Romanos 11
Toto Thovuye Loi Ghalɨŋae (TGO) vs NAA
1 Na mbowo ya vaitova, “Mbema emunjoru Loi i botewoyathuŋgiya le gharɨgharɨ?” Nandere moli! Hu thuweŋgo! Ghino Isirel loloniye regha, Eibraham rumbuye, na ya mena Benjamin ghauu e tɨne.
1 Então eu pergunto: será que Deus rejeitou o seu povo? De modo nenhum! Porque eu também sou israelita, da descendência de Abraão, da tribo de Benjamim.
2 Va i rikowe Loi kaerova i tuthiŋgiya wabwi Isirel na le gharɨgharɨ, na ma i botewoyathuŋgi. Buk Boboma le utuutu kaero hu ghareghare Ilaija utuniye. Ilaija i utu vurɨgheghe weya Loi, Isirel kaiwanji, iŋa,
2 Deus não rejeitou o seu povo, a quem de antemão conheceu. Ou vocês não sabem o que a Escritura diz a respeito de Elias, como pediu com insistência diante de Deus contra Israel, dizendo:
3 “Giya, kaero thɨ gaboŋgiya ghalɨŋan gharautu, na ghamba vowo ghen kaiwan thɨ tagarakarakaŋgi. Mbema womberegha eŋge vara ya reyaku, na nuwanjiya tembe thɨ unɨghɨŋgova.”
3 “Senhor, mataram os teus profetas, derrubaram os teus altares. Sou o único que sobrou, e procuram tirar-me a vida.”
4 Na ŋgoroŋga Loi le thombe weya Ilaija? Iŋa ŋgoreiyake: “Kaerova ya tuthiŋgiya lo gharɨgharɨ, lenji ghanaghanagha saven tausan, na thiye ma mbaŋa regha thɨ kururu weya loi Baal.”
4 Mas qual foi a resposta divina? Foi esta: “Reservei para mim sete mil homens que não dobraram os joelhos diante de Baal.”
5 Tembe ŋgoreiyeva noroke, wabwi nasiye Isirel e tɨne kaero i tuthiŋgi le mwaewo bwagabwaga e tɨne.
5 Assim também nos dias de hoje sobrevive um remanescente segundo a eleição da graça.
6 Thoŋgo le mwaewo bwagabwaga e tɨne na i tuthiŋgi, ma thiye lenji vakatha thovuye kaiwae na i tuthiŋgi. Thoŋgo ŋgoreiyako, mbala iya le mwaewoko ma ŋgoreiya mwaewo bwagabwaga.
6 E, se é pela graça, já não é pelas obras; do contrário, a graça já não é graça.
7 Na iya ŋgoroŋga? Isirel gharɨgharɨniye thɨ rovurɨgheghe laghɨye moli nuwanjiya thɨ thovuye Loi e marae, ko iyemaeŋge ma thɨ vaidi. Ko e tɨnenji iya thavala kaerova i tuthiŋgi thiye thɨ vaidi. Vavanako gharenji va i vurɨgheghe na ma thɨ loŋweya ghalɨŋae,
7 Que diremos, então? O que Israel buscava, isso não alcançou; mas a eleição conseguiu isso. Os demais foram endurecidos,
8 ŋgoreiya Buk Boboma le utuutu iŋa,
8 como está escrito: “Deus lhes deu um espírito de profundo sono, olhos para não ver e ouvidos para não ouvir, até o dia de hoje.”
9 Na Deivid tembe iŋa weva Loi,
9 E Davi disse: “Que a mesa deles se transforme em laço e armadilha, em tropeço e punição;
10 Mbala thava thɨ thuweya bigi regha,
10 que os olhos deles se escureçam, para que não vejam, e fiquem para sempre encurvadas as suas costas.”
