Atos 16
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NVT
1 E kakaoen na Pol xal Saelas, lusao ni taon xalu te hal Derbi e Listra. E rute ak, horam maxoe tei da xa miling neketen nan e Iesu, hisen Timoti. Ninen be Siu tei xa xi mun be Kristin, e tamen be ngan Krik.
1 Paulo foi primeiro a Derbe e depois a Listra, onde havia um jovem discípulo chamado Timóteo. A mãe dele era uma judia convertida, e o pai era grego.
2 Kristin sav xil te hal Listra e Aekoniam lanemi labit Timoti be moletin hos tei.
2 Os irmãos em Listra e em Icônio o tinham em alta consideração,
3 Misak ni, Pol pol ni nenemien nan tengan lalihur Timoti ihe xatel e kakaoen natel. E diamu, Pol misak ni Timoti ba be vexahu, vengan xa mikila xa ti lihisu mi Siu xil e rute xil xa liha en xa lakila xa tame Timoti tave Siu ti. E Pol ien ti tavei tengan Siu xil lanem male ni Timoti ven.
3 de modo que Paulo pediu que ele os acompanhasse em sua viagem. Em respeito aos judeus da região, providenciou que Timóteo fosse circuncidado antes de partirem, pois todos sabiam que o pai dele era grego.
4 Melele xa Pol, Saelas e Timoti latoba, latkakao latobe taon xil holu. E taon xil vus, latbit mesen nenemien na eloheoh xil del elda xil te sias te hal Serusalem usil rae vahis tang xa latesis Kristin xil xa latave Siu ti tengan lilong xati.
4 Em toda cidade por onde passavam, instruíam os irmãos a seguirem as decisões tomadas pelos apóstolos e presbíteros em Jerusalém.
5 Ma e sias xil vus, Kristin xil mei langgeih pilei mu e neketen nae. E, e melengien xil ngasen, moletin sav xil holu mun lamei lamos del xil.
5 Assim, as igrejas eram fortalecidas na fé e cresciam em número a cada dia.
6 E kakaoen na Pol xatel Saelas e Timoti, Ninin Eo tamaen xatel ti tengan latohe provins te hal Esia tengan latihithiten sepinien na Hi en. Misak ni, xatel latnggot tan te hal Frikea e provins te hal Kalesia.
6 Em seguida, Paulo e Silas viajaram pela região da Frígia e da Galácia, pois o Espírito Santo os impediu de pregar a palavra na província da Ásia.
7 E melele xa latduxoh haxot te provins te hal Misia e provins te hal Bitinia, Ninin Eo na Iesu tamaen xatel ti tengan latohe Bitinia.
7 Então, chegando à fronteira da Mísia, tentaram ir para o norte, em direção à Bitínia, mas o Espírito de Jesus não permitiu.
8 Ma xatel latkakao latoba latnggo provins te hal Misia e ba latbe taon te hal Troas.
8 Assim, seguiram viagem pela Mísia até o porto de Trôade.
9 Melele xa latodi e Troas, e vongien nen tak, Pol metuve e pus moletin tei te provins te hal Masedonia. Moletin ak misoh e di mikesi bit, “!Amei li e Masedonia! !Mei tutou ni xamem li!”
9 Naquela noite, Paulo teve uma visão, na qual um homem da Macedônia em pé lhe suplicava: “Venha para a Macedônia e ajude-nos!”.
10 E makoe, melele xa Pol milale, minem kila xa Hi ien bei tengan xatel latihe provins te hal Masedonia tengan latihithiten longeongen hos mi moletin xil en. Misak ni, latbue xat xatel. E inou mun, Luk, namos e xatel e kakaoen natel matoba.
10 Então decidimos partir de imediato para a Macedônia, concluindo que Deus nos havia chamado para anunciar ali as boas-novas.
