Marcos 12

Huehuetla Tepehua NT (TEE_TBL) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Ju acsnich ju Jesús tsuculh ajunini' ju lapanacni ju chivinti ju ixt'alakts'ipaxcavaich ju tu'u'. Alacjuni: ―Pumatam lapanac chakxch'anlh ju xaq'uiu uvas la'ixlacat'un. Coralhnu lacak'ex. Pok'aj'ula junta catamaxtuya' ju xaxcan uvas. Yaulh ju chaka' ju na putank'ai ni laich capulhistaccalh ju ixpu'uvas. Chai acsni navik'o pus amach'ixtaknilh ixpu'uvas ju lapanacni ju makch'alhcatnin. Chai ju amat'un alh makat.
1 Então Jesus começou a lhes ensinar por meio de parábolas: “Um homem plantou um vinhedo. Construiu uma cerca ao seu redor, um tanque de prensar e uma torre para o guarda. Depois, arrendou o vinhedo a alguns lavradores e partiu para um lugar distante.
2 Chai acsni cha'alh ju avilhchan ni chalh ju uvas pus ju amat'un malakachanilh pumatam ixlapanac ju anu' makch'alhcatnin ni ca'alh amaklhtayana' ju xalhi'ut tachi ju ix'alhit'atak'oxitach.
2 No tempo da colheita da uva, enviou um de seus servos para receber sua parte da produção.
3 Para ju anuch makch'alhcatnin tach'apalh ju ixlapanac ju amat'un. Talak'anekma. Talhixcavats'ala chai va chunch tamalakachachokolh.
3 Os lavradores agarraram o servo, o espancaram e o mandaram de volta de mãos vazias.
4 Pus ju amat'un amalakachanichokolh apumatam ixlapanac. Para ju anu' lapanacni va talacat'alhma. Tamac'atsani la'is'aktsulh. Chai tanavi tachi ju jantu chun.
4 Então o dono da terra enviou outro servo, mas eles o insultaram e bateram na cabeça dele.
5 Pus ju amat'un aktam amalakachanichokolh apumatam. Chai ju yuchi tamakni. Ju astan na lhu amalakachanicalh. Ju ali' tamac'atsani. Ju ali' talamakni.
5 O próximo servo que ele mandou foi morto. Outros servos que ele enviou foram espancados ou mortos,
6 Pus ixti'alin pumatam ju ixt'avi ju anu' amat'un. Yuchi ju ists'alh ju na ixmapaini. Pus malakacha ju yuchi vachu' ju sa'astan. Ixnajun: “Catatalhoniya' ju quints'alh”.
6 até que só restou um: seu filho muito amado. Por fim, o dono o enviou, pois pensou: ‘Certamente respeitarão meu filho’.
7 Para ju anuch makch'alhcatnin talaclajunich sia yu'unch: “Yuchi ju ani ju amanavin cajuna' acsni caniya' ju ixpai. Asok'ot'itch. Camakniuch. Ju chunch ju ani lacat'un ju xtakniputuncan ju yuchi qui'anuch'an cajuna'”.
7 “Os lavradores, porém, disseram uns aos outros: ‘Aí vem o herdeiro da propriedade. Vamos matá-lo e tomar posse desta terra!’.
8 Pus lana tach'apalh. Tamaknilh. Chai tatantamacxtunilh ixlacatuna lacapu'uvas.
8 Então o agarraram, o mataram e jogaram seu corpo para fora do vinhedo.
9 Pus tas canaviyach ju chavai ju amanavin pu'uvas. Pus caminach is'akstu ju yuchi chai camaknik'oya' ju ixchux'an ju ixtach'alhcatnan ju anch. Chai ali'in ju ca'amach'ixtakniya' ju ixpu'uvas.
9 “O que vocês acham que o dono do vinhedo fará?”, perguntou Jesus. “Ele virá, matará os lavradores e arrendará o vinhedo a outros.
