Atos 21

Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs ACF

Sair da comparação
ACF Almeida Corrigida Fiel
1 Melele xa masep ling elda xil te sias te hal Efeses bus, mabe tuturil ak e mabe aelan te hal Kos. Di, visuvong nen, mei maduxoh aelan te hal Rods. Rods bus, tuturil ak miling xamem e taon te hal Patara.
1 E aconteceu que, separando-nos deles, navegamos e fomos correndo caminho direito, e chegamos a Cós, e no dia seguinte a Rodes, de onde passamos a Pátara.
2 E inggak, makamet tuturil teimun xa di labue xati tengan vahe tan te hal Fonesia, ma mabut en maba.
2 E, achando um navio, que ia para a Fenícia, embarcamos nele, e partimos.
3 Maloh e tuturil ak e mei matavi e aelan te hal Saepras e rin xa be saot. Maba vuma ... maduxoh taon te hal Taer e provins te hal Siria. E inggak, tuturil miso rat holesok xil xa teti e vangite.
3 E, indo já à vista de Chipre, deixando-a à esquerda, navegamos para a Síria e chegamos a Tiro; porque o navio havia de ser descarregado ali.
4 E taon te hal Taer, makamet rut Kristin xil e madi visal xil wik tei. E melele xa madi tamu visal xil, Ninin Eo pisen kila xa neta tei xa misa di datil Pol e hal Serusalem. Ma lasak pisi tengan laviles nenemien na Pol, e lasakras.
4 E, achando discípulos, ficamos ali sete dias; e eles pelo Espírito diziam a Paulo que não subisse a Jerusalém.
5 E melele xa tuturil bue xat xi tengan vaha, Kristin xil vus te hal Taer, tiramue xil, atou nae xil del horamue nae xil mun laba tengan laling xamem e tuturil. E bien, xamem vus matingeiril e masis vituei.
5 E, havendo passado ali aqueles dias, saímos, e seguimos nosso caminho, acompanhando-nos todos, com suas mulheres e filhos até fora da cidade; e, postos de joelhos na praia, oramos.
6 Di, lasep ling xamem, laling xamem e tuturil, e ladilomun labe tim sae xil.
6 E, despedindo-nos uns dos outros, subimos ao navio; e eles voltaram para suas casas.
7 Ma tuturil be reling taon te hal Taer e ba be taon te hal Patolemas. E inggak, masao ni Kristin xil e madi visal xil melengien tei.
7 E nós, concluída a navegação de Tiro, viemos a Ptolemaida; e, havendo saudado os irmãos, ficamos com eles um dia.
8 Di, visuvong nen, tuturil xa madi en miloh ba be taon te hal Sesaria. Inggak, masao ni Kristin tei xa hisen evanselis Pilip, e madi vituei e tim san. Xi be tei e dikon xil xa labe lu e he sav (7) xa latehosei kokot ni e hal Serusalem.
8 E no dia seguinte, partindo dali Paulo, e nós que com ele estávamos, chegamos a Cesaréia; e, entrando em casa de Filipe, o evangelista, que era um dos sete, ficamos com ele.
9 Natnahin xil labe hat (4) xa latateli ti mu. Melele xil holu, Ninin Eo mei di pisen sepinien xil mi xil e di labit lelen ni sung mi mosav xil.
9 E tinha este quatro filhas virgens, que profetizavam.
10 Xamem madi e tim sa Pilip melengien vahis. E melele xa madi inggak, provet tei mei mistal nggo Sudea, hisen Akabas.
10 E, demorando-nos ali por muitos dias, chegou da Judéia um profeta, por nome Ágabo;
11 Melele xa pus xamem, bemei visal xamem e nggur rat atuatu na Pol. E del atuatu nan, Akabas bar xat tasen ni len e hen xalu. Di, bit lelen ni bit, “Ninin Eo iaxa di biteni xa moletin xa atuatu nan xiak, Siu xil livar xati imak e melele xa ha ituxoh Serusalem. Ti, lisa rati ihe he ngan xil xa latave Siu ti.”
11 E, vindo ter conosco, tomou a cinta de Paulo, e ligando-se os seus próprios pés e mãos, disse: Isto diz o Espírito Santo: Assim ligarão os judeus em Jerusalém o homem de quem é esta cinta, e o entregarão nas mãos dos gentios.
