram um plano para conseguir alguma prova contra Jesus.
16 Misak ni, lasil rut moletin nae xil del rut Siu sav xil mun xa ladi rin na suv toto Herod Antipas laba. Xil labe visal Iesu e labiteni mini labit, “Titsa, xamem makila xa xouk obe hisit moletin tei xa moletin sav xil likila liling nenesien nae iti en. E makila mun xa xouk di opispisi mi moletin xil ni suse te reitinen xa Hi ien bei tengan moletin nan xil lihusili. Xouk di osepin mi moletin xil vus nggoni ngan xa xil vus lapin tang, tave ti neta xa labe eilep xil mu movotei xil tang.
16 Então mandaram que alguns dos seus seguidores e alguns membros do partido de Herodes fossem dizer a Jesus: — Mestre, sabemos que o senhor é honesto, ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige e não se importa com a opinião dos outros, nem julga pela aparência.
17 Ma, usa ti nenemien nam mi xamem usil rin ak. ?Rae na Mosis maen ni tengan Siu xil ti lixal takis iha mi suv toto te hal Rom, mu tamaen ni ti?”
17 Então o que o senhor acha: é ou não é contra a nossa Lei pagar impostos ao Imperador romano?
18 E Iesu pus kil nenemien tesa nae e bit rilomun ni mi xil bit, “!Xamim mubos nggot hilbemim tang! ?Veneh ma di musak pis nou?
18 Mas Jesus percebeu a malícia deles e respondeu:
19 Musa mani tova xa di langgal takis ni.” Melele xa lasa ni mini
19 Tragam a moeda com que se paga o imposto! Trouxeram a moeda,
20 xi misis xil bit, “?Valnao visi vari iaxa da en? ?E his visi iaxa de mani ak?”
20 e ele perguntou:
21 Xil labit rilomun ni mini labit, “Neta xalu vus xa ludi en be na Sisa, suv toto xa mahulong te hal Rom.”
21 Eles responderam: — São do Imperador. Então Jesus disse:
22 E melele xa lalong sepinien nan, latemanin pupu ni. Ma, labe relingi e laba.
22 Eles ficaram admirados quando ouviram isso. Então deixaram Jesus e foram embora.
23 E melengien xati nen tak, Satusi xil xa labit moletin misakras vamea rilomun ra maten labe visal Iesu, e lasisi labit,
23 Naquele mesmo dia chegaram perto de Jesus alguns saduceus , afirmando que ninguém ressuscita.
24 “Titsa, Mosis tetis rae ak tehe nar xa tehit, ‘Xosxa moletin tei mat e mistokovein atou nan e horamue nalu tovuol, ma tunali sav ihur mei iteli itel tunau nan. Imak, ma isa horamue mini xa ihur his tunali xa mat ngamu.’ (Dut 25:5)
24 Eles disseram a Jesus: — Mestre, Moisés ensinou assim: “Se um homem morrer e deixar a esposa sem filhos, o irmão dele deve casar com a viúva, para terem filhos, que serão considerados filhos do irmão que morreu.”
25 Ma vatei, tua tatei xil latehe lu e he sav (7) lateti visal xamem. Ngan xa tehe muimol teteli tetel atou tei. Di, xi temat e horamue nalu tehe tovuol. Misak ni, tuneli xa tetutou ni mei tehur tunau nan. E xi mun temat, e tuvava nalu tehe tovuol.
25 Acontece que havia entre nós sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos. Assim, ele deixou a viúva para o segundo irmão.
26 Di, sexien nen tak testal mun mi tuneli xa tetutou ni. Ma di, testal mun mi ngan xa tehe tol nen e dit temak tang teha vuma … tetuxoh ngan xa tehe tasite e tua xil ak.
26 A mesma coisa aconteceu com este, e também com o terceiro, e, finalmente, com todos os sete.
27 E tetutou ni holesok xil ak, atou ak mun temat.
27 Depois de todos eles, a mulher também morreu.
28 ?Ma xosxa mea rilomunen be reitin, melele xa moletin xil vus limea rilomun ra maten, ngan xave e tua xil xa labe lu e he sav (7) xiak iaxa ihur atou ak ihe nan xati, vengan xil vus lateteli tetela?”
