João 3
Mbia Cheẽ (SRQNT) vs AAI
1 Mbia mo ngue siqui ra. Nicodemo, ɨ que ee ra. Fariseo que ae ra. Judíos rerecua que ae ra.
1 Jew hai ukwarin orot wabin Nicodemus i Pharisee ana kou’ayamaim orot ta.
2 Itondaru mo ngue esɨ Jesús rea ra. —Mbia mbaaquiatusa chõ nde re. Dios chɨmbu chõ nde re. Ureɨcuate que ra. Mbia mae sayã nda mbia mo saã eã, Dios siquíã mose erese, ɨ que Nicodemo Jesús je ra.
2 Guguminamaim na Jesu biyan tit, naatu eo, “Bai’obaiyenayan, aki aso’ob o i bai’obaiyenayan God biyanane ina. Men yait ta karam boro ina’inanen fairih o kusisinafube nasinaf, God men hairi hinama’am na’at.” Jesus Nicodemus hairi bar tafan hima tibidudur|alt="Jesus and Nicodemus" src="CN01670b.tif" size="col" loc="Jhn 3.2" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="3.1-4"
3 Jesús que ñee ee ra. —Tacheẽ nyecua ndeje. Ae nyaacuquia sɨ eã, ũquɨ̃ nda siquíã Dios rese, ɨ que Jesús ee ra.
3 Mar ta’imonamo Jesu iya’afut, “Ayu tur anababatun a tur ao’owen, men yait ta boro God ana ma’ama wanatowan na’itin, baise i boro natufuw maiye’ebo.”
4 Nicodemo que ñee Jesús je ra. —¿Mañɨ nda mbia cuasu nyaacuquia sɨ re? ¿Usi riequi rɨ̃ nda esɨ sɨ re? ¿Nyaacuquia sɨ nonde re? ɨ que Nicodemo Jesús je ra.
4 “Orot ra’at gagamin na’in ema’am, boro mi’itube natufuw maiye?” Nicodemus ibat. “Men karam hinah yan wanawanan narun mar bairou’abin natufuw maiye!”
5 Jesús que ñee ee ra. —Tacheẽ nyecua ndeje. Ae nyaacuquia i achõ je nae, ũquɨ̃ nda siquíã Dios rese. Ae nyaacuquia Espíritu Turã abe je nae, ũquɨ̃ nguia ra siqui Dios rese cote.
5 Jesu iya’afut eo, “Turobe a tur ao’owen, men yait ta boro God ana ma’ama wanatowan narun, baise i harew naatu Anuninamaim natufuw.
6 Mbia nyaacuquia mose, mbia sɨ́ chõ eriirĩ nde. Emo nyaacuquia mose Dios riirina, Dios rã sɨ chõ eno nde.
6 Biyat etatoub, i biyat eya’iy, baise Anun Kakafiyin etatoub Anun Kakafiyin iya’iy.
7 “Nducuã”, erechɨ̃ nda secheẽ mose jẽ. “¡Jenyaacuquia sɨ ja chõ jẽ!” se ɨ mose.
7 O boro men ita’ororsa’ir ayu tur iti tufuw maiye ao isan.
8 ¿Mbaranguiti sɨ quɨrɨrɨã ndiqui ɨchu re? ¿Mbaranguiti ra esɨ re? Ereɨcuayãte. Quɨrɨrɨã erechandu raque. Eremae ãte erese. Eɨ̃ sɨ chõ Dios riirĩ nde. Ae nyaacuquia Dios je nae, ɨ que Jesús ee ra.
8 Waruw ana kokomaim ebababin. O i nidun kunonowar, baise o men karam boro inao, i menane na enan, o au mena’at babin enan. Imih orot babin anunihine i nati na’atube tetutufuw.”
9 —¿Mañɨ ũquɨ̃ nde? ɨ que Nicodemo Jesús je ra.
9 Nicodemus i bat, “Iti i mi’itube?”
10 Jesús que ñee ee ra. —¿Secheẽ ereɨcuayãte quia re? Mbia mbaaquiatusa raque nde. Judíos mbaaquiatusa raque nde.
10 Jesu eo, “O i Israel hai bai’obaiyenayan naatu o iti sawar men imanamamih?”
11 Tacheẽ nyecua ndeje. Ae ureɨcua, ũquɨ̃ ño uresenei senei ndei nguiã jẽje. Ae rese uremae, ũquɨ̃ ño uresenei senei ndei nguiã jẽje. “Ɨchõɨño nguiã”, jenye chõchɨ̃ nguiã urecheẽ mose.
11 Jesu iya’afut eo, “Ayu turobe a tur ao’owen, aki abisa asoso’ob i a’o, naatu abisa aki a’i’itin i isan a’o, baise kwa i boro’ika aki ai tur naniyan men kwabaibimih.
12 “Ɨchõɨño nguiã”, jenye chõchɨ̃ nguiã secheẽ mose. Ibi jenda renei nenei mose jẽje. Secheẽ nda jemumba tuchɨ cote, ibatenda nenei nenei mose jẽje.
