Marcos 9
Ălǝnžil n-Ɣisa Ălmasex: Kitab Ălmuqăddăs (TAQ) vs NTLH
1 Innʼ-asăn Ɣisa ḍarăt-a-wen: «Ăsidătteɣ-awăn a-s han-kăwăn ăddinăt əbdadnen diha-dăɣ wăr-e iba wăr-ənheyăn Təmmənəya n-Măssinăɣ tosa-dd s-ăṣṣahăt.»
1 E Jesus terminou, dizendo:
2 Săḍis išilan ḍarăt a-s inna a-wen-dăɣ, iɣră-dd Ɣisa Bəṭrus d-Yaqub d-Exya s-edes, ikka dăr-săn taḍaɣt tiyyăt təḍkalăt təzzar, ijjăš dihen ini ăynayăn data-săn;
2 Seis dias depois, Jesus foi para um monte alto, levando consigo somente Pedro, Tiago e João. Ali, eles viram a aparência de Jesus mudar.
3 ămlăwlăwăn-dd imălsan-net, jăn-dd təməlle s-kăla wăr-tătwănhăy făll-ărori n-ăkall.
3 A sua roupa ficou muito branca e brilhante, mais do que qualquer lavadeira seria capaz de deixar.
4 Ănfalăl-asăn-dd dihen ănnăbi Ɣəli d-ănnăbi Mosa dd-falnen išənnawăn, ad-tamăjradăn d-Ɣisa.
4 E os três discípulos viram Elias e Moisés conversando com Jesus.
5 Iggăd-dd Bəṭrus, innă i-Ɣisa: «Ălɣalim, ufa ad-nəzzăɣ ɣas diha-dăɣ, ad-nəkrəs kăraḍ ihəktan: wa-năk, wa n-Mosa d-wa n-Ɣəli.»
5 Então Pedro disse a Jesus: — Mestre, como é bom estarmos aqui! Vamos armar três barracas: uma para o senhor, outra para Moisés e outra para Elias.
6 Wăr-issen a ijănna a-wa-dăɣ has-ja tarəmmeɣt ənta d-imidiwăn-net.
6 Pedro não sabia o que deveria dizer, pois ele e os outros dois discípulos estavam apavorados.
7 Təlsʼ-en-dd tele n-tejărăkt tiyyăt ălwăqq-wen-dăɣ, ifăl-dd emăsli išənnawăn, innăn:
7 Logo depois, uma nuvem os cobriu, e dela veio uma voz, que disse: — Este é o meu Filho querido. Escutem o que ele diz!
8 A-s dd-olăsăn inəṭṭulab aḍkul n-asăwaḍ-năsăn, šanăšlamăn siha d-siha, wăr t-illa ere hannăyăn edes-hasăn kunta wădden Ɣisa ɣas.
8 Aí os discípulos olharam em volta e viram somente Jesus com eles.
9 Ălwăqq wa dd-titrurun taḍaɣt, ăsmăhăḍ dăɣ-săn Ɣisa i-ad-wăr jen isălan n-a-wa ənhăyăn i-ăwadəm wălʼ iyyăn hundăɣ har ašăl wa dd-mad-inkăr Ăgg-ăgg-adəm jer-inəmmuttan.
9 Quando estavam descendo do monte, Jesus mandou que não contassem a ninguém o que tinham visto, até que o Filho do Homem ressuscitasse.
10 Ăsjădăn i-a-wa hasăn-inna, ad-tinməsəstinăn d-ălmăɣna n-tanăkra jer-inəmmuttan ed, iqqan a-wen iɣăfawăn-năsăn.
10 Eles obedeceram à ordem, mas discutiram entre si sobre o que queria dizer essa ressurreição.
11 Ǝssəstănăn-t, ənnăn-as: «Mafăl jannen ălɣulam n-Ăṭṭăwrăt a-s ănnăbi Ɣəli a ilan s-a dd-ass təzzar, išrəy-t-dd Ălmasex?»
11 Então perguntaram a Jesus: — Por que os
12 Innʼ-asăn: «Tidət, ănnăbi Ɣəli a ilan s-a dd-ass isəssiɣəd hărăt iket-net; măšan, mafăl iktab a-s Ăgg-ăgg-adəm, ilzam-t ad-inhəy tersəmmawen ăjjootnen, səffăṭṭən dăɣ-s dăgg-adəm?
12 Ele respondeu:
13 Ăssiilmădăɣ-kăwăn a-s ănnăbi Ɣəli, ăru dd-osa, măšan ăkkuddălăn-t dăgg-adəm, jăn-as a-wa s-ărhăn ed, a-wen-dăɣ a ənnăn əlkəttabăn dăɣ-isălan-net.»
