Hebreus 11
Toto Thovuye Loi Ghalɨŋae (TGO) vs VC
1 Loŋweghathɨ gharerenuwaŋa ŋgoreiyake. Ra ghareghare wagiyawe emunjoru thovuyeko iya ra roroghagha kaiwaeko ne ra vaidi. Othembe ma ra thuwe e marandake, iyemaeŋge ra ghareghare wagiyawe mbe inawe.
1 A fé é o fundamento da esperança, é uma certeza a respeito do que não se vê.
2 Gharɨgharɨ me vivako lenji loŋweghathɨ kaiwae Loi i wovathovuthovuyeŋaŋgi.
2 Foi ela que fez a glória dos nossos, antepassados.
3 La loŋweghathɨ e tɨne ra ghareghare Loi va i vakatha yambaneke na buruburu e ghalɨŋae, iya kaiwae budakaiya ra thuwe e marandake Loi va i vakatha e thebigiya ma ra thuwe.
3 Pela fé reconhecemos que o mundo foi formado pela palavra de Deus e que as coisas visíveis se originaram do invisível.
4 Loŋweghathɨ e tɨne Eibol i vakatha vowo thovuye i voro weya Loi na iyako i thovuye kivwala Kein le vowo. Le loŋweghathɨ kaiwae Loi i warariŋa na i wovarumwarumwaruŋa, kaiwae Loi mbe ghamberegha i wovarumwarumwaruŋa le vowoko. Le vareminjeko kaiwae othembe kaero i mare, iyemaeŋge le loŋweghathɨko i vavurɨghegheŋainda.
4 Pela fé Abel ofereceu a Deus um sacrifício bem superior ao de Caim, e mereceu ser chamado justo, porque Deus aceitou as suas ofertas. Graças a ela é que, apesar de sua morte, ele ainda fala.
5 Inok le loŋweghathɨ kaiwae Loi mbe i vaŋgu vara bwanabwana, mava i mare. Mava thɨ vaidi muna riwae kaiwae Loi vama i yovaŋgu, na amba muyai i yovaŋgu. Buk Boboma iŋa Loi iŋa, “Ya warari Inok kaiwae.”
5 Pela fé Henoc foi arrebatado, sem ter conhecido a morte: e não foi achado, porquanto Deus o arrebatou; mas a Escritura diz que, antes de ser arrebatado, ele tinha agradado a Deus {Gn 5,24}.
6 Thoŋgo ma e la loŋweghathɨ Loi mane i warari kaiwanda. Kaiwae thela thoŋgo nuwaiya i mena weya Loi, wo i loŋweghathɨ Loi inawe na Loi i giya modae thovuye weŋgiya thavala thɨ tamwe.
6 Ora, sem fé é impossível agradar a Deus, pois para se achegar a ele é necessário que se creia primeiro que ele existe e que recompensa os que o procuram.
7 Loŋweghathɨ kaiwae Nowa i vandeŋe na i wovatha Loi ghalɨŋae, mbaŋa va i vanuwovɨrɨ bigibigiko ne thɨ yomara e ghamwaeko kaiwanji, iya amba ma valɨkaiwae i thuweko. Kaiwae Loi ghayavwatata i laghɨye weya Nowa, i ghambugha Loi le renuwaŋako na i vatada waŋga amalaghɨniye na le ŋgaŋga thɨ vaidiya vamoruwe. Nowa le vakathako i woraŋgiya gharɨgharɨ e mbaŋako iyako raraitharɨŋgi, na kaiwae amalaghɨniye i loŋweghathɨ Loi iŋa, “Nowa iye lolo rumwarumwaruniye.”
7 Pela fé na palavra de Deus, Noé foi avisado a respeito de acontecimentos imprevisíveis; cheio de santo temor, construiu a arca para salvar a sua família. Pela fé ele condenou o mundo e se tornou o herdeiro da justificação mediante a fé.
8 Eibraham le loŋweghathɨ kaiwae i vakatha i ghambugha Loi le renuwaŋa mbaŋa i kularaŋgiya e ghambae na i wa e vanautuma regha Loi i dagerawewe na i vatomwewe, othembe mava i ghareghare the valɨvaŋga i reŋakowe.
8 Foi pela fé que Abraão, obedecendo ao apelo divino, partiu para uma terra que devia receber em herança. E partiu não sabendo para onde ia.
9 Le loŋweghathɨ kaiwae i mebobwari dagerawe ghembaniye e tɨne, i ghenaghena e yaŋavaŋgavaŋga tɨne. Aisake na Jeikob vambe thɨ yakuyakuva ŋgoreiyako na Loi tembe i dageraweva weŋgi na thɨ yakuŋa valɨvaŋgako iyako.
