João 1

Toto Thovuye Loi Ghalɨŋae (TGO) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Va i rikowe Utu kaerova inawe, na Utuko iyako va weiye Loi, na Utuko iye Loi.
1 No princípio, aquele que é a Palavra já existia. A Palavra estava com Deus, e a Palavra era Deus.
2 Ma vamba i vakatha yambaneke Utuko iyako vama inawe, weiye Loi.
2 Ele existia no princípio com Deus.
3 Loi va i vakaiwoŋa Utu na i vakatha bigibigike wolaghɨye. Mava i vakatha bigi regha na ma weiye Utu.
3 Por meio dele Deus criou todas as coisas, e sem ele nada foi criado.
4 Yawalɨ rɨghethora amalaghɨniye, na yawalɨke iyake gharɨgharɨ lenji manjamanjala.
4 Aquele que é a Palavra possuía a vida, e sua vida trouxe luz a todos.
5 Manjamanjalake iyake i woya e momouwo, ko momouwo ma valɨkaiwae i vun.
5 A luz brilha na escuridão, e a escuridão nunca conseguiu apagá-la.
6 Loi va i variya amala regha idae Jon.
6 Deus enviou um homem chamado João
7 Va i mena na i utuŋa manjamanjalako iyako utuniye, mbala gharɨgharɨ thɨ loŋwe utuko iyako na thɨ loŋweghathɨ.
7 para falar a respeito da luz, a fim de que, por meio de seu testemunho, todos cressem.
8 Iye ma i womena manjamanjala weŋgiya gharɨgharɨ, nandere, mbema i mena i utuŋa eŋge manjamanjalako utuniye weŋgi.
8 Ele não era a luz, mas veio para falar da luz.
9 Iyake manjamanjala emunjoru, manjamanjalaniye i mena e yambaneke na i giya manjamanjala weŋgiya gharɨgharɨke wolaghɨye.
9 Aquele que é a verdadeira luz, que ilumina a todos, estava chegando ao mundo.
10 Va ina e yambaneke, na othembe va i vakatha yambaneke, yambaneke mava i ghareghare.
10 Veio ao mundo que ele criou, mas o mundo não o reconheceu.
11 Va i mena i yaku e ghambae, ko iyemaeŋge ghambae gharɨgharɨniye mava thɨ kulavatha.
11 Veio a seu próprio povo, e eles o rejeitaram.
12 Ko iyemaeŋge taulaghɨko iya thavala thɨ vaŋguvatha na thɨ loŋweghathɨ, i vakathaŋgi na valɨkaiwanji thɨ tabo Loi le ŋgaŋga.
12 Mas, a todos que creram nele e o aceitaram, ele deu o direito de se tornarem filhos de Deus.
13 Mava thɨ tabo na Loi le ŋgamaŋgama ŋgoreiya gharɨgharɨ ghinda ra vwara e mbunɨma na madibe, ŋgoreiya raŋa thɨ virɨ e yambaneke gamagaiŋgi na e ramaramanji. Ko iyake Loi ghamberegha i vakathaŋgi na le ŋgaŋga.
13 Estes não nasceram segundo a ordem natural, nem como resultado da paixão ou da vontade humana, mas nasceram de Deus.
14 Utu kaero i tabo na lolo, gharethovu na Loi ghaghareghare emunjoru i riyevanjara na i mena i yaku weinda. Wo thuwe le vwenyevwenye na Ramae va i vakatha na ghamba rerenuwaŋa kaiwae nariye mbe ghamberegha eŋge ŋgama ghedighedi.
14 Assim, a Palavra se tornou ser humano, carne e osso, e habitou entre nós. Ele era cheio de graça e verdade. E vimos sua glória, a glória do Filho único do Pai.
15 Jon va i utuŋa amalaghɨniye utuniye. I kula na iŋa, “Loloke iyake iya utuniya va yaŋama, ‘Loloko iya i rereghamba e ghereiŋguko iye i laghɨye kivwalaŋgo kaiwae amalaghɨniye vama inawe amba muyai ghino.’”
15 João deu testemunho dele quando disse em alta voz: “Este é aquele a quem eu me referia quando disse: ‘Alguém virá depois de mim, muito mais poderoso que eu, pois existia muito antes de mim’”.
