Mateus 22
Ixchivinti Dios: ni sastʼi chivinti yu Dios jatʼatamakaul ixlapanakni laka lhimasipijni (TPTNT) vs NTLH
1 Ex va chuncha ni Jesús va aaqtaun aqtaychoqol jalaqlhixaqalay kun chivinti yu xtaꞌa jatapastakꞌati, va lakjunil:
1 De novo Jesus usou parábolas para falar ao povo. Ele disse:
2 —Yu xalhachimoꞌon ni laktꞌiyan va tacha qayntaun ay jalhachimoꞌonuꞌ yu malakxtuklay istsꞌal, va makaniy kꞌatan.
2 — O
3 Ex ni yucha jalaqmalaqachal ixꞌoqxtamatin para kataꞌal juntaꞌinin yu kataxkavaꞌil. Pero mas lajkijuntaꞌikal, va jantu kataꞌuxamil ni laka kꞌatan.
3 Depois mandou os empregados chamarem os convidados, mas eles não quiseram vir.
4 Ex taval va aaqtaun jamalaqachachoqol yu alati ixꞌoqxtamatin, va lakjunil: “Kꞌaꞌunapitik yu jalaqxaqalakantacha katamilcha. Yu vayti alinꞌojotacha. Klhinaulcha ixmaqnika ni vakax kun alati jatalhitsukukna yu ayaj talajꞌonta y tachun alinꞌojota. Katamilcha ni laka kꞌatan. Kaꞌalinacha ni jalakxtuklati.”
4 Então mandou outros empregados com o seguinte recado: “Digam aos convidados que tudo está preparado para a festa. Já matei os bezerros e os bois gordos, e tudo está pronto. Que venham à festa!”
5 Taval yu ixlakjunkan ixtamil ni kꞌatan va jantu katamakal kuenta para katamil, va taꞌal la ixlhitapatsakꞌan. Qayntaun va al laqtsꞌiniꞌ ixtꞌun, yu aqayntaun va al makanaꞌ ixlhitapatsa yu pulhajay.
5 — Mas os convidados não se importaram com o convite e foram tratar dos seus negócios: um foi para a sua fazenda, e outro, para o seu armazém.
6 Yu alati va talachꞌapachal kun ixꞌoqxtamatin ni maqaliꞌ. Va tus ox talaqalhil y tamaqnil.
6 Outros agarraram os empregados, bateram neles e os mataram.
7 Ex tejkan chuncha kꞌatsal ni ay jalhachimoꞌonuꞌ va ayaj talqamal. Va laqmalaqachal ixtropas para kalaqmaqnil ni anchanu jamaqninin, ex chuncha va jalaqxavanil ixputaulankꞌan.
7 O rei ficou com tanta raiva, que mandou matar aqueles assassinos e queimar a cidade deles.
8 Ex chuncha va lakjunil ni ixꞌoqxtamatin: “Tachun alinꞌojotacha para yu xakꞌatan ni lakxtuklati pero yu ixlakjuntaꞌikan ixtamil jantucha paxtoqniy katamil.
8 Depois chamou os seus empregados e disse: “A minha festa de casamento está pronta, mas os convidados não a mereciam.
9 Chavay kꞌapꞌinchꞌipitik taꞌan talapaxtoqta ni lajꞌay lakatinixnan. Kꞌalakꞌunapitik tachun yu kꞌatꞌematꞌik para katamil ni xakꞌatan lakxtuklati.”
9 Agora vão pelas ruas e convidem todas as pessoas que vocês encontrarem.”
10 Ex chuncha ni oqxtamatin va taꞌal tiꞌukxuntayanin ni jalakatinixnan. Talhijunil va taꞌayuꞌuncha yu tatemal, mas kaval laktuꞌunun, mas kaval yu jalajꞌoxin. Ex chuncha yu ixpulakna ni laqa chaqa va tus taꞌaqtsamal ni lapanakni.
10 — Então os empregados saíram pelas ruas e reuniram todos os que puderam encontrar, tanto bons como maus. E o salão de festas ficou cheio de gente.
11 Chuncha ni ay jalhachimoꞌonuꞌ va tanuchal ixpulakna va para kalaqlaqtsꞌil yu jalakjuntaꞌikanta. Ex va laqtsꞌil qayntaun lapanaki yu jantu kaꞌulal xalaqchꞌiti ni xakꞌatan lakxtuklati.
11 Quando o rei entrou para ver os convidados, notou um homem que não estava usando roupas de festa
12 Ex ni yucha va junil: “Laqaj, ¿valiꞌiycha ixtꞌanuyachꞌitꞌa ni aniy mas jantu kꞌaꞌulatꞌi xalaqchꞌiti ni xakꞌatan lakxtuklati?” Ex ni anchanu lapanaki va jantu tsij kanaul, vamun saq ixjunita.