12 Ayu tafaram ana sawar isah ao kwanowar baise kwa men kwabitumatum. Kwa boro mi’itube kwanitumatum ayu mar ana sawar isah ana’o na’at?”
13 Emo nguichiãte ibei sɨ. Se mɨɨ ño ngue achu nguiã nguichi ibei sɨ. Mbiarã ño ngue achu nguiã. Asobe ra ibei. Ibei jenda chõ se re.
13 Men yait ta in mar run, baise orot Natun marane nan akisinamo.
14 Sã Moisés mbeɨ raanguia mbuchecua mbia je turuquia re cose no. Eɨ̃ sɨ ra mbia sembucha ira rese.
14 Moses mi’itube arar yan kok bora’ah na’atube, orot natun hinabora’ah nayen,
15 Ɨ̃ nda seɨcuasa quiachã eã mbeɨ sesɨ. Ɨ̃ nda seɨcuasa siqui beɨ ibate serese.
15 saise iyabowat i tebitumatum boro ma’ama wanatowan hinab.
16 Dios que nyesecua tuchɨte mbia ja rese ra. Nyebe nguiirĩ mɨɨ mbu nguiã mbia je. Eriirĩ ɨcua sa ra manoa. Siqui beɨ rae.
16 God tafaram iyabuw kwanekwan imih i Natun ta’imonamo iyafar na, saise yait i ebitumitum boro men namorob, baise boro yawas wanatowan nab.
17 Mbia mbasi sacuã eã ngue Dios nguiirĩ mbu íbii ra. Mbia rirõ sacuã mbae ɨcuã sɨ quia ñɨ ngue Dios nguiirĩ mbu nguiã.
17 God i men tafaram bai’afiyin isan Natun iyafar na tafaramaim titamih, baise tafaram baiyawasin isan na tit.
18 “Eso tata cuasu”, ɨ eã nda Dios nguiirĩ ɨcuasa je. “Eso tata cuasu”, ɨ Dios quia nguiirĩ ɨcuasa reã je ã. Jesús ɨcua eãte quia ñene.
18 O yait I kubitumitum boro men ina’afemih, baise o yait men ebitumitum i eaf sawar, anayabin i men God Natun Ta’imon, i akisinamo wabin itumitumamih.
19 “Eso tata cuasu”, ɨ Dios quia nguiirĩ ɨcuasa reã je. Ebite quia ñɨ itondaru nyaashɨ̃ sɨ re. Nyaashɨ̃ tu mose íbii, isiteã ngue ra. Mbae ɨcuã ndese quia eriqui beɨte nguiã.
19 Iti i baib’afiyen. Marakaw na tafaramamaim tit, baise orot marakaw efanin gugumin iyabuw anayabin hai sinaf kakafih.
20 Ae siqui beɨte quia mbae ɨcuã ndese, ũquɨ̃ nguia siquichete nguiã nyaashɨ̃ sɨ. Nyaashɨ̃ ndɨɨchã sereãte quia ñene. “Ɨ̃ nda mbia mae eã nandechɨsaã ndese mbae ɨcuã ndese”, ɨ ñene.
20 Orot babin etei sinaf kakafih tesisinaf i marakaw hikwahir naatu boro men hinan marakaw wanawanan hinarun, tebirubir hai sinaf boro hinirerereb.
21 Ae mbae turã saã mbeɨte quia nae, ũquɨ̃ nguiatu nyaashɨ̃ sɨɨchã sete nguiã. Ɨ̃ nda echɨsaã saã nyecua mbia je. Ɨ̃ nda mbia ñee, “Dios quirãcuã nguia siquite nguiã erese”, ɨ ra mbia ñee, ɨ que Jesús ra.
21 Baise yait ta turobe’emaim ema’am marakaw wanatowan erur, saise i ana bowabow God wanawananamaim bowabow boro nirerereb.
22 Jesús que nyoɨ Judéaa cote ra. Uchɨmbaaquiatu rese. Huee que eriqui mocoĩte ũquɨ̃ ndese ra. Huee que eriqui bautizar ɨ mbia je ra.
22 Iti ufunamaim, Jesu ana bai’ufununayah bairi hitit hin Judea tafaram ufunane hirun, nati’imaim mar kikimin hima naatu bapataito itih.
23 Juan abe que bautiza r ɨ quia mbia je ra. Enón, ɨ que sucha tubɨrɨã je ra. Salim ndurubi que ra. Hue quiatu ngue i tubɨrɨãte re. Mbia que ngaẽ ngaẽ nguia erea ra. Juan ngue bautizar ɨ quia ee ra.
23 Nati’imaim John auman tafaram Aenonamaim sabuw bapataito bitih, Salim i men ef yok i sisibinamaim, anayabin nati’imaim i harew moumurih, naatu sabuw i nan ufun hinan bapataito bain isan.
24 Mbia Juan tarõ nonde mɨɨ ngue eriqui bautizar ɨ huee nyii ra.
24 (Iti John dibur hiyaru’uy ma’am nanamaim.)