12 Melele xa malonge mak, xamem del moletin sav xil mun madakes Pol tengan nava ti mu Serusalem.
12 E, ouvindo nós isto, rogamos-lhe, tanto nós como os que eram daquele lugar, que não subisse a Jerusalém.
13 E Pol bit rilomun ni bit, “?Veneh ma di mumuis mak? Di musak ni tinok mun di muis. E inou nabue xat nou ngamu tengan livar xat nou mu lihas nou nimat e Serusalem ve neketen navan e Suv Iesu.”
13 Mas Paulo respondeu: Que fazeis vós, chorando e magoando-me o coração? Porque eu estou pronto não só a ser ligado, mas ainda a morrer em Jerusalém pelo nome do Senhor Jesus.
14 Melele xa mapusi xa masakras maviles nenemien nan, ma malingi da nga tang. E mabiteni tang mini mabit, “Masis tengan Suv ipol ni mi xouk ixoni ngan xa xi ien bei.”
14 E, como não podíamos convencê-lo, nos aquietamos, dizendo: Faça-se a vontade do Senhor.
15 Melele xa madi e Sesaria melengien vahis, mabue xat xamem tengan mave Serusalem.
15 E depois daqueles dias, havendo feito os nossos preparativos, subimos a Jerusalém.
16 Rut Kristin xil te hal Sesaria mun mei lakakao vituei del xamem e laling kuh xamem e tim sa moletin tei, hisen Neson te hal Saepras. E melele xa Sias be neta hu, Neson be tei e ngan xil xa lateling kokot ni neketen nae e Iesu.
16 E foram também conosco alguns discípulos de Cesaréia, levando consigo um certo Mnasom, chíprio, discípulo antigo, com quem havíamos de hospedar-nos.
17 Melele xa xamem maduxoh taon te hal Serusalem, Kristin xil langgur pilei xamem del sien.
17 E, logo que chegamos a Jerusalém, os irmãos nos receberam de muito boa vontade.
18 E visuvong nen, Pol be xamem ba mapus elda Temis del elda sav xil mun te sias.
18 E no dia seguinte, Paulo entrou conosco em casa de Tiago, e todos os anciãos vieram ali.
19 Melele xa Pol bit bos makoe mi xil, mitumul mi xil usil holesok xil ngasen xa Hi di tepol ni mi ngan xil xa latave Siu ti texo polien nan xil.
19 E, havendo-os saudado, contou-lhes por miúdo o que por seu ministério Deus fizera entre os gentios.
20 Melele xa elda xil lalong holesok xil xa Pol di bit usili, xil vus lames Hi ven. E labiteni mini labit, “Tua Pol. ?Opusi? Siu xil holu pupu mei lateling neketen nae e Suv Iesu. E xil vus nenemien nae nggeih tova tang tengan lihusil xat rae xil na Mosis.
20 E, ouvindo-o eles, glorificaram ao Senhor, e disseram-lhe: Bem vês, irmão, quantos milhares de judeus há que crêem, e todos são zeladores da lei.
21 E xil latehur longeongen xa xouk di opispisi mi Siu xil xa ladi e tan na moletin xil xa latave Siu ti tengan ti linahusil ti mun rae xil na Mosis. Latelongeong ni mun xa di otehiteni mi xil tengan linapol ni horamue nae xil ti linave vexahu, e linahusil xat ti mun sexien matu nar xil.
21 E já acerca de ti foram informados de que ensinas todos os judeus que estão entre os gentios a apartarem-se de Moisés, dizendo que não devem circuncidar seus filhos, nem andar segundo o costume da lei.
22 Navehi ti, xil lilongeong ni xa xouk ostal ngamu inggak. ?Ma, ti ripol ni itep?
22 Que faremos pois? em todo o caso é necessário que a multidão se ajunte; porque terão ouvido que já és vindo.
23 Ve rin ak, momal tengan upol ni naha xa di mabiteni minuk. Moletin hat (4) ladi inggak xa latepol ni hitxatien tei tetel Hi.
