Romanos 3

Maaron Saveeŋ Toni Patabuaŋ (TUC-O) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Saveeŋ tiou tonene avaat ipamundigin ghasoniiŋ tovene: Vena, yes Yuda ledi mbeb eta to igham di tilib pa tamtoghon pida, ma maau? Ve ŋgar to zirooŋ tamtoghon paam, iuul di vena?
1 Então qual é a vantagem de ser judeu? Será que ser circuncidado tem algum valor?
2 Aghita. Maaron iuul yes Yuda ila ataam naol. Mbeb tiina kat to ye igham padi, nene ye ighur saveeŋ toni ila nimadi pa tiŋgini. Mbo 147:19+; Mbaŋ 7:38; Ro 9:4
2 Tem, sim, e de muitas maneiras! E a primeira vantagem é que Deus entregou a sua mensagem aos cuidados dos judeus.
3 Onoon, saveeŋ to timbua toman Maaron, tamtoghon todi pida titaghoni maau. Ve vena? Ŋgar todi tonowen irau igham Maaron paam ireu saveeŋ mbuaaŋ toni? Ro 11:29; 1Kor 1:9; 2Tim 2:13
3 Mas, se alguns não foram fiéis, será que por isso Deus vai ser infiel?
4 Maau kat! Ighaze tamtoghon tisob tigham kaarom, tigham kaarom lak! Eemoghon Maaron saveeŋ toni, nene onoon moghon, ve ye itataghon saveeŋ mbuaaŋ toni irau sawa isob. Saveeŋa timbooda pataghaaŋ wa. Tighaze:
4 De modo nenhum! Que Deus continue a ser verdadeiro, mesmo que todas as pessoas sejam mentirosas. Como dizem as Escrituras Sagradas a respeito dele: “Que fique provado que tu tens razão quando falas e que sejas vencedor quando fores julgado.”
5 You nawatag. Ndiran pida to titaghon ŋgar to taan, pale tighamun saveeŋ tighaze: “Ighaze sosor toit ipaghazoŋan ŋgar deŋia to Maaron, pughu vena to ye ate yabyab pait ve ighur atia pa sosor toit? Ŋgar toni tonowen, deŋia maau. Pasa, ighaze iit tagham sosor maau, nene pale ye le ataam eta pa ipatooŋ ŋgar toni deŋia ivot ighazooŋ ne maau. Ro 3:8,
5 Mas, se as injustiças que cometemos servem para mostrar que Deus age com justiça, o que é que podemos dizer? Que Deus é injusto quando nos castiga? (Eu falo aqui como as pessoas costumam falar.)
6 Ŋgar tovene poia maau kat! Ighaze Maaron itaghon ŋgar deŋia maau, nene pale iŋgabiiz iit tamtoghon to taan vena?
6 É claro que não! Se Deus não fosse justo, como poderia julgar o mundo?
7 Ve tamtoghon ite pale isaav sorok ighaze: “Ŋgar kaarom to you naghami, nene iuul Maaron. Pasa, ipaghazoŋan ŋgar toni to ye avo onoon ivot ighazooŋ. Ve mbeb tonene pale igham tamtoghon tipait iza. Ve ighaze venen, pughu vena to ye iŋgabiiz ghou ighaze you nagham sosor, ve ighur atia payou?”
7 Mas digamos que a minha mentira faz com que a verdade de Deus fique mais clara, aumentando assim a glória dele. Nesse caso, por que é que devo ainda ser condenado como pecador?
8 Ŋgar tovene, nene inimale saveeŋ to yes to ŋgar todi iwaghamgham tighaze iit tagham ŋgar samia, ghoro poia. Pasa, ŋgar toit samsamia pale inim ataam pa mbeb poia ivot. You nawatag: Ndiran pida tiŋgal saveeŋ payou sorok tighaze you navovotia saveeŋ tovene pa tamtoghon. Ndiran tonowen, Maaron tau pale ighur atia padi. Ve ighaze ye igham tovene, nene pale deŋia.
8 Então por que não dizer: “Façamos o mal para que desse mal venha o bem”? Na verdade alguns têm me caluniado, dizendo que eu afirmo isso. Porém eles serão condenados como merecem.