11 E taon te hal Troas, xametel matbe tuturil tei e matnggur xoteh tas matbe aelan te hal Samotres. Di, e makoe nen, tuturil ak be ut e taon te hal Neapolis.
11 Embarcamos em Trôade e navegamos diretamente para a ilha de Samotrácia e, no dia seguinte, chegamos a Neápolis.
12 Di, matbe reling Neapolis e matkakao matbe taon te hal Pilipae xa be taon tei xa eilep e provins te hal Masedonia. E kavmen te hal Rom tesil mol‑Rom xil holu tengan ha liti en. Xametel matdi en melengien vahis.
12 Dali, alcançamos Filipos, cidade importante dessa região da Macedônia e colônia romana, e ali permanecemos vários dias.
13 E Sabat, matbe reling taon e matbe rute tei sangas ni oeisal tei. Matonemi matobit rute ak iaxa be von sisen na Siu xil. Ma matdotan e di matsepin del atou votei xil xa mei ladi vituei ngamu.
13 No sábado, saímos da cidade e fomos à margem do rio, onde esperávamos encontrar um lugar de oração. Sentamo-nos e começamos a conversar com algumas mulheres ali reunidas.
14 Tei e xil xa di miteong ni sepinien nametel, hisen Lidia. Xi te hal Taeatira e di inggak tengan vapos ni kaliko xil xa bihili e bos pupu. E tave ti neta xa tave Siu ti, xi mike reitin e Hi e vehakut di mot mini. E melele xa Lidia milong naha xa Pol di misepin usili, Hi misah puiteh e meulien nan tengan vakei reitin en.
14 Uma delas era uma mulher temente a Deus chamada Lídia, da cidade de Tiatira, comerciante de tecido de púrpura. Enquanto ela nos ouvia, o Senhor lhe abriu o coração, e ela aceitou aquilo que Paulo estava dizendo.
15 Ma, e melengien nen tak, Lidia del ngenen xil vus lamaen Pol baptaes ni xil. Di, misis xametel bit, “Xosxa mutbit nabe moletin na Hi reitin, mei mutti e nim mavan.” Ma matmaen ni ba matodi e nim man.
15 Foi batizada, junto com sua família, e pediu que nos hospedássemos em sua casa. “Se concordam que creio de fato no Senhor, venham ficar em minha casa”, disse ela, e insistiu até que aceitamos.
16 Vatei, matoba tengan mathe von sisen e hal Pilipae, e melele xa matoba, matbisu mi atuli tei xa be slev. Atuli ak, ninin tesa tei da en xa misak ni mikila vahit lelen naha xa istal e melengien xil xa ti imei. Atuli ak, moletin xil holu lamei tengan lalong pis naha xa mei istal e meulien nae, e masta xil na atuli ak di latlihi mani xil holu nggo en.
16 Certo dia, enquanto íamos ao lugar de oração, veio ao nosso encontro uma escrava possuída por um espírito pelo qual ela predizia o futuro. Com suas adivinhações, ganhava muito dinheiro para seus senhores.
17 Atuli ak di nggusil Pol e xametel e di mikei nggeih bit, “!Moletin xil ak labe slev xil na Hi xa mili hi sav xil! !Xil di lasep kil suse xa Hi iteh meulien e xamim ixo en!”
17 Ela seguia Paulo e a nós, gritando: “Estes homens são servos do Deus Altíssimo e vieram anunciar como vocês podem ser salvos!”.
18 Melengien holu xi di pol ni mak e misak ni Pol ien mikat.
18 Isso continuou por vários dias, até que Paulo, indignado, se voltou e disse ao espírito dentro da jovem: “Eu ordeno em nome de Jesus Cristo que saia dela”. E, no mesmo instante, o espírito a deixou.
19 Melele xa masta xil na atuli ak lapus kila xa lasakras mun lalihi mani vaxo atuli ak, iexil mikat pupu. Ve rin ak, ladal xat Pol xal Saelas e ladel xalu lube von koten xa de hilaep te taon.