9 Foi pela fé que ele habitou na terra prometida, como em terra estrangeira, habitando aí em tendas com Isaac e Jacó, co-herdeiros da mesma promessa.
10 Eibraham i mebobwari gheko kaiwae va nuwaiya moli wone i yaku e ghemba ghambaghɨmbaghɨ memeghabananiye, iya Loi i renuwaŋako na i vatad.
10 Porque tinha a esperança fixa na cidade assentada sobre os fundamentos {eternos}, cujo arquiteto e construtor é Deus.
11 Eibraham le loŋweghathɨ kaiwae i vakatha Loi le vurɨgheghe e tɨne thɨ vaidiya ŋgama othembe amalaghɨniye vama i amalaghɨsarɨ na levo Sera i kwama. Amalaghɨniye va i vareminja Loi valɨkaiwae i vamboromboro le dageraweko.
11 Foi pela fé que a própria Sara cobrou o vigor de conceber, apesar de sua idade avançada, porque acreditou na fidelidade daquele que lhe havia prometido.
12 Othembe vama i amalaghɨsarɨ moli na kaero i rovala, amalaghɨniye ghamberegha e madɨbae, orumburumbuye lemoyo moli, lenji ghanaghanagha ŋgoreiya ghɨtara e buruburuko na kerakera e njighɨko ghadidiye ma valɨkaiwae ra vaona.
12 Assim, de um só homem quase morto nasceu uma posteridade tão numerosa como as estrelas do céu e inumerável como os grãos de areia da praia do mar.
13 Gharɨgharɨko wolaghɨye thiyako vambe thɨ loŋgaloŋga vara loŋweghathɨ e tɨne ghaghad vethɨ mare. Bigibigiko Loi va i dageraweko kaiwanji mava regha mun i vaidi, ko iyemaeŋge thɨ ghɨmaraghaoko e ghamwanjiko i bwagabwaga moli weŋgi na thɨ warariŋa ne i yomara ŋgoreiye. Mava thɨ monjinaŋa na thɨŋa, “Ghime bobwari na ra loŋga bwagabwaga e yambaneke.”
13 Foi na fé que todos {nossos pais} morreram. Embora sem atingir o que lhes tinha sido prometido, viram-no e o saudaram de longe, confessando que eram só estrangeiros e peregrinos sobre a terra {Gn 23,4}.
14 Gharɨgharɨ iya thɨ utuŋa ŋgoreiyako i woraŋgiya thiye thɨ tamwetamweya vanautuma ne thɨ wo na ghambanji moli.
14 Dizendo isto, declaravam que buscavam uma pátria.
15 Thoŋgo va thɨ rerenuwaŋa vanautumako va thɨ iteteko kaiwae, mbala kaerova thɨ raka njogha.
15 E se se referissem àquela donde saíram, ocasião teriam de tornar a ela...
16 Iyemaeŋge vanautuma thovuye moli gharerenuwaŋa mbe ina vara weŋgi, iye buruburu ghembaniye. Iya kaiwae Loi ma i monjina na thoŋgo thɨŋa iye lenji Loi, kaiwae kaero i vivatharaweya ghemba kaiwanji.
16 Mas não. Eles aspiravam a uma pátria melhor, isto é, à celestial. Por isso, Deus não se dedigna de ser chamado o seu Deus; de fato, ele lhes preparou uma cidade.
17 — ausente —
17 Foi pela sua fé que Abraão, submetido à prova, ofereceu Isaac, seu único filho,
18 — ausente —
18 depois de ter recebido a promessa e ouvido as palavras: Uma posteridade com o teu nome te será dada em Isaac {Gn 21,12}.
19 Eibraham va i ghareghare Loi valɨkaiwae i vakatha Aisake na i thuweiru mare e tɨne na tembe e yawayawaliyeva. Na valɨkaiwae raŋa mbaŋa Loi i dagetena Eibraham na thava i vakowana Aisake yawaliye, iyako ŋgoreiya Eibraham i vaŋgunjogha nariye mare e tɨne.
19 Estava ciente de que Deus é poderoso até para ressuscitar alguém dentre os mortos. Assim, ele conseguiu que seu filho lhe fosse devolvido. E isso é um ensinamento para nós!
20 Loŋweghathɨ kaiwae Aisake i giya le ŋgaŋga, Jeikob na Iso ghanjidagemwaewo mbaŋa i menamenako kaiwae.
20 Foi inspirado pela fé que Isaac deu a Jacó e a Esaú uma bênção em vista de acontecimentos futuros.
21 Loŋweghathɨ kaiwae, mbaŋa Jeikob le mare vama evasiwae, i giya Josep le ŋgaŋga ghɨmoghɨmoru theghewo ghanjidagemwaewo mbaŋa i menamenako kaiwae. Na vama i woeŋge le pwasike, i ndevadede ghamba vɨghathɨko kaero i kururu weya Loi.