11 Mbowo ya vaitova, mbaŋa Isirel thɨ dobu, lenji dobuko iyako thare i vakowanaŋgi moli? Nandere moli! Kaiwae thɨ dobu une i yomara thiye ma Isirel wabwi thɨ vaidiya vamoru, mbala i vakathaŋgi Isirel thɨ yamwanja kaiwanji.
11 Então eu pergunto: será que eles tropeçaram para que caíssem? De modo nenhum! Mas, pela transgressão deles, a salvação chegou aos gentios, para fazer com que os judeus ficassem com ciúmes.
12 Kaiwae mbaŋa Jiu thɨ botewo Krais une i yomara yambaneke laghɨye thɨ vaidiya Loi le mwaewo riyeriyevanjaraniye. Na Jiu le dobu une i yomara thiye ma Jiu gharɨgharɨniye thɨ vaidiya Loi le mwaewo riyeriyevanjaraniye. Jiu nevole thɨ vaidiya mwaewo riyeriyevanjaraniye mbaŋa thavala Loi le tututhi kaero thɨ loŋweghathɨ Krais.
12 Ora, se a transgressão deles resultou em riqueza para o mundo, e a diminuição deles resultou em riqueza para os gentios, quanto mais a plenitude deles!
13 Wo ya utu e ghemi, ghemi ma Jiu gharɨgharɨniye. Ghino wabwina ghemina kaiwami ya tabo ghalɨŋae gharaghambɨ, na kaiwoko iyako gharerenuwaŋa i laghɨye e ghino.
13 Dirijo-me a vocês que são gentios. Visto que eu sou apóstolo dos gentios, glorifico o meu ministério,
14 Ya rovurɨgheghe na ya vakatha kaiwo thiye ma Jiu gharɨgharɨniye kaiwanji, na mbala i vakatha lo valɨ Isirel thɨ thuwe na thɨ yamwanja kaiwae, na vavana thɨ vaidiya vamoru.
14 para ver se de algum modo posso fazer com que os do meu povo fiquem com ciúmes e alguns deles se salvem.
15 Kaiwae mbaŋa Loi i botewoyathuŋgi Isirel une i yomara gharɨgharɨke wolaghɨye e yambaneke thɨ tabo ghauneŋgi. Iya kaiwae, kaiwae ne i vaŋguvathaŋgiva mbaŋa thɨ loŋweghathɨ Jisas, une i yomara thiye ŋgoreiya ramaremare thɨ thuweiru mare e tɨne.
15 Porque, se o fato de eles terem sido rejeitados trouxe reconciliação ao mundo, que será o seu restabelecimento, senão vida dentre os mortos?
16 Ŋgoreiye bred wolaghɨye i boboma thoŋgo vuvura i boboma, na ŋgoreiye umbwa yaŋgayaŋgae i boboma thoŋgo umbwa watheliliye i boboma, iya kaiwae orumburumbunda e idanji thiye inanjiwe Loi orumburumbunji tembe thiye inanjiweva Loi.
16 E, se forem santas as primícias da massa, igualmente será santa a sua totalidade; se for santa a raiz, também os ramos o serão.
17 Ko othembe Loi kaero i botewoyathuŋgiya Jiu na thiye ŋgoranjiya olivɨ yaŋgayaŋga thɨ bebeyathu e umbwaniyeko, na othembe ghemi ma Jiu gharɨgharɨniye Loi kaero i vaŋguvatheŋga ŋgoramiya olivɨ i mbuthu e njamnjam yaŋgayaŋgae thɨ ten na thɨ monje e olivɨ rɨghe, olivɨko nɨkiyeko thovuye ne i valawe e ghemi,
17 Se, porém, alguns dos ramos foram quebrados, e você, sendo oliveira brava, foi enxertado no meio deles e se tornou participante da raiz e da seiva da oliveira,
18 iya kaiwae thava hu ghɨmara njoŋanjoŋaŋgiya yaŋgayaŋgae iyava i bebeyathuko. Thoŋgo hu vakatha ŋgoreiyako, hu renuwaŋa iyake: ghemi yaŋgayaŋga ma hu giya thovuye weya rɨghe, ko iyemaeŋge rɨghe i giya thovuye weŋga yaŋgayaŋga.