23 Faze, pois, isto que te dizemos: Temos quatro homens que fizeram voto.
24 Ha umos itel xil muhe Nim Eo na Hi e muhusil xat sexien xil te serev moten moletin en. E melele xa muha tengan musa sanien eo namim, xouk iaxa uxal sipsip namim xil. Melele xa mupol vuol ni, ma mukila mukot hilimim mei muhe vatumas tengan ipisen ni xa mutepol vuol ni hitxatien namim tetel Hi. Imak, ma moletin xil vus lipus kila xa longeongen tesa xa di langguri usiluk tave reitin ti. Xil lipus kila sung xa di tamu omerere ni rae xil na Mosis e di olong xat xil.
24 Toma estes contigo, e santifica-te com eles, e faze por eles os gastos para que rapem a cabeça, e todos ficarão sabendo que nada há daquilo de que foram informados acerca de ti, mas que também tu mesmo andas guardando a lei.
25 E usil rin na ngan xil xa latave Siu ti xa lamei labe Kristin, xamem matesa uvei tei tuei tehat mi xil. E uvei ak, matesis xil tengan linaxa ti anien xil xa latesa ni tehe sanien eo teha mi nanao xil; linaxa ti ra; linaxa ti hisi te vongoro xil xa ra di tamu en xa lasar xoteh huraexil tang e latatei xoteh huraexil tengan ra valeh rani; e linapat ti natel atou mu tiramue sav xil xa latateli ti vatel xil.”
25 Todavia, quanto aos que creem dos gentios, já nós havemos escrito, e achado por bem, que nada disto observem; mas que só se guardem do que se sacrifica aos ídolos, e do sangue, e do sufocado e da fornicação.
26 Pol mae e nenemien nae. Misak ni, e makoe nen, xi mikas moten xi nggusil sexien na Siu xil. Di, Pol ba be vioh te Nim Eo na Hi del tuneli xil e bit mese ni mi pris xil melengien xil xa lipol ni sexien te serev moten moletin en tengan mei limese pe met Hi. Di, miling xat melengien mun vari xa xil litilomun e lisa kekes ni sanien eo nae xil iha mi Hi en.
26 Então Paulo, tomando consigo aqueles homens, entrou no dia seguinte no templo, já santificado com eles, anunciando serem já cumpridos os dias da purificação; e ficou ali até se oferecer por cada um deles a oferta.
27 E melele xa melengien lu e he sav (7) xa Pol xatel di laserev moten xatel en sangas mei vatavi, rut Siu xil xa latexo provins te hal Esia lamei e Serusalem. E melele xa xil lamei e vioh te Nim Eo, lapus kil Pol. Ma lasi petine vanut moletin xil tengan liha lital xati.
27 E quando os sete dias estavam quase a terminar, os judeus da Ásia, vendo-o no templo, alvoroçaram todo o povo e lançaram mão dele,
28 Melele xa ladal xati, lakei nggeih ba mi moletin xil labit, “!Tua namem xil, mumei! !Mututou ni xamem! Moletin ak vari iaxa di pispisi mi moletin xil vus e rute xil vus tengan linem isa iha xat xir, ngan Isrel xil, iha xat rae xil xa Mosis tesa ni mi xir, e iha xat Nim Eo nar. E taxeak, xi di mileh moletin xil xa latave Siu ti lamei e Nim Eo ak vari, e di misak ni ut eo nar mei pupuru pe met Hi.”
28 Clamando: Homens israelitas, acudi; este é o homem que por todas as partes ensina a todos contra o povo e contra a lei, e contra este lugar; e, demais disto, introduziu também no templo os gregos, e profanou este santo lugar.
29 Labiteni mak vengan, melele xa latepus Pol e taon, xi tekakao tetel moletin tei te hal Efeses xa tave Siu ti, hisen Tropimas. Ma xil latenemi latehit be xi iaxa Pol tehuri lutemei e vioh te Nim Eo ak.
29 Porque tinham visto com ele na cidade a Trófimo de Éfeso, o qual pensavam que Paulo introduzira no templo.
30 Melele xa Siu xil e Nim Eo lapus kil Pol, lasak pisi tengan lavas vini.|alt="Angry mob seizing Paul" src="WA03988b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="21:30" Longeongen usil naha xa di mistal miloh mikapis e rute xil vus e taon te hal Serusalem. E moletin xil holu xa holu pupu laloh lamei e vioh te Nim Eo ak. Ladal xat Pol, e ladel kakao be hale. Di, vatakes, pris xil lakoe xol puiteh xil teni.
