Atos 13

Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 E sias te hal Antiok, rut moletin xil mei labe provet e titsa xil, hisexil labe Banabas, Simeon (xa be timaluxoluk tei), Lusias (te hal Saerin), Manaen (xa tehe timue hos tei na suv toto Herod), e Sol.
1 Entre os profetas e mestres da igreja de Antioquia da Síria estavam Barnabé e Simeão, chamado Negro, Lúcio de Cirene, Manaém, que tinha sido criado com o rei Herodes Antipas, e Saulo.
2 Vatei, melele xa di lamot mi Hi e di labal ni anien, Ninin Eo bemei misepin mi xil bit, “Muling Banabas xal Sol lalihe rin tengan ti lalipol ni polien tei xa natehosei xalu ngamu tengan ti lalipol ni.”
2 Certo dia, enquanto adoravam o Senhor e jejuavam, o Espírito Santo disse: “Separem Barnabé e Saulo para realizarem o trabalho para o qual os chamei”.
3 Misak ni, melele xa laduxoh hoxalite te melele xa latelingi tengan laval ni anien e lasis, laling he e Banabas e Sol e lasil rat xalu luba.
3 Então, depois de mais jejuns e orações, impuseram as mãos sobre eles e os enviaram em sua missão.
4 Melele xa lasil Banabas xal Sol ra hal Antiok luba nggusil nenemien na Ninin Eo, xalu lube taon te hal Selusia. E rute ak, lunggo tuturil tei e lube aelan te hal Saepras.
4 Enviados pelo Espírito Santo, eles desceram ao porto de Selêucia, de onde navegaram para a ilha de Chipre.
5 Melele xa lube ut e metimal te hal Salamis, xalu lube nim te pispisienxil e di lusetu ni sepinien na Hi mi Siu xil en. Sion Mak mun be xatel e di dutou ni xalu.
5 Ali, na cidade de Salamina, foram às sinagogas judaicas e pregaram a palavra de Deus. João Marcos os acompanhava como assistente.
6 Banabas xal Sol lupol ni mak e rute xil vus te aelan te hal Saepras ba vuma ... luduxoh taon te hal Pampos. E inggak, lubisu mi Siu tei, hisen Bar‑Iesu, mu Eleimas e sepinien Krik. Xi be eimas tei xa di miluvos moletin xil nggo vongou xil xa xi be provet tei na Hi.
6 Viajaram por toda a ilha até que, por fim, chegaram a Pafos, onde encontraram um feiticeiro judeu, um falso profeta chamado Barjesus.
7 Vehakut, Eleimas de sangas visal vat tei te kavmen xa di milaxat rute ak, hisen Serkias Polas. Xi be moletin tei xa tehe eimae, e melele xa nggur longeongen usil Banabas e Sol, misilasil ni xalu tengan mei lalsetu ni sepinien na Hi mini tengan iteong ni.
7 Ele acompanhava o governador Sérgio Paulo, um homem inteligente que convidou Barnabé e Saulo para visitá-lo, pois desejava ouvir a palavra de Deus.
8 Provet te luvosen Eleimas misepsisil longeongen hos usil Iesu, e Hi misak ni meten bar.|alt="Barnabas and Saul confront Elymas the sorcerer" src="WA03969b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="13:8" E Eleimas misepsisil hisealu tengan vasak pisi vapol ni vat te kavmen ak nakei reitin ti e Iesu.
8 Mas Elimas, o feiticeiro (esse é o significado de seu nome), opôs-se a eles, na tentativa de impedir que o governador viesse a crer.
9 Melele xa Eleimas di pol ni mak, xeihen na Ninin Eo bemei polu e Sol (xa hisen tei mun e sepinien Krik be Pol). Ma miketeh momal ni Eleimas
9 Cheio do Espírito Santo, Saulo, também conhecido como Paulo, encarou Elimas nos olhos
10 e misepin nggeih ba mini bit, “!Xouk obe nat Temat vari! !Di obae del xat holesok xil vus xa momal! !Opolu ni hisit luvosen xil vus e vehakut di opurun mosav xil! E xosali, di osak pisi tengan oviles pispisien xil na Suv Iesu xa lamal mei lakavui tang.
