Mateus 21
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NAA
1 Melele xa Iesu del moletin nan xil lamei sangas ni Serusalem, xil mei lastal e metimal te hal Betfas xa de sangas ni Vathu te Urvatiei te Olip. E rute ak, Iesu misil moletin nan lu
1 Quando se aproximaram de Jerusalém e chegaram a Betfagé, ao monte das Oliveiras, Jesus enviou dois discípulos,
2 del sepinien ak bit, “Mulihe metimal xa da iaxor. E melele xa ha mulistal en, mulikamet dongki tei xa labar xati del tuten. Mullal rat xalu e mulitel xalu lalimei visal nou.
2 dizendo-lhes:
3 E xosxa moletin tei isak pisi tengan vasikoe xol xamil, mulhiteni mini mulihit, ‘Suv iaxa ien bei xalu,’ ma vatei takes, xi imaen xalu mi xamil.”
3 E, se alguém disser alguma coisa, respondam: “O Senhor precisa deles.” E logo ele deixará que vocês tragam os animais.
4 Ngan ak testal tengan vasak ni naha xa Hi tehit lelen ni texo provet nan mei ihe reitin xa tehit,
4 Ora, isto aconteceu para se cumprir o que foi dito por meio do profeta:
5 “Uhiteni mi moletin xil xa ladi e taon te hal Serusalem uhit,
5 “Digam à filha de Sião: Eis que o seu Rei vem até você, humilde, montado em jumenta, e num jumentinho, cria de animal de carga.”
6 Ma moletin na Iesu xalu ak luba e lupol ni nggoni ngan taxa xi tehiteni mi xalu.
6 Indo os discípulos e tendo feito como Jesus lhes havia ordenado,
7 Xalu ludel dongki ak del tuten latomei. Di, luden kot nalu da xol tei xalu e Iesu dotan en.
7 trouxeram a jumenta e o jumentinho. Então puseram em cima deles as suas capas, e sobre elas Jesus montou.
8 Vanut moletin xil xa mahulong mei lasak mesen suse tengan Iesu mei iloh ixo en. Laden kot nae xil e suse nan, e rute ngan xil ladei anguit liei xil xa ute di en e laling kuhi di suse.
8 E a maior parte da multidão estendeu as suas capas no caminho, e outros cortavam ramos de árvores, espalhando-os pelo caminho.
9 Holu e vanut moletin xil ak xa di ladiamu ni Iesu del ngan xil xa di langgusili ladutou di lakei nggeih labit,
9 E as multidões, tanto as que iam adiante dele como as que o seguiam, clamavam: “Hosana ao Filho de Davi! Bendito o que vem em nome do Senhor! Hosana nas maiores alturas!”
10 E melele xa Iesu ba duxoh Serusalem, longeongen usili ba mikapis e ut xil vus e taon, e mol‑Serusalem xil latemanin e di latumul usili labit, “?Visi iaxa bemei xiak?”
10 E, quando Jesus entrou em Jerusalém, toda a cidade se alvoroçou. E perguntavam: — Quem é este?
11 E vanut moletin xil labit rilomun ni labit, “Ngan ak be Iesu, provet tei te hal Nasaret xa de provins te hal Kaleli.”
11 E as multidões respondiam: — Este é o profeta Jesus, de Nazaré da Galileia!
12 Iesu ien mikat moletin xil xa latamerere ni ti Nim Eo na Hi.|alt="Jesus turning over money tables" src="WA03896b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="21:12" Melele xa laduxoh Serusalem, Iesu be vangit vioh te Nim Eo na Hi. Melele xa pusi xa moletin xil di lapos ni holesok xil holu en, ien mikat e nggol rerat xil. Xi midivin rerat tep na ngan xil xa di laso papas mani e von totanen na ngan xil xa di lapos ni mae xil te sanien eo na Hi.
12 Jesus entrou no templo e expulsou todos os que ali vendiam e compravam. Derrubou as mesas dos cambistas e as cadeiras dos que vendiam pombas.