13 Eu afirmo a vocês que Elias já veio, e o maltrataram como quiseram, conforme as Escrituras dizem a respeito dele.
14 Ălwăqq wa dd-iqqăl Ɣisa d-inəṭṭulab-net wi n-kăraḍ, ogăẓăn-dd inəṭṭulab-wi iyyăḍnen, ămmiizăɣăn d-ălɣulam n-Ăṭṭăwrăt, tăɣlay-tăn tamətte.
14 Quando eles chegaram perto dos outros discípulos, viram uma grande multidão em volta deles e alguns mestres da Lei discutindo com eles.
15 Tojja tamətte Ɣisa ɣas, tofʼ-et tăkunt, tošăl săr-s, ad-has-tajjăn isofan.
15 Quando o povo viu Jesus, todos ficaram admirados e correram logo para o cumprimentarem.
16 Innʼ-asăn: «Ma tămmizăɣăm?»
16 Jesus perguntou aos discípulos:
17 Innʼ-as ăhaləs iyyăn dăɣ-tamətte: «Ălɣalim, əlwăyăɣ-dd săr-k rure-ɣ ihʼ alšin ikrasăn iləs-net;
17 Um homem que estava na multidão respondeu: — Mestre, eu trouxe o meu filho para o senhor, porque ele está dominado por um espírito mau e não pode falar.
18 edăgg dăɣ-t irmăs-dăɣ, ad-t-ăjjăḍlăt s-ăkall, ad-isakăffaw, iẓiməkărkiẓ isenăn, isaqăqqad; əttărăɣ dăɣ-inəṭṭulab-năk ad-dăɣ-s t-əkkəsăn măšan, indăr-asăn.»
18 Sempre que o espírito ataca o meu filho, joga-o no chão, e ele começa a espumar e a ranger os dentes; e ele está ficando cada vez mais fraco. Já pedi aos discípulos do senhor que expulsassem o espírito, mas eles não conseguiram.
19 Ăwwežăb-asăn, innʼ-asăn: «Ya əzzurəyăt-i-dăɣ wărăt tomen, hundăɣ har əmme əlleɣ jere-wăn, əṣbarăɣ-kăwăn? Awəyăt-ahi-dd alyaḍ.» Ăwwăyăn-as t-dd.
19 Jesus disse:
20 Diha-dăɣ d-inhăy alšin Ɣisa, ad-ijjăḍlăt alyaḍ s-ăkall, ad-itišbărḍil, isakăffaw.
20 Quando o levaram, o espírito viu Jesus e sacudiu com força o menino. Ele caiu e começou a rolar no chão, espumando pela boca.
21 Issəstăn Ɣisa ti-s, innʼ-as: «Ǝmme t-irmăs a-wa?» Innʼ-as ăhaləs: «Hărwa măḍrəy,
21 Aí Jesus perguntou ao pai: O pai respondeu: — Ele está assim desde pequeno.
22 dehiyyăn făw, itəjjar-t alšin dăɣ-efew meɣ dăɣ-aman i-ad-ămmăt. Ɣas, kunta tăddoobed hărăt dăɣ-a-wa-dăɣ, aḍən-anăɣ tăhanint, agəẓ-anăɣ.»
22 Muitas vezes o espírito o joga no fogo e na água para matá-lo. Mas, se o senhor pode, então nos ajude. Tenha pena de nós!
23 Innʼ-as Ɣisa: «Tənned: ‹kunta tăddoobed!› Ǝlməd a-s wăr t-illa a-s wădden răqqiis i-amumən.»
23 Jesus respondeu:
24 Iḍkăl ti-s n-alyaḍ emăsli-net ălwăqq-wen-dăɣ, innă: «Omanăɣ, agəẓ-ahi dăɣ-iba n-immun.»
24 Então o pai gritou: — Eu tenho fé! Ajude-me a ter mais fé ainda!
25 Inhăy Ɣisa tamətte tošal-dd săr-s ɣas, ăsmăhăḍ dăɣ-alšin, innʼ-as: «Alšin wa ikrăsăn iləs n-alyaḍ-i-dăɣ, ăẓimăẓẓăj-t; omarăɣ-kăy s-ad-t-təzjărăd, wăr-ilăkkămet ad-t-dd-tăqqalăd.»
