Atos 13
Ixchivinti Dios: ni sastʼi chivinti yu Dios jatʼatamakaul ixlapanakni laka lhimasipijni (TPTNT) vs NVI
1 Ancha laka ay putaulan Antiokía ixtataqxtoꞌa lapanakni yu ixtalhakapuꞌan Jesús, lati ixtalaqputeꞌey ixchivinti Dios y lati ixtamalaninin. Yuꞌuncha ixlakjunkan Bernabé, ali Simón yu ixjunkan Niger, ali Lucio yu machaqaꞌ laka putaulan Cirene, ali Manaén yu chꞌantaun tꞌaꞌaynl ni jalhachimoꞌonuꞌ Herodes, ali Saulo.
1 Na igreja de Antioquia havia profetas e mestres: Barnabé, Simeão, chamado Níger, Lúcio de Cirene, Manaém, que fora criado com Herodes, o tetrarca, e Saulo.
2 Tejkan ixtatꞌajun toꞌoyanan ni Dios y vachuꞌ ixtatꞌajun taskꞌajanan ex naul ni Espíritu Santo, va lakjunil:
2 Enquanto adoravam ao Senhor e jejuavam, disse o Espírito Santo: "Separem-me Barnabé e Saulo para a obra a que os tenho chamado".
3 Chuncha tejkan tamamaktal ixtaskꞌajatikꞌan y tatapayniniꞌol ni Dios ex tamoqslanil ixmakakꞌan ni Bernabé ali Saulo y tamalaqachalcha.
3 Assim, depois de jejuar e orar, impuseram-lhes as mãos e os enviaram.
4 Ex chuncha ni Espíritu Santo laqmalaqachalcha. Ex ni Bernabé ali Saulo taꞌalcha laka putaulan Seleucía. Ex tataxtulcha ni Seleucía, tapuꞌal laqataun barco lakamar, tachaꞌal tus alakataun lakatꞌun yu ixjunkan Chipre yu taꞌajmal lakamar.
4 Enviados pelo Espírito Santo, desceram a Selêucia e dali navegaram para Chipre.
5 Ancha tachaꞌal laka putaulan Salamina y talaqputeꞌel ixchivinti Dios taꞌan ixtatamoꞌoy ni israelitas. Ni Juan vachuꞌ ixtatꞌaꞌanta para kaꞌaqtayjul.
5 Chegando em Salamina, proclamaram a palavra de Deus nas sinagogas judaicas. João estava com eles como auxiliar.
6 Tapalaqpusꞌol taꞌakchun ni anchanu lakatꞌun yu taꞌajmal lakamar, tachaꞌal tus ataun putaulan yu ixjunkan Pafos. Ancha tapaxtoqlhi qayntaun israelita yu jachavanaꞌ ixjunita, ixjunkan va Bar-Jesús. Anchanu joꞌati va ayaj ixjalaklkanan, ni yucha ixnajun ixlaqputeꞌey ixchivinti Dios mas jantu laqsaval ixjunita.
6 Viajaram por toda a ilha, até que chegaram a Pafos. Ali encontraram um judeu, chamado Barjesus, que praticava magia e era falso profeta.
7 Yucha va chꞌantaun ixtꞌavil ni gobernador yu ixjunkan Sergio Paulo, yu ixlhitꞌajun lhuu jatapastakꞌati. Ni Sergio Paulo jalaklhijunil katamil ni Bernabé ali Saulo, va ixqasmakputun ixchivinti Dios.
7 Ele era assessor do procônsul Sérgio Paulo. O procônsul, sendo homem culto, mandou chamar Barnabé e Saulo, porque queria ouvir a palavra de Deus.
8 Pero ni jachavanaꞌ, yu vachuꞌ ixjunkan Elimas, yucha ixjalaktanchaniputun ni Bernabé ali Saulo para jantu kalhakapuꞌal ni gobernador.
8 Mas Elimas, o mágico ( esse é o significado do seu nome ) opôs-se a eles e tentava desviar da fé o procônsul.
9 Ex ni Saulo, yu vachuꞌ ixtajuniy Pablo, yucha ixlaqtanuꞌojota ni Espíritu Santo. Ex laqastal ni Elimas,
9 Então Saulo, também chamado Paulo, cheio do Espírito Santo, olhou firmemente para Elimas e disse:
10 va junil:
10 "Filho do diabo e inimigo de tudo o que é justo! Você está cheio de toda espécie de engano e maldade. Quando é que vai parar de perverter os retos caminhos do Senhor?