10 Ja va jantu tavanan lakts'int'at'it ixchivinti Dios ju ts'okcanta junta ma chani najun:
10 Vocês nunca leram nas Escrituras: ‘A pedra que os construtores rejeitaram se tornou a pedra angular.
11 — ausente —
11 Isso é obra do Senhor e é maravilhosa de ver’?”
12 Pus ju acsnich ju ixtat'ajun k'asmatnin ju ixchivinti ju Jesús na ixtach'apaputun ni ixtamachakxai ni yu'unch ju ix'alhichivinin ju Jesús acsni xanajun ju anu' chivinti ixlacata ju pu'uvas. Para akts'iya va ixtatalhoni ju ixtalhavat lapanacni. Pus tamacaulh. Ta'alh.
12 Os líderes religiosos queriam prender Jesus, pois perceberam que eram eles os lavradores maus a que Jesus se referia. No entanto, por medo da multidão, deixaram-no e foram embora.
13 Ju astan amalakachacalh ju ali'in fariseonin chai ju ali'in ju ixtach'ak'ok'ai ju gobernador Herodes. Pus ju yu'unch talakmilh ju Jesús para va ixtapuxcolakxtuniputun ju tu'u' chivinti ju laich catalhimuc'anilh ixtalak'alhin.
13 Mais tarde, os líderes enviaram alguns fariseus e membros do partido de Herodes com o objetivo de levar Jesus a dizer algo que desse motivo para o prenderem.
14 Pus talak'alh chai tajunich: ―Amamaka'unu' icc'atsayau ni na'un ju stavasalanti ju uxint'i. Chai jantu xamati' ju t'alhoni ni vaklhtam chun ju alakts'in ju lapanacni. Chai ju uxint'i akts'iya sok masui ju ixti ju Dios. Pus ja lhijun ni ac'amapalanau la'ixmacni ju xa'ucxtin ju romanonin u jantu.
14 Disseram: “Mestre, sabemos como o senhor é honesto. É imparcial e não demonstra favoritismo. Ensina o caminho de Deus de acordo com a verdade. Agora, diga-nos: É certo pagar impostos a César ou não?
15 Para ju Jesús ixmachakxani ni va ixta'acxput'iyunun ju yu'unch chai alacjuni: ―Tajuch ni va quilapuxconiputunau ju quintalak'alhin. Aquilalhiminiuch ju tumin ju lhi'amap'alananat'it ni aclakts'inach.
15 Devemos pagar ou não?”. Jesus percebeu a hipocrisia deles e disse: “Por que vocês tentam me apanhar numa armadilha? Mostrem-me uma moeda de prata,
16 Pus ju yu'unch talhiminilh ju tumin. Chai ju Jesús acsni lakts'ilh alacjunich: ―Tis ix'ucxpu' ju ani okslai. Tis ixtapaka'ut ju ts'okcanta ju ani. Pus ju yu'unch tajuni ni ix'anu' ju César ix'ucxtin'an ju romanonin.
16 Quando lhe deram a moeda, ele disse: “De quem são a imagem e o título nela gravados?”. “De César”, responderam.
17 Chai alack'alhtailh ju Jesús. Alacjuni: ―Pus axt'aknit'it ju César ju ix'anuch. Chai axt'aknit'it ju Dios ju ix'anuch. Pus ju lapanacni acsni tak'asmatlh tachi ju lhik'alhtayanalh ju Jesús na talhamak'aninilh ni na k'ox xanajun.
17 “Então deem a César o que pertence a César, e deem a Deus o que pertence a Deus”, disse ele. Sua resposta os deixou muito admirados.
18 Pus ju saduceonin ixtanajun ni jantu lai lok'onchokocan acsni va nicanch. Pus ju ali'in sia yu'unch talakmilh ju Jesús chai tajuni:
18 Depois vieram a Jesus alguns saduceus, líderes religiosos que afirmam não haver ressurreição dos mortos, e perguntaram:
19 ―Amamaka'unu' ju mak'aniya ixlapanac Dios ju Moisés ixjuncan chani quinta'ats'oknunilh: “Ju tam lapanac ni canilh chai ma camacontilalh ix'amachaka' para ma jantu tu'u' cat'amacontilalh is'ask'at'a pus ju isp'isek'e ma calhitsucuchokolh ju ix'amachakach ixjunita ju xani ni laich ca'alilh ju ists'alh. Chai ju anu' ts'alh ma casacnilh ju ixtapaka'ut ju lijunto ixlak'au”.