10 e disse: “Filho do diabo, cheio de toda espécie de engano e maldade e inimigo de tudo que é certo! Quando deixará de distorcer os caminhos retos do Senhor?
11 Ve sexien ak, Suv isa pangasien mi xouk. Metom xalu mei ivar e onapus ti mun miehen ihe nousav vuteili.” E, vatei takes, met Eleimas be momah. Misak ni, Eleimas dit mitavuel mikapis tengan vakamet moletin tova vatal xat hen e vapisen suse mini.
11 Preste atenção, pois o Senhor colocou a mão sobre você para castigá-lo, e você ficará cego, sem conseguir ver a luz do sol por algum tempo”. No mesmo instante, neblina e escuridão cobriram-lhe os olhos e ele começou a tatear, suplicando que alguém o tomasse pela mão e o guiasse.
12 Melele xa vat te kavmen pusi mak, mesep pupu e mei mike reitin e pispisien nalu usil Suv Iesu.
12 Quando o governador viu o que havia acontecido, creu, muito admirado com o ensino a respeito do Senhor.
13 Pol e ngan xalu xa di latopol vituei lathe reling taon te hal Pampos e latnggo tuturil tei xa teling xatel e taon te hal Perka xa de provins te hal Pampilia. E rute ak, Sion Mak mistokovein xalu e dilomun be Serusalem.
13 Paulo e seus companheiros saíram de Pafos num navio e foram à Panfília, onde aportaram em Perge. Ali, João Marcos os deixou e voltou para Jerusalém.
14 Di, Pol xal Banabas luli hal Perka e ba lube taon te hal Pisitia Antiok. E Sabat, xalu lube nim te pispisien na Siu xil e ba ludotan ludi en.
14 Paulo e Barnabé prosseguiram para o interior, até Antioquia da Pisídia. No sábado, foram à sinagoga.
15 Melele xa moletin tei buli sepinien tei nggo rae xil na Mosis e tisen tei nggo provet xil bus, vat xil te nim te pispisienak lasil moletin tei ba misis Pol xal Banabas bit, “Tuxoli xalu, xosxa munggur xat neta tova tengan mulohiteni vatutou ni moletin xil ak, ma bos xa mei mulhiteni.”
15 Depois da leitura dos livros da lei e dos profetas, os chefes da sinagoga lhes mandaram um recado: “Irmãos, se vocês têm uma palavra de encorajamento para o povo, podem falar”.
16 Ma Pol mea, misa hen be nesao tengan liti votei, e biteni mi xil bit, “Xamim xa mube Siu, e xamim xa mutave Siu ti xa di mumot mi Hi, bos xa muteong ni nou.
16 Então Paulo ficou em pé, levantou a mão para pedir silêncio e começou a falar: “Homens de Israel e gentios tementes a Deus, ouçam-me!
17 Hi na Siu xil iaxa tehosei avu nar xil. E xi iaxa tesak ni moletin nar xil mei latehe holu tova tang e melele xa lateti e kantri te hal Isip, kantri xa tenave nae xati ti. E Hi teleh rerat xil ra rute ak texo xeihen nan xa mahulong.
17 “O Deus desta nação de Israel escolheu nossos antepassados e fez que se multiplicassem e se fortalecessem durante o tempo em que ficaram no Egito. Então, com braço poderoso, ele os tirou da escravidão.
18 Hi telaxat kuh xil e uruvuol huram hanutap lu (40), tave ti neta xa sexien nae xil tesa.
18 Ele suportou seu comportamento durante os quarenta anos em que andaram sem rumo pelo deserto.
19 Di, Hi tehas lelen vanut moletin xil te kantri lu e he sav (7) xa latehe mahulong pupu xa lateti e tan xa mahulong te hal Kenan. E tan ak, Hi tesa ni mi avu nar xil mei tehe tan nae xati.
19 Destruiu sete nações em Canaã e deu seu território a Israel como herança.
20 Reitin, melele xa Hi tesak ni avu nar xil latetuxoh rohon ni kantri te hal Isip ba tetuxoh melele xa tan te hal Kenan mei tehe tan nae xati, huram handred hat e hanutap lu e he xalu mun (450) tetavi.