19 Quando os senhores da escrava viram que suas expectativas de lucro haviam sido frustradas, agarraram Paulo e Silas e os arrastaram à presença das autoridades, na praça do mercado.
20 Laling xalu ba lusoh pe met moletin xil te lepisien e labiteni mi xil labit, “Moletin xalu ak di lupol ni ngongoren holu e taon nar. Xalu lube Siu
20 “Estes judeus estão tumultuando a cidade!”, gritaram para os magistrados.
21 e di lupispisi xa xir, mol‑Rom xil, rihusil sexien nae xil. E rae nar xil bit rasakras rapol ni naha xa di labiteni.”
21 “Eles ensinam costumes que nós, romanos, não podemos seguir, pois contrariam nossas leis!”
22 Melele xa moletin xil lalonge mak, xil vus lasepin nggeih ba xat Pol xal Saelas e lasak tengan lati xalu.
22 Logo, uma multidão revoltada se juntou contra Paulo e Silas, e os magistrados ordenaram que os dois fossem despidos e açoitados com varas.
23 Melele xa labas purun xalu bus, ba laso xalu lube nim te xeih. E labiteni mi vat te ni te xeih ak tengan ivar xat kuh xalu.
23 Depois de serem severamente açoitados, foram lançados na prisão. O carcereiro recebeu ordens para não os deixar escapar,
24 Melele xa moletin ak milong sepinien ak, ba miso xalu lube namba sikis e bar xat le xalu del xat liei tei xa meas tengan lalsakras lalipol ni ti neta.
24 por isso os colocou no cárcere interno, prendendo-lhes os pés no tronco.
25 E hilaep te vongien, Pol xal Saelas di lusis e di lukikei ni sisien xil te memesien ba mi Hi. E ngan tesav xil mun xa ladi e nim te xeih di lateong ni xalu.
25 Por volta da meia-noite, Paulo e Silas oravam e cantavam hinos a Deus, e os outros presos ouviam.
26 E melele xa di tamu lupol ni mak, latemanin e lul tei xa nggeih milil, e misak ni nim te xeih ak mulul pupu. Puiteh xil vus lasaha e sen xil vus xa teti xat ngan xil xa ladi e nim te xeih lamea reling xil e lakiri labe tan.
26 De repente, houve um forte terremoto, e até os alicerces da prisão foram sacudidos. No mesmo instante, todas as portas se abriram e as correntes de todos os presos se soltaram.
27 Lul ak misak ni vat te nim te xeih mitemanin holu. E melele xa mitamea, pusi xa puiteh xil vus milel e minemi bit vatxeih xil vus xa ladi e nim te xeih nan lalesae. Misak ni, milihi rat tiei te vaeen nan e bit vatil vin xi mun tang ni.
27 Quando o carcereiro acordou, viu as portas da prisão escancaradas. Imaginando que os prisioneiros haviam escapado, puxou a espada para se matar.
28 Pol misikoe xol vat te nim te xeih tengan natil vin xi mun tang.|alt="Earthquake damages prison" src="WA03977b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="16:28" E Pol mikei nggeih ba ni bit, “!Onahasuk ti! Xamem vus madi tak.”
28 Paulo, porém, gritou: “Não se mate! Estamos todos aqui!”.
29 Ma vat ak mikei tengan lapo laet tova vamei. Di, miloh be rute xa Pol xal Saelas ludi en, mitingeiril pe metealu e len mulul pupu ve ulikanen.
29 O carcereiro mandou que trouxessem luz e correu até o cárcere, onde se prostrou, tremendo de medo, diante de Paulo e Silas.
30 Melele xa miling kuh moletin sav xil e nim te xeih ak, midel Pol xalu lustal ra nim te xeih. Di, misis xalu bit, “?Suv xalu, nipol ni itep tengan Hi iteh meulien e nou?”