16 Kaiwae ghare weinda, mbema i thovuye moli vara weinda, iya kaiwae le giya bwagabwaga ma i motomoto.
16 De sua plenitude todos nós recebemos graça sobre graça.
17 Loi va i giya Mbaro weya Mosese amba Mosese i giya weŋgiya gharɨgharɨ, ko iyemaeŋge Loi le gharethovu na ghaghareghare emunjoru i mena we Jisas Krais.
17 Pois a lei foi dada por meio de Moisés, mas a graça e a verdade vieram por meio de Jesus Cristo.
18 Ma lolo regha i thuwathuwa weya Loi. Nariye mbe ghamberegha eŋge ŋgama ghedighedi, kaiwae iye mboromboro weiye Loi na iye ina Ramae ele valɨvaŋga, ee, iye i woraŋgiya weŋgiya gharɨgharɨ ŋgoroŋga Loi ghaghareghare.
18 Ninguém jamais viu a Deus, mas o Filho único, que mantém comunhão íntima com o Pai, o revelou.
19 Iyake Jon ghalɨŋae mbaŋa Jiu lenji randeviva thɨ variyeŋgiya ravowovowo vavana weinjiyaŋgiya na ghanjirathalavu vavana na vethɨ vaito Jon thɨŋa, “Thela ghen?”
19 Este foi o testemunho de João quando os líderes judeus enviaram de Jerusalém sacerdotes e levitas para lhe perguntar: “Quem é você?”.
20 Mava i wothuwele bigi regha weŋgi, i uturaŋgiya bigibigike wolaghɨye weŋgi iŋa, “Emunjoru, ma Mesaiya ghino.”
20 Ele respondeu com toda franqueza: “Eu não sou o Cristo”.
21 Thɨ vaito thɨŋa, “Ko thela eŋge ghen? Ilaija ghen?” Jon i gonjogha weŋgi iŋa, “Nandere, ma Ilaija ghino.” “Loi ghalɨŋaema gharauta ghen?” I gonjogha weŋgi iŋa, “Nandere.”
21 “Então quem é você?”, perguntaram eles. “É Elias?” “Não”, respondeu ele. “É o Profeta por quem temos esperado?” “Não.”
22 Thɨ dagewe thɨŋa, “Ko thela eŋge ghen? Nuwameiya wo wonjogha na wo giya thombe thovuye weŋgiya thavala methɨ variyeime. Ŋgoroŋga uŋa ghen kaiwan?”
22 “Afinal, quem é você? Precisamos de uma resposta para aqueles que nos enviaram. O que você tem a dizer de si mesmo?”
23 Jon i gonjogha weŋgi, i vathiya Loi ghalɨŋae gharautu, Aiseya le utu, iya iŋake, “Ghino ghalɨŋaŋgu ŋgoreiya lolo regha ghalɨŋae i kulakula e njamnjam: ‘U varumwara kamwathɨ Giya kaiwae.’”
23 João respondeu com as palavras do profeta Isaías: “Eu sou uma voz que clama no deserto: ‘Preparem o caminho para a vinda do Senhor!’”.
24 Ravandavandaŋama Parisima va thɨ variyeŋgi,
24 Então os fariseus que tinham sido enviados
25 thɨ vaito Jon thɨŋa, “Thoŋgo ma Mesaiya ghen, o Ilaija, o Loi ghalɨŋaema gharautu, buda kaiwae eŋge u bapɨtaiso?”
25 lhe perguntaram: “Se você não é o Cristo, nem Elias, nem o Profeta, que direito tem de batizar?”.
26 Jon i gonjogha weŋgi iŋa, “Ya bapɨtaisoŋgiya gharɨgharɨ e mbwa, ko lolo regha ina e tɨnemina i ndeghathɨ, iye ma hu ghareghare,
26 João lhes disse: “Eu batizo com água, mas em seu meio há alguém que vocês não reconhecem.
27 iye i rereghamba e ghino. Ko iyemaeŋge ghino ma elo thovuye na valɨkaiwaŋgu ne ya raka gheghe ghae.”
27 Embora ele venha depois de mim, não sou digno de desamarrar as correias de sua sandália”.
28 Bigibigike wolaghɨye thiyake va thɨ yomara Betani e Walaghɨta Jorɨdan valɨghadidiye i vorovoro, iya Jon va i bapɨbapɨtaisoŋgiya gharɨgharɨkowe.