30 E alvoroçou-se toda a cidade, e houve grande concurso de povo; e, pegando Paulo, o arrastaram para fora do templo, e logo as portas se fecharam.
31 Melele xa vanut moletin xil ak di lasak tengan lavas vin Pol, vatixar tei na moletin xil te vaeen milongeong ni xa vaeen tei xa mahulong mistal e Serusalem.
31 E, procurando eles matá-lo, chegou ao tribuno da coorte o aviso de que Jerusalém estava toda em confusão;
32 Ma, vatakes, vatixar ak mileh viton vat sav xil del moletin te vaeen nae xil, e latemanon labe visal vanut moletin xil ak. E melele xa Siu xil lapus moletin xil te vaeen, lastokovein Pol e latavasi ti mun.
32 O qual, tomando logo consigo soldados e centuriões, correu para eles. E, quando viram o tribuno e os soldados, cessaram de ferir a Paulo.
33 Vatixar na moletin xil te vaeen mikakao be visal Pol, dal xati, e misemae ni tengan moletin nan xil livar xati ni sen lu. Di, misis pilei vanut moletin xil bit, “?Moletin ak be visi? ?Xi tepol ni naha xa tesa?”
33 Então, aproximando-se o tribuno, o prendeu e o mandou atar com duas cadeias, e lhe perguntou quem era e o que tinha feito.
34 Rut moletin xil lakekei ni neta tei. E rute ngan xil mun lakekei ni neta sav. E vengan xa vanut moletin xil latangal holu, vatixar te moletin xil te vaeen misakras valong kuhi xa vatit rumen ak testal tetep. Ma misemae ni tengan moletin nan xil lihur Pol ha lilingi ite nim ma moletin te vaeen xil tengan likila lisis pilei.
34 E na multidão uns clamavam de uma maneira, outros de outra; mas, como nada podia saber ao certo, por causa do alvoroço, mandou conduzi-lo para a fortaleza.
35 E melele xa ladel Pol lamei sangas ni nim mae, nenemien na Siu xil mei nggeih pupu tengan lital rat Pol ra hexil e lihas vini. Misak ni, moletin te vaeen lapo rat Pol dat nesao tengan vanut moletin xil ak linavas vini ti.
35 E sucedeu que, chegando às escadas, os soldados tiveram de lhe pegar por causa da violência da multidão.
36 E melele xa laba, Siu xil langgulehi di langgusil xil e lakekei ni be nesao labit, “!Rihasi! !Rihas vini!”
36 Porque a multidão do povo o seguia, clamando: Mata-o!
37 Melele xa moletin te vaeen xil lamei sangas ni puiteh te nim mae, Pol misepin mi vatixar nae e sepinien Krik bit, “?Nakila namit neta tei minuk?”
37 E, quando iam a introduzir Paulo na fortaleza, disse Paulo ao tribuno: É-me permitido dizer-te alguma coisa? E ele disse: Sabes o grego?
38 Inou di nanemi nabit xouk obe silixin te hal Isip xa testal tave nousav ti. Moletin ak teleh viton vanut moletin xil latehe taosen hat (4000) latehe uruvuol xa ba latevae xuxus e di, latesak pisi tengan lapangei polien na kavmen te hal Rom.”
38 Não és tu porventura aquele egípcio que antes destes dias fez uma sedição e levou ao deserto quatro mil salteadores?
39 Pol bit rilomun ni mini bit, “E‑e, tave inou ti. Inou nabe Siu tei xa te hal Tarsis, taon taxa be eilep e provins te hal Silisia. Nasisuk tengan umaen nou li nisepin vuteili mi vanut moletin xil ak.”
39 Mas Paulo lhe disse: Na verdade que sou um homem judeu, cidadão de Tarso, cidade não pouco célebre na Cilícia; rogo-te, porém, que me permitas falar ao povo.
40 Vatixar ak maen ni. Ma Pol misa hen be nesao tengan vasak ni moletin xil latit votei. Di, misepin mi xil ni sepinien Hibru.
40 E, havendo-lho permitido, Paulo, pondo-se em pé nas escadas, fez sinal com a mão ao povo; e, feito grande silêncio, falou-lhes em língua hebraica, dizendo:

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.