11 Chavay ni Dios kaxtaqniyan maqanlqajnati. Kꞌaꞌuneꞌe laꞌachꞌix y paqlhuu jantu kalaqtsꞌineꞌe julchan.
11 Saiba agora que a mão do Senhor está contra você, e você ficará cego e incapaz de ver a luz do sol durante algum tempo". Imediatamente vieram sobre ele névoa e escuridão, e ele, tateando, procurava quem o guiasse pela mão.
12 Tejkan chuncha laqtsꞌil ni gobernador va lhakapuꞌal y tus taun lhilal ni chivinti yu lhichiviniy ni Jalhachimoꞌonuꞌ Jesús yu laqputeꞌenikal.
12 O procônsul, vendo o que havia acontecido, creu, profundamente impressionado com o ensino do Senhor.
13 Ex ni Pablo ali yu alati ixtꞌaltanan tataxtulcha laka putaulan Pafos y tatajuchoqolcha laka barco. Taꞌalcha laka putaulan Perge la xaꞌestado Panfilia. Ancha ni Juan jalakmakaunchoqolcha y nimancha anchoqol Jerusalén.
13 De Pafos, Paulo e seus companheiros navegaram para Perge, na Panfília. João os deixou ali e voltou para Jerusalém.
14 Y yu alati tataxtulcha ni Perge, tataylhaꞌal jaltanan tus laka putaulan Antiokía la xaꞌestado Pisidia. Ex tejkan xajulchan jastaknati val, tatanuchal taꞌan ixtatamoꞌoy ni israelitas, ancha tataulal.
14 De Perge prosseguiram até Antioquia da Pisídia. No sábado, entraram na sinagoga e se assentaram.
15 Tejkan puteꞌekal xalibro yu ixjapulhichimoꞌonkꞌan ni israelitas y vachuꞌ kun ixchivintikꞌan yu maqancha ixtalaqputeꞌey ixchivinti Dios, ex ni ixꞌukxtininkꞌan ni israelitas yu ancha ixtataqxtoꞌa va tajuntaꞌil ni Pablo kun ixtꞌaltanan. Va tajunil:
15 Depois da leitura da Lei e dos Profetas, os chefes da sinagoga lhes mandaram dizer: "Irmãos, se vocês têm uma mensagem de encorajamento para o povo, falem".
16 Ex tayal ni Pablo, niman jalakmajkunil ni lapanakni kun ixmakaꞌ para saq katataulal, y va naul:
16 Pondo-se de pé, Paulo fez sinal com a mão e disse: "Israelitas e gentios que temem a Deus, ouçam-me!
17 Ni kiDioskꞌan yu israelitas juntau jalaksaklhi ni kepayankꞌan yu maqancha ixtatꞌajun. Jalaklalhaval tejkan ixtavilanal xalakatꞌun Egipto mas jantu an machaqan ixtajunita. Astan ni Dios kun ixtapꞌasta jalakmaxtul ni anu lakatꞌun.
17 O Deus do povo de Israel escolheu nossos antepassados, e exaltou o povo durante a sua permanência no Egito; com grande poder os fez sair daquele país
18 Yucha jalaqmaqantaulnil ixputsukukꞌan lakakꞌavinan tus tacha cuarenta jachꞌitin.
18 e os aturou no deserto durante cerca de quarenta anos.
19 Jalaqmaqnil oqxlaqtujun lapanakni yu ixtavilanal la xalakatꞌun Canaán ex jalaqlvaqnil ixtꞌunkꞌan y jalaqxtaqnil ni israelitas.
19 Ele destruiu sete nações em Canaã e deu a terra delas como herança ao seu povo.
20 Chuncha por tachun yu aniy tapasal va taqmaqal tacha cuatro cientos cincuenta jachꞌitin. Ex astan jaxtaqnikal jueces tus tejkan aqtayl laqputeꞌey ixchivinti Dios ni Samuel.
20 Tudo isso levou cerca de quatrocentos e cinqüenta anos. "Depois disso, ele lhes deu juízes até o tempo do profeta Samuel.
