Mateus 20
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NTLH
1 Melele xa Iesu di misepin del moletin nan xil, xi dei vole ak mi xil bit, “Suse xa Hi mei ihe suv toto e meulien na moletin xil ixoni hortan tei xa ba makoe roroh tamu tengan valeh viton moletin te polien xil tengan mei lapol e urvatiei san.
1 Jesus disse:
2 Melele xa ba misepin mi xil, xil lamaen ni tengan lipol mini ve mani tei xa imal te melengien tei. Di, misil xil laba tengan lava lapol e urvatiei san.
2 Ele combinou com eles o salário de costume, isto é, uma moeda de prata por dia, e mandou que fossem trabalhar na sua plantação.
3 “Melele xa meteneai bemei nesao vuteili, hortan ak dilomun ba, e pus moletin sav xil xa dit laborang votei tang e von posen, e latapol ni ti neta.
3 Às nove horas, saiu outra vez, foi até a praça do mercado e viu ali alguns homens que não estavam fazendo nada.
4 Ma xi biteni mi xil bit, ‘Ei, xamim mun ha mupol e urvatiei savan, e nixal xamim ni naha xa imal.’
4 Então disse: “Vão vocês também trabalhar na minha plantação de uvas, e eu pagarei o que for justo.”
5 Ma xil mun laba lapol.
5 — E eles foram. Ao meio-dia e às três horas da tarde o dono da plantação fez a mesma coisa com outros trabalhadores.
6 E melele xa meteneai ba sangas tengan vanu, xi dilomun ba e pus rut moletin xil mun dit lasoh votei tang. Ma xi misis xil bit, ‘?Veneh ma di musoh votei mak, e mutapol ni ti neta e makoe mei duxoh mahis xiak?’
6 Eram quase cinco horas da tarde quando ele voltou à praça. Viu outros homens que ainda estavam ali e perguntou: “Por que vocês estão o dia todo aqui sem fazer nada?”
7 “Ma xil labit rilomun ni mini labit, ‘Vengan moletin ti tamei tengan valeh xamem mava mapol mini.’
7 — “É porque ninguém nos contratou!” — responderam eles.
8 “Melele xa meteneai ba minu, hortan te urvatiei ak ba biteni mi vat na moletin te polien xil bit, ‘Ukes viton moletin xil te polien limei, e usa huit polien nae mi xil. Itiamu, usa ni mi ngan xil xa lamei dutou iha vuma … ituxoh ngan xil xa latemei tetiamu.’
8 — No fim do dia, ele disse ao administrador: “Chame os trabalhadores e faça o pagamento, começando com os que foram contratados por último e terminando pelos primeiros.”
9 “Ma, ngan xil xa lamei e melele xa meteneai ba sangas tengan vanu, vat te polien misa huit polien nae momal ni ngan te melengien tevi tei.
9 — Os homens que começaram a trabalhar às cinco horas da tarde receberam uma moeda de prata cada um.
10 Misak ni, melele xa ngan xil xa latemei tetiamu lapusi mak, xil di lanemi labit xil lihuri ihe eilep mak mu. E melele xa lamei, xil mun langgur huit polien nae momal ni ngan te melengien tevi tei tang.
10 Então os primeiros que tinham sido contratados pensaram que iam receber mais; porém eles também receberam uma moeda de prata cada um.
11 Moletin xil laseputut ba xat hortan nae vengan xa pisen hosien mi mosav xil.|alt="Land owner pays everyone the same for work done" src="WA03881b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="20:11" E melele xa langguri, xil laseputut ba xat hortan ak
11 Pegaram o dinheiro e começaram a resmungar contra o patrão,
12 labit, ‘Ngan xil xa lamei dutou tang, e melele xa meteneai ba sangas tengan vanu, xil lapol haoa tei takes, e onggal xil nggoni xamem tang xa makon ni polien, mapo vetin, e eai ngga pangas tenbemem.’
12 dizendo: “Estes homens que foram contratados por último trabalharam somente uma hora, mas nós aguentamos o dia todo debaixo deste sol quente. No entanto, o pagamento deles foi igual ao nosso!”
13 “E hortan ak bit rilomun ni mi xil bit, ‘Tua navan xil, inou natapol ti vasa mi xamim. Xamim mumaen ni tengan mupol minou ve huit polien xa momal te melengien tevi tei.
13 — Aí o dono disse a um deles: “Escute, amigo! Eu não fui injusto com você. Você não concordou em trabalhar o dia todo por uma moeda de prata?
14 Ma muleh mani namim muha. Inou ieok bei tengan nixal ngan xil xa latemei tetutou ipin ni ngan taxa xamim mungguri.
14 Pegue o seu pagamento e vá embora. Pois eu quero dar a este homem, que foi contratado por último, o mesmo que dei a você.
15 Ngan ak be mani navan, e nikila nipol ni ixoni ngan xa ieok bei ni. ?Mu midep? ?Xamim di munem misa ni xil vengan di nasa tutouen mi xil?’
15 Por acaso não tenho o direito de fazer o que quero com o meu próprio dinheiro? Ou você está com inveja somente porque fui bom para ele?”
16 “Ma, usil sexien xil ak vari, moletin holu xa labe movotei xil tang xosali ak, xil mei lihe eilep xil. E holu e ngan xil xa labe eilep xil xosali ak, xil mei lihe neta sav tang.”
16 E Jesus terminou, dizendo:
17 Melele xa Iesu di mikakao ba tengan vahe Serusalem, xi mileh moletin nan xil xa labe lu e le tei (12) ba laka se xil vuteili e biteni mi xil bit,
17 Quando Jesus estava subindo para Jerusalém, chamou os discípulos para um lado e falou com eles em particular, enquanto caminhavam. Ele disse:
18 “?Mupusi? Taxeak di raba ve Serusalem xiak. E rute ak, xil limaen nou, Nat Moletin, ha nihe he vat xil na pris xil e titsa xil te rae na Mosis. Ivus ti, xil lihur nou nihe kot e limaen rat meulien navan tengan ha nimat.
