Atos 12
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs VC
1 E melele nen tak, suv toto Herod misis moletin te vaeen nan xil tengan liha lital xat Kristin xil e sias te hal Serusalem.
1 Por aquele mesmo tempo, o rei Herodes mandou prender alguns membros da Igreja para os maltratar.
2 Di, misemae ni tengan lita xoteh hurae Temis xa be tuneli Sion.
2 Assim foi que matou à espada Tiago, irmão de João.
3 E melele taxa Herod pusi xa Siu xil labesi xil ve neta xa tepol ni, misis moletin te vaeen nan xil tengan ha lital xat Pita mun. Xi pol ni mak momal ni Melengien xil te Beret xa Is Tovuol En.
3 Vendo que isto agradava aos judeus, mandou prender Pedro. Eram então os dias dos pães sem fermento.
4 Melele xa ladal xat Pita, ba laso ni be nim te xeih e Herod misemae ni tengan vanut moletin xil te vaeen hat liketeh xole. Herod minemi bit ipisen ni mi moletin xil e ihas vini itutou ni Anien te Tavien.
4 Mandou prendê-lo e lançou-o no cárcere, entregando-o à guarda de quatro grupos, de quatro soldados cada um, com a intenção de apresentá-lo ao povo depois da Páscoa.
5 E melele xa Pita da tamu e nim te xeih, ngan xil te sias te hal Serusalem di latangel ni ti sisen ven.
5 Pedro estava assim encerrado na prisão, mas a Igreja orava sem cessar por ele a Deus.
6 E vongien xati xa diamu ni melele xa Herod bit ilepis rin na Pita e kot nan, neta tei testal. Pita di pat e nim te xeih e latevar xat hen xalu ni sen e tete hilaep te moletin te vaeen lu xa di luketeh xole. E, e hale mun te puiteh, moletin te vaeen sav lu mun lutesoh e di luteketeh xol nim te xeih ak.
6 Ora, quando Herodes estava para o apresentar, naquela mesma noite dormia Pedro entre dois soldados, ligado com duas cadeias. Os guardas, à porta, vigiavam o cárcere.
7 Vatei takes, masxaxa tei na Suv mei mistal, e minehinen teni mileluv xol ut xa Pita da en. E masxaxa ak mei dil valxou Pita e milale ni bit, “!Utemanon utamea!” Melele xa biteni mak, sen xalu lumeluv reling hen xalu.
7 De repente, apresentou-se um anjo do Senhor, e uma luz brilhou no recinto. Tocando no lado de Pedro, o anjo despertou-o: Levanta-te depressa, disse ele. Caíram-lhe as cadeias das mãos.
8 Di, masxaxa biteni mini bit, “Using ni kot nam, ulih xat atuatu nam, e uhes xat sandel nam.” Ma Pita pol ni. Di, masxaxa biteni mun mini bit, “Uhusil nou raliha.”
8 O anjo ordenou: Cinge-te e calça as tuas sandálias. Ele assim o fez. O anjo acrescentou: Cobre-te com a tua capa e segue-me.
9 Ma Pita mitamea, nggusil masxaxa lustal ra nim te xeih. Pita takil ti mu xa naha xa di pol ni del tutouen na masxaxa be reitin. Minemi bit holesok xil be metuveen tei tang.
9 Pedro saiu e seguiu-o, sem saber se era real o que se fazia por meio do anjo. Julgava estar sonhando.
10 Xalu lukakao luba lutavi ni vanut moletin te vaeen tei. Di, luba vuteili mun, e luli vanut moletin te vaeen tei mun. E melele xa luduxoh puiteh te vioh te nim te xeih xa be aean, lupusi xa misaha tasen. Misak ni, lustal lube hale e lukakao e suse tei e Serusalem luba. Vatei takes, Pita mikameti xa di mikakao tasen tang, e masxaxa ak tehe relingi ngamu.
10 Passaram o primeiro e o segundo postos da guarda. Chegaram ao portão de ferro, que dá para a cidade, o qual se lhes abriu por si mesmo. Saíram e tomaram juntos uma rua. Em seguida, de súbito, o anjo desapareceu.
11 Di, melele xa Pita minem kila xa neta xa di mistal mini be reitin, misep tasen bit, “!Be reitin! Hi Suv tesil masxaxa nan tei bemei tengan vahur rat nou ra he suv toto Herod e ra holesok xil xa Siu xil di lanemi labit ti lipol ni minou.”
11 Então Pedro tornou a si e disse: Agora vejo que o Senhor mandou verdadeiramente o seu anjo e me livrou da mão de Herodes e de tudo o que esperava o povo dos judeus.
12 Melele xa Pita minem kil holesok xil ak, ba be nim ma Meri, nine Sion Mak. E rute ak, Kristin xil holu ladi vituei e di lasis.
12 Refletiu um momento e dirigiu-se para a casa de Maria, mãe de João, que tem por sobrenome Marcos, onde muitos se tinham reunido e faziam oração.
13 Melele xa Pita mei mirei puiteh te nim ak, atou te polien tei xa hisen Roda bemei tengan vakes pilei visi iaxa de hale.