21 Ex chuncha yuꞌuncha taskꞌil qayntaun jalhachimoꞌonuꞌ para kalaklhichimoꞌokal y chuncha yu Dios jamaqxtaqnil qayntaun yu ixjunkan Saulo, yu istsꞌal Sis ixjunita, va minchal kun Benjamín. Ni Saulo jalaklhichimoꞌol tus cuarenta jachꞌitin.
21 Então o povo pediu um rei, e Deus lhes deu Saul, filho de Quis, da tribo de Benjamim, que reinou quarenta anos.
22 Ex taval ni Dios maqosunil ixpulhachimoꞌon ni Saulo, va jamaqxtaqnil kalhichimoꞌonul yu David. Ni Dios lhichivinil David, va naul: “Klaqtsꞌin ni David yu istsꞌal Isaí. Yucha va qayntaun lapanaki yu chꞌantaun junita kun kitꞌin y yucha makaꞌojoy tachun yu kitꞌin klhinajun.”
22 Depois de rejeitar Saul, levantou-lhes Davi como rei, sobre quem testemunhou: ‘Encontrei Davi, filho de Jessé, homem segundo o meu coração; ele fará tudo o que for da minha vontade’.
23 Ex vachuꞌ naul ni Pablo:
23 "Da descendência desse homem Deus trouxe a Israel o Salvador Jesus, como prometera.
24 Tejkan jantukaꞌ ixmin ni Jesús ni Juan lhichivinil la ixlakaꞌukxpukꞌan tachun ni israelitas ni kaminaꞌ y jalakjunil ni maqskꞌiniy katamapaxal ixjatapastakꞌatkꞌan y kataꞌaqchajꞌaul.
24 Antes da vinda de Jesus, João pregou um batismo de arrependimento para todo o povo de Israel.
25 Tejkan va laycha kamiꞌol ixjatsukunti ni Juan, va naul: “Kitꞌin jantu yuꞌ kakval chuncha tacha yu uxiknankꞌan pꞌakxanꞌiyatꞌik, pero astan kaminaꞌ yu mas apalay ay xajantu kitꞌin. Ni kitꞌin jantu kimpaxtoqniy mas kaklaqmusxꞌoqnil isapato,” naul ni Juan.
25 Quando estava completando sua carreira, João disse: ‘Quem vocês pensam que eu sou? Não sou quem vocês pensam. Mas eis que vem depois de mim aquele cujas sandálias não sou digno nem de desamarrar’.
26 Ex vachuꞌ naul ni Pablo:
26 "Irmãos, filhos de Abraão, e gentios que temem a Deus, a nós foi enviada esta mensagem de salvação.
27 Yu ixtavilanal Jerusalén kun ixjalhachimoꞌonunkꞌan, yuꞌuncha jantu ixtakꞌatsay tasꞌayucha ixjunita ni Jesús y jantu ixtamalaqasiy ixchivinti Dios yu ixlaqputeꞌekan xajulchan jastaknati taꞌan ixtatamoꞌoy ni israelitas. Yuꞌuncha tamukꞌanil laqtaqal ni Jesús ex chuncha tapasaꞌol ni anchanu chivinti yu maqancha tanaul yu ixtalaqputeꞌey ixchivinti Dios.
27 O povo de Jerusalém e seus governantes não reconheceram Jesus, mas, ao condená-lo, cumpriram as palavras dos profetas, que são lidas todos os sábados.
28 Mas jantu katatemanil tuꞌuchun laqtaqal para katamaqnil, pero taskꞌinil ni Pilato para kamalaqachanal ixmaqnika.
28 Mesmo não achando motivo legal para uma sentença de morte, pediram a Pilatos que o mandasse executar.
29 Tejkan chuncha tamakaꞌol, ex tapasaꞌol tachun yu istsꞌoqkanta yu lhichiviniy Jesús, tapꞌuxlhi ni la ixkurus y tamaknul.
29 Tendo cumprido tudo o que estava escrito a respeito dele, tiraram-no do madeiro e o colocaram num sepulcro.
30 Pero mas nil ni Jesús, ni Dios yucha majkujuchoqol.
30 Mas Deus o ressuscitou dos mortos,
31 Astan ni Jesús paqlhuvaj jalaktasunichoqol yu ixjatꞌaꞌukxuntayay yu tataxtuchal Galilea y tatꞌaꞌal Jerusalén. Chavay va yuꞌuncha yu talaqputeꞌeniy ni lapanakni tacha tapasal ni Jesús.