28 Portanto, no dia da ressurreição, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
29 Iesu bit rilomun ni mi xil bit, “Xamim di mule ras suse namim vengan xa mutakil kuh ti Vanuvei Eo na Hi mu xeihen nan.
29 Jesus respondeu:
30 Vengan e melele xa moletin xil limea rilomun ra maten, xil mei lixoni masxaxa xil xa ladi ut nesao, e sexien te tetelien ihe tovuol mun.
30 Pois, quando os mortos ressuscitarem, serão como os anjos do céu, e ninguém casará.
31 ?E veneh ma mutake reitin ti xa moletin xil likila limea rilomun ra maten? ?Mutavuli ti mu naha xa Hi tesepin ni mi xamim? Vengan xi tehit,
31 E, quanto à ressurreição dos mortos, será que vocês nunca leram o que Deus disse? Ele afirmou:
32 ‘Inou nabe Hi na Ebraham, Hi na Aesak, e Hi na Siekob.’ (Eks 3:6) ?Mulonge? Xi be Hi na ngan xil xa lameul tamu ladi, e tave na ngan xil ti xa labe tovuol ngamu.”
32 “Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.” E Deus não é Deus dos mortos e sim dos vivos.
33 E melele xa vanut moletin xil xa eilep xiak lalong pispisien nan xil, xil latemanin ni.
33 Quando a multidão ouviu isso, ficou admirada com o ensinamento dele.
34 Melele xa Farasi xil lalongeong ni xa Iesu bas vin upang na Satusi xil, xil mei labe vituei e laba lapus Iesu.
34 Os fariseus se reuniram quando souberam que Jesus tinha feito os saduceus calarem a boca.
35 Tei e xil xa be titsa tei te rae na Mosis bemei tengan vasak pis Iesu ni sepinien nan xil.
35 E um deles, que era mestre da Lei , querendo conseguir alguma prova contra Jesus, perguntou:
36 Misak ni, xi misisi bit, “?Titsa, rae xave vari iaxa be eilep mak mu mili sen rae xil vus?”
36 — Mestre, qual é o mais importante de todos os mandamentos da Lei ?
37 E Iesu bit rilomun ni mini bit, “‘Iemim ihei Iahova xa be Hi namim ixo tinemim tevi, ixo meulien tevi namim, e ixo nenemien tevi namim.’ (Dut 6:5)
37 Jesus respondeu:
38 Rae ak iaxa be eilep mak mu mili sen rae sav xil.
38 Este é o maior mandamento e o mais importante.
39 E tei mun xa nggoni tang xa be lu nen di biteni bit, ‘Eheien namim iti e moletin sav xil ixoni ngan taxa eheien namim di e xamim mun tang.’ (Lev 19:18)
39 E o segundo mais importante é parecido com o primeiro: “Ame os outros como você ama a você mesmo.”
40 Holesok xil vus xa di e rae xil na Mosis del Tisen xil na provet xil tetiamu di ngamu e rae xalu ak.”
40 Toda a Lei de Moisés e os ensinamentos dos
41 E melele xa Farasi xil ladi vituei tamu dela, Iesu misis xil sung bit,
41 Quando os fariseus estavam reunidos, Jesus perguntou a eles:
42 “?Xamim munemi midep usil Mesaea? ?Xi istal ixo vatimol na visi?”
42 — O que vocês pensam sobre o — De Davi! — responderam eles.
43 Ma Iesu biteni mi xil bit, “?Xosxa ngan ak be reitin, veneh ma Ninin na Hi tesa nenemien mi Deved tengan ikes Mesaea ak ni ‘Suv’? Vengan xa xi tehiteni tehit,
43 Jesus tornou a perguntar:
44 ‘Iahova biteni mi Suv navan bit,
44 “O Senhor Deus disse ao meu Senhor:
45 Suv toto Deved vari tekes Mesaea ni ‘Suv nan.’ ?E vengan xa tata tei misakras vakes natneli ni ‘suv,’ Mesaea istal ixo vatimol na Deved itep?”
45 Portanto, se Davi chama o Messias de Senhor, como é que o Messias pode ser descendente de Davi?
46 E moletin xil lasakras lasa rilomun ni sepinien nan. Ma e melele nen ak ba, moletin xil ulixil mikan tengan lasis ti mun neta mini.
46 Ninguém podia responder mais nada, e daquele dia em diante não tiveram coragem de lhe fazer mais perguntas.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.