28 Esse encontro aconteceu em Betânia, um povoado a leste do rio Jordão, onde João estava batizando.
29 Mbaŋambaŋa vena Jon i thuwe Jisas i loŋga menawe, amba iŋa, “Wo hu thuwe, iyako Loi le Sip Nariye na iye i thavwiyatha yambaneke lenji tharɨ.
29 No dia seguinte, João viu Jesus caminhando em sua direção e disse: “Vejam! É o Cordeiro de Deus, que tira o pecado do mundo!
30 Iyake iyava ya utuuta utuniyema, iyava yaŋama, ‘Lolo regha iya i menamenako, i rereghamba e ghino, ko iyemaeŋge iye i laghɨye kivwalaŋgo kaiwae vama inawe amba ghino ya virɨ.’
30 Era a ele que eu me referia quando disse: ‘Um homem virá depois de mim, muito mais poderoso que eu, pois existia muito antes de mim’.
31 Ghino womberegha mava ya ghareghare, ko ghino ya mena ya bapɨtaisoŋga e mbwa. Ya vakatha iyake na mbala Isirel gharɨgharɨniye thɨ ghareghare thela amalaghɨniye.”
31 Eu não o conhecia, mas vim batizando com água para que ele fosse revelado a Israel”.
32 Jon i uturaŋgiya wagiyawe iŋa, “Ya thuwe Une i njama e buruburu ŋgoreiya bunebune na i yaku Jisas e vwatae.
32 Então João deu o seguinte testemunho: “Vi o Espírito Santo descer do céu na forma de uma pomba e permanecer sobre ele.
33 Ma mbalava ya ghareghare, ko Loi, iya va i variyeŋgo na ya bapɨtaiso e mbwa, amalaghɨniye i dage weŋgo iŋa, ‘The lolo ne u thuweya Nyao i nja na i yakuwe, iyena iya ne i bapɨtaisoŋgiya gharɨgharɨ e Nyao Boboma.’
33 Eu não sabia quem ele era, mas, quando Deus me enviou para batizar com água, disse-me: ‘Aquele sobre o qual você vir o Espírito descer e permanecer, esse é o que batizará com o Espírito Santo’.
34 Kaerova ya thuwe na ya dage weŋga na yaŋa iye Loi Nariye.”
34 Eu vi isso acontecer e, portanto, dou testemunho de que ele é o Filho de Deus”.
35 Mbaŋambaŋa vena Jon va mbowo inava gheko i ndeghathɨ weiyaŋgiya gharaghambu theghewo.
35 No dia seguinte, João estava novamente com dois de seus discípulos.
36 Mbaŋa i thuwe Jisas i loŋga valawe ghamwanji, mbe i njimbukiki vara, amba iŋa, “Wo hu thuwe, iyako Loi le Sip Nariye.”
36 Quando viu Jesus passar, olhou para ele e declarou: “Vejam! É o Cordeiro de Deus!”.
37 Mbaŋa gharaghambu theghewoma thɨ loŋwe iyake, kaero thɨ ghambugha Jisas.
37 Ao ouvirem isso, os dois discípulos de João seguiram Jesus.
38 Jisas i ndevɨ na i thuweŋgi thɨ rereghambawe, i dage weŋgi iŋa, “Nuwamiya budakai?” Thɨŋa, “Rabai (gharumwaru Ravavaghare), aŋga u yaku?”
38 Jesus olhou em volta e viu que o seguiam. “O que vocês querem?”, perguntou. Eles responderam: “Rabi (que significa ‘Mestre’), onde o senhor está hospedado?”.
39 I gonjogha weŋgi iŋa, “Hu mena hu thuwe.” Amba thɨ wa weinji na vethɨ thuwe aŋga i yaku, na vethɨ yaku weinji e mbaŋako iyako tɨne, kaiwae mbaŋa vamba ŋgoreiye po klok.
39 “Venham e vejam”, disse ele. Eram cerca de quatro horas da tarde quando o acompanharam até o lugar onde Jesus estava hospedado, e passaram o resto do dia com ele.