13 E melele xa di pol ni mak, xi bul xat xil bit, “E Vanuvei Eo na Hi, latetisi latehit, ‘Lakes nim mavan ni nim te sisen.’ (Aes 56:7) E xamim mupol ni sung mei be ‘Nim ma vati kanen xil.’” (Ser 7:11)
13 E disse-lhes:
14 E melele xa Iesu da tamu e vangit vioh te Nim Eo, moletin xil xa metexil bar del ngan xil xa lasakras lakakao lamei visali, e xi pol ni xil mei labos rilomun.
14 Cegos e coxos se aproximaram de Jesus, no templo, e ele os curou.
15 E melele nen mun tak, tutut horamue xil di lakekei e vangit vioh te Nim Eo labit, “!Ripet rat xi xa mistal nggo vatimol na suv toto Deved!”
15 Mas, quando os principais sacerdotes e os escribas viram as maravilhas que Jesus fazia e as crianças que gritavam no templo: “Hosana ao Filho de Davi!”, ficaram indignados e perguntaram a Jesus:
16 Ma lasis Iesu labit, “?Di olong naha xa tutut horamue xil di lakekei ni iaxai?”
16 — Você está ouvindo o que estão dizendo? Jesus respondeu:
17 Di, Iesu mistokovein xil e be reling taon te hal Serusalem. Xi be taon te hal Betani del moletin nan xil, e ba lapat en.
17 E, deixando-os, saiu da cidade e foi para Betânia, onde passou a noite.
18 E makoe roroh, melele xa Iesu di mikakao tengan vatilomun vahe Serusalem, mae nggati e suse.
18 Cedo de manhã, ao voltar para a cidade, Jesus teve fome.
19 Ma miketeh e pus vatit fik tei xa dat seri suse. E melele xa be sangas visali, xi mikameti xa huite tovuol, e be ute xil tang. Misak ni, Iesu biteni mi vatit fik ak bit, “!Onataxao ti mun!” Vatei takes, ut fik xil ak mei lameles e vatite mingguxu.
19 E, vendo uma figueira à beira do caminho, aproximou-se dela, mas não encontrou nada, a não ser folhas. Então Jesus disse à figueira: E a figueira secou imediatamente.
20 Melele xa moletin nan xil lapusi, latemanin e lasisi labit, “?Vatit fik ak mei meles e mingguxu vari nga tang midep?”
20 Quando os discípulos viram isso, ficaram admirados e disseram: — Como a figueira secou depressa!
21 E Iesu bit rilomun ni mi xil bit, “Reitin li nabiteni mi xamim, xosxa neketen namim di e mutanem male ni ti naha xa di musisi, xamim mun mukila mupol ni naha xa inou napol ni mi vatit fik ak. E tave ngan ak ti kestang, mukila mun musemae ni vathu ak muhit, ‘Umea uhe reling voninom e uha uso xouk uhe tas,’ ma istal ihe reitin.
21 Ao que Jesus lhes disse:
22 Xosxa uke reitin xa neta tei mei istal, neta xil vus xa usis Hi ven imei istal ihe reitin.”
22 E tudo o que pedirem em oração, crendo, vocês receberão.
23 Melele xa laduxoh Serusalem, Iesu be vangit vioh te Nim Eo. E melele xa di pispisi mi moletin xil, vat xil na pris xil del elda xil na Siu xil lamei visali e lasisi labit, “?Xouk di opol ni holesok xil ak e his visi? ?Visi vari maen xouk tengan opol ni?”
23 Jesus entrou no templo e, quando já estava ensinando, os principais sacerdotes e os anciãos do povo se aproximaram dele e perguntaram: — Com que autoridade você faz estas coisas? E quem lhe deu esta autoridade?
24 Ma Iesu bit rilomun ni mi xil bit, “Inou mun nisis xamim ni neta tei. Xosxa muhit rilomun ni minou, ma inou mun nihit kila mi xamim xa di napol ni holesok xil ak e his visi.