18 não se glorie contra os ramos. Mas, se você se gloriar, lembre que não é você que sustenta a raiz, mas é a raiz que sustenta você.
19 Mbwata ghemina regha ne iŋa, “Ko kaero i bebeyathu yaŋgayaŋgae vavana mbala i monjenjoghaŋgo e rɨgheko thovuye.”
19 Então você dirá: “Alguns ramos foram quebrados, para que eu fosse enxertado.”
20 Emunjoru, i bebeyathuŋgi kaiwae ma thɨ loŋweghathɨ, na ghen mbe u tubwewe kaiwae u loŋweghathɨ. Ko iyemaeŋge tha u sirari, wein eŋge len mararu u njimbukikiŋge.
20 Correto! Eles foram quebrados por causa da incredulidade, mas você continua firme mediante a fé. Não fique orgulhoso, mas tema.
21 Kaiwae kaero i numotena olivɨ yaŋgayaŋgae, na ghen tembe ŋgoreiyeva ne i numotenɨŋge thoŋgo ma u vakathambele loŋweghathɨ ghakamwathɨ.
21 Porque, se Deus não poupou os ramos naturais, também não poupará você.
22 Wo u renuwaŋa Loi le gharemwaewo na le vurɨgheghe gharɨgharɨ kaiwanji. Thavala ma thɨ ghambu ghalɨŋae, i vurɨgheghe weŋgi, ko iyemaeŋge le gharemwaewo weŋge thoŋgo u vareminjembele le gharemwaewo. Ko iyemaeŋge thoŋgo nandere, ghen tembene i kitenɨyathuŋgeva.
22 Considere, pois, a bondade e a severidade de Deus: para com os que caíram, severidade; mas, para com você, a bondade de Deus, desde que você permaneça nessa bondade. Do contrário, também você será cortado.
23 Na thoŋgo Isirel thɨ loŋweghathɨ, ne i tubwenjoghaŋgi weiye amalaghɨniye ŋgoreiye yaŋgayaŋgae i tubweva umbwa, kaiwae Loi valɨkaiwae i vakatha ŋgoreiyako.
23 Eles também, se não permanecerem na incredulidade, serão enxertados; pois Deus é poderoso para os enxertar de novo.
24 Ma ra kaiwo uma lenji vakatha ŋgoreiye thɨ liya olivɨ i mbuthu e njamnjam yaŋgae na thɨ monje e umbwako thɨ njimbukikiko riwae. Ko ghen olivɨ i mbuthu e njamnjam yaŋgae, Loi i liŋge na i monjeŋge e olivɨko thɨ njimbukikiko riwae, iya kaiwae Loi valɨkaiwae moli ne i vaŋguŋgiya Isirel, thiye olivɨko thɨ njimbukikiko, na tembe i monjeŋgiva e rɨghenjiko moli.
24 Pois, se você foi cortado daquela que, por natureza, era uma oliveira brava e, contra a natureza, foi enxertado numa oliveira boa, quanto mais esses, que são ramos naturais, serão enxertados na sua própria oliveira!
25 Lo bodaboda, nuwaŋguiya hu ghareghare emunjoruke iyake iya mevivako Loi ma i woraŋgiya na thava hu sirari. Ŋgoreiyake: e mbaŋake iyake Isirel vavana gharenji i vurɨgheghe na ma nuwanjiya thɨ loŋweya Loi ghalɨŋae. Ko iyemaeŋge gharenji le vurɨghegheko iyako ghaghad raloŋweloŋweghathɨ thiye ma Jiu e tɨnenji lenji ghanaghanagha i mboromboro,
25 Porque não quero, irmãos, que vocês ignorem este mistério, para que não fiquem pensando que são sábios: veio um endurecimento em parte a Israel, até que tenha entrado a plenitude dos gentios.