9 Tovenen pale tasaav vena? Yei Yuda nilib pa yes to Yuda maau? Maau kat! Pasa, you navotia sosor toit ivot ighazooŋ wa. Iit tasob taneep ila samia lolo. Yes Yuda, ve yes to Yuda maau ne paam. Ro 1:18+; Ga 3:22
9 Então será que nós, os judeus, estamos em melhor situação do que os não judeus? De modo nenhum! Já mostrei que todos, judeus e não judeus, estão debaixo do poder do pecado.
10 Saveeŋa timbooda pataghaaŋ wa. Tighaze:
10 Como dizem as Escrituras Sagradas: “Não há uma só pessoa que faça o que é certo;
11 Ve tamtoghon eta le ghilalooŋ maau.
11 não há ninguém que tenha juízo; não há ninguém que adore a Deus.
12 Pasa, tamtoghon tisob tipul ataam toni wa.
12 Todos se desviaram do caminho certo, todos se perderam. Não há mais ninguém que faça o bem, não há ninguém mesmo.
13 Saveeŋ mbuuza to ivotvot ila avodi, nene inimale naal to avo ikakaak.
13 Todos mentem e enganam sem parar. Da língua deles saem mentiras perversas, e dos seus lábios saem palavras de morte, como se fossem veneno de cobra.
14 Tovenen avodi poia maau. Moghon moghon tipipiyaav saveeŋ samsamia pa tiwaghamun tamtoghon. Mbo 10:7
14 A boca deles está cheia de terríveis maldições.
15 Sawa isob, tilandaad pa rabuuŋ tamtoghon timatmaat.
15 Eles se apressam para matar.
16 Ataam to titaghoni, nene ataam to tawaghamun tamtoghon ve tagham pataŋani padi.
16 Por onde passam, deixam a destruição e a desgraça.
17 Tovenen ataam to talup ghiit tanim ee moghon ve taneep toman lolood luuma, nene yes tiwatagi rita maau. Is 59:7+; Lu 1:79
17 Não conhecem o caminho da paz
18 Ve Maaron paam, timatughez pani maau, ve matadi iŋgali rita maau.” Mbo 36:1
18 e não aprenderam a temer a Deus .”
19 Iit tawatag: Saveeŋ isob to ineep ila tutuuŋ to Mose, nene iŋarua yes Yuda to tineep ila tutuuŋ samba. Eemoghon yes titaghon katin tutuuŋ tonowen maau. Tovenen iit tamtoghon tasob to taneep izi taan, tutuuŋ to Maaron ineep pa ipoon avood ve ipamundigin ŋgar toit. Leso taghilaal sosor toit, ve tawatag taghaze Maaron pale ighur atia pait. Ro 3:9,23, 4:15
19 Nós sabemos que tudo o que a lei diz é dito para os que vivem debaixo da lei. Isso a fim de que todos parem de se justificar e a fim de que todas as pessoas do mundo fiquem debaixo do julgamento de Deus.
20 Tovenen ŋgar to taghoniiŋ tutuuŋ, nene irau inim ataam pa tamtoghon eta pa ineep deŋia ila Maaron mata ne maau. Maau le maau kat. Tutuuŋ ineep pa ipamundigin ŋgar toit, leso taghilaal sosor toit. Mbo 143:2; Ro 7:7; Ga 2:16, 3:11
20 Pois ninguém é aceito por Deus por fazer o que a lei manda, porque a lei faz com que as pessoas saibam que são pecadoras.
21 Ve aazne, Maaron ivotia ataam paghu to igham mulin ghiit itaghon saveeŋ mbuaaŋ toni, ve igham ghiit taneep deŋiaad ila mata. Ataam tonene, nene ataam to taghoniiŋ tutuuŋ maau. Eemoghon tutuuŋ ve saveeŋ to muuŋ yes propeta tisavia, nene isavsaav pa ataam tonene. Mbnp 15:6; Mbaŋ 10:43, 15:11; Ro 4:6; Pil 3:9
21 Mas agora Deus já mostrou que o meio pelo qual ele aceita as pessoas não tem nada a ver com lei . A Lei de Moisés e os Profetas dão testemunho do seguinte:
22 — ausente —
22 Deus aceita as pessoas por meio da fé que elas têm em Jesus Cristo. É assim que ele trata todos os que creem, pois não existe nenhuma diferença entre as pessoas.