20 Tudo isso levou cerca de quatrocentos e cinquenta anos. “Depois, Deus lhes deu juízes para governá-los até o tempo do profeta Samuel.
21 E melele xa provet Samuel di tamu telaxat xil, mol‑Isrel xil latesis Hi tengan vasa suv toto tova mi xil. Ma Hi tehosei Sol, nat Kis xa texo vatimol na Bensamin. E xi telaxat mol‑Isrel xil huram hanutap lu (40).
21 Então o povo pediu um rei, e ele lhes deu Saul, filho de Quis, homem da tribo de Benjamim, e ele reinou por quarenta anos.
22 Di, melele xa Hi tesin Sol, tepet rat Deved sung mei tehe suv toto nae e tehit usili tehit, ‘Deved, nat Tiese, napusi xa xi be hisit moletin tei xa di pol nggusil nenemien navan e ipol sen holesok xil vus xa ieok bei tengan ipol ni.’ (1Saml 13:14; Sam 89:20)
22 Mas Deus removeu Saul e colocou em seu lugar Davi, a respeito de quem Deus disse: ‘Davi, filho de Jessé, é um homem segundo o meu coração; fará tudo que for da minha vontade’.
23 “E nggo vatimol na suv toto Deved, Hi tesak ni Mesaea tei mei testal mi mol‑Isrel xil tengan mei vateh meulien e moletin xil vaxoni ngan xa tehit xati. Mesaea ak be Iesu.
23 “E Jesus, um dos descendentes de Davi, é o salvador que Deus concedeu a Israel, conforme sua promessa!
24 E melele xa Iesu tenapol ni ti mu neta, Sion di tamu tehithiteni mi mol‑Isrel xil vus tengan limaen ni mei ibaptaes ni xil tengan vapisen ni xa di labiles ra tesaen nae xil.
24 Antes da vinda de Jesus, João Batista anunciou que todo o povo de Israel precisava se arrepender e ser batizado.
25 E melele xa polien na Sion sangas vavus, tesep kila mi moletin xil tehit, ‘Xos munemi mubit nabe Mesaea xa Hi tehit xati tengan isa ni imei. E inou natave Mesaea ti. E tei xa imei itutou ni nou, xi iaxa ihe eilep mak mu ili nou, e inou natapin ti tengan nalal rat sandel nan.’ (Luk 3:16)
25 Quando João estava concluindo seu trabalho, perguntou: ‘Vocês pensam que eu sou o Cristo? Não sou! Mas ele vem em breve, e não sou digno sequer de desamarrar as correias de suas sandálias’.
26 “!Tuxoli xil te vatimol na Ebraham, del xamim vus xa mutave Siu ti xa di mumot mi Hi, muteong kuhi ni nou! Hi tesa sepinien nen ak mi xir tengan vateh meulien e xir vaxo en.
26 “Irmãos, vocês que são filhos de Abraão e também vocês gentios tementes a Deus, esta mensagem de salvação foi enviada a nós.
27 E hal Serusalem, Siu xil e vat nae xil latelong rohon ni sepinien ak, e xil latele rasi xa Iesu be Mesaea xa di miteh meulien e xil. Reitin, xil latnalong kil ti sepinien na provet xil xa di latevuli e Sabat xil vus. E melele xa latekin maten mini, di latepol ni sepinien xil ak mei testal tehe reitin.
27 O povo de Jerusalém e seus líderes não reconheceram que Jesus era aquele a respeito de quem os profetas haviam falado. Em vez disso, eles o condenaram e, ao fazê-lo, cumpriram as palavras dos profetas, que são lidas todos os sábados.
28 Tave ti neta xa latnakamet ti neta vasa xa Iesu tepol ni tengan lakin maten mini ven, e latesi petine Paelet tengan vasemae ni lavas vini.
28 Não encontraram motivo legal para executá-lo, mas, ainda assim, pediram a Pilatos que o matasse.
29 E melele xa latepol ni holesok xil ngasen mini xa Vanuvei Eo tehit lelen ni, Iesu temat e latehur rat tiei nan ra eivave. Di, ba latelingi tete vangihat te tehinen tei.