26 ko amba Isirel wolaghɨyeko thɨ vaidiya vamoru. Ŋgoreiya Buk Boboma le woraŋgiya iŋa,
26 E, assim, todo o Israel será salvo, como está escrito: “O Libertador virá de Sião e afastará de Jacó as impiedades.
27 Ne ya vakatha lo dagerawe weŋgi
27 Esta é a minha aliança com eles, quando eu tirar os seus pecados.”
28 Kaiwae Isirel thɨ botewoyathu Toto Thovuye thiye ŋgoranji Loi ghathɨghɨya, na iyake i yomara ghemi ma Jiu lemi thovuye kaiwae. Ko iyemaeŋge thiye Loi le tututhi gharɨgharɨniye, iya kaiwae i gharethovu weŋgi, kaiwae va i dagerawe weŋgiya orumburumbunji.
28 Quanto ao evangelho, eles são inimigos por causa de vocês; mas quanto à eleição, amados por causa dos patriarcas;
29 Loi ma i vɨva le renuwaŋa thavala i tuthiŋgi kaiwanji, na le mwaewo weŋgi mane i wonjogha.
29 porque os dons e a vocação de Deus são irrevogáveis.
30 Ko ghemi ma Jiu gharɨgharɨniye va mbaŋa regha ma hu ghambu Loi ghalɨŋae, na mbaŋake Loi kaero ghare i njaweŋga kaiwae thiye Jiu ma thɨ ghambu amalaghɨniye ghalɨŋae.
30 Porque assim como no passado vocês foram desobedientes a Deus, mas agora alcançaram misericórdia à vista da desobediência deles,
31 Mbaŋake tembe ŋgoreiyeva iyako, ma thɨ ghambu Loi ghalɨŋae, na une i yomara iyake ŋgoreiya va le gharevɨrɨ weŋga, tembene i gharevɨrɨ weŋgiva.
31 assim também estes agora foram desobedientes, para que também eles alcancem misericórdia, à vista da que foi concedida a vocês.
32 Loi e marae gharɨgharɨke wolaghɨye ŋgoranjiya inanji e thiyo tɨne kaiwae ma thɨ ghambu ghalɨŋae. I vakatha ŋgoreiyako kaiwae nuwaiya ghare weŋgiya taulaghɨke.
32 Porque Deus encerrou todos na desobediência, a fim de mostrar a sua misericórdia a todos.
33 O Loi le vwenyevwenye i kaitotowo moli! Le thimba na le ghareghare i dumwaga moli! Ma lolo regha valɨkaiwae i tamweya le renuwaŋako tɨne na i vamanjamanjalaŋa! Ma lolo regha valɨkaiwae i ghareghareya le vakathako gharumwaru!
33 Ó profundidade da riqueza, tanto da sabedoria como do conhecimento de Deus! Quão inexplicáveis são os seus juízos, e quão insondáveis são os seus caminhos!
34 Buk Boboma le utuutu iŋa,
34 “Pois quem conheceu a mente do Senhor? Ou quem foi o seu conselheiro?
35 Thela valɨkaiwae i giya bigi weya Loi
35 Ou quem primeiro deu alguma coisa a Deus para que isso lhe seja restituído?”
36 Kaiwae Loi i vakathaŋgiya bigibigike wolaghɨye, i njimbukikiŋgiya bigibigike wolaghɨye, na bigibigike wolaghɨye amalaghɨniye kaiwae mbala ra wovavwenyevwenyeŋa amalaghɨniye mbaŋake wolaghɨye, ma ele ghambako. Mbwana. Ŋgoreiye.
36 Porque dele, e por meio dele, e para ele são todas as coisas. A ele seja a glória para sempre. Amém!
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.