23 — ausente —
23 Todos pecaram e estão afastados da presença gloriosa de Deus.
24 Eemoghon poia to Maaron ilib kat. Tauto lolo isamin ghiit, ve ighur leed ataam ite pa taneep deŋiaad ila mata. Ataam tonene ivot ila tauud poia toit eta maau. Nene ivot ila uraat to Yesu Krisi. Ye imbaad sosor toit atia, ve ipas ghiit tavot pa samia tapiri. Ro 5:1; Ep 1:7, 2:8; Tit 3:5
24 Mas, pela sua graça e sem exigir nada, Deus aceita todos por meio de Cristo Jesus, que os salva. Deus ofereceu Cristo como sacrifício para que, pela sua morte na cruz, Cristo se tornasse o meio de as pessoas receberem o perdão dos seus pecados, pela fé nele. Deus quis mostrar com isso que ele é justo. No passado ele foi paciente e não castigou as pessoas por causa dos seus pecados; mas agora, pelo sacrifício de Cristo, Deus mostra que é justo. Assim ele é justo e aceita os que creem em Jesus.
25 Maaron ighur Krisi ighaze imaat inim watooŋrau, leso siŋ toni ireu sosor to tamtoghon, ve itatan mbalmbali to Maaron. Tovenen yes to tighur ila toni, ye pale ireu sosor todi isob ilale.
25 — ausente —
26 Ve aazne tovene paam. Ighaze Maaron lolo isamin yes to tighur ila to Krisi, ve ireu sosor todi, ve igham di tineep deŋiadi ila mata, nene deŋia. Pasa, Krisi imbaad sosor todi atia wa.
26 — ausente —
27 Ve ighaze venen, sei irau ipait tau ighaze ŋgar to ye ighamghami, nene poia ila Maaron mata? Maau. Paitooŋ tovene irau ivot muul maau. Pasa, iit tataghon katin tutuuŋ, ghoro tapait tauud. Eemoghon aazne, iit tataghon ataam to tutuuŋ muul maau. Tataghon ataam to ghurla. 1Kor 1:29+; Ro 4:5; Ep 2:9
27 Será que temos motivo para ficarmos orgulhosos? De modo nenhum! E por que não? Será que é porque obedecemos à lei? Não; não é. É porque cremos em Cristo.
28 Pasa, iit tawatag: Ŋgar to taghoniiŋ tutuuŋ, nene irau igham ghiit taneep deŋiaad ila Maaron mata maau. Ghurla toit, tauto inim ataam pait ve taneep deŋiaad ila Maaron mata. Ro 8:3; Ga 2:16; Ep 2:8+
28 Assim percebemos que a pessoa é aceita por Deus pela fé e não por fazer o que a lei manda.
29 Vena, Maaron ye Maaron to yes Yuda moghon? Maau. Ye Maaron to yes to Yuda maau ne paam. Mbaŋ 10:34+; Ro 10:12; Ga 3:28
29 Ou será que Deus é somente Deus dos judeus? Será que não é também Deus dos não judeus? Claro que é!
30 Pasa, Maaron ee moghon to inepneep. Ve ye ighur ataam ee moghon pa tamtoghon tisob tineep deŋiadi ila mata. Yes to tizir di, ve yes to tizir di maau ne paam. Ataam ee moghon to tineep deŋiadi ila Maaron mata, nene ghurla todi. Mbaŋ 15:9+; Ro 4:11+; Ga 3:8
30 Deus é um só e aceitará os judeus na base da sua fé e também aceitará os não judeus por meio da fé que eles têm.
31 Vena? Ighaze tapakur ghurla toit inim mbeb tiina, pale igham ghiit mataad velegin tutuuŋ to Maaron inimale mbeb sorok? Maau kat! Ghurla toit, nene ipamundigin ghiit pa tataghon katin tutuuŋ ŋgara. Mt 5:17; Ro 8:3-4, 13:10; Ga 5:22+
31 Será que isso quer dizer que, por causa da fé, nós tratamos a lei como se ela não valesse nada? Não; de modo nenhum! Pelo contrário, afirmamos que a lei tem valor.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.