40 Gharɨgharɨke iya thenjighewoke iyava thɨ loŋwe Jon ghalɨŋae, regha idae Endru, Saimon Pita ghaghae na thɨ rereghambawe Jisas.
40 André, irmão de Simão Pedro, era um dos dois que ouviram o que João tinha dito e seguiram Jesus.
41 I viva moli, Endru i vaidikaiya ghaghae Saimon na i dagewe iŋa, “Kaero mo vaidiya Mesaiya” (gharumwaru Krais).
41 André foi procurar seu irmão, Simão, e lhe disse: “Encontramos o Messias (isto é, o Cristo)”.
42 Amba i vaŋgumenawe Jisas. Jisas i thuwe na i dagewe iŋa, “Ghen Saimon, rama idae Jon. Ghen ne idan Sipas.” (Idake iyake ŋgoreiya Pita, gharumwaru “varɨ.”)
42 Então André levou Simão para conhecer Jesus. Olhando para ele, Jesus disse: “Você é Simão, filho de João, mas será chamado Cefas (isto é, Pedro)”.
43 Mbaŋambaŋa vena Jisas nuwaiya i wa Galili ele valɨvaŋga. Ko amba muyai i wa gheko i lavolevoleya Pilip na i dagewe iŋa, “U ghambuŋgo.”
43 No dia seguinte, Jesus decidiu ir à Galileia. Encontrou Filipe e lhe disse: “Siga-me”.
44 Pilip iye ŋgoreiya Endru na Pita ghambanji regha, Betɨsaida.
44 Filipe era de Betsaida, cidade natal de André e Pedro.
45 Pilip i vaidiya Nataniyel na i dagewe iŋa, “Kaero wo vaidiya loloma iya Mosese va i roriya utuniyema Mbaro e gha Buk tɨne na Loi ghalɨŋae gharautu vambe thɨ rororiva kaiwae. Iye Jisas, Josep nariye, i mena Nasaret.”
45 Filipe foi procurar Natanael e lhe disse: “Encontramos aquele sobre quem Moisés, na lei, e os profetas escreveram! Seu nome é Jesus de Nazaré, filho de José”.
46 Nataniyel i vaito iŋa, “Nasaret! Mbene bigi thovuye regha i mena gheko?” Pilip iŋa, “U mena u thuwe.”
46 “Nazaré!”, exclamou Natanael. “Pode vir alguma coisa boa de Nazaré?” “Venha e veja você mesmo”, respondeu Filipe.
47 Mbaŋa Jisas i thuwe Nataniyel amba i menamenako kaero i utuŋa utuniye iŋa, “Loloke iyake Isirel ŋgamaniye moli. Ma mbaŋa regha i utu kwan.”
47 Jesus viu Natanael se aproximar e disse: “Aí está um verdadeiro filho de Israel, um homem totalmente íntegro”.
48 Nataniyel i vaito iŋa, “Ŋgoroŋga uŋa na u ghareghareŋgo?” Jisas i gonjoghawe iŋa, “Ma thuweŋge menan e umbwa idae ‘fig’ raberabe amba muyai Pilip i kula e ghen.”
48 “Como o senhor sabe a meu respeito?”, perguntou Natanael. Jesus respondeu: “Vi você sob a figueira antes que Filipe o chamasse”.
49 Nataniyel i dagewe iŋa, “Rabai, ghen Loi Nariye ghen na ghen Isirel lenji Kiŋ!”
49 Então Natanael exclamou: “Rabi, o senhor é o Filho de Deus, o Rei de Israel!”.
50 Jisas i dagewe iŋa, “U loŋweghathɨ kaiwae ma dage e ghen maŋa ma thuweŋge e umbwa ida fig raberabe. Tene u thuweŋgi bigibigi laghɨlaghɨye na thɨ kivwala iyake!”
50 Jesus lhe perguntou: “Você crê nisso porque eu disse que o vi sob a figueira? Você verá coisas maiores que essa”.
51 Mbowo i dageweva iŋa, “Ya dage emunjoru e ghemi, ne hu thuwe buruburu i mavu na Loi le nyao thovuthovuye thɨ rakavoro na thɨ rakanjawe Lolo Nariye.”
51 E acrescentou: “Eu lhes digo a verdade: vocês verão o céu aberto e os anjos de Deus subindo e descendo sobre o Filho do Homem”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.