31 e, por muitos dias, foi visto por aqueles que tinham ido com ele da Galiléia para Jerusalém. Eles agora são testemunhas dele para o povo.
32 Y vachuꞌ naul ni Pablo:
32 "Nós lhes anunciamos as boas novas: o que Deus prometeu a nossos antepassados
33 Laqsaval chuncha makal tacha naul kun kijnankꞌan yu ixjapapanaknakꞌan juntau. Chuncha makal tejkan majkujuchoqol ni Jesús. Chuncha tacha tsꞌoqkanta laka Salmo dos taꞌan najun: “Uxintꞌi kesꞌatꞌa unitꞌa, chavay kitꞌin kval mimPay.”
33 ele cumpriu para nós, seus filhos, ressuscitando Jesus, como está escrito no Salmo segundo: ‘Tu és meu filho; eu hoje te gerei’.
34 Ni Dios naul ni kamajkujuchoqoyaꞌ laka janinin xlhiyucha ni ixlakatunaj jantu kapuchꞌil. Inchine naul ni taꞌan tsꞌoqkanta: “Kakmaqxtaqniꞌoyan tachun yu lajꞌox chuncha tacha kunil ni David.”
34 O fato de que Deus o ressuscitou dos mortos, para que nunca entrasse em decomposição, é declarado nestas palavras: ‘Eu lhes dou as santas e fiéis bênçãos prometidas a Davi’.
35 Xlhiyucha ni David vachuꞌ tsꞌoqlhi taꞌan alakataun Salmo yu inchine najun: “Jantu naꞌun kapuchꞌil kilakatunaj ni kitꞌin yu kꞌilaksaktꞌa.”
35 Assim ele diz noutra passagem: ‘Não permitirás que o teu Santo sofra decomposição’.
36 Laqsaval ni David tapatsanil ni Dios tejkan vananaj ixtiꞌukxuyal chuncha tacha Dios lhijunil. Ex nil ni David, tamaknul chꞌantaun taꞌan ixtaꞌaknunun ixjapayan, ex astan niman puchꞌil ixlakatunaj.
36 "Tendo, pois, Davi servido ao propósito de Deus em sua geração, adormeceu, foi sepultado com os seus antepassados e seu corpo se decompôs.
37 Pero yu majkujuchoqol ni Dios yucha jantu kapuchꞌil.
37 Mas aquele a quem Deus ressuscitou não sofreu decomposição.
38 Ex chuncha, ketꞌalaqaunin, tsꞌanqay kakꞌatsꞌatꞌik ni lay kamalaqmixinikꞌantꞌik tachun milaqtaqalkꞌan por Jesús yu klalhixaqalayau.
38 "Portanto, meus irmãos, quero que saibam que mediante Jesus lhes é proclamado o perdão dos pecados.
39 Va por yucha tachun yu talhakapuꞌan va jalaqlaꞌoxinikan ixjatsukuntikꞌan para jantucha kalakmukꞌanikal ixlaqtaqalkꞌan yu jantu lay xamalaqmixinikan mas ixtamakay ixlhachimoꞌon ni Moisés.
39 Por meio dele, todo aquele que crê é justificado de todas as coisas das quais não podiam ser justificados pela lei de Moisés.
40 Kꞌalhistꞌakkꞌantꞌik para jantu chun kalhitꞌapꞌasatꞌik tacha yu maqancha tatsꞌoqlhi yu ixtalaqputeꞌey ixchivinti Dios yu tanaul inchine:
40 Cuidem para que não lhes aconteça o que disseram os profetas:
41 Uxiknan yu jalaktꞌuꞌununatꞌik, katꞌalhanantꞌik, kꞌamiꞌoyapitik.
41 ‘Olhem, escarnecedores, admirem-se e pereçam; pois nos dias de vocês farei algo que vocês jamais creriam se alguém lhes contasse! ’"
42 Ex va chuncha taval tejkan tataxtuchoqolcha taꞌan ixtatamoꞌoy ni israelitas, ex yu jantu israelitas ixtajunita talhijunil ni Pablo ali Bernabé para kataminchoqol yu ataun xajulchan jastaknati para kalhichivinchoqol aaqtaun ni anu chivinti.