19 “Mestre, Moisés nos deu uma lei segundo a qual se um homem morrer sem deixar filhos, o irmão dele deve se casar com a viúva e ter um filho que dará continuidade ao nome do irmão.
20 Pus ix'alin pumatujun lhi'alak'avin. Chai ju xak'ai tamak'axtoklh. Chai acsni nilh jantu tu'u' macontilalh ju is'ask'at'a.
20 Numa família havia sete irmãos. O mais velho se casou e morreu sem deixar filhos.
21 Pus ju ixlhipumat'uich lhi'alak'avin t'atsucuchokolh ju ix'amachakach ixjunita ju lijunto ixlak'au. Chai astan nipa ju yuchi sin tu'u' camacontilalh ju is'ask'at'a. Chai ju ixlhipumat'utu lhi'alak'avin vana va chun tapasapa.
21 O segundo irmão se casou com a viúva, mas também morreu sem deixar filhos. Então o terceiro irmão se casou com ela.
22 Pus ju anu' chako'ulh t'atsucuk'o ju ixpumatujun'an lhi'alak'avin chai pumatam pumatam tani. Para jantu xamati' macontilanilh is'ask'at'a. Chai acsni ixtanik'ota ju yu'unch pus astan vachu' nilh ju anu' chako'ulh.
22 O mesmo aconteceu até o sétimo irmão, e nenhum deixou filhos. Por fim, a mulher também morreu.
23 Pus acsni cata'acxtuchokoya' ju tanita tis ix'amachaka' cajuna' ni ixpumatujun'an at'atsucuk'o ju anu' chako'ulh.
23 Diga-nos, de quem ela será esposa na ressurreição? Afinal, os sete se casaram com ela”.
24 Pus ju acsnich ju Jesús ak'alhtailh. Alacjuni: ―Ju uxijnan jantu sok alacp'ast'acnanat'it ni jantu mach'akxayat'it ni na lacalhu ju ts'okcanta la'ixchivinti Dios junta najun ni catalok'onchokoya' ju tanita. Vachu' jantu misp'ayat'it tuchi lai navi ju Dios.
24 Jesus respondeu: “O erro de vocês está em não conhecerem as Escrituras nem o poder de Deus.
25 Pus acsni cata'acxtuchokoya' ju tanita jantu catamak'axtokcana' nin cala'icalh. Va ixt'achunchach catatsucuya' tachi ju anquilhnin ju tavilanancha lact'iyan.
25 Pois, quando os mortos ressuscitarem, não se casarão nem se darão em casamento. Nesse sentido, serão como os anjos do céu.
26 Chai ni va asacmininat'it ni lai cata'acxtuchokoya' ju tanita u jantu pus ja lana jantu lakts'int'at'it junta ts'oklh ju Moisés junta najun ni lakts'ilh ju ach'itin ju ixmaktajita. Chai ni lak'alh pus ju Dios xak'ala chai juni ni isDios'an junita ju Abraham chai ju Isaac chai ju Jacob.
26 “Agora, quanto a haver ressurreição dos mortos, vocês não leram a esse respeito nos escritos de Moisés, no relato sobre o arbusto em chamas? Deus disse a Moisés: ‘Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó’.
27 Pus ju Dios ni isDios junita ju lapanacni ju tat'ajun pus nomputun ni tat'ajun ju anuch lapanacni mas noncan ni mak'anch tanita. Pus ju uxijnan na lhu mak'ats'ank'ayat'it ju mi'atalacpast'ac'at'an.
27 Portanto, ele é o Deus dos vivos, e não dos mortos. Vocês estão completamente enganados!”.
28 Chai pumatam ju na ixlhatalanininta ju ixlhamap'aksin'an ju ist'a'israelitanin vachu' lakmilh ju Jesús. Ju yuchi isk'asmatach tachi ju ixtajuni ju Jesús ju saduceonin. Chai ju yuchi machakxa ni na k'oxich ju xalhak'alhtayanan ju Jesús. Pus vachu' sacmilh ju Jesús. Junich: ―Tachi chun ju ixlhamap'aksin ju Moisés tasmalhch ju palai tasq'uini ni canavicalh.