12 e perguntou: “Amigo, como é que você entrou aqui sem roupas de festa?”
13 Ex chuncha ni ay jalhachimoꞌonu va jalakjunil yu ixtatꞌajun jamunun laka mesa, va naul: “Ni anchanu lapanaki kꞌachꞌanchꞌitꞌik y kꞌamaqchꞌitꞌik. Kꞌamaxtꞌutꞌikcha ixlhimaqspaꞌ taꞌan putsꞌista. Ex ancha kaqalhujtsukutachal y ancha kalaktsakꞌayaꞌ ixtatsalati.”
13 Então o rei disse aos empregados: “Amarrem os pés e as mãos deste homem e o joguem fora, na escuridão. Ali ele vai chorar e ranger os dentes de desespero.”
14 Laqsaval ayaj qaynlhuu yu jalakjuntaꞌiy pero va lakatsꞌuniy yu jalaksaknan.
14 E Jesus terminou, dizendo:
15 Ex chuncha ni fariseos taꞌanchoqolcha. Taꞌaqtaylcha tamalakchꞌantamiy ixchivintikꞌan para katajunil taun jalhisakminti, para kalal kataputislajmal kun ixchivinti ni yucha.
15 Os fariseus saíram e fizeram um plano para conseguir alguma prova contra Jesus.
16 Ex chuncha tamalaqachalcha lati ixtꞌaltanankꞌan, chꞌantaun kun lati ixlapanakni ni Herodes, va para kataꞌal juninin ni Jesús. Tajunil:
16 Então mandaram que alguns dos seus seguidores e alguns membros do partido de Herodes fossem dizer a Jesus: — Mestre, sabemos que o senhor é honesto, ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige e não se importa com a opinião dos outros, nem julga pela aparência.
17 Ex chuncha va knaunau kilaxtaqniu mijatapastakꞌati: ¿tas lhilaycha ni uxintꞌi? ¿Maqskꞌiniy kakmapalniu impuestos yu ay jalhachimoꞌonu Roma, u jantu?
17 Então o que o senhor acha: é ou não é contra a nossa Lei pagar impostos ao Imperador romano?
18 Pero ni Jesús va niman xtaqnil kuenta va taun jalaqtsꞌintanunti yu talhisakmil. Ex ni yucha va jalakjunil:
18 Mas Jesus percebeu a malícia deles e respondeu:
19 Kilamasuniu ni tumin yu lhimapalkan impuestos.
19 Tragam a moeda com que se paga o imposto! Trouxeram a moeda,
20 Tejkan laqtsꞌil ni Jesús laklhisakmil, va lakjunil:
20 e ele perguntou:
21 Ex ni anchanu lapanakni va tanaul:
21 Eles responderam: — São do Imperador. Então Jesus disse:
22 Tejkan chuncha taqasmaklhi ni anchanu lapanakni, va tus vak takꞌatsal, tamakaulcha ni Jesús, va taꞌanchoqolcha.
22 Eles ficaram admirados quando ouviram isso. Então deixaram Jesus e foram embora.
23 Anchanu julchan va talaqꞌal ni Jesús lati saduceos. Yuꞌuncha ixtanajun ni jantu takujchoqoy yu janinin. Ex chuncha talhisakmil ni Jesús, va tajunil:
23 Naquele mesmo dia chegaram perto de Jesus alguns saduceus , afirmando que ninguém ressuscita.
24 —Jamalaniniꞌ, ni Moisés kintajunin yu tejkan niy qayntaun joꞌati yu lakxtuklatacha y jantu makajun sasꞌatꞌan, ex yu ixlaqaj katꞌatsukuchoqol ni anchanu tiyau para kalaklhitsukunil sasꞌatꞌan ixlaqaj yu nitacha.
24 Eles disseram a Jesus: — Mestre, Moisés ensinou assim: “Se um homem morrer e deixar a esposa sem filhos, o irmão dele deve casar com a viúva, para terem filhos, que serão considerados filhos do irmão que morreu.”
25 Ex chuncha, taun julchan ixꞌalin pumatujun tꞌalaqaunin. Yu xajayaꞌ va lakxtuklal, pero niman nil. Jantu kalhitsukul sasꞌatꞌan. Ex chuncha yu ixanati va tamakaunichoqolcha ixpꞌisaqa.
25 Acontece que havia entre nós sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos. Assim, ele deixou a viúva para o segundo irmão.
26 Taval ixpꞌisaqa vachu va chun xajchal. Ex yu xapumatꞌutunuꞌ vachu va chun lhitapasal. Tus talaqatapasaꞌol ni anchanu pumatujun tꞌalaqaunin. Va taniꞌol. Jantu matichun kalhitsukul sasꞌatꞌan.