25 Quando Jesus viu que muita gente estava se juntando ao redor dele, ordenou ao espírito mau:
26 Ăɣwăttăt alšin, ibbəkbăk alyaḍ s-ăṣṣahăt təzzar, izjăr-t; ăktăyyăt alyaḍ har ăɣelăn ăddinăt ăba-t
26 O espírito gritou, sacudiu o menino e saiu dele, deixando-o como morto. Por isso todos diziam que ele havia morrido.
27 măšan, irmăs-t-dd Ɣisa s-ăfuss, issənkăr-t-dd, ibdăd făll-iman-net.
27 Mas Jesus pegou o menino pela mão e o ajudou a ficar de pé.
28 Ǝqqălăn ehăn ɣas, əssəstănăn inəṭṭulab Ɣisa s-edes, ənnăn-as: «Alšin-wənnin-hi, mafăl hanăɣ-indăr ad-t-nəkkəs dăɣ-alyaḍ?»
28 Quando Jesus entrou em casa, os seus discípulos lhe perguntaram em particular: — Por que foi que nós não pudemos expulsar aquele espírito?
29 Innʼ-asăn: «Alšin šund-wa, wăr t-illʼ əmmək s-izjăr ar s-tamădilt n-Măssinăɣ.»
29 Jesus respondeu:
30 Fălăn dihen ɣas, ăllilăn teje ta n-Galila măšan, wăr-irha Ɣisa ad-săr-s ilməd ăwadəm
30 Jesus e os discípulos saíram daquele lugar e continuaram atravessando a Galileia. Jesus não queria que ninguém soubesse onde ele estava
31 ed isaɣra inəṭṭulab-net, ijannʼ-asăn: «Ăgg-ăgg-adəm, ad-ăttărmăs, ijjəš ifassăn n-dăgg-adəm, əjən iman-net măšan, kăraḍ išilan ḍarăt tamăttant-net, ad-dd-inkăr jer-inəmmuttan.»
31 porque estava ensinando os discípulos. Ele lhes dizia:
32 Wăr-əjrehăn măjrăd-wen-dăɣ, hʼ-en daɣ tasăja n-ad t-səstənăn d-ălmăɣna-net.
32 Eles não entendiam o que Jesus dizia, mas tinham medo de perguntar.
33 Ǝwwăḍăn-in Qăfărnaxum, əjjăšăn ehăn wa əkkăn ɣas, issəstăn Ɣisa inəṭṭulab-net, innʼ-asăn: «Ma tămmizăɣăm dăɣ-tabarăt?»
33 Jesus e os discípulos chegaram à cidade de Cafarnaum. Quando já estavam em casa, Jesus perguntou aos doze discípulos:
34 Wăr t-illa a has-ənnan. Ijʼ-asăn asəstan-wen-dăɣ, făl-a-s, dăɣ-tekle-năsăn, ămmiizăɣăn jer-iman-năsăn i-ad-əlmədăn əndek dăɣ-săn wa ojărăn.
34 Mas eles ficaram calados porque no caminho tinham discutido sobre qual deles era o mais importante.
35 Ăqqima Ɣisa ɣas, iɣră-dd inəṭṭulab-net wi n-măraw d-əssin s-iman-net, innʼ-asăn: «Wa dăɣ-wăn irhăn tăzert, iməlet daw-imidiwăn-net, umaset-asăn akli.»
35 Jesus sentou-se, chamou os doze e lhes disse:
36 Irmăs ḍarăt-a-wen ara iyyăn, ijʼ-e jere-săn təzzar, iḍkăl-t dăɣ-ifassăn-net, innʼ-asăn:
36 Aí segurou uma criança e a pôs no meio deles. E, abraçando-a, disse aos discípulos:
37 «Ere ăsbălălăn ara šund wa-dăɣ, dăɣ-təssəba-nin, năkk a ăsbălăl; ere wa hi-ăsbălălăn, wădden năkk a ăsbălăl, Wa hi-dd-ăšmašălăn a ăsbălăl.»
37 — Aquele que, por ser meu seguidor, receber uma criança como esta estará também me recebendo. E quem me receber não recebe somente a mim, mas também aquele que me enviou.
38 Innʼ-as ănăṭṭalib wa s-isəm-net Exya: «Ălɣalim, nənhay ăhaləs itakkăsăn alšinăn dăɣ-ăddinăt s-tărna n-isəm-năk, nənnʼ-as, wăr-itiləset, ed wăr dăr-năɣ ăddew.»
38 João disse: — Mestre, vimos um homem que expulsa demônios pelo poder do nome do senhor, mas nós o proibimos de fazer isso porque ele não é do nosso grupo.
39 Innʼ-asăn Ɣisa: «Wăr has-t-təgdelăm, făl-a-s, wăr t-illa ere madăn-ăj iji n-Măssinăɣ s-tărna n-isəm-in aləs daɣ, a ənḍărrăn ḍarăt-a-wen, tiẓmit-in.