24 Jesus respondeu:
25 ?Muhit pisi minou, Sion tebaptaes ni moletin xil e di tepol ni e his visi? ?Hi mu moletin tova tang?”
25 De onde era o batismo de João: do céu ou dos homens? E eles discutiam entre si: — Se dissermos: “Do céu”, ele nos dirá: “Então por que não acreditaram nele?”
26 E xosxa rihiteni rihit, ‘xi di tepol e his moletin tang,’ ulixir mikan ni vanut moletin xil xa eilep xiak vengan xa xil vus lanemi labit Sion Baptis tehe provet tei na Hi.”
26 Mas, se dissermos: “Dos homens”, é de temer o povo. Porque todos consideram João um profeta.
27 Ma xil labit rilomun ni mi Iesu labit, “Xamem matakil ti xa xi di tepol e his visi.”
27 Então responderam a Jesus: — Não sabemos. E ele, por sua vez, lhes disse:
28 Di, Iesu dei vole ak mi vat xil na Siu xil bit, “?Xamim munemi midep? Moletin tei, natneli lube lu. Vatei, moletin ak ba pus ngan xa be muimol e biteni mini bit, ‘Natuxoli, xosali, ha upol e urvatiei saratel.’
28 — O que vocês acham? Um homem tinha dois filhos. Chegando-se ao primeiro, disse: “Filho, vá hoje trabalhar na vinha.”
29 “E horamue ak bit rilomun ni mini bit, ‘Ieok ti tavei nama.’ E dutou ni, xi biles nenemien nan e ba pol.
29 Ele respondeu: “Não quero ir.” Mas depois, arrependido, foi.
30 “Di, tamealu ba pus ngan xa dutou e bit sepinien taxa tehiteni tetiamu mi muimol nan. Ma horamue ak bit rilomun ni mi tamen bit, ‘Bos ngamu tata, niha.’ E xi tava ti.
30 Dirigindo-se ao outro filho, o pai disse a mesma coisa. Ele respondeu: “Sim, senhor.” Mas não foi.
31 “?Visi e xalu iaxa pol ni naha xa tamealu ien bei?”
31 Qual dos dois fez a vontade do pai? Eles responderam: — O primeiro. Então Jesus disse:
32 Vengan Sion temei tengan vapisen suse xa momal pe met Hi mi xamim tengan ti muvusili. E xamim mutake reitin ti e sepinien nan. E ngan xil xa laleh mani te takis e hoeaso xil lalonge e lake reitin e sepinien nan. E tave ti neta xa mupus holesok xil xa lapol ni, mutaviles ti ra tesaen namim e mutake reitin ti e sepinien nan.”
32 Porque João veio até vocês no caminho da justiça, e vocês não acreditaram nele; no entanto, os publicanos e as prostitutas acreditaram. Vocês, porém, mesmo vendo isso, não se arrependeram depois para acreditar nele.
33 Di, Iesu dei vole tei mun mi vat xil na Siu xil bit, “Vatei, hortan tei milihi urvatiei te grep tei san. Xi pol ni vioh mikapis xole, e minggil vul tei da en xa ti lipel kikis huit grep xil en tengan lihur rat sute. Di, mikili ni vet tei xa be nesao tengan ti liketeh xole en. Melele xa pol vuol ni holesok xil ak, xi maen moletin sav xil tengan mei lilaxati. E xil labit xati mini xa lisa ti huit grep mini melele xa limen. Di, hortan ak mikakao ba de kantri sav tei.
33 — Escutem outra parábola. Havia um homem, dono de terras, que plantou uma vinha. Pôs uma cerca em volta dela, construiu nela um lagar, edificou uma torre e arrendou a vinha a uns lavradores. Depois, ausentou-se do país.
34 “Melengien hao mei mitavi, huit grep xil ak mei men. Ma hortan ak misil rut slev nan xil tengan ha lisis ngan xil xa di lalaxat urvatiei te grep san e lisa ti huite san xil mini.
34 Quando chegou o tempo da colheita, o dono da vinha mandou os seus servos aos lavradores, para receber os frutos que cabiam a ele.