21 Foi pela fé que Jacó, estando para morrer, abençoou cada um dos filhos de José e venerou a extremidade do seu bastão.
22 Loŋweghathɨ kaiwae, mbaŋa Josep le mare vama i gheneghenetha, iŋa, “Nevole mbaŋa regha amba wabwi Isirel thɨ raka raŋgi Ijipt,” na i giya ghanjimbaro nevole e mbaŋako iyako thɨ mbana wokiwokiyeko na thɨ raka raŋgi.
22 Foi pela fé que José, quando estava para morrer, fez menção da partida dos filhos de Israel e dispôs a respeito dos seus despojos.
23 Loŋweghathɨ kaiwae Mosese tɨnae na ramae weinji lenji gharematuwo thɨ raka kiŋɨko le mbaro na narinjiko le virɨ e ghereiye thɨ wothuwele e ŋgolo tɨne manjala umboto e tɨne, kaiwae ŋgamako ghayamoyamo va i thovuye moli.
23 Foi pela fé que os pais de Moisés, vendo nele uma criança encantadora, o esconderam durante três meses e não temeram o edito real.
24 Loŋweghathɨ kaiwae i vakatha Mosese, mbaŋa vama i laghɨye mava nuwaiya gharɨgharɨ thɨŋa amalaghɨniye kiŋɨko yawarumbuye nariye.
24 Foi pela fé que Moisés, uma vez crescido, renunciou a ser tido como filho da filha do faraó,
25 Va i renuwaŋa nuwaiya weiyaŋgiya Loi le gharɨgharɨ wo thɨ ghataŋa vɨrɨ, na thava i warariŋa tharɨ thanavuniye ghawarari, iya ma ghambaŋako molao i vawarariŋa.
25 preferindo participar da sorte infeliz do povo de Deus, a fruir dos prazeres culpáveis e passageiros.
26 I renuwaŋa na i dagewe ghamberegha, “I thovuye eŋge Mesaiya kaiwae na gharɨgharɨ thɨ utuvatharɨ weŋgo, na i tharɨ eŋge Ijipt vwenyevwenyeniye ya vwenyevwenyewe.” Va i renuwaŋa ŋgoreiyako kaiwae e marae vambe i vonjimbughathɨ vara modoko iya Loi ne i giyakowe.
26 Com os olhos fixos na recompensa, considerava os ultrajes por amor de Cristo como um bem mais precioso que todos os tesouros dos egípcios.
27 Le loŋweghathɨ kaiwae Mosese i iteta Ijipt, mava weiye mun le mararu othembe kiŋɨko thoŋgo i gaithɨ. Raŋaeŋge vama i thuweya Loi iya ma ra thuwe e marandake iya kaiwae i rombeleŋge.
27 Foi pela fé que deixou o Egito, não temendo a cólera do rei, com tanta segurança como estivesse vendo o invisível.
28 Loŋweghathɨ kaiwae i vakatha Thaga Valaŋani na i vauna sip madɨbae e mbwaŋaŋgilako vwatanji na ghaumbwaumbwa vaŋga na vaŋga, na mbala thava Mareko gha Nyao i gaboŋgiya Isirel lenji ŋgaŋga ghɨmoghɨmoru virɨ vivaŋgi.
28 Foi pela fé que mandou celebrar a Páscoa e aspergir {os portais} com sangue, para que o anjo exterminador dos primogênitos poupasse os dos filhos de Israel.
29 Loŋweghathɨ kaiwae Isirel thɨ rakalawa e Njighɨ Sosoro ŋgoreiye thɨ rakalawa e maŋgo; ko iyemaeŋge mbaŋa Ijipt thɨ mando na thɨ vakatha ŋgoreiya Isirel methɨ vakathako, njighɨko i wovululuŋgi na thiya munumare.
29 Foi pela fé que os fez atravessar o mar Vermelho, como por terreno seco, ao passo que os egípcios que se atreveram a persegui-los foram afogados.
30 Loŋweghathɨ kaiwae Isirel thɨ vaghɨliya Jeriko ghagana mbaŋa regha na regha na ghepirɨninji e tɨne ganako i mavɨrɨ.
30 Foi pela fé que desabaram as muralhas de Jericó, depois de rodeadas por sete dias.
31 Loŋweghathɨ kaiwae i vakatha Reihab, iye wevo i mbana riwae modae, mava i mare weiyaŋgiya Jeriko gharɨgharɨniye thɨ goriwoyathu iya Loi va i mukuwoŋgiko, kaiwae va i vaŋguruwoŋgiya Isirel rakelakela theghewo ele ŋgolo na i thalavuŋgi.