25 Judío mo ngue ñee ɨcuã ɨcuã Juan ñɨmbaaquiatu je ra. Bautizar ɨ rɨɨ̃. —¿Aba quia ra bautizar ɨ mbia mbitirõ sacuã nde? ɨ que ñee ɨcuã ɨcuã nyue ra.
25 John ana bai’ufununayah afa naatu Jew sabuw afa wanawanahimaim gamin matar, bapataito ana ofafaren isan.
26 Nyebe Juan ñɨmbaaquiatu nyoɨ nguiã ñee Juan je. —Ae rese ereɨco Ama Jordán ndobeɨ, ae abe riqui bautizar ɨ mbia je huee. Ae eresenei senei turã nguia ure je, aque. Mbia riqui tuchɨte eruɨ ã, ɨ que Juan ñɨmbaaquiatu ñee ee ra.
26 I hina John biyan hitit naatu hi’o, “Bai’obaiyenayan, orot nati o airi no Jordan harew rounane menatan isan o i’o’orerereb, i boun bapataito sabuw ebitih, naatu sabuw etei i isan tenan.”
27 Juan ngue ñee ee ra. —Coche ñene. Dios ibatenda quiarei. Emo siqui aroneate mbia rerecuarã, Dios emingo sereã mose.
27 Nati isan John iya’afut eo, “Orot abistanawat marane tebitin iwat nab.
28 Cristo tu nonde que Dios sembu resẽ. Mbae mbuquiche ja sacuã Cristo tu nonde. “Cristo eã ño se resẽ”, ae checua rei que jẽje resẽ.
28 Kwa taiyuw i karam ayu ao i kwanao’rereb, Ayu i men Keriso, baise ayu i nanamaim hiyafaru ana.
29 Jesús ruɨ ra mbia siqui ja. Sã emo ngũinisirã nguereco no nae. Sã eninisi riqui ngu rese no. Sã eru quiato abe eya erese no. Eru quiato rã ño seya riqui Jesús rese co, mbia siqui mose eruɨ.
29 Babin orot ana rum hi’o ema’am, orot ana of menatan i bai’awaninamih i orot isan ma tainin rub ma ekakaif, naatu i ana rum fanan enonowar ana veya i anababatun ekakawasa. Iti kawasa i ayu nowau, naatu kawasa i boun ana yomanin a’asa’ub.
30 Jesús quia ererecua tuchɨ riqui nguiã sesɨ co. Ererecua eã ño aɨco nguiã se co, ɨ que Juan nda.
30 I ana fair ra’at natabiru, ayu fair i men ra’at.”
31 Jesús rei ibatenda. Nyebe eaquiatu riqui nguiã mbia sɨ co. Ibi jenda chõ nande re. Ibi jenda rese achõ ño nandeaquiatu nande re. Ae quiarei ibatenda.
31 Yeit auyomane nan i ra’at etei natabirih, menatan iti tafaramane nan i tafaram nowan, naatu tafaram ana sawar isah i ebidudur. Menatan marane nan i sawar etei tafahimaim.
32 Ibatenda umaesa senei senei nguia mbia je co. Ae echandu ibate nae, ũquɨ̃ abe esenei senei nguia mbia je co. Mbia mɨɨ jiri riqui echeẽ andu andu ã.
32 I abis nonowar, i’itanen i isah eo’orerereb, baise men yait ta ana tur ebaibimih.
33 Ũquɨ̃ mɨɨ mɨɨ ño Jesús cheẽ isi turã nguiã ã. Ũquɨ̃ mɨɨ “Dios ɨchõɨñosa reã”, ɨ tuchɨ nguiã ã.
33 Orot yait ta i ana tur nabitumitum na’at, i ebi’obaiyit i ebitumatum God abistan eo’o i turobe.
34 Dios quiatu que Jesús mbu ra. Nyebe Jesús riqui Dios cheẽ nenei nenei co. Dios que Espíritu Turã mondo tuchɨte Jesús je ra.
34 Menatan God biyafar i God ana tur eo’orerereb; anayabin God i Anun i nowanamih itin anababatun
35 Jesús rese Paba riqui nyesecua tuchɨte co. Erucucha quia ae re. Nyebe Paba uquirãcuã mee tuchɨ nguiã ee. Ɨ̃ nda Jesús riqui mbae rerecuarã ja.
35 Tamah Natun iyabuw kwanekwan naatu sawar etei i ana fair babanamaim ya.
36 Ae Dios rucucha ɨcua nae, ũquɨ̃ nda siqui beɨ Dios rese. Ae Dios rucucha ɨcuayã nae, ũquɨ̃ nda siquíã tuchɨ erese. Nyoɨ eã mbeɨ ra ibate. Dios ra ũquɨ̃ mondo tata cuásuu.
36 Yait ana baitumatum Natunamaim naya’iy boro yawas wanatowan nab, baise yait ta God Natun nabifutuw boro men yawas nitinimih, God ana yaso’ar tafahimaim nama.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.