13 Quando bateu à porta de entrada, uma criada, chamada Rode, adiantou-se para escutar.
14 E melele xa Roda milong kil rae Pita, mesep e besi pupu ni xi ven. E ien bovorong ni tengan vasah puiteh, e xi miloh sung ba biteni mi ngan xil xa ladi nim bit, “!Pita vari tang iaxa misoh de hale xiak!”
14 Mal reconheceu a voz de Pedro, de tanta alegria não abriu a porta, mas, correndo para dentro, foi anunciar que era Pedro que estava à porta.
15 Xil labit, “?!Otalang!?” E Roda nggulehi dit biteni xa milong rae Pita reitin.
15 Disseram-lhe: Estás louca! Mas ela persistia em afirmar que era verdade. Diziam eles: Então é o seu anjo.
16 Melele xa di tamu lasepin usili, Pita nggulehi dit miti puiteh ba vuma … tei e xil misaha. E melele xa lapusi xa be xi reitin, lamesep pupu.
16 Pedro continuava a bater. Afinal abriram a porta, viram-no e ficaram atônitos.
17 Pita mike xat xil nggo hen bit litit votei. Di, bit kila mi xil suse xa Suv tesak ni testal reling nim te xeih ha ven temase. Biteni mun mi xil bit, “Muhit mesen holesok xil ak mi elda Temis e ngan tesav xil mun xa di laneket.” Di, Pita be reling xil ba be rute sav tei.
17 Ele, acenando-lhes com a mão que se calassem, contou como o Senhor o havia livrado da prisão, e disse: Comunicai-o a Tiago e aos irmãos. Em seguida, saiu dali e retirou-se para outro lugar.
18 E makoe nen, moletin te vaeen xil xa di lateketeh xol Pita lanexo pupu vengan xa latakil ti xa Pita teha xave.
18 Logo que amanheceu, houve um sobressalto pouco comum entre os soldados sobre o que acontecera a Pedro.
19 Melele xa Herod milong usili, misemae ni moletin te vaeen nan xil tengan lava lalang ni, e xil mun latakamet Pita ti. Di, misis pilei ngan xil xa lateketeh xol Pita usil naha xa testal. E melele xa lasakras lavit kila mini, mikin maten mi xil. Dutou ni ngan ak, suv toto Herod be reling provins te hal Sudea e ba be taon xa mahulong te hal Sesaria.
19 Herodes, procurando-o e não o achando, instaurou um processo contra os guardas e mandou supliciá-los. Em seguida, desceu da Judéia para Cesaréia, onde permaneceu.
20 Melele xa Herod di tamu e taon te hal Sesaria, moletin xil te taon xalu te hal Taer xal Saedon lapol ni neta tei xa misak ni Herod ien nggat xil. Misak ni, misemae bit moletin nan xil linasa ti mun anien mi xil. Ma moletin xil te rute xalu ak, lasil vanut moletin tei tengan lava lapus Herod. E diamu ni melele xa labit ha lipus Herod, lasis tutouen nggo eilep nan xa nenesien na Herod di en, hisen Blastas. E del tutouen na eilep ak, Herod maen ni xa liling xat melengien tei xa moletin xil te hal Taer e Saedon likila limei tengan lipol ni hitxatien te tomat itela.
20 Estava Herodes em conflito com os habitantes de Tiro e de Sidônia. Estes, porém, de comum acordo, se apresentaram a ele, e, com o favor de Blasto, que era camareiro do rei, pediram a paz. {Porque a sua região era abastecida por ele.}
21 E melengien xati teni, Herod mising ni eising tei xa bos xa bos na suv toto, e bemei dotan de hor te xeihen nan. Di, misa sepinien tei ba mi moletin xil.
21 No dia marcado, Herodes, vestido em traje real, sentou-se no tribunal e lhes dirigiu uma alocução.
22 Moletin xil labit lisak ni xi valonge vahos, ma lakei ba ni labit, “!Ngan ak tave moletin ti! !Xi be hi vari tang vengan xa raen bos xa bos pupu!”
22 O povo aplaudia: É a voz de um deus, e não de um homem!
23 Melele xa suv toto Herod milonge xa di lapet rat hisen mak, besi xi pupu e tasa merereen ti vaha mi Hi. Misak ni, vatei takes, masxaxa tei na Hi Suv bemei e pol ni mei mesei holu. Tavehi ti, tomasis xil langga tinen ba vuma … mat.
23 No mesmo instante, o anjo do Senhor o feriu, por ele não haver dado honra a Deus. E, roído de vermes, expirou.
24 E sepinien eo na Hi xa Herod di tevae tetela mei be eilep mak mu, e moletin xil holu mun mei lake reitin en.
24 Entretanto, a palavra de Deus crescia e se espalhava sempre mais.
25 E rin na Banabas xal Sol, melele xa lutepol sen polien nalu tengan lalsa tutouen mi hoeo xil e hal Serusalem, ludilomun lube taon te hal Antiok, e Sion Mak nggusil xalu latoba.
25 Tendo Barnabé e Saulo concluído a sua missão, voltaram de Jerusalém {a Antioquia}, levando consigo João, que tem por sobrenome Marcos.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.