18 — Escutem! Nós estamos indo para Jerusalém, onde o
19 Ti, lisa rat nou ha nihe he moletin xil xa latave Siu ti, e xil lipol pepamen ni nou, limeas pangas nou ni ao te xeih xil xa sanute di en, e liti xat nou e eivave. E melele xa melengien tol mei itavi, inou nimea rilomun ra maten.”
19 e o entregarão aos não judeus. Estes vão zombar dele, bater nele e crucificá-lo; mas no terceiro dia ele será ressuscitado.
20 Di, nine Temis xal Sion, nat Sepeti xalu, del xalu latomei tengan latopus Iesu. Xi mitingeiril pe meten tengan vasis neta tova mini.
20 Então a mãe dos filhos de Zebedeu chegou com os seus filhos perto de Jesus, curvou-se e pediu a ele um favor.
21 Iesu misisi bit, “?Atou li, iem bei neh?”
21 — O que é que você quer? — perguntou Jesus. Ela respondeu: — Prometa que, quando o senhor se tornar Rei, estes meus dois filhos sentarão à sua direita e à sua esquerda.
22 Ma Iesu biles miketeh pus natneli xalu e misis xalu bit, “Xamil mutakil ti naha xa di musis nou ni. ?Midep? ?Xamil mukila tamak mulihur sakpurunien xil e pangasien xil ixoni ngan taxa inou ha nihuri?”
22 Jesus disse aos dois filhos dela: — Podemos! — responderam eles.
23 Di, Iesu biteni mi xalu bit, “Reitin, xamil mulihur sakpurunien xil e pangasien xil ixoni ngan xa inou nihuri. E tave ti neta xa imak, nave nou ti iaxa nihosei visi tengan mei itotan e riuk metu mu e riuk meil. Vontoen xalu ak xa tellep xiak be na ngan xalu xa Tata navan bosei xalu ngamu tengan lalihuri.”
23 Então Jesus disse:
24 E melele xa moletin sav xil na Iesu xa labe he xalu (10) lalongeong usili, iexil nggat xalu.
24 Quando os outros dez discípulos ouviram isso, ficaram zangados com os dois irmãos.
25 Ma Iesu mikes viton xil vus lamei visali e biteni mi xil bit, “Mukila xa vat na moletin xil xa latave Siu ti iexil bei mak mu tengan lisak ni moletin nae xil lipus kila xa xil mak mu labe tellep lali xil. E suv nae xil mun di lapol ni nggeih mi ngan xil xa ladi pe hexil.
25 Então Jesus chamou todos para perto de si e disse:
26 E xamim, sexien namim namak ti. Xosxa tei e xamim ihit mei ihe eilep mak mu ili xamim, xi mei ipol mi xamim ixoni moletin te polien tei namim.
26 Mas entre vocês não pode ser assim. Pelo contrário, quem quiser ser importante, que sirva os outros,
27 E xosxa tei e xamim ien bei tengan vatiamu ni xamim, xi mei ihe moletin te tutouen namim ixoni slev tei.
27 e quem quiser ser o primeiro, que seja o escravo de vocês.
28 Vengan inou mun xa nabe Nat Moletin, natamei ti tengan moletin xil ti latutou ni nou. !E‑e! Inou namei tengan nitutou ni mosav xil e nisa meulien navan tengan nixal rat moletin xil holu mei limeluv ra xeihen te tesaen.”
28 Porque até o
29 Iesu del moletin nan xil ba laka pas taon te hal Seriko. E melele xa di laba, vanut moletin tei xa eilep di langgusili.
29 Quando Jesus e os discípulos estavam saindo de Jericó, uma grande multidão seguia Jesus.
30 E rute ak, moletin lu xa metealu bar ludotan ludi seri suse e lulonge xa Iesu mikakao mei mitavi ba. Ma xalu lukei ba ni lubit, “!Suv! !Xouk xa ostal onggo vatimol na suv toto Deved! !Iem isae li e xamel!”
30 Dois cegos, sentados na beira do caminho, ouviram alguém dizer que ele estava passando e começaram a gritar: — Senhor,
31 E vanut moletin xil ak labul xat xalu tengan lalotit votei. E tave ti neta xa mak, xalu lukei nggeih pilei sung lubit, “!Suv! !Xouk xa ostal onggo vatimol na suv toto Deved! !Iem isae li e xamel!”
31 A multidão os repreendeu e mandou que calassem a boca, mas eles gritaram ainda mais: — Senhor, Filho de Davi, tenha pena de nós!
32 Melele xa Iesu milonge, misoh e mikes xalu tengan lalomei visali. Di, misis xalu bit, “?Iemil bei tengan napol ni naha mi xamil?”
32 Então Jesus parou, chamou os cegos e perguntou:
33 Ma xalu lubit rilomun ni mini lubit, “Suv li, iemel bei tengan upol ni metemel ihos rilomun.”
33 — Senhor, queremos poder enxergar! — responderam eles.
34 Iesu duxol moletin lu xa metealu bar e luketeh rilomun.|alt="Jesus heals blind Bartimaeus." src="WA03884b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="20:34" E melele xa Iesu pus xalu, ien polu ni esaeen ve xalu. Ma misasa duxol metealu, e vatei takes, xalu vus luketeh rilomun e lunggusil Iesu luba.
34 Jesus teve pena dos cegos e tocou nos olhos deles. No mesmo instante eles puderam ver e então seguiram Jesus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.