35 E melele xa laduxoh urvatiei ak, moletin xil xa di lalaxati ladal xat slev nan xil ak: labas purun tei; tei mun, lamu vini; tei mun xatel, langgove.
35 Mas os lavradores, agarrando os servos, espancaram um, mataram outro e apedrejaram ainda outro.
36 Di, hortan ak misil rut slev xil mun xa lali ngan xil xa tesil xil tetiamu. E moletin xil xa lalaxat urvatiei ak lapol ni mi xil nggoni ngan taxa latepol ni tetiamu.
36 O dono enviou ainda outros servos em maior número; e os lavradores fizeram a mesma coisa com eles.
37 Ma di, hortan ak misil natneli xati be visal xil vengan minemi bit, ‘Xil limerere ni natuxoli xati.’
37 Por último, o dono da vinha enviou-lhes o seu próprio filho, pensando: “O meu filho eles respeitarão.”
38 “E melele xa ngan xil xa di lalaxat urvatiei ak lapus natneli bemei, labiteni mi xil mun tang labit, ‘!Ei, nat hortan xati iaxa di bemei iaxor! Xi vari ihur urvatiei ak melele xa tamen imat. !Mumei, rava ravas vini! !Imak, ma holesok nan xil mei ihe nar sung!’
38 Mas os lavradores, vendo o filho, disseram uns aos outros: “Este é o herdeiro; venham, vamos matá-lo e ficar com a herança dele para nós.”
39 Ngan xil xa lalaxat urvatiei ladal xat nat hortan e labas vini.|alt="Killing vineyard owner’s son" src="WA03897b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="21:39" Ma xil laba, ladal xati, lakuvun rati ra urvatiei ak, e labas vini.”
39 E, agarrando-o, lançaram-no fora da vinha e o mataram.
40 Di, Iesu misis vat xil na Siu xil xa di lateong ni vole ak bit, “?Ma midep? ?Melele xa hortan te urvatiei itilomun imei, ma ipol ni naha mi moletin xil ak?”
40 Quando, pois, vier o dono da vinha, que fará àqueles lavradores?
41 Ma xil labit rilomun ni mini labit, “Xi isa rilomun ni maten xa isa pupu mi moletin tesa xil ak. Ti, imaen urvatiei san mi moletin sav xil xa ti lisa rut huit grep xil mini e melele xa limen kuhi.”
41 Eles responderam: — Fará perecer horrivelmente aqueles malvados e arrendará a vinha a outros lavradores que lhe entregarão os frutos no tempo certo.
42 Di, Iesu biteni mi xil bit, “?Midep? ?Xamim di mutavuli ti Vanuvei Eo? Vengan xa xi biteni bit,
42 Então Jesus perguntou:
43 “Ma, nabiteni mi xamim, hosien na Hi xa be suv toto xa di e xamim taxeak, Hi ileh rerati reling xamim Siu xil. E isa ni sung mi moletin xil te kantri sav xil xa likila lilong xat raen e lipisen huit hosien teni e meulien nae.
43 — Portanto, eu lhes digo que o Reino de Deus será tirado de vocês e entregue a um povo que lhe produza os respectivos frutos.
44 Ngan xil xa lasin seteman ak, xosxa imot ita xat tei e xil, sin xil imavul ivus. E xosxa seteman ak imot ita xat tei e xil, ita xat kikisi.”
44 Todo o que cair sobre esta pedra ficará em pedaços; e aquele sobre quem ela cair ficará reduzido a pó.
45 Melele xa vat xil na pris xil del Farasi xil lalong vole xil xa Iesu dei, lakila sung xa di misep usil xil.
45 Os principais sacerdotes e os fariseus, ouvindo estas parábolas, entenderam que Jesus falava a respeito deles;
46 Ma di lalang ni suse tengan lital xati. E ulixil mikan ni vanut moletin xil xa eilep xiak xa di lanemi labit Iesu be provet tei.
46 e, embora quisessem prendê-lo, tinham medo das multidões, porque estas o consideravam como profeta.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.