29 “Depois de cumprirem tudo que as profecias diziam a respeito dele, eles o tiraram da cruz e o colocaram num túmulo,
30 !E Hi tesak ni temea rilomun ra maten!
30 mas Deus o ressuscitou dos mortos.
31 E melengien xil holu, Iesu testal mi ngan xil xa latehe xil latexo Kaleli mei latehe Serusalem. E taxeak, ngan xil ak di lasep usil naha xa latepusi mi Siu xil.
31 E, por muitos dias, ele apareceu àqueles que o tinham acompanhado da Galileia para Jerusalém. Agora eles são suas testemunhas diante do povo.
32 “E xosali, xamel Banabas mamei tengan malosep kil longeongen hos ak mi xamim. Naha xa Hi tehit xati mi avu nar xil tetiamu,
32 “Estamos aqui para trazer a vocês esta boa-nova. A promessa foi feita a nossos antepassados,
33 xosali, xi di pol ni bemei be reitin mi xir, horamue nae xil. E rakila xa be reitin vengan xa tesak ni Iesu temea rilomun ra maten. Ngan ak nggoni ngan taxa Hi tehiteni usil Iesu e Sam xa be lu (2) tehit,
33 e agora Deus a cumpriu para nós, os descendentes deles, ao ressuscitar Jesus. É isto que o segundo salmo diz a respeito dele: ‘Você é meu Filho; hoje eu o gerei’.
34 Hi tesak ni Iesu temea rilomun ra maten e tenamaen ni ti mun tengan tiei nan tenavo lel. Ngan ak nggoni ngan taxa Hi tehit usili tehit,
34 Pois Deus havia prometido ressuscitá-lo dos mortos, para que jamais apodrecesse no túmulo. Ele disse: ‘Eu lhes darei as bênçãos sagradas que prometi a Davi’.
35 E Deved tehit lelen ni e Sam teimun tehit,
35 Em outro salmo, ele explicou de modo mais direto: ‘Não permitirás que o teu Santo apodreça no túmulo’.
36 E melele xa Deved tepol vuol ni holesok xil xa Hi teling xati tengan ipol ni e melele xa di tamu temeul, xi temat sung. E melele xa temat, latelingi tepat e von tehinen tetel avu nan xil, e tiei nan tevo lel.
36 Não se trata de uma referência a Davi, porque, depois que Davi fez a vontade de Deus em sua geração, morreu e foi sepultado com seus antepassados, e seu corpo apodreceu.
37 E ngan xa Hi tesak ni temea rilomun ra maten, tiei nan tenavo lel ti.
37 É uma referência a outra pessoa, a alguém a quem Deus ressuscitou e cujo corpo não apodreceu.
38 “Tuxoli xil, xamel di mabithiten longeongen hos ak mi xamim vengan xa iemel bei tengan mukil kuhi xa moletin ak be suse xa e isak ni Hi iketeh ihos mi moletin xil ixo en.
38 “Ouçam, irmãos! Estamos aqui para proclamar que, por meio de Jesus, há perdão para os pecados.
39 Reitin, nggo naha xa Iesu tepol ni, ngan xil vus xa laling neketen nae en mei lameluv ra tesaen xil xa rae xil na Mosis misakras valeh rat xil rani.
39 Todo o que nele crê é declarado justo diante de Deus, algo que a lei de Moisés jamais pôde fazer.
40 Misak ni, muxuxou kuhi tengan pangasien xa Hi tehit lelen ni texo provet xil namei ti e xamim texoni ngan xa tehiteni tehit,
40 Por isso, tomem cuidado para que não se apliquem a vocês as palavras dos profetas:
41 ‘!Muteong ni nou! E melele ak xa xamim mumeul tamu mudi, di napol ni polien tei xa mahulong.
41 ‘Olhem, zombadores; fiquem admirados e morram! Pois faço algo em seus dias, algo em que vocês não acreditariam mesmo que lhes contassem’”.
42 Melele xa Pol xal Banabas lusepin bus e lube hale ra nim te pispisien, moletin xil lasis xalu tengan lalitilomun e Sabat xa itutou imei tengan lalisep usil holesok xil ak vatei mun.