42 Quando Paulo e Barnabé estavam saindo da sinagoga, o povo os convidou a falar mais a respeito dessas coisas no sábado seguinte.
43 Ex chuncha tejkan tamaktalcha ni taqxtoꞌati lhuvaj israelitas y vachuꞌ lhuu lapanakni yu talhitanul tacha israelitas tatixkaulhaꞌal ni Pablo ali Bernabé. Ex yuꞌuncha taxtaqnil ox jatapastakꞌati para katataylhaꞌal la ixjamapayninti ni Dios.
43 Despedida a congregação, muitos dos judeus e estrangeiros piedosos convertidos ao judaísmo seguiram Paulo e Barnabé. Estes conversavam com eles, recomendando-lhes que continuassem na graça de Deus.
44 Ex chuncha tejkan ataun semana junchoqol yu xajulchan jastaknati, va tataqxtoqlhi valaycha tachun ni lapanakni ni anchanu laka putaulan para kataqasmaklhi ixchivinti Dios.
44 No sábado seguinte, quase toda a cidade se reuniu para ouvir a palavra do Senhor.
45 Pero tejkan talaqtsꞌil ni israelitas va lhuu lapanakni tataqxtoqlhi ex nimancha taꞌaqtayl tamakay ixꞌakchaꞌatikꞌan. Chuncha taꞌaqtaynil talhichiviniy ni Pablo yu jantu laqsaval kaval y talaktuꞌul.
45 Quando os judeus viram a multidão, ficaram cheios de inveja e, blasfemando, contradiziam o que Paulo estava dizendo.
46 Pero ni Pablo ali Bernabé jantu katachivinil kun talhanti, va tanaul:
46 Então Paulo e Barnabé lhes responderam corajosamente: "Era necessário anunciar primeiro a vocês a palavra de Deus; uma vez que a rejeitam e não se julgam dignos da vida eterna, agora nos voltamos para os gentios.
47 Va chuncha kintalhijunin ni Jalhachimoꞌonuꞌ, va naul:
47 Pois assim o Senhor nos ordenou: ‘Eu fiz de você luz para os gentios, para que você leve a salvação até aos confins da terra’ ".
48 Tejkan chuncha taqasmaklhi yu jantu israelitas ixtajunita, ayaj talhipaꞌinil y talhiꞌachantajul y nimancha aqtayl tanajun ni Jalhachimoꞌonuꞌ Dios la ox ixjunita ixchivinti. Ex talhakapuꞌal tachun yu laqsaval jalaksakkal para katalhitsukul ni jatsukunti yu jantu aqtaun kamiꞌoyaꞌ.
48 Ouvindo isso, os gentios alegraram-se e bendisseram a palavra do Senhor; e creram todos os que haviam sido designados para a vida eterna.
49 Chuncha laqputeꞌeꞌokal ixchivinti Dios tus taꞌakchun anchanu lakatꞌun.
49 A palavra do Senhor se espalhava por toda a região.
50 Pero yu israelitas taxaqalal ni xanatin yu apalay ixlaktoꞌoyakan yu ixtalhakapuꞌan Dios y vachuꞌ yu joꞌakna yu ixtalhitꞌajun tapꞌasta. Jalakchivijvakal para kalakxkaykal ni Pablo ali Bernabé y para chuncha kalaqtinaqxtukal ni anchanu lakatꞌun.
50 Mas os judeus incitaram as mulheres piedosas de elevada posição e os principais da cidade. E, provocando perseguição contra Paulo e Barnabé, os expulsaram do seu território.
51 Ex chuncha yuꞌuncha jalakchꞌankꞌalapꞌuxkal ixchꞌanpꞌoqxkꞌan para kapumasunikal va jalaktanchanikalcha ni lapanakni por jantu katalaqaꞌil ixchivinti Dios. Ex taꞌalcha alakataun putaulan yu ixjunkan Iconio.
51 Estes sacudiram o pó dos seus pés em protesto contra eles e foram para Icônio.
52 Pero yu ixtalhakapuꞌan Jesús yu ixtavilanal laka putaulan Antiokía tus ox ixtalhitꞌajun achati y ixtalaqtanun ni Espíritu Santo.
52 Os discípulos continuavam cheios de alegria e do Espírito Santo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.