28 Um dos mestres da lei estava ali ouvindo a discussão. Ao perceber que Jesus tinha respondido bem, perguntou: “De todos os mandamentos, qual é o mais importante?”.
29 Pus ju Jesús k'alhtailh. Junich: ―Ju lhamap'aksin ju palai tasq'uini ni anavit'i yuchi ju ani: “Ak'asmat'it ji israelitanin. Ju mi'ucxtin'an Dios va pumatam.
29 Jesus respondeu: “O mandamento mais importante é este: ‘Ouça, ó Israel! O Senhor, nosso Deus, é o único Senhor.
30 Pus amap'ainit'it ju mi'ucxtin'an Dios la'ixlhichux mi'alhunut'an chai la'ixlhichux mi'atsucunti'an chai la'ixlhichux mintac'atsan'an. Amap'ainit'it istavasalanti”. Yuchach ju ani ju lhamap'aksin ju palai tasq'uini ni anavit'i.
30 Ame o Senhor, seu Deus, de todo o seu coração, de toda a sua alma, de toda a sua mente e de todas as suas forças’.
31 Chai ju ixlhilakat'ui va ixt'achunch junita. Ju yuchi najun ni amap'ainit'i ju vanin alact'avilht'i tachi ju va jun mi'akstu ju map'ainich'ok'oc'an. Mati' alakatam lhamap'aksin ju va palai tasq'uini ni anavit'i.
31 O segundo é igualmente importante: ‘Ame o seu próximo como a si mesmo’. Nenhum outro mandamento é maior que esses”.
32 Pus ju acsnich ju anu' lapanac ju na ixlhatalanininta ju ixlhamap'aksin'an ju ist'a'israelitanin junilh ju Jesús: ―Vasalh ji amamaka'unu'. Stavasalanti tachi ju na'un ni va pumatam ju Dios. Mati' ak'antam.
32 O mestre da lei respondeu: “Muito bem, mestre. O senhor falou a verdade ao dizer que há só um Deus, e nenhum outro.
33 Chai vasalh tasq'uini ni acmapaini ju Dios la'ixlhichux ju qui'alhunut chai la'ixlhichux ju quintac'atsan chai la'ixlhichux ju qui'atsucunti. Acmapaini istavasalanti. Chai tasq'uini ni acmapaini ju vanin quint'avi tachi ju va jun qui'akstu ju icmapainichokocan. Vasalh palai lhitapalai ni acnavi chux ju ani. Palai jantu ni va tu'uch acmakninilh ju Dios u ni acxavanilh ju Dios tu'u' lhak'ailakts'inti.
33 E sei que é importante amá-lo de todo o meu coração, de todo o meu entendimento e de todas as minhas forças, e amar o meu próximo como a mim mesmo. É mais importante que oferecer todos os holocaustos e sacrifícios exigidos pela lei”.
34 Pus ju Jesús acsni k'asmatlh ni akts'iya na k'ox ju xalhik'alhtaji ju anu' lapanac pus junich: ―Ju uxint'i vasalh mach'akxai tuchi lacasq'uin ju Dios. Ju chavai va yuchi ju c'acxniyan ni alak'a'it'i ni calhinonk'o ju Dios lami'atsucunti. Pus ju acsnich tachi chun ju lapanacni na ixtatalhoni ju Jesús. Jantu ixtaquilhasacmiputun tu'u' ali'.
34 Ao perceber quanto o homem compreendia, Jesus disse: “Você não está longe do reino de Deus”. Depois disso, ninguém se atreveu a lhe fazer mais perguntas.
35 Ju Jesús ix'alacmasuni ju lapanacni ju lacak'ai ixpujitat'an ju ist'a'israelitanin. Chai ajuni: ―Ju na talhatalanininta ju milhamap'aksin'an tas laich talhinajun ni ists'alh David ju Cristo ju ixnoncan camalakachatachilh ju Dios.
35 Mais tarde, enquanto ensinava o povo no templo, Jesus fez a seguinte pergunta: “Por que os mestres da lei afirmam que o Cristo é filho de Davi?