31 Foi pela fé que Raab, a meretriz, não pereceu com aqueles que resistiram, por ter dado asilo aos espias.
32 Wone ya utuŋava the utuutu? Ma mbaŋa i vatomwe na valɨkaiwae ya utuŋa Gidiyon, Barak, Samson, Jepta, Deivid, Samuwel na ghalɨŋae gharautu utuutuninji e ghemi.
32 Que mais direi? Faltar-me-á o tempo, se falar de Gedeão, Barac, Sansão, Jefté, Davi, Samuel e dos profetas.
33 Lenji loŋweghathɨ kaiwae vavana thɨ gaithɨ weŋgiya vanautuma vavana na thɨ kivwalaŋgi, vavana thɨ mbaroŋa na thovuyeŋgiya ghembaghemba, vavana thɨ vaidiya Loi le dagerawe une, vavana thɨ vigana laiyon ghae,
33 Graças à sua fé conquistaram reinos, praticaram a justiça, viram se realizar as promessas. Taparam bocas de leões,
34 vavana ndɨghe le vurɨgheghe ma bolae ina e riwanji, vavana ghanjithɨghɨyako iya nuwanjiya thɨ gaboŋgi e gaithɨko ghaghalithɨ thɨ voiteteŋgi, vavana lenji njavovo e tɨne thɨ vaidiya vurɨgheghe, vavana gaithɨ e tɨne thɨ vurɨgheghe moli na thɨ kivwalaŋgiya valɨvaŋga regha lenji ragagaithɨ na thɨ vonjogha.
34 extinguiram a violência do fogo, escaparam ao fio de espada, triunfaram de enfermidades, foram corajosos na guerra e puseram em debandada exércitos estrangeiros.
35 Wanakau vavana lenji bodaboda vavana thɨ thuweiru mare e tɨne na thɨ vaŋgunjoghaŋgi. Ko iyemaeŋge gharɨgharɨ vavana ghanjithɨghɨya thɨ tagavotagamena weŋgi na thɨ mare. Na othembe ghanjithɨghɨyako thɨŋa, “Thoŋgo hu ndeghereiyewana Loi ne wo rakayathuŋga,” iyemaeŋge thɨ botewoyathu, kaiwae nuwanjiya thuweiruva na thɨ wo yawalɨko memeghabananiyeko.
35 Devolveram vivos às suas mães os filhos mortos. Alguns foram torturados, por recusarem ser libertados, movidos pela esperança de uma ressurreição mais gloriosa.
36 Vavana gharɨgharɨ thɨ vavɨrɨŋgi na thɨ liya thiyo vurɨgheghe thɨ yabɨbɨŋgiwe; vavana gharɨgharɨ thɨ ŋgarɨŋgi e sen na thɨ vaŋguruwoŋgi e thiyo.
36 Outros sofreram escárnio e açoites, cadeias e prisões.
37 Vavana gharɨgharɨ thɨ tagavavamareŋgi e varɨ; vavana thɨ sowo tenɨŋgi na vavana thɨ govamareŋgi e gaithɨ ghaghalithɨ. Vavana mbema thɨ rakaraka loloŋga eŋge, thɨ njimbo sip na gout njimwanji, thɨ tabo mbinyembinyeŋgu, thɨ vakavakatha vɨrɨ weŋgi na ma thɨ ghana ghanjigharɨ.
37 Foram apedrejados, massacrados, serrados ao meio, mortos a fio de espada. Andaram errantes, vestidos de pele de ovelha e de cabra, necessitados de tudo, perseguidos e maltratados,
38 Va thɨ vovo loloŋga e vurɨvurɨ vwatavwata e valɨvaŋga ma mbwaniye, e ououko vwatavwatanji na thɨ ghenaghena e maŋgavarɨ na e therɨmbun. Yambaneke gharɨgharɨniye thɨ vakatha vatharɨ weŋgiya raloŋweloŋweghathɨko thiyako na thɨ woraŋgiya thiye ma e lenji thovuye na valɨkaiwae thɨ yaku na regha weinjiyaŋgi.
38 homens de que o mundo não era digno! Refugiaram-se nas solidões das montanhas, nas cavernas e em antros subterrâneos.
39 Gharɨgharɨke vara wolaghɨye thiyake lenji loŋweghathɨ kaiwae Loi i wovathovuthovuyeŋaŋgi. Iyemaeŋge thovuyeko iya Loi va i dageraweko mava thɨ vaidi,
39 E, no entanto, todos estes mártires da fé não conheceram a realização das promessas!
40 kaiwae Loi va i renuwaŋa wo i woraweya thovuyeko moli kaiwanda. Mava nuwaiya thiye wo thɨ thovuyekai, ko iyemaeŋge nuwaiya thiya na ghinda ra rumwaru na regha.
40 Porque Deus, que tinha para nós uma sorte melhor, não quis que eles chegassem sem nós à perfeição {da felicidade}.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.