30 Então ele os levou para fora e perguntou: “Senhores, que devo fazer para ser salvo?”.
31 Xalu lubit rilomun lubit, “Uling neketen nam e Suv Iesu e xi iteh meulien e xouk, xouk itel ngenom xil vus.”
31 Eles responderam: “Creia no Senhor Jesus, e você e sua família serão salvos”.
32 Di, lusa sepinien usil Suv Iesu mini e mi ngenen xil mun.
32 Então pregaram a palavra do Senhor a ele e a toda a sua família.
33 E vongien nen tak, vat te nim te xeih ak mileh xalu e ba mikas moten menuk xil e vatuvualu e rute xa latehas xalu en. Di, Pol baptaes ni del ngenen xil mun tengan vapisen ni xa laling neketen nae e Iesu reitin.
33 Mesmo sendo tarde da noite, o carcereiro cuidou deles e lavou suas feridas. Em seguida, ele e todos os seus foram batizados.
34 Di, vat ak nggur pilei Pol xal Saelas latbe nesao e nim man, e misa anien mi xalu. E xil vus labesi xil holu vengan xa xil mei laneket e Hi.
34 Depois, levou-os para sua casa e lhes serviu uma refeição, e ele e toda a sua família se alegraram porque creram em Deus.
35 Melele xa ut milan, moletin xil te lepisien lasil polis nae xil be nim te xeih del sepinien ak, “Ha mumaen moletin xalu xai ha vexalu imase.”
35 Na manhã seguinte, os magistrados mandaram os guardas ordenarem ao carcereiro: “Solte estes homens!”.
36 Ma vat te nim te xeih bit mesen ni mi Pol bit, “Moletin xil te lepisien lamaen xamil muliha vemil imase. Ma mukila mulistal muliha itel xat tomat na Hi.”
36 Então o carcereiro mandou dizer a Paulo: “Os magistrados disseram que você e Silas estão livres. Vão em paz”.
37 E Pol bit rilomun ni mi polis xil ak bit, “Neta sav xa latnakamet ti naha xa xamel matepol ni xa tesa, latesemae ni tengan lavas purun xamel pe met moletin xil. Di, laso xamel mabe nim te xeih. E xamel mabe hortan xalu te kantri te hal Rom. ?E taxeak, xil iexil bei tengan lasil xuxus ni xamel maloha? !E‑e, namak ti! Xil tang limei e lihit sore mi xamel, e liling kuh xamel e suse namel sung.”
37 Paulo, no entanto, respondeu: “Eles nos açoitaram publicamente sem julgamento e nos colocaram na prisão, e nós somos cidadãos romanos. Agora querem que vamos embora às escondidas? De maneira nenhuma! Que venham eles mesmos e nos soltem”.
38 Ma polis xil ladilomun ba labit mesen sepinien xil ak mi moletin te lepisien xil. E melele xa lalonge xa Pol xal Saelas lube hortan te kantri te hal Rom, ulixil mikan holu xa vat nae xil nalong ti xa latehas purun xalu votei tang.
38 Os guardas relataram isso aos magistrados, que ficaram assustados por saber que Paulo e Silas eram cidadãos romanos.
39 Ma moletin te lepisien laba labit sore nae mi Pol xal Saelas. Di, ladel xalu lustal ra nim te xeih e latsis xalu tengan lalihe reling taon nae.
39 Foram até a prisão e lhes pediram desculpas. Então os trouxeram para fora e suplicaram que deixassem a cidade.
40 Melele xa Pol xal Saelas lumea reling nim te xeih, ludilomun ba lupus Lidia. E nim man, lukes viton Kristin xil e lusel xat xil vatei mun tengan lisoh ixeih e neketen nae. Di, lunggusil suse nalu luba.
40 Quando Paulo e Silas saíram da prisão, voltaram à casa de Lídia. Ali se encontraram com os irmãos e os encorajaram mais uma vez. Depois, partiram.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.