36 Tas laich tanajun ju chunch ni mapast'ac'ani ju Spiritu Santu ni chani canaulh ju David:
36 O próprio Davi, falando por meio do Espírito Santo, disse: ‘O Senhor disse ao meu Senhor: Sente-se no lugar de honra à minha direita até que eu humilhe seus inimigos debaixo de seus pés’.
37 Pus ni is'akstu ju naulh ju David ni ix'ucxtin junita pus ju chunch va nomputun ni jantu va ists'alh junita. Pus ixtalhavat lapanacni va lhik'ach ixtak'asmatni ju ixchivinti ju Jesús.
37 Uma vez que Davi chamou o Cristo de ‘meu Senhor’, como ele pode ser filho de Davi?”. E a grande multidão o ouvia com prazer.
38 Chai ju Jesús chani alacjuni ju lapanacni acsni ix'amalaninin: ―Jantu alac'a'inik'ot'it tuchi tanajun ju yu'unch ju na talhatalanininta ju milhamap'aksin'an. Ju yu'unch na tapu'alhtanamputun lacalhman ixpumpu'an ni xalack'ajinch tatalacasuputun. Chai na k'oxich talhiulai acsni tamac'ami ju lapanacni ju laclhitamau junta chux catak'asmat'a'.
38 Jesus também ensinou: “Cuidado com os mestres da lei! Eles gostam de se exibir com vestes longas e de receber saudações respeitosas quando andam pelas praças.
39 Chai na tatolhputun junta tatolai ju xalack'ajin ju lacpujitat chai lacapuvai.
39 E como gostam de sentar-se nos lugares de honra nas sinagogas e à cabeceira da mesa nos banquetes!
40 Va tatai'ini ixlacchaka'an ju chakolun ju va animacontilacanta. Chai ni va talacasuputun tachi ju na va soknic'a ju is'atsucunti'an pus talapalai tachi ju na panicni ju tat'achivinin ju Dios. Pus ni chunch ju talai palai camamak'alhk'ajnicana' ju yu'unch. Palai jantu ju ali'in lapanacni.
40 No entanto, tomam posse dos bens das viúvas de maneira desonesta e, depois, para dar a impressão de piedade, fazem longas orações em público. Por causa disso, serão duramente castigados”.
41 Ju aktam ju Jesús ixvi la'ixpujitat'an ju ist'a'israelitanin. Anch ixvi la'ix'ucxlacapu' ju lacat'icst'i p'aklat junta ixtamujui ju tumin ju ixtalhak'ailakts'in ju Dios ju lapanacni. Pus ju yuchi ix'alakts'in ju lapanacni acsni ixtamujui ju ixtumin'an ju lacap'aklat. Pus na lhu mak'alinin na laklhu ixtamujui.
41 Jesus sentou-se perto da caixa de ofertas do templo e ficou observando o povo colocar o dinheiro. Muitos ricos contribuíam com grandes quantias.
42 Chai milh pumatam chako'ulh ju va ixnimacontilacanta. Na quilhpatini' ixjunita. Pus ju yuchi muju lakat'ui lact'icst'i tumin ju lana jantu laklhu ixtapalh ixjunita.
42 Então veio uma viúva pobre e colocou duas moedas pequenas.
43 Pus ju acsnich ju Jesús alact'asanilh ju ix'amamaka'ui chai alacjuni: ―Slivasalh ju iclajunau. Na k'ox xalhiulai ju Dios ju tuchi xamujui ju ani ya chako'ulh ju va nimacontilacanta chai ju na quilhpatini'. Palai jantu chun ju ali'in ju tamujui ju ixtumin'an ju lacap'aklat.
43 Jesus chamou seus discípulos e disse: “Eu lhes digo a verdade: essa viúva depositou na caixa de ofertas mais que todos os outros.
44 Ju yu'unch va tamujui ju va xatanxajni ixtumin'an. Para ju ani quilhpatini' muk'o tachi chun ju ixpacxanta. Chux ju ca'ixlhitama'uta ju ixvaiti.
44 Eles deram uma parte do que lhes sobrava, mas ela, em sua pobreza, deu tudo que tinha”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.