26 A mesma coisa aconteceu com este, e também com o terceiro, e, finalmente, com todos os sete.
27 Ex taval vachucha nil ni xanati.
27 Depois de todos eles, a mulher também morreu.
28 Ex va chuncha, tejkan katakujchoqoyaꞌ ni janinin, ¿ex tasꞌayucha kunaꞌ ixapay ni anchanu xanati? Ni anchanu xanati tus laktꞌalakxtuklaꞌol.
28 Portanto, no dia da ressurreição, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
29 Ex ni Jesús lajqaltayl, va lakjunil:
29 Jesus respondeu:
30 Tejkan katakujchoqoyaꞌ ni janinin, ex ni yuꞌuncha jantucha katalakxtuklayaꞌ. Va katajunaꞌ tacha ixmayulnin Dios laktꞌiyan.
30 Pois, quando os mortos ressuscitarem, serão como os anjos do céu, e ninguém casará.
31 Chavay tacha lhichꞌivinanatꞌik incha ni janinin katakujchoqoyaꞌ, ¿Jantu aqtaun pꞌutꞌeꞌeyatꞌik la ixchivinti Dios yu naul ni yucha? Va inchine naul:
31 E, quanto à ressurreição dos mortos, será que vocês nunca leram o que Deus disse? Ele afirmou:
32 “Kitꞌin va ixDios kunita ni Abraham, vachu ixDios kunita ni Isaac, vachuꞌ ixDios kunita ni Jacob.” Chuncha ni yucha jantu ixDioskꞌan kaval ni janinin. Va ixDioskꞌan junita yu takujta.
32 “Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.” E Deus não é Deus dos mortos e sim dos vivos.
33 Tejkan chuncha taqasmaklhi ni lapanakni va tus vak takꞌatsal por yu ixmalaniy ni Jesús.
33 Quando a multidão ouviu isso, ficou admirada com o ensinamento dele.
34 Ex chuncha tejkan takꞌatsal ni fariseos ni Jesús va tus vak lakmakal ni saduceos, ex ni yuꞌuncha va tataqxtoqlhi.
34 Os fariseus se reuniram quando souberam que Jesus tinha feito os saduceus calarem a boca.
35 Qayntaun ni yuꞌuncha va ixmasuy ixlhachimoꞌonkꞌan. Ex ni yucha va ixlaqtsꞌintanuputun ni Jesús, va lhisakmil:
35 E um deles, que era mestre da Lei , querendo conseguir alguma prova contra Jesus, perguntou:
36 —Jamalaniniꞌ, ¿tas ayucha yu apalay ay yu lhinaunkan?
36 — Mestre, qual é o mais importante de todos os mandamentos da Lei ?
37 Ex ni Jesús va junil:
37 Jesus respondeu:
38 Ni aniy yu apalay maqskꞌiniy y yucha va yu xapꞌunaj lhinaunkan.
38 Este é o maior mandamento e o mais importante.
39 Yu ataun lhinaunkan va laycha vachu va chun. Va inchine najun: “Kꞌapꞌaxkꞌatꞌi mintꞌamachaqaꞌ tacha pꞌaxkꞌakꞌan milaqꞌaman.”
39 E o segundo mais importante é parecido com o primeiro: “Ame os outros como você ama a você mesmo.”
40 Yu aniy laꞌatꞌuy chivinti yu lhinaunkan, yuꞌuncha va tacha xaputayan tachun ixlhachimoꞌon ni Moisés, ali tachun yu maqancha ixtalaqputeꞌey ixchivinti Dios.
40 Toda a Lei de Moisés e os ensinamentos dos
41 Ex chuncha tejkan ancha ixtataꞌaqxtoqnun ni fariseos, laklhisakmil ni Jesús,
41 Quando os fariseus estavam reunidos, Jesus perguntou a eles:
42 va lakjunil:
42 — O que vocês pensam sobre o — De Davi! — responderam eles.
43 Ex ni Jesús va lakjunil:
43 Jesus tornou a perguntar:
44 Ni Jalhachimoꞌonu Dios junil kiJalhachimoꞌonuꞌ:
44 “O Senhor Deus disse ao meu Senhor:
45 Chuncha incha ni David va mapaqaꞌuy Jalhachimoꞌonuꞌ yu Cristo, ¿ex tas pulaycha kaval qayntaun yu kaminchal kun yucha?
45 Portanto, se Davi chama o Messias de Senhor, como é que o Messias pode ser descendente de Davi?
46 Jantu matichun lay kaqaltayl. Ex ni anchanu julchan jantucha matichun katapujul katalhisakmil tuꞌuchun.
46 Ninguém podia responder mais nada, e daquele dia em diante não tiveram coragem de lhe fazer mais perguntas.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.