39 Jesus respondeu:
40 Ere wărăn hanăɣ-iknes, a-di, amidi-nănăɣ.
40 Porque quem não é contra nós é por nós.
41 Ere kăwăn-issəswăn kara n-aman, dăɣ-təssəba n-a-wa s-Ălmasex a kăwăn-ilăn, ăsidătteɣ-awăn a-s ilkam, ad-ijrəw, ălhăk n-emărked wa ija.»
41 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem der um copo de água a vocês, porque vocês são de Cristo, com toda a certeza receberá a sua recompensa.
42 «Aratăn wi săr-i omănnen, ere ămoosăn əssəbab n-tanməšrayt i-wăla iyyăn dăɣ-săn-dăɣ, ăwadəm-en, iššăm-as-in, ad-tətwăqqən tăhunt ta măqqărăt s-itəẓẓad ălkăma dăɣ-err-net, itwəjăr-in dăɣ-ider n-ejărew wa səmmăn hărwa wăr-ofa abăkkaḍ-wen-dăɣ.
42 Jesus continuou:
43 Kăyy, kunta ăfuss-năk a ăbokăn ad-hak-ăssăbăb s-abăkkaḍ, itiḍărrut-kăy, ənkăḍ-t-in hărwa wăr tămešălăd abăkkaḍ-wen-dăɣ ed ufʼ-ak, ad-jeed ăfuss, təjjəšăd ălžănnăt, uhən, ad-leed əssin ifassăn, tətwəjărăd-in dăɣ-efew wa n-žohănnăma wărăn itəməkit [
43 Se uma das suas mãos faz com que você peque, corte-a fora! Pois é melhor você entrar na vida eterna com uma só mão do que ter as duas e ir para o inferno, onde o fogo nunca se apaga.
44 d-tiwəkkawen ti wăren təməttit s-hărkuk əfradnăt dăɣ-tiɣəswen n-ăddinăt].
44 [Ali os vermes que devoram não morrem, e o fogo nunca se apaga.]
45 Kunta daɣ aḍăr-năk a ăbokăn ad-kăy-isidəw dăɣ-abăkkaḍ, itiḍărrut-kăy, ənkăḍ-t-in hărwa wăr tămešălăd abăkkaḍ-wen-dăɣ, ed ufʼ-ak, ad-təjjəšăd ălžănnăt, jeed aḍăr, uhən ad-leed əssin iḍarăn, tətwəjărăd-in dăɣ-efew wa n-žohănnăma-i hănăt [
45 Se um dos seus pés faz com que você peque, corte-o fora! Pois é melhor você entrar na vida eterna aleijado do que ter os dois pés e ser jogado no inferno.
46 tiwəkkawen ti wăren təməttit s-hărkuk əfradnăt dăɣ-tiɣəswen n-ăddinăt].
46 [Ali os vermes que devoram não morrem, e o fogo nunca se apaga.]
47 Kunta daɣ tiṭṭ-năk a ăbokăn ad-kăy-siḍəw dăɣ-abăkkaḍ, tiḍărrut-kăy, kukkərət-tăt-dd hărwa wăr tămešălăd abăkkaḍ-wen-dăɣ, ed ufʼ-ak, ad-təjjəšăd Təmmənəya n-Măssinăɣ jeed tiṭṭ, uhən ad-leed sănatăt tiṭṭawen, tətwəjărăd-in dăɣ-efew wa n-žohănnăma.
47 Se um dos seus olhos faz com que você peque, arranque-o! Pois é melhor você entrar no
48 Dihen, tiwəkkawen ti əfrădnen dăɣ-tiɣəswen n-ăddinăt, əddarnăt hărkuk.
48 Ali os vermes que devoram não morrem, e o fogo nunca se apaga.
49 Ere ămešălăn abăkkaḍ, ad-ijjəš efew s-əmmək-wa-dăɣ s-tajjăš tesəmt imənsiwăn i-ad-tăn-təjjəš temḍe.
49 — Pois todas as pessoas serão
50 Tesəmt, hărăt olaɣăn măšan, afăl tăt-təjmăḍ temḍe, ma tăt-e-isəsməmăn? Tumaset tămudre-năwăn a ha tesəmt, tənhirəjăm dăɣ-ălɣafyăt.»
50 O sal é uma coisa útil; mas, se perder o gosto, como é que vocês poderão lhe dar gosto de novo? Tenham sal em vocês mesmos e vivam em paz uns com os outros.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.