42 Quando Paulo e Barnabé estavam saindo da sinagoga, o povo pediu que voltassem a falar dessas coisas na semana seguinte.
43 Melele xa totanen ak bus e moletin xil di latetasil, xil holu langgusil Pol xal Banabas. Rute xil labe Siu e rute sav xil di langgusil Hi na Siu xil. E xalu lusepin mi xil e lusel xat xil tengan lixulehi liling nenesien nae e Hi xa di pisen eheien hos nan mi moletin xil.
43 Muitos judeus e gentios devotos convertidos ao judaísmo seguiram Paulo e Barnabé, que insistiam com eles para que continuassem a confiar na graça de Deus.
44 Melele xa Sabat sav bemei, sangas moletin xil vus te taon te hal Pisitia Antiok lamei tengan lalong sepinien nalu usil Suv Iesu.
44 No sábado seguinte, quase toda a cidade compareceu para ouvir a palavra do Senhor.
45 E melele xa Siu xil lapus vanut moletin xil xa mahulong xiak, lanem misa ni xalu. Misak ni, laseputut ba mi Pol e lasep sisin holesok xil vus xa di misep usili.
45 Quando alguns dos judeus viram as multidões, ficaram com inveja, de modo que difamaram Paulo e contestavam tudo que ele dizia.
46 Ma Pol xal Banabas lusepin nggeih ba ni xil lubit, “Momal tengan mamei e masep kokot ni sepinien na Hi mi xamim Siu xil. E vengan xa xamim di musin ni, ma di pisen ni xa mutapin ti tengan muvur meulien sal. Misak ni, xosali di mabe reling xamim, e maba sung mi ngan xil xa latave Siu ti.
46 Então Paulo e Barnabé se pronunciaram corajosamente, dizendo: “Era necessário que pregássemos a palavra de Deus primeiro a vocês, judeus. Mas, uma vez que vocês a rejeitaram e não se consideraram dignos da vida eterna, agora vamos oferecê-la aos gentios.
47 Ngan ak nggoni ngan taxa Hi Suv tesemae mi xamel tengan malipol ni tehit,
47 Pois foi isso que o Senhor nos ordenou quando disse: ‘Fiz de você uma luz para os gentios, para levar a salvação até os lugares mais distantes da terra’”.
48 Melele xa ngan xil xa latave Siu ti lalonge mak, labesi xil pupu e lapet rat sepinien na Hi. E ngan xil vus xa Hi tehosei xil tengan lihur meulien sal, xil laling neketen nae e Iesu.
48 Quando ouviram isso, os gentios se alegraram e agradeceram ao Senhor por essa mensagem, e todos que haviam sido escolhidos para a vida eterna creram.
49 Ma longeongen hos usil Suv Iesu miloh mikapis e ut xil ngasen te rute ak.
49 Assim, a palavra do Senhor se espalhou por toda aquela região.
50 E rut Siu xil labe Pisitia Antiok tengan lihiles nenemien na moletin xil tengan mei linem isa iha ni Pol xal Banabas. Ma ba lapus rut vat xil del rut atou ngan xil mun xa labe eilep e di langgusil neketen na Siu xil. Ve rin ak, lasi petine moletin xil tengan lisak purun xalu e lihol rerat xalu ra taon nae.
50 Então os judeus, instigando as mulheres religiosas influentes e as autoridades da cidade, provocaram uma multidão contra Paulo e Barnabé e os expulsaram dali.
51 E melele xa Pol xal Banabas luba, lutamea lubas rat meas te taon ak ra kaelealu tengan vahe selxatien tei mi xil usil pangasien xa Hi isa ni mi xil ven. Di, luba lube taon te hal Aekoniam.
51 Eles, porém, sacudiram o pó dos pés em sinal de reprovação e foram à cidade de Icônio.
52 E moletin xil te hal Pisitia Antiok xa lateling neketen nae e Iesu labesi xil holu e xeihen te Ninin Eo bemei polu e xil.
52 E os discípulos estavam cheios